lunes, 17 de diciembre de 2012

La matança a Newtown


No sé de quina manera qualificar aquest fet que es va produir fa uns dies a aquesta petita població de Connecticut. Vint nens de entre 6 i 7 anys i sis adults morts és una tragèdia. I de la manera en que ha anat el magnicidi encara més. Es demencial que tu portis el teu fill petit a una escola i et truquin per telefono per dir-te que un boig li ha fotut tres trets. No sé com es pot pair una cosa així. El fet no es per causa d'un accident, d'un terratrèmol o de causes en les quals no hi pots fer res perquè s'escapen al teu control. Això ha passat perquè un boig tenia un accés molt fàcil a un estil d'armes que es fan servir a qualsevol guerra. I aixo, diguin el que diguin, era evitable.
Tragèdies com aquesta en han passat a diferents llocs, des de els mateixos Estats Units fins no fa gaire a un país con Noruega, culte, educat i tranquil com en hi han pocs. Lo que és anormal és que sigui a aquell lloc a on es donen amb més frecuencia.
I sembla que no vulguin donar-se per enterats. Sembla que no vulguin afrontar de que tenen un problema molt greu. La llei els hi permet la compra d'armes perquè la mateixa llei els hi dona el dret a defensar-se i, per lo tant, tenir un arsenal a la pròpia casa és completament legal. Peró al davant d'aquesta matança qui ha defensat a aquestes criatures? Aquestos nens i nenes no tenien qui els protegís dels trets d'una persona desequilibrada. Aquestos nens i nenes també tenien dret a que algú els defensés. I qui ho tenia que fer és qui ha apretat el gallet. La societat en que vivien dona prioritat a societats com la Associació Nacional del Rifle (NRA) perquè puguin lluir les seves armes públicament sostinguts per la seva supèrbia i per el grans fabricants d'armes que tenen un gran negoci entre les mans. Ara ja hi ha qui diu que si les persones adultes del col.legi de Newtown haguessin anat armades s'haurien pogut defensar i no hi hauria hagut tants de morts. També he llegit comentaris de gent que opina que també hi han molts de morts en accidents de trànsit i que a ningú se li acut de penalitzar els cotxes. Com si les dues coses fossin iguals. Com si un conductor quant mata algú ho fes a propòsit i quan més millor.
Aquesta societat nord-americana, tant orgullosa de sí mateixa, amb un nivell de benestar bastant elevat, niu d'investigadors i científics i amb programes culturals bastant avançats tindria que començar a resoldre també aquestos problemes derivats del temps del Far-West. Al mon civilitzat ja no es porta lluir un Colt a la cintura.