LLEI DE BARRIS A L’ESPIRALL

1.- En aplicació de la Llei de barris, la Generalitat ha atorgat a l’Ajuntament de Vilafranca una subvenció de 5,4 milions d’euros destinats a la rehabilitació global del barri de l’Espirall.

La Llei de barris és un dels projectes emblemàtics impulsats per les esquerres des del govern de la Generalitat de Catalunya. De fet només és la part més visible, la més espectacular podríem dir, d’una política de confiança mútua i col·laboració entre els Ajuntaments i el govern de Catalunya.

Una política que es va posar en marxa a partir de 2003 amb el tripartit, i que ha continuat el govern d’entesa nacional de progrés, i que s’està materialitzant no solament en l’increment de finançament que la Generalitat destina als Ajuntaments (Llei de barris, Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, multiplicació de les subvencions per a la creació de noves places de llars d’infants, Pla Nacional per l’Habitatge...), sinó també a l’hora d’atorgar major participació i protagonisme als Ajuntaments en matèries tant importants com els serveis de salut, per posar un exemple.

El gir municipalista del govern de la Generalitat, per bé que encara molt incomplert, comença a materialitzar-se. És una bona notícia perquè suposa un acostament de les institucions al dia a dia de les persones i perquè deixa enrere èpoques passades de desconfiança del poder central vers les administracions locals.

A l’Espirall ara hem d’aprofitar aquesta oportunitat excepcional. Són molts diners i els projectes que han determinat que s’atorgués la subvenció són engrescadors. Penso que, entre tots, hem de ser capaços de portar a la pràctica el que està projectat sobre el paper i convertir-ho en una realitat palpable. I, per anar bé, considero que s’hauria de fer amb participació ciutadana, amb implicació de la gent del barri en la presa de decisions i en el seguiment de la gestió. Podrem? Vull creure que sí.

2.- Canviant radicalment de tema, i entrant de ple a l’apartat de dèries i curiositats, a la capçalera del bloc he canviat el terme “blog” pel de “bloc”.

La discussió filològica sobre quina ha de ser la forma correcta la va tancar, en principi, el termcat quan va resoldre en favor de “bloc”.

Tanmateix, tot emprar la forma normativa als escrits, em resistia a canviar-la a la capçalera, ja que els arguments dels partidaris del terme “blog” em semblaven més convincents: “blog” és l’abreviació anglesa de weblog, que al seu torn deriva de la contracció de web (pàgina web) i log (registre). Així m’ho va explicar un dia el meu filòleg de capçalera, indicant-me que “tot i la resolució del termcat, els partidaris de blog encara podem resistir un temps amb dignitat, a veure si es dóna un nou debat al respecte i hi ha un canvi d’opinió”.

Sembla que el debat s’ha estancat (la veritat és que tampoc dóna per gaire més) i que la forma bloc (i la derivada blocaire) es consolida. Per tant, bandera blanca...

VIJAZZ

Una proposta per al cap de setmana: http://www.vijazzpenedes.com/

Des d'aquí, felicitar amb veu ben alta als que han apostat per aquesta nova empresa. Tinc la sensació que suposarà un èxit sense precedents.

MODA I CLIMATITZACIÓ: PER UN RETORN A LA RACIONALITAT

La moda i l'estètica continuen imposant la seva dictadura. Des de fa anys amb les noies gairebé han assolit una fita infernal: En comptes de fer vàries talles per a la diversitat de cossos diferents que hi ha, estan aconseguint gairebé el contrari: Que calgui fer tot tipus d’esforços per adaptar el cos a unes poquetes talles standard i despersonalitzades. A risc de no trobar roba per posar-se en cas de no sotmetre’s a la dictadura.

La pela és la pela, i imposar una única talla és més barat per als fabricants. Per tant, en comptes d’adaptar la roba a les persones, forcen a les persones a que modelem el nostre cos per adaptar-lo a una talla única. I ho dic en primera persona perquè des de fa unes temporades la dictadura s’està estenent també contra el gènere masculí.

Però tot això va més enllà de les talles. Ha arribat la calor, i amb ella, novament i per desgràcia, la irracionalitat climatitzadora.

La moda imposa anar amb americana i corbata a segons quin tipus d’actes. En aquestes dates això comença a ser irracional, però tant hi fa. L’altre dia vaig assistir a un curs sobre la nova Llei del sòl a la Universitat Autònoma de Barcelona: L’aire condicionat a tot drap. Els homes que anaven vestits a la moda protocol·lària ben còmodes. Els homes que havíem adaptat el nostre vestuari a l’estació estival, i les dones, per qui la moda protocol·lària és més lleugera, patint fred. El consum elèctric de la Universitat pels núvols. Mentrestant, a l’estrada, els Directors Generals parlant de sostenibilitat...

A l’hivern passa a l’inversa: Si portes un jersei (com seria el més normal), a part que hi ha gent que et mira com si fossis d'un altre planeta, has de passar calor perquè, clar, la calefacció està ajustada per anar en camisa, que els jerseis no queden fins.

La conclusió és clara: Cal exigir arreu un ús racional dels aparells de climatització. Per combatre el canvi climàtic, per estalvi econòmic i per preservar la salut. I penso que també ens hem de replantejar fins a on deixarem que la dictadura estètica governi la nostra vida quotidiana...

APUNTS DIVERSOS...

Se m’acumulen els temes que vull comentar en aquests dies moguts. Breus flaixos:

1.- Penso que hem de seguir reflexionant sobre per què molta gent no està exercint el seu dret de vot. Al respecte, em sembla especialment interessant el recent article del professor Joan Subirats Preguntas frecuentes, respuestas dudosas.

D’altres opinions que comparteixo força: El post Superar binomi immigració i inseguretat, de l’amic Toni Salado; i també les Set línies de reflexió de l’Antoni Puig Soler (en aquest darrer hi he afegit un comentari).

2.- La situació post-electoral a Vilafranca: La gent d’ICV-EUiA vam fer pública ja fa dies la nostra posició en un comunicat que trobareu en el seu text íntegre a la nostra web. Un ràpid resum de la nostra posició: No entrarem a formar part de cap govern, i treballarem constructivament des d’una oposició participativa i oberta a arribar a acords en aquells punts en que hi hagi coincidències. Els resultats són ajustats, però entenem que ha de governar la llista més votada (Marcel Esteve, PSC) perquè una coalició alternativa seria massa forçada i sense una base programàtica congruent. La nostra aposta és un diàleg continuat entre el govern i els grups de l’oposició per tirar endavant Vilafranca des de polítiques el màxim de consensuades possible.

3.- Polèmica entorn els Mossos. Confesso que estic astorat davant del comportament irresponsable de Convergència i Unió en aquest tema: No entenc que una formació de llarga tradició democràtica qüestioni la necessitat d’emprendre mesures per eradicar qualsevol possibilitat de maltractaments a les comissaries, en benefici dels drets humans, i del prestigi del cos i dels agents policials. La instal·lació de càmeres de vigilància és una mesura recomanada per les Nacions Unides i per totes les entitats de defensa dels drets humans. A Euskadi, el Partit Nacionalista Basc, ja fa temps que va adoptar aquesta mesura; una mesura del sentit comú més elemental que atorga garanties a les persones detingudes i que, alhora, protegeix als agents front a possibles denúncies sense fonament.

I es que, quan s’atorga a un col·lectiu, en aquest cas la policia, una posició de responsabilitat sempre hi ha dins del col·lectiu, estadísticament, una minoria ínfima que abusa d’aquesta responsabilitat. Això val per a tots els col·lectius (polítics, jutges, metges, àrbitres de futbol, periodistes, corredors de borsa, directors de sucursals bancàries, correctors d’exàmens...). Els mecanismes de control per minimitzar aquests abusos en tot el possible doncs mai estan de més. Especialment quan estem parlant de denúncies de maltractaments contra persones.

4.- El trencament definitiu de la treva per part d’ETA: Em remeto al que vaig comentar en aquest post desprès de l’atemptat de la T-4: Si hi ha morts, ETA n’és la responsable. Alhora, considero que els diversos poders de l’estat i, molt especialment, el Partido Popular, han de reflexionar sobre els seus posicionaments. El PP ha torpedinat el procés de pau per motius electoralistes, i això és una greu irresponsabilitat.

5.- La situació a Veneçuela: El govern veneçolà, d’acord amb la legalitat vigent, no ha renovat la concessió d’ús de l’espai radioelèctic a l’imperi mediàtic RCTV. Davant d'un tema complex, els grans grups mediàtics han reaccionat barroerament. Al respecte, i en línies generals, subscric la posició defensada conjuntament al Parlament Europeu pels diferents grups d’esquerres (grup verd [1], grup socialista [2] i grup de l’esquerra unitària europea [3]).

Afegir novament que em sembla lamentable i inconstitucional [4] el tractament que els principals mitjans de comunicació estatals i catalans estan fent sobre el tema, inclosos els mitjans públics.

A Veneçuela hi ha qui treballa per un nou intent de cop d’estat [5] contra el govern legítim que ha escollit la ciutadania en reiterades eleccions democràtiques avalades per tots els observadors internacionals.

Difondre informacions tendencioses, donar veu només a una de les parts, i transmetre, dia sí dia també, "informacions" que, directament, i amb les dades a la mà, només es poden qualificar com a falsedats, és un fet molt greu. A qui estigui interessat en el tema, li recomano què, abans de formar-se una opinió definitiva, contrasti l’opinió de les teles i els diaris que tenim per aquí, amb altres punts de vista [6].

NOTES:

[1] Grup del que formen part ICV i ERC.

[2] Grup del que forma part el PSC.

[3] Grup del que forma part EUiA.

[4] Article 20 de la Constitució Espanyola:
“1.- Se reconocen y protegen los derechos: [...] d) A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión.”

[5] L’11 d’abril de 2002 un cop d’estat va substituir el govern constitucional veneçolà per una dictadura on el cap de la patronal va usurpar la presidència del país. Dos dies desprès, la reacció de les classes populars va fer fracassar el cop d’estat, possibilitant el retorn del govern democràtic.

[6] La meva proposta, per començar, és a la part dreta de la pantalla, apartat Mitjans de comunicació. Ara bé, no us quedeu aquí, invito a utilitzar el google i contrastar mitjans...