PERSONETES

Encara que no n’ hi tinguis, a dins hi tens nens,

si no et quedes només amb això i fas futurs; nens

amb boca sense gana i ulls d’ estrena; esculls

amb cada gest de què està fet el pròxim vers,

tots som el poema; vols que rimi o que estimi?

Si no et quedes només amb això fas futurs,

de passats ja n’ hi ha molts, de perduts n’ anem tots.

griFOLL

27.03.15

casserrespoblepoema

HIIIIIII

Hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii ens manen els mateixos nens mal crescuts que ens picaven a classe, crit que espetega d’ existir, crani prenyat de callar-s’ ho, filaberquí que hi penetra i lobotomia que hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii mamífers vestits d’ etiqueta dins cubs de ciment connectats per satèl·lits anafilàctics, droga dura pels tous i viceversa, jalea real per la nàpia i zyprexa pel nen que esternuda hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii s.o.s, fa vent,  tanca la porta, truca al psiquiatra, amaga els nens al calaix del pa, treu el iaio al jardí, abriga al canari, porta etumines, deixa fluir hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii camins que frissen, que han de ser i no han estat, sinestèsia, estereotípia, sementícia, cementiri d’ alegries, on som? on són els nens que som? hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii paraplegia, xip i xarrrupa, punxes als collons, esbarzers a la gola, trineus als sentits, hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii vestits de dragons, clavant lleis, pitos, business,  bombes, porres, bales, mapes, tanques, fitness, sua, sua, hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii són els mateixos gilipolles de sempre augmenta polles, caixa fortes, tot prohibit, vés per la dreta, calla, no miris, no ho diguis, no ho pensis, no ho has de sentir, demana consell als que et tenen lligat si et vols deslligar hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

griFOLL

25.03.2015

casserrespoblepoema

TU TAMBÉ...

Tu també somies a vegades que tornes a ser Tu, que véns a buscar-te, i és un viatge i tiba i esgarrapes. Tu també somies a vegades que ha tornat la nit més jove a embriagar-te amb els amics de fel petit i mans pelades. Tu també somies a vegades que són tot de móns que et fan de sempre i no s’ acaben. Tu també somies a vegades que després dels mals el temps descansa, que hi ha temps encara. Tu també somies a vegades, i tornes a ser Tu que véns a rebuscar-te, i te n’ hi vas, i te’ n entornes a la nit més jove amb els amics de fel petit a liar-la; i que tampoc ens despertin.

griFOLL

25.03.15

casserrespoblepoema

CURA

Entrar-hi pels costats, per tots, i dalt i baix i vine i va

curem-ho de veritat, saltar la tanca i entrar al tall, ja

bufo jo, i banyar-ho amb vins pujats, i pujar enllà

plegats d’ esgarrinxades per haver estat i no pogut callar

que siguem els mateixos de sempre per dins, i més alta

per fora l’ estança inestable d’ anar-hi desperts, no pas

de memòria, sorpresa a sorpresa, estridents, que se’ ns

senti que sentim, que per sentir cal ser valents...

griFOLL

20.03.2015

casserrespoblepoema

CAUSA

dol amb causa dol la meitat

però jo la vull de veritat

no em van si ja s’ han inventat

griFOLL

19.03.2015

casserrespoblepoema

DESFIBRIL·LACIONS

A l’ hivern sóc l’ hivern;  després neixo, m’ aureolo, m’ enfilo, m’ enrosco, perforo la mort i floreixo. La música dels cucs s’ acaba amb la primera sargantana. Puja la set a primera. Va un antílop de perfil pels miralls amb les estrelles al darrera. Déu mou fitxa. Pena no m’ emplena, hi vull pol·len, mantells de molses augustes anant i venint, laves rèptils sacsejant-me els sentits, els pretèrits, la quimera, que brilli el combat per les aigües, que esquitxi la nit per les fonts on la salamandra m’ espera celestial de grocs taques, ambaixadora dels esmalts, divina fera alquímica, de mi silvestre.

S’ ageganta el murmuri que hi vola, cavalls d’episodis alats que sempre en retornen, farigola mística que els perfuma, plomes titil·lant melòdiques d’ aixella ocells a celoberts greixosos que se’ n van pels carrerons a abraçar gats i bruixes admirables sense escombra, llunes, pedres, drogues vingudes de l’ altra banda dels universos, meteorits cansats de ser-ho que s’ hi estampen, polsos hi bateguen que sempre retornen, se’ n reneixen, s’ aureolen, s’ enfilen, s’ enrosquen al cor i l’ engeguen.

griFOLL

18.03.2015

casserrespoblepoema

el poema mutant

http://elpoemamutant.blogspot.com.es/2011/03/el-poema-mutant.html

GUERRA

Més enllà de que et perdis ets tu,

més enllà de que et trobis en pel·lícules d’ espionatge, lliri últim

dins la claredat del vençut, níquel o granit, ectoplasma, bull la mar   

i navegues, i navegues  per sobre de tot i sobretot ets tu quan                           

més enllà  de buscar-te recorres la pell del dimoni, el crit de l’ àngel,

l’ home metafísic i el desig de l’ ocell que la vibra : és a una

la sort i la saps i t’ hi fiques, i llunàtica i hendecasíl·laba

t’ hi gronxes sense causa, indiferent a tota referència, viva

ni que et moris o t’ hi matis o t’ assassinin els de sempre.

griFOLL

17.03.2015

casserrespoblepoema

AIXÒ AL BOSC NO PASSA

ningú dóna

tothom demana

la vida no es viu

se suporta

l’ amor fa la mili

la culpa és de l’ altre

dividir no la suma

i sumar també resta

...

si mires no ho veus

si ho veus no t’ hi fixes

si t’ hi fixes t’ hi enganxes

i si t’ hi enganxes en vols més

...

però tu no vas néixer en cap corral

no?

griFOLL

15.03.2015

casserrespoblepoema

SENT

el cel no es veu des del cel

des del cel es veu la terra

i un peu la primera vegada

que hi toca / i el vol

d’ ocellassos que el guia

sent  tu i com camines quan

no vols volar / com voles quan

vols no voler-te assemblar a res de res

quan t’ ets amb l’ eufòria de l’ ésser

dels éssers que hi són perquè

l’ han escollida sense referències

ni preferències i viuen sabent

que des del cel no es veu el cel

ni es pot tocar la terra / i la toquen

i el miren i són i la viuen : aquests

que - com tu- mai no moren

griFOLL

12.03.2015

casserrespoblepoema

A LA PISSARRA NO HI FAN RES

no la pateixis

disfruta l’ esquizofrènia

juga a la paranoia

trampeja la trampa

remou-t’ hi de neures

vés pels extrems

no extremis mesures

surt-te dels marges

ets canviant imprevisible

no hi ets als catàlegs

-no hi vulguis ser-

tu no estàs en venda

folla riu beu menja columpia’ t

no la pateixis disfruta’ t

ja va sent hora de viure

de treure’ t censures

de fer volar calendaris

perquè ni metges ni astròlegs

ni doctrina o filosofia et pot pautar res:

les pautes són teves

ets tu que la balles que brilles

quan balles com et surt de les potes

griFOLL

09.3.15 

casserrespoblepoema

ELS HUMANS SOM PRECIOSOS

Una ploma de tots hi vull a les ales

si  m’ hi falta la teva no volo

si  m’ hi falta la seva m’ estampo

I escriure el vol que ens fa volats

i volar fins que no ens acabem més

i no acabar-nos mai els horitzons

Serem l’ ocell de l’ atzar sort endins

i pels camps i pels cels ens despentinarem

dels pesos de les culpes i travessarem la por

Perquè hi ha una sola au i un sol anar-hi

perquè hi anem tots o no va el tren

perquè encara que no ho sembli

els humans  –per més odis que hi posem

ens estimem : no ho podem evitar...

som preciosos

griFOLL

8.03.2015

casserrespoblepoema

persones

PIREM

no som tortugues

descapotables : som serps

colobres que hi deixen la pell

imagina’ t el fil que no hi és

amb la fresa del temps a l’ espina

i la llengua partida amb la set

i no cal: ja la sents / prò no és teva

no és teu el dolor : torna’ l als vius

que no ho són i pirem / no has ferit

a ningú i t’ han tallat tots els colls

t’ han segat els camins que ells

mateixos et feien seguir: prò som serps

no ens en calen / serpentegem-la

que vol ploure i no pot: la pluja

també l’ han prohibida els molt secs

pirem a nedar que aquí dins som

de riure pels rius / no hi ha mar de la Mort

el mar no té noms i ells tampoc

griFOLL

5.3.15

ÉS QUE JO NO SÉ CANTAR

                                                                                                         Helen Levitt

jo no vinc de cap silenci

ni sé cantar: jo bramo

no sé d’ antiguitats i

no me la medeixo ni mesuro

és com és i encara tiro llarg

vaig deixar de tirar petardus

per fumar-me’ ls / ara

ja no m’ he d’ enfilar als arbres

baixen ells però jo m’ hi enfilo

igualment les pinyes de dalt

no són com les que fem a baix

i la lluna és brutal neta i sense

coets no hi ha anat ni déu

i els marcianus ens estimen

i les ortigues també

i nosaltres armats fins els escuradents

amb el carajillu per barricada

i la cara com uns sargentus

mentre tot és ple de nens i núvols

que no veiem ni a passar

perquè ens hi hem anat posant a posar

tampoc sé jugar a cartes

sinó són d’ amor

t’ he fet un ocell amb paper de fumar

que cap per avall és una barca

per si vols que anem a escoltar granotes

una nit d’ aquestes  mentre el món

se’ ls hi torna a acabar

als que sempre se’ ls hi acaba

des que van començar a creure’ s

que el món s’ acabava per por d’ acabar-se ells

amb la de començaments que hi ha

griFOLL

4.3.15

PEL DRET DE TU

que passi que surti que sigui o despengi  

que xucli que piqui que rasqui o desastre

que vagi que torni que peti o naufragui

que troni que digui que festa o desfaci

serà que entrar-hi passar de passar-ne o penjar-s’ hi

serà que rascar a pica xucs o sens mides

tornant ja d’ anar-hi perquè era a petar d’ astronàutics

dient-la tronats que desfeien la festa o volar-hi

que llepi que pelli que pilli o mossega

que pringui que suqui que atrapi o escapa’ t

que diguin que callin que no se n’ empanen tu viu

que xerrin que riguin que tirin que trinin tu vola

tu sigue’ s tu sega tu gas tu tira tu pel dret de tu

pels entrebancs i les desesmes pels pèls i les baranes

dels ossos que no t’ hi posin filferros o et cusin de boques

fot-li crit fot-li traca fot-li jocs de cucanya tu dansa

mossega’ t les banyes les vistes les ales salvatge

que no et domestiquin amb botiquins amb votiquants

amb farbalans o pessebres mortals

griFOLL

4.3.2015

JA SOM AQUÍ

d’ ahir se m’ ha acabat la set

m’ enyoraria de demà si no hi anés

d’ ahir m’ he n’ he fet eines i maneres

d’ estimar per avui saber-ne més

arribo a demà així de ple – jo ja sabia

que només portant un pastís no faríem

lo que no sabia és que era jo el que s’ amagava a dins

per això no sortia:  hi havia d’ entrar

jo hi havia d’entrar – ja m’ ho deia el meu pare

que sempre em ficava al lloc de l’ altre

que arribaria a demà així de ple – ell també ho sabia

m’ enyoraria de demà si no hi anés

sabent que tu hi vas sempre per saber-ne

que també hi havies d’ entrar

ha estat com perdre’ s al pati dels grans

per descobrir que més enllà del pati dels grans

podem seguir sent petits sense límit d’ edat

així de plens i per omplir-nos fins desrebentar

griFOLL

3.3.2015

NO CADUCA

                                                                 Helen Levitt

si ja ens sabem per haver-hi estat

havent caigut que som a dins

desvariar les llums sortir vers l’ altre

amb tot el dol que si ens ha fet

alguna feta és fer més nens

si ja sabem que per saber-nos enganyar

en sabíem sols igual que ser del cert

a reunir: braços vespres boscos taquicàrdies

sorres pors rareses deliris esperança

i remenar  

griFOLL

2.3.2015