La matança a Newtown

No sé de quina manera qualificar aquest fet que es va produir fa uns dies a aquesta petita població de Connecticut. Vint nens de entre 6 i 7 anys i sis adults morts és una tragèdia. I de la manera en que ha anat el magnicidi encara més. Es demencial que tu portis el teu fill petit a una escola i et truquin per telefono per dir-te que un boig li ha fotut tres trets. No sé com es pot pair una cosa així. El fet no es per causa d'un accident, d'un terratrèmol o de causes en les quals no hi pots fer res perquè s'escapen al teu control. Això ha passat perquè un boig tenia un accés molt fàcil a un estil d'armes que es fan servir a qualsevol guerra. I aixo, diguin el que diguin, era evitable.
Tragèdies com aquesta en han passat a diferents llocs, des de els mateixos Estats Units fins no fa gaire a un país con Noruega, culte, educat i tranquil com en hi han pocs. Lo que és anormal és que sigui a aquell lloc a on es donen amb més frecuencia.
I sembla que no vulguin donar-se per enterats. Sembla que no vulguin afrontar de que tenen un problema molt greu. La llei els hi permet la compra d'armes perquè la mateixa llei els hi dona el dret a defensar-se i, per lo tant, tenir un arsenal a la pròpia casa és completament legal. Peró al davant d'aquesta matança qui ha defensat a aquestes criatures? Aquestos nens i nenes no tenien qui els protegís dels trets d'una persona desequilibrada. Aquestos nens i nenes també tenien dret a que algú els defensés. I qui ho tenia que fer és qui ha apretat el gallet. La societat en que vivien dona prioritat a societats com la Associació Nacional del Rifle (NRA) perquè puguin lluir les seves armes públicament sostinguts per la seva supèrbia i per el grans fabricants d'armes que tenen un gran negoci entre les mans. Ara ja hi ha qui diu que si les persones adultes del col.legi de Newtown haguessin anat armades s'haurien pogut defensar i no hi hauria hagut tants de morts. També he llegit comentaris de gent que opina que també hi han molts de morts en accidents de trànsit i que a ningú se li acut de penalitzar els cotxes. Com si les dues coses fossin iguals. Com si un conductor quant mata algú ho fes a propòsit i quan més millor.
Aquesta societat nord-americana, tant orgullosa de sí mateixa, amb un nivell de benestar bastant elevat, niu d'investigadors i científics i amb programes culturals bastant avançats tindria que començar a resoldre també aquestos problemes derivats del temps del Far-West. Al mon civilitzat ja no es porta lluir un Colt a la cintura.

Resultat eleccions

Ja tenim els resultats de la consulta electoral que ens tenia que donar una idea de per on podria anar el nostre camí cap a la independència.
Doncs la gent ha parlat, i suposo que haurà parlat clar i català donada la gran participació que hem tingut. Per lo tant hem de donat per bo el resultat com a fidel reflexa de lo que la gent realment vol.
Si mirem les xifres sense cap apassionament i sense cap comparació amb les anteriors consultes la realitat seria molt clara. Un camí ben obert cap a la independència amb el suport de 71 escons (CiU i ERC), 20 escons (suposadament) cap el federalisme (PSC), 28 escons en contra (PPC i C´s) i finalment 16 (ICV i CUP) amb una definició mes en contra de la política econòmica que altre cosa.
O sigui que tenim una política definida.
Peró resulta que, com tota consulta a on es valoren resultats, hi han guanyadors i altres que no han guanyat tant, per no dir que hi ha algú que hagi perdut, cosa que ja se sap que no passa mai entre els partits polítics.
I com que el gran perdedor, el senyor Mas de CiU, és el que ha convocat les eleccions amb un propòsit que ha sortit al revés de lo que volia, totes les altres formacions polítiques han sortit guanyant en els seus plantejaments. O sigui, és molt més important (per lo negatiu) perdre 12 escons encara que me'n quedin 50, que no guanyar-ne un encara que només en tingui 19. Sota aquesta lectura el camí cap a la independència el tenim bastant cru.
Perquè sembla que els 21 de ERC no tinguin cap importància. I son els escons guanyats els que ha perdut CiU, lo que també ens pot dir que la gent s'ha radicalitzat una mica. Se suposa que la gent que ha depositat aquestos vots també ha parlat clar per dir cap a on vol anar.
Però aquesta lectura es veu que no interessa. Jo ja sento dir que el PPC ha guanyat un escó i que això es tradueix en  que la gent valora positivament les retallades del Gobern central i que aproven la política econòmica del PP i les seves retallades.
Es un altra manera de veure les coses, però jo donaria pas a una visió més de carrer. Jo crec que hi ha hagut molta gent que ha tingut por. Sigui per la sortida d'Europa, sigui per les pensions, sigui perquè els temps no estan per gaires experiments, molta gent que pateix les penúries de cada dia s'ha inclinat per un mínim d'estabilitat que li dongui un mínim de seguretat.
Això i que hi ha molta gent de fóra i que no vol entendre res de res quan se li parla del dret a decidir, que per molts això es xinés.
Be. De tota manera aquesta majoria que buscava CiU s'ha quedat pel camí i, realment, això és una bona bufetada per qualsevol partit polític, i molt més si ets el partit al Govern, i encara més si la convocatòria l'has feta tu.
Que l'han cagat, vaja. I jo m'he quedat bastant fotut.
Haurem d'esperar un temps a veure que passa.

IN, INDE, INDEPENDÉNCIA  !!!!!!

Eleccions 2012

Ahir per la nit vaig poder veure per TV3 el debat dels set candidats a la Presidència de la Generalitat per les properes eleccions del dia 25N.

Haig de dir que em va agradar molt i el vaig seguir amb interès. Vaja, em va agradar que es fes un debat ver el futur al qual volem o podem aspirar i les diferents opcions que se'ns ofereixen.

Em va agradar el debat però no una cosa que per mi és prioritària: parlar i escoltar o el que és el mateix, parlar i deixar parlar, que per això hi han els moments adequats per poder contestar o de rèplica, quan es fan al.lusion directes al candidat a les qüestions del seu programa o a les seves manifestacions. Això de fer comentaris interrompin lo que diu l'orador de torn, per mi, és de bastanta mala educació i no em permet a mi, el votant, saber que punyeta estan dient els uns o els altres. Hi havia algun candidat/a especialment poc respectuós amb les altre opcions.

Dit això i amb tot el respecte del mon cap a altres opinions, aquest és el meu parer vers lo que ahir vaig veure i sentir:

CiU: Aquest partit te la patata calenta de la independència a les mans i s'està cremant. Han pujat a aquest carro perquè és el que ara toca, lo que els hi pot donar més vots, però si pel camí cap a l'Estat propi hi algues alguna altra solució ( pacte fiscal, federalisme, etc., ) que fos acceptable pel PP o PSOE de segur que veuria el cel obert. De fet ja ho va proposar al PP d'una manera subliminar, però se li va entendre tot. I al senyor Duran i Lleida, quan parla, també se li entén tot.

Lo del referèndum ha quedat com "Sí o sí". Ja ho veurem. El camí cap a la independència no ha quedat gens clar.

La política d'aquest partit, com diu tothom i amb raó, ha sigut sempre fer la puta i la Ramoneta amb tot deu qui ha tingut el poder. Ells en diuen "sac al cove", però ara això ja no hi val. Els objectius aquest vegada els ha marcat la gent manifestant-se al carrer i al senyor Mas no li toca res més que seguir-los o intentar aconseguir-los si és que vol continuar fent política.

I farien també bé de mirar de ser una mica més transparents i legals, perquè lo del cas Palau ,si un dia surt tot a la llum, que ho dubto, farà que la merda els hi arribi bastant amunt. Lo dels comptes a Suïssa ja no m'ho crec tant per la manera que surten com per d'on venen, però mal segur que n'hi han fet.

PSC: Res a pelar. Però res de res. Bona voluntat per part del senyor Pere Navarro però lo del federalisme no s'ho va creure ni ell. Bones respostes per al·lusions a la senyora Camacho i poca cosa més.

PP: Aquí en hi ha per llogar-hi cadires. Només va vendre fum. Ara resulta que Espanya és la solució a tots els mals, que tenen resposta per tot, que ells saben lo que cal fer fins hi tot baixar l'atur a Catalunya (aquí ja hi poso rialles) i que ara estan disposats a parlar vers una millora del finançament (més rialles). S'ha de tenir morro ( i en hi ha per cert) per venir a dir coses com aquestes. Jo comprenc que no vulguin que surti Catalunya de l'Estat Espanyol perquè si al cap de dos dies el País Basc li dona per fer el mateix ja em direu qui els hi mantén la paradeta, però una mica més d'humilitat al davant de la gent que ho passa molt malament per mor de la seva política també els hi podria donar alguns vots més. I això de fer por amb la sortida d'Europa o les pensions ja no s'ho creuen ni els nens de pit.

ICV: Correcte. S'hi pot estar d'acord o no, però ells no enganyen a ningú i son conseqüents amb lo que defensen. El senyor Herrera va estar bé encara que va tenir alguns problemes amb el senyor Mas quan varen parlar de dèficit i de la construcció d'habitatges. Va donar l'impressió per un moment que l'havien agafat en fals, Enseguida es va refer. A l'hora de parlar mirava més cap a la seva dreta (Esquerra i Ciutadans) que no cap allà a on devia (PP i CiU).

ERC: Conseqüents. Això de la independència els hi va com anell al dit. Em va sorprendre una mica el senyor Oriol Junqueres. Va parlar bé, va dir lo que tenia que dir i també es cert que va quedar clar que tenen un pacte amb CiU. Independència sense matisos. Bastant transparent crec jo, i els números ben fets.

Ciutadans: El senyor Rivera guanyaria molt si fos una mica més ben educat. Masses cullerades quan no li tocava. No li va faltar raó quan va parlar dels finançaments dels partits, de la claredat de les declaracions de renda dels polítics i de la política de subvencions i càrrecs.....endollats. Si es calmés i no volgués dir tantes coses de cop seria més comprensible per l'auditori.

Solidaritat: Repetitiu. No dic que no digués veritats com a punys fent els números i amb lo que deia però només tenia apresa una cançó. Per mi el candidat més dèbil.

I al tancar la televisió em vaig quedar la mar de satisfet. Per si no ho tenia clar ja tenia decidit el meu vot pel proper diumenge.

PSC-PSOE

Fa dies que em volta una incògnita pel cap. Ja fa dies que em faig la mateixa pregunta: "Que collons espera el PSC a partir peres amb el PSOE?"

En aquestos temps convulsos en que hem de trepitjar fort tots junts en una sola direcció...a que ve estar encara supeditats a les seves decisions "espanyoles"?

Que no veuen que el proper dia 25N tindran el pitjor resultat electoral de la seva historia a Catalunya? Que no veuen que la clatellada serà forta?

L'altra dia hi havia a "El Periódico" una entrevista al Pere Navarro. I en vols de romanços i de tirar pilotes fóra. La veritat és que no ho entenc. Aquesta postura avui dia ja no te sentit.

I em sabrà greu perquè jo soc d'esquerres i molta altre gent que conec també, però si no donen aquest pas  no els hi donaran el seu vot pel que jo sé.

Jo tampoc. I abans o solia fer.

Fátima Báñez

Deu estar molt nerviós el Govern central. Es veuen ja molts símptomes d'impaciència respecta a la tan anhelada recuperació econòmica. L'ultim els comentaris que ha fet la ministra de Treball, Fátima Báñez,  en una presentació d'una revista del seu ministeri (tot queda a casa). Es veu que allí se li va escalfar la boca i no va parar de dir bestieses. Com que parlava pels seus, les persones normals no s'han de sentir ni al·ludides ni molestes, no les tractava d'imbecils, és simplement que no anava per elles.

Sembla ser que la final de la crisi no te res a veure amb un atur que ja va pel 25% de la població que està en condicions de fer-ho. Res d'això. Tampoc te res a veure que no hi hagi cap indicador que ens ho digui. No passa res. Lo important son les decisions que ha pres el Govern i en les reformes que s'estan adoptant des de la confiança en nosaltres mateixos.

I no acaba aquí la cosa ja que la ministra encara va més enllà. Defensa que la reforma laboral "está ayudando a muchas empresas a salir de la crisis" gràcies  a una millor flexibilitat interna. I després ja ens la fot a cullerades: "hoy más que nunca el empleo es el centro de todas las políticas del Gobierno, seguido de la responsabilidad que es tarea de todos".

I per acabar-ho d'arreglar:" El ejemplo de responsabilidad de los empresarios como impulsores de la salida de la crisis a través de la generación de riqueza y la creación de empleo, así como de los funcionarios, a través de su vocación de servicio".

Per llogar-hi cadires.

De on collons treu aquesta "senyora" els símptomes de la sortida de la crisi?

Abans de nomenar a algú ministre.....no se li podria fer un senzill test d'intel·ligència?

I aquesta paia, encara que te pis a Madrid, cobra dietes de "alojamiento y manutención" com si vives a Huelva a on també te habitatge. Dietes que son 1.823 € en 14 pagues, que tampoc ho entenc, perquè amb dotze ja en tindria prou.

Quina cara més dura que te la senyora ministra. A més a més de beneita, està clar.

Reformar Espanya

Qui vulgui conèixer el perquè d'aquesta crisi, els problemes que tenim i com solucionar-los, o per lo menys, quina direcció hauríem de prendre per anar pel bon camí, li suggereixo que llegeixi l'article d'Opinió de la pàgina nº7 de "El Periódico" de Catalunya del dia 12 d'octubre passat. O sigui d'ahir.

Es un article del escriptor Xavier Bru de Sala en el que ens resumeix d'una manera clara i senzilla una possible reforma d'Espanya. Com que ell ho explica molt millor de lo que jo ho faria mai no transcriuré absolutament res del seu text per deixar a qui el vulgui llegir l'absoluta llibertat de valorar les idees de l'escriptor.

Tot lo que ell ens defineix ho he llegit també a altres llocs i per altres persones, lo que em fa pensar que realment té molta raó.

La veritat és que, avui dia, no ens podíem esperar cap altre situació i que el problema actual tenia que esclatar un dia o altre. No es podia esperar res més després d'una guerra civil i quaranta anys de dictadura, per pensar que uns quants anys de transició ens portarien a una democràcia plena de la nit al dia. Com deia el meu pare (que va fer la guerra amb la República i per lo tant en va veure i viure de tots colors) "encara s'ha de morir molta gent per tenir una societat demòcrata". O el que és el mateix, hauran de passar un parell de generacions perquè les coses canviïn el la direcció correcte. Ha d'arribar gent nova, amb cultura, amb principis i amb ganes de treballar per una nova societat.

Patim encara avui unes àrees de poder molt concretes que no el volen deixar anar de cap de les maneres. No hi ha ètica, no hi han valors, predomina el cinisme i la mentida en la política, l'economia, la justícia.

Ens urgeix com el pa que mengem una nova llei electoral que porti realment el nostre vot al poder. Que aquest poder sigui per fi controlat per una societat que avui no confia en cap polític sigui d'esquerres, dretes o centre. Aquest podria ser el principi. O potser uns partits nous no compromesos amb tanta corrupció, però començar per aquí potser seria encara més difícil.

"Chapeau" senyor Xavier Bru de Sala.

Independència (2)

En els últims dies, cada vegada que obro la tele, llegeixo els diaris o escolto la radio, tot lo que m'arriba fa que se'm inflin cada vegada més els dallonses.

En la meva anterior entrada vers la independència en feia una reflexió des de el coneixement vers els camins que ens hi poden portar. Però si em deixo de mandangues i dono sortida als meus sentiments només em ve un pensament al cap: " Vull sortir d'Espanya". Com sigui. Per l'article vint-i sis o pel vint-i set. Ja en hi ha prou.

Tinc un gran respecte pels "espanyols" de la mateixa manera que en tinc pels andorrans, francesos o portuguesos, donat que hi tinc molts d'amics i que sempre que he visitat la resta del estat o els altres països he estat tractat com una persona normal i inclòs més bé pel sol fet de ser català.

Però ja no puc aguantar més tota aquesta colla de polítics embrutadors, difamadors, distorsiona-dors, despectius, demagogs i en definitiva: uns imbècils.

El Mariano Rajoy, l'Esperanza Aguirre, la Cospedal, el Wert i tans d'altres arriba un moment que cansen. No tenen el més mínim sentit ni de la política ni de la democràcia.

Per ells estem en els moments mes dolços de la dictadura.

El problema és que no ens volen com a catalans, ens volen com a espanyols, lo que vol dir que no ens volen per res. Bé, per res no. Pels diners, que cada vegada que es parla de finançament surt el president de torn d'Extremadura posant el crit al cel, no fos cas que se li acabés el xollo. Però ni ens escolten, ni ens entenen, ni ens valoren ni res de res. Diners, això sí. Xuclar diners per mantenir lo que Madrid no pot i la resta tampoc, això també.

Jo crec que no hi ha cap altra sortida. Ells mateixos ens estan portant cap a la independència. Després de tot lo que ens arriba no ens queda cap altre remei que no sigui enviar-los a la merda. I hi ha prou merda pel PP i pel PSOE i, si en sobra, que se la quedi el PSC al que la "C" ja fa molt de temps que se li ha caigut. Jo soc d'esquerres i sovint he votat socialista però ara ja no em queden arguments. Son uns venuts al poder central del PSOE en el que el mateix Felipe González fa fàstic per no parlar del seu amic el Guerra.

Doncs bé, com que no ens hi volen....haurem de pensar en separant-se. S'ha acabat això de "cornuts i pagar el beure".

Independència

Amb tot aquesta turbulència que estem veient al nostre voltant vers aquest nou camí que suposadament hem pres cap a la independència, haig de dir que estic una mica desconcertat.

Deixant de costat el cor i intentant analitzar les coses  fredament jo tot això no ho veig gens clar.

En primer lloc perquè no hi ha la figura que ens hi pugui portar. No hi ha ningú que aglutini les aspiracions de la nostra societat cap aquest fi. No hi ha cap "lider" convençut del que vol fer i que tingui un "full de ruta" cap aquest nou destí.

Evidentment el senyor Mas no el té i CiU tampoc. Ara, darrerament, s'han pujat a aquest carro perquè la gent empeny, està fins els dallonses de tanta bestiesa i de que li  prenguin el pel. Davant d'això res millor que agafar la senyera i convocar eleccions  per veure si amb la ben-entesa podem treure més vots que no les anteriors aprofitant que el PSC ni "está ni se le espera". Ha desaparegut del mapa polític. Intentar d'aconseguir una majoria que no el faci dependre de ningú i poder-se treure a la Camacho de sobre.

I com que lo del pacte fiscal era vendre fum ara ens hem pujat a aquest cavall que ens pot portar a tenir més vots i tenir més poder que, en definitiva, és el que es tracta.

Perquè .....a veure, per anar cap a la independència .....quins camins hi han?

Doncs que jo conegui (i també es cert que no ho sé tot) només en hi han dos: el legal i el del article vint-i-sis.

El camí legal te la negociació com a punt de sortida. Es a dir, ens llegim la Constitució i si no trobem el camí adequat (que no hi és) dons s'ha de canviar. Això sí que ens ho permet la Carta Magna en el seu article 168 per poder-la reformar. El Parlament de Catalunya pot demanar la seva revisió i enviar-la al Congrés per la seva aprovació.

L'idea d'un referèndum perquè la gent es defineixi en lo que vol no està previst i vist l'èxit que va tenir la petició per part del senyor Ibarretxe al país Basc no crec que es pugui fer. De fet val més que no es convoqui perquè tinc els meus dubtes de que sortís que sí per una majoria acceptable. I el senyor Mas també ho creu. Aquest referèndum negatiu seria un bàlsam per la seva política per buscar noves vies per un nou tipus de finançament.

Si el Congrés donés via lliure a aquest canvi de la Constitució que ens permetès començar el procés d'independència, llavors s'haurien de començar les negociacions entre l'Estat i Catalunya per anar establint els passos que aniríem fent fins arribar a la total separació d'Espanya.

L'altra camí es per l'article vint-i-sis, es a dir, unilateral-ment i per la cara, cosa que seria molt ben vista per tots nosaltres però que porta altres problemes a la motxilla. Aquí sí que el punt bàsic és el referèndum que, amb una amplia majoria, ens donaria la força moral per intentar segui  aquest camí. Consulta que també s'hauria de fer per l'article vint-i-sis abans que res. L'avantatja d'aquest procés és que no hi ha punt de tornada. I aquí ja hi entra la postura internacional. Estem a Europa. Caldria tenir molt ben lligada la postura europea abans de prendre una decisió ja que aquestos manen més que no els espanyols. No fos cas que tinguéssim un desengany. També es cert que sortint dels Pirineus tenen un concepte molt més obert de lo que és la democràcia i per aquí els hi podríem entrar millor. Però amb l'oposició frontal d'Espanya que faria punys i mànigues per fer-ho enredera, amb una base legal que no es pot deixar de costat.

Doncs em sembla que, mes o menys, això és el que hi ha.

Una cosa és segura: la independència l'aconseguirem.

Quan?

Jo crec que hem d'esperar la figura que ens hi porti.

Avui un fill meu, parlant del tema, em deia: "llàstima que el Guardiola no fos polític".

Doncs avui seria una bona solució.

De tota manera jo ja tinc la butlleta preparada amb un "SI" gros com un "Castells".