viernes, 31 de diciembre de 2010
a foll per campanada_gouache sobre paper_griFOLL 31.12.10.
lunes, 27 de diciembre de 2010
sábado, 25 de diciembre de 2010
homo 90.10. grifoll
HOMO 1990-2010
mudava la pell
com les serps i els llangardaixos i els poetes del clavegueram
s’ expandia lluny de la bellesa profanada
Josep Grifoll
jueves, 16 de diciembre de 2010
martes, 14 de diciembre de 2010
lunes, 13 de diciembre de 2010
domingo, 12 de diciembre de 2010
DIVERSOS
el liderat de la sort
recorrerà en 24 hores
dues polèmiques.
els senadors ho aproven.
programa d’ activitats:
visita guiada pel generador
beques d’ amor i de guerra
quadern gegant de parapsicologia
grifoll
recorrerà en 24 hores
dues polèmiques.
els senadors ho aproven.
programa d’ activitats:
visita guiada pel generador
beques d’ amor i de guerra
quadern gegant de parapsicologia
grifoll
miércoles, 24 de noviembre de 2010
lunes, 8 de noviembre de 2010
Josep Grifoll inaugura una nova exposició amb una acció performàntica
Josep Grifoll inaugura una nova exposició amb una acció performàntica
Arts plàstiques, Cultura - 17:22 dilluns, 8 novembre, 2010 per Montse Ventura
La llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga), fins mitjan desembre exposarà les últimes pintures de Josep Grifoll (Casserres, 1972).
L’artista casserrenc inaugurarà aquest dissabte 13 de novembre amb una actuació performàntica. L’exposició es tracta d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa, elaborades amb fang i olis d’un alt contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.
La inauguració es realitzarà a les 20:00 h. i hi tindrà lloc l’acció performàntica ‘Jo, grifoll’. Un muntatge a càrrec de la companyia berguedana ràdio Salil que oferirà el tercer projecte experimental dedicat a l’autor, inspirat aquesta ocasió amb la imatge i cos del propi pintor en el procés creatiu.
Ràdio Salil és una formació experimental músico-teatral. Mescla de veu, color, música, imatge, poesia i gest. Els seus espectacles són atmosfèrics, representats, generats i figurats a través de petits instants que resumeixen els cercles habitats de la vida. Veu, música, moviments, paraula i llum s’agrupen dins d’un únic espai per mostrar-nos els arguments d’una evolució rutinària. Per aquesta ocasió hi participaran: Maria Ballús (actriu de tràfec-teatre), Sergi Fargas (músic del grup amina i ex component de plouen catximbes) i Pep Espelt (artista multidisciplinari i director artístic de movimentpuntzero).
http://www.bergactual.com/2010/11/08/josep-grifoll-inaugura-una-nova-exposicio-amb-una-accio-performantica
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/11/grifoll-jo-grifoll.html
http://www.puntzero.org/
Arts plàstiques, Cultura - 17:22 dilluns, 8 novembre, 2010 per Montse Ventura
La llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga), fins mitjan desembre exposarà les últimes pintures de Josep Grifoll (Casserres, 1972).
L’artista casserrenc inaugurarà aquest dissabte 13 de novembre amb una actuació performàntica. L’exposició es tracta d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa, elaborades amb fang i olis d’un alt contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.
La inauguració es realitzarà a les 20:00 h. i hi tindrà lloc l’acció performàntica ‘Jo, grifoll’. Un muntatge a càrrec de la companyia berguedana ràdio Salil que oferirà el tercer projecte experimental dedicat a l’autor, inspirat aquesta ocasió amb la imatge i cos del propi pintor en el procés creatiu.
Ràdio Salil és una formació experimental músico-teatral. Mescla de veu, color, música, imatge, poesia i gest. Els seus espectacles són atmosfèrics, representats, generats i figurats a través de petits instants que resumeixen els cercles habitats de la vida. Veu, música, moviments, paraula i llum s’agrupen dins d’un únic espai per mostrar-nos els arguments d’una evolució rutinària. Per aquesta ocasió hi participaran: Maria Ballús (actriu de tràfec-teatre), Sergi Fargas (músic del grup amina i ex component de plouen catximbes) i Pep Espelt (artista multidisciplinari i director artístic de movimentpuntzero).
http://www.bergactual.com/2010/11/08/josep-grifoll-inaugura-una-nova-exposicio-amb-una-accio-performantica
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/11/grifoll-jo-grifoll.html
http://www.puntzero.org/
domingo, 7 de noviembre de 2010
AL SILENCI, poema de grifoll.
Silenci, prou! Se t´endevina greu, agut, malalt dels pous, renec d´udols closos. Estripa´t, jeroglífic perfecte, déu ferit, dringa!
Degota, silenci, lluny de les boques humides, la teva secor no ens és gentil. Aquí s´infla la follia en la conversa, hereva del cor bategador i fins la dansa contra el dol.
Fressa fantasma, seny anguniós, turó sense aleta. Calla, silenci! Xiscla, persona! Riu, persona! Plora, persona!
Entafora´t, silenci! Entorna-te´n al cau, ganivet invisible! No ets ben educat, ets l´hivern.
Silenci, tu que et creus missatge amat o sangonent secret, mira: dic dic i ja t´he contradit.
Et toca.
grifoll
8-11-10
casserrespoblepoema
sábado, 6 de noviembre de 2010
viernes, 5 de noviembre de 2010
jueves, 4 de noviembre de 2010
PEATGE -grifoll
PEATGE
-solució al poema anterior-
l´exercit d´ungles contra la muntanya
et diu el túnel
que t´amaga el poema
grifoll
5-11-10
POR - grifoll
POR
quan la foscor que no es fon
tiro fletxes de foc al grinyol
de les branques dels arbres
quan pleguen les ales de por
les sento les veus
infinits esclaus diminuts xerricant
rere el vel fosc als defores
guarda les pedres el bosc
tanca el niu dels ocells
desmunta les coses dels ulls
deixa sols les olors untant els grinyols
so de l´univers
són totes les dentadures
d´ara i d´arreu
repicant
grifoll
5-11-10
domingo, 31 de octubre de 2010
MONSTRUARI, poema de griFOLL
MONSTRUARI
venim d´un fogot a la bateria del tractor
del doctor Frankenstein i ara tots volem ser
del doctor Frankenstein i ara tots volem ser
doctors del big-bang
després cultivarem taronges mecàniques
ningú se´n farà responsable
direm que són monstres
els tancarem en monstruaris
i
au
tres
dos
u
repetim
és tan fàcil
fer-ho difícil
fer-ho difícil
griFOLL
1 11 10
Casserres poble poema
domingo, 24 de octubre de 2010
ENAMORAMENT, poema de griFOLL
ENAMORAMENT
la casa va i ve
però jo sóc sempre als boscos
amb les pinyes de pi en pi
cercant
constel•lacions als nius abandonats
sota les baumes
entre dents
amb un trapezi al paladar del llop
dormint amb eriçons despentinats
o
submergit
anhelant vida
encara
més
griFOLL
24102010
Casserres poble poema
jueves, 21 de octubre de 2010
jueves, 14 de octubre de 2010
grifoll poema
POEMA
he escrit
amb aquarel•la
dins el wàter
la paraula aquarel•la
llavors
mentre tocava l´harmònica
he tibat de la cadena
griFOLL
he escrit
amb aquarel•la
dins el wàter
la paraula aquarel•la
llavors
mentre tocava l´harmònica
he tibat de la cadena
griFOLL
domingo, 10 de octubre de 2010
miércoles, 29 de septiembre de 2010
mirALL, de griFOLL
Mirall
t´escric un infern i tú me´n fas un cel
no es pot ni llegir
Mirall
em preocupes
tu no me´n sembles Mirall
i això encara em preocupa més
somrius
et descollones
sense permís
Mirall
està prohibit
t´enamores
què fas? Mirall
no ho veus? em veus, Mirall?
Mirall
quin dels dos és al reves?
griFOLL
30-09-10
Casserres poble poema
martes, 28 de septiembre de 2010
VERÍ
en la dosi exacta de totes les coses
surt ranci
el poema que no beu del batec del poeta
de la imperfecció carnívora
humana
surt agre
grifoll
28-09-10
Casserres poble poema
martes, 21 de septiembre de 2010
CRIT DE POLL DE FIRA XISCLE DE FOLL QUE NO PIRA, de grifoll
CRIT DE POLL DE FIRA
XISCLE DE FOLL QUE NO PIRA
La nit més buida del món rodola per la sala d´estar
No s´hi pot estar a la sala d´estar
La por fa por i les parets ploren com Magdalenes
Hom s´ha convertit en l´altre
Es tracta de mudar la pell però amb la ferida oberta
No és com sempre
Mai son com sempre ni les pedres
De la carn glaçant i suada en farem festa
En un poema vingut dels inferns
Giravoltant el cap giravoltant mil i una nits
Fins que els glòbuls oculars raspallin les pestanyes de Mart
Fins a Venus caldrà pólvora i tos i fum a les baumes
Rimbauds indis desperts sempre
Estancs i farmàcies oberts vint i cinc hores al dia
Aquest xiscle salvatge més enllà de la velocitat del so
Esquerdant pardals núvols avions meteorits satèl•lits planetes universos forats negres
Fugiran els corbs i la mort cabrona
Demà serà la vida i tot funcionarà a la perfecció
L´aigua farà passar la set
El sexe farà distreure les cabòries
I es pondrà molt tard el sol
Sabrem que som forts enmig de la nit
Sentirem com crema la paraula al coll
I el bes infinit a la boca sucosa que atura el temps
Restaurarem el retaule de les coses màgiques
Li farem un canvi de look al món pels que ara arriben
Ningú es vendrà l´ànima a cap déu ni a cap dimoni
A partir d´aquesta nit
A partir d´aquest xiscle on hom muda la pell
Rimbaud indi despert amb la cara pintada de símbols verds
Rimbaud ulls oberts Rimbaud traficant d´armes de paraules d´inferns i de follies
Hem après a girar sobre el gel despullats i sagnant
Dibuixant-nos l´autoretrat exacte i som un poll!
I sí tots volíem ser famosos i envejats
Quina sort de no ser-ho quina fam de fam insuportable
El ventre xiscle i a casa és mouen coses soles
Una ampolla una capsa de pastilles no és una casa avorrida
Ens comencem a conèixer aquesta nit
La nit més buida del món
El xiscle ferit de la fera de fira
Les abstinències venen de voler cruspir-se el món?
Tan és ara és buit i a la sala d´estar seu i escolta la gramola
Fuma i observa
Observa i fuma
És tan estrany te cara de nen d´antiquari
Com si s´hagués de trencar d´albinisme
Arribarà a fer-se de dia i demà serà la vida
I em calçaré per primera vegada
I sortiré per primera vegada
I passejaré per primera vegada
O no sóc ara l´espasme infinit per primera vegada?
Tens foc? Per primera vegada
Sóc un poll de fira
No sé més
Per primera vegada
El primer que vaig veure al trencar la closca va ser una muntanya russa
M´agrada l´olor de xurros que desprèn l´existència
De mentides ho son les que em dic
De veritat no n´hi ha cap
Realitat son les persones que estimo (aquest vers resumeix el poema sencer)
Grifoll-19-09-2010
XISCLE DE FOLL QUE NO PIRA
La nit més buida del món rodola per la sala d´estar
No s´hi pot estar a la sala d´estar
La por fa por i les parets ploren com Magdalenes
Hom s´ha convertit en l´altre
Es tracta de mudar la pell però amb la ferida oberta
No és com sempre
Mai son com sempre ni les pedres
De la carn glaçant i suada en farem festa
En un poema vingut dels inferns
Giravoltant el cap giravoltant mil i una nits
Fins que els glòbuls oculars raspallin les pestanyes de Mart
Fins a Venus caldrà pólvora i tos i fum a les baumes
Rimbauds indis desperts sempre
Estancs i farmàcies oberts vint i cinc hores al dia
Aquest xiscle salvatge més enllà de la velocitat del so
Esquerdant pardals núvols avions meteorits satèl•lits planetes universos forats negres
Fugiran els corbs i la mort cabrona
Demà serà la vida i tot funcionarà a la perfecció
L´aigua farà passar la set
El sexe farà distreure les cabòries
I es pondrà molt tard el sol
Sabrem que som forts enmig de la nit
Sentirem com crema la paraula al coll
I el bes infinit a la boca sucosa que atura el temps
Restaurarem el retaule de les coses màgiques
Li farem un canvi de look al món pels que ara arriben
Ningú es vendrà l´ànima a cap déu ni a cap dimoni
A partir d´aquesta nit
A partir d´aquest xiscle on hom muda la pell
Rimbaud indi despert amb la cara pintada de símbols verds
Rimbaud ulls oberts Rimbaud traficant d´armes de paraules d´inferns i de follies
Hem après a girar sobre el gel despullats i sagnant
Dibuixant-nos l´autoretrat exacte i som un poll!
I sí tots volíem ser famosos i envejats
Quina sort de no ser-ho quina fam de fam insuportable
El ventre xiscle i a casa és mouen coses soles
Una ampolla una capsa de pastilles no és una casa avorrida
Ens comencem a conèixer aquesta nit
La nit més buida del món
El xiscle ferit de la fera de fira
Les abstinències venen de voler cruspir-se el món?
Tan és ara és buit i a la sala d´estar seu i escolta la gramola
Fuma i observa
Observa i fuma
És tan estrany te cara de nen d´antiquari
Com si s´hagués de trencar d´albinisme
Arribarà a fer-se de dia i demà serà la vida
I em calçaré per primera vegada
I sortiré per primera vegada
I passejaré per primera vegada
O no sóc ara l´espasme infinit per primera vegada?
Tens foc? Per primera vegada
Sóc un poll de fira
No sé més
Per primera vegada
El primer que vaig veure al trencar la closca va ser una muntanya russa
M´agrada l´olor de xurros que desprèn l´existència
De mentides ho son les que em dic
De veritat no n´hi ha cap
Realitat son les persones que estimo (aquest vers resumeix el poema sencer)
Grifoll-19-09-2010
lunes, 20 de septiembre de 2010
miércoles, 15 de septiembre de 2010
fletxa, poema de grifoll
FLETXA
tot és en tu
l´antídot i el do
l´arc i la por
la màgia i el mur
el risc i l´espera
l´aigua i el pou
el verd i la nit
l´avern i el conjur
no hi ha lluny
grifoll
15-09-2010
Casserres poble poema
jazz, poema de grifoll
JAZZ
del somni amarg n´extrec dels filaments nerviosos el verí que paralitza l´esclavitud i amb l´altre revers del conjur que atorga la paraula desxifro converses de bèsties estranyes dels boscos de per aquí dalt la costum d´embrutar el blanc és un vici un tresor de líquens que segueixen rius sencers sense ni una pedra com aquesta serpentina que desplego també amb formes d´espora de pota de pop de tintures per la follia vessant regant aquest poema aquest sol vers que rellisca per les valls que s´inventa i és una branca llarga d´un desmai que hi havia quan la meva mare era petita
grifoll
16-09-2010
Casserres poble poema
martes, 14 de septiembre de 2010
DISPARA, poemet de GriFOLL
DISPARA
en contra d´aquest dolor
usa d´aquest dolor
és un llamp d´energia
tu dispares
està escrit que l´encertes
ho acabes de llegir
grifoll
15-09-2010
Casserres poble poema
domingo, 12 de septiembre de 2010
sábado, 28 de agosto de 2010
grifoll. lo que no se dice
LO QUE NO SE DICE
Hay sangre de topo en el tejado y
es como escaparse del terror y
por la oscuridad que almacenan tus ojos
somos tu y yo brindando contra la muerte
regresando al país de la infancia
aunque sea tan sólo un instante
no para quedarse sino por haber vuelto
con la valentía de les enfants terribles
que tal vez nunca fuimos .
grifoll
28-08-2010
Casserres poble poema
miércoles, 25 de agosto de 2010
miércoles, 18 de agosto de 2010
viernes, 13 de agosto de 2010
APUNTS DE L´APUNTADOR- grifoll
APUNTS DEL APUNTADOR
Ahir va entrar aigua a casa, per tres finestres. Hi havia bassals. Entre això i la sorra de riu que se m´enganxa cada dia a la roba des que pinto amb fang i em barallo amb les terres em vaig quedar enganxat al pitjor lloc de tots: al mirall. Jo contra jo. Sols em faltava una capa de goma laca i a emmarcar.
La visió: Dr. Jeckill i Mr. Hyde? Més o menys; compta la contradicció. L´hom i els seus efectes secundaris. No és cosa de verins i antidòts. Tampoc d´antibiòtics.
A aquestes alçades, m´he dit, o sóc Jeckyll o sóc Hyde. Mentrestant, la calor ha esquerdat el fang i l´altre jo s´ha desencrostonat primer, quan jo he saltat del mirall, ja no m´he vist, Jo ha fugit. I no li retrec, jo hagués fet el mateix.
Estic content de ser-ne un de sol, de ser-me jo. El problema és que no sé quin ha fugit i amb quin m´he quedat.
grifoll
agost del deu
jueves, 12 de agosto de 2010
miércoles, 11 de agosto de 2010
martes, 10 de agosto de 2010
APUNTS SOBRE EL BARB VERD
Es tracta d´un peix, d´un barb. Sempre va sol i quan s´acosta a la superfície o treu el cap se li veu la cicatriu que li esqueixa la boca. Un ham. Va picar. Tots piquem alguna vegada, moltes vegades més que qualsevol peix. També el reconec pel color: no és tan fosc i és verd, una fulla d´enciam.
Som amics des d´una tarda estranya en la qual jo pujava riera amunt cobert d´algues i era un nen i brillava. La complicitat. Jo era més peix que humà i ell més humà que peix. Dos peixos fora de l´aigua. Déu dona pa al qui no te dents. Biologia poètica. El destí. Dos enciams al mateix riu. Li agrada que li llegeixi Nietzsche, diu que vol ser un superpeix, que si ho fos podria sortir de l´aigua i serpentejar o volar fins una font gegant d´alguna plaça gegant d´una ciutat gegant plena de gent. També vol anar a un concert del Bowie ( ho vam provar amb una peixera d´anar a un parell de concerts, però vam tenir problemes). Veus què fan els humans? Li vaig dir. I es va submergir a fer-se el sord.
Es diu Angelina. És femella. M´ha ensenyat nius de fades i explicat històries increïbles. He nedat amb ell i alguna nit ha vingut a passar-la a l´aquari de casa, però més d´un dia no hi aguanta.
De fet, fa temps que ha arribat un punt en el que no podem estar l´un sense l´altre. Ahir en vam parlar. L´Angelina i jo volem tenir una sirena.
grifoll
agost del dos mil deu
casserres poble poema
jueves, 29 de julio de 2010
martes, 27 de julio de 2010
domingo, 25 de julio de 2010
domingo, 4 de julio de 2010
A la noia que em va fer mag Merlí
construeixo vides
vides anònimes i no
amb històries anònimes i no i meravelloses i sí
després
me les explico abans d´anar a dormir
esperant que les somiïs tu
ja no per que et llevis preciosa; que segur
si no per que te´n sentis
per que n´ets
feta d´ànima i de màgia i d´aigua de pluja
...si mai et morissis
vine sempre
que jo et dec la vida
multiplicada per tu
...fliparàs
grifoll
tres de juliol del dos mil deu
casserres poble poema
martes, 22 de junio de 2010
lunes, 21 de junio de 2010
miércoles, 2 de junio de 2010
DIUEN QUE EL TAMANY DE PUNY QUE FEM
ÉS IGUAL AL DEL NOSTRE COR
la mà que escriu mai és la mateixa
la mà quan torna del bosc o del món
ha viscut més
la mà que puja pel riu o arriba plovent
la mà que ha estat entre les teves mans
és sempre una altra mà
més valenta més certa més viva
es converteix en la mà que roba els nassos a la canalla
és la mà que dóna menjar al gos
que pinta a la gent cap per avall
la mà que escriu per que vosaltres en sou els dits
els sentits els perquès l´amor
dits meus que em doneu corda
dits
tots de fer dites
mà tota de dits
Grifoll´10
lunes, 31 de mayo de 2010
jueves, 27 de mayo de 2010
jueves, 1 de abril de 2010
DEU RAMATS DE FORMIGUES CONSPIRANT
1. una piga una galàxia dos balcons i
la mort
en un aparador:
els límits s´identifiquen amb mi
2. a les nits m´entren draps fustes paperassa a casa i
en una nota en un sobre de setena mà bruta
el drapaire:
de roig i negre per demà
3. em cauen les ungles de tant enyor que de sota me´n salta
no puc caçar
què xiscla el nen que no hi havia bèstia que pogués amb ell?
no re sents el vent
4. en diligència vers el mirall un dibuix animat mort em treu
vull dir que m´arrenca la llengua
sóc el mim (:)
quiet!
5. mut m´escolto clavat de cap a terra millor
m´agrada les estrelles em fan pessigolles als peus i
com que no penso per no avorrir-me
sento
6. venen volant plomes sense au al vermut de l´abisme
a vegades som sis
sis som tants aquests sis dits d´una mà diferent sis que sóc
el dit: cor que m´hi incloc aquest toc
7. setanta set vegades set dies a la setmana del mes de l´any de la dècada
no entenc re
visc al profund de l´instant on cova el silenci
sóc l´estrany ger minar d´un altre món de racons i tresors de secrets: la curiositat
8. l´infinit que et puja per l´esquena t´espía
és la mateixa formiga que se´t mou a la panxa quan veus la lluna o et fan un petó
conspira la màgia
al favor teu
9. no m´entretinc fent versos m´hi deixo els collons
pro en sé igual que de viure
foll desordenat muntanya russa:
sóc el que aprèn
10. ara retalla totes les respostes que te n´hagis fet i
digue´m ja no qui sóc
sino
si era qui
Grifoll´10
miércoles, 31 de marzo de 2010
ENS DEMANEN
A ma germana, la Montseta
Hija mía, es mejor vivir
con la alegría de los hombres,
que llorar ante el muro ciego.
(…)
Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.
La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares,
tendrás amor, tendrás amigos.
J.A Goytisolo
el vent son les veus totes
que no escolten les orelles
ens tornaran a despertar
els silencis impossibles
obriràs les mans i agafaràs el sol
ara no ho veus
la mort és un mur que t´ho tapa
sempre més tindràs durícies a les mans
vida tossuda vida
és el mur dels valents aquest que escalem
sense xarxa ni cordes
el mur dels laments d´aquells que no escalen
nostre és aquest vertigen
aquesta por escènica d´existir que ens enganxa
aquesta fúria de burlar pastor ramat i escapar-se amb el gos
a cercar per nosaltres mateixos a
aprendre que la gent més meravellosa
és la que després de les grandíssimes hòsties
ho segueix sent
somriuen i tenen durícies a les mans son amables no et jutgen
sovint parlen en silenci o no callen mentre tu els hi mires als ulls
s´hi està còmode t´abracen i
sempre sempre existeixen
els sents? des de la banda dels valents
son fets d´amor i
ens demanen
t´estimo més que a tot
Montseta
Grifoll´10
martes, 30 de marzo de 2010
FRÀGIL i TAT
la flor té la boca adormida i els peus del dimoni
existeix en móns diferents i té més peces que déu
és un petó transparent que gira i dóna la flor
no té fi la fragilitat no té fi és imminent la guillotina
pro conte més el silenci mortal que les veus tan populars
del no-res i el soroll sepulcral que escupen al cel
el pol•len cada pètal el color mutant impacient
el final fa la poesia i
no obrir-se el capullu
Grifoll´10
viernes, 26 de marzo de 2010
FA TANTS ANYS D´AHIR AL VESPRE
(per fer un recull de petons que no van ser)
tot el que va passar fa tants anys va ser ahir al vespre
fa tants anys d´ahir al vespre va passar tot
i tot va ser terrible
i tot va ser preciós
fa tants anys d´aquell vespre d´aquella nit que se´ns va fer de dia i encara bevíem
ahir al vespre
va fer el fet la moneda màgica amb la que vas escapçar un núvol?
hi penses a vegades en com haguéssim pogut fer anar les coses?
recordo la llum que desprenies sempre ahir al vespre
aquella nit que se´ns va fer de dia
i tot va ser terrible
i tot va ser preciós
plorar amb tu sobre el cotxe abandonat
un altre vespre abans d´ahir
fa tants anys que se´ns va fer de cop de dia
no vam ni
tenir temps de fer-nos el petó
...que per aquest vespre el valgui doncs
aquest poema
aquest petó
d´ahir al vespre de
la vida aquella d´abans d´ahir
que no tornarà.
Grifoll´10
Sóc de Malanyeu, llocons!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)