Feliç any nou!!!

Estem arribant a finals de l'any i és un moment per fer un agraïment,  per la meva part, no puc més que donar-vos les gràcies de tenir la santa paciència d'anar passant pel blog i comentar les entrades, d'aguantar aquesta mania obsessiva que tinc de fotografiar els pas de l'any  pels aiguamolls, l'Albera i el Cap de Creus. Compartir-ho amb vosaltres ha estat una font de motivació. Espero tenir forces per anar seguint fent-ho un temps més i espero que no cansar-vos. Gràcies a tots de tot cor!

Feliç any nou!!!

Perseverar

Són molt els que diuen que si vols aconseguir una cosa cal perseverar, en la fotografia és el mateix. Per poc que puguis porta la càmera sempre a sobre. El dia que vaig fer aquesta foto el cel no prometia res, jo mateix tenia una mica de mandra, fins al punt de que vaig estar a punt de no carregar l'equip. Un cop al lloc, per sort i durant uns instants hi  va haver una llum molt bona que em va permetre fer aquesta imatge, la qual, la trobo simplement bonica per la riquesa cromàtica que té i, això que el dia era absolutament gris!   

Bones Festes!

Canadell

Es una de les millors cales del Cap de Creus, tot i estar ben comunicada és ben poca la gent que hi va a prendre el bany. Aquest diumenge hi vaig anar a gaudir de l'albada, esperava un mar un xic picat però, s'havia calmat força. La seva orientació a llevant la fan un lloc molt batut per les "marons" (onades) de component est.  

Pel camí em vaig quedar força inquiet veient que les obres del Bullí que van avançant inexorablement, fins i tot aquest diumenge hi havia gent treballant. Paral·lelament també s'estan fent obres de millora de la carretera que porta a Montjoi, ves per on quina coincidència! Ah! i també en el camí/pista que va de l'Almadrava a Punta Falconera. Personalment penso que els accesos a aquests llocs haurien de ser difícils, bàsicament per evitar les massificacions, en les carreteres petites rarament hi ha accidents mortals, el trànsit és de baixa intensitat i calmat, la gent que hi va a peu o amb bicicleta no s'hi juga la vida. 

L'entorn privilegiat del Cap Norfeu-Montjoi està preparat per rebre la gent que diu l'article del Punt?

Badia de Roses II

Aquestes imatges són de la passejada feta a la platja de Can Comes després del primer llevant d'aquesta tardor. 

Fora d'hora

Es parla de la zona de confort per als fotògrafs però, també hi ha "l'hora de confort". La meva és quan el sol s'ha amagat o encara no ha sortit, fins i tot al fotografiar la nit m'hi sento prou còmode.  Aquest cap de setmana he estat alacaigut i he arribat a les albades un pèl tard. Sortosament el cel m'ha ajudat molt oferint-me unes nuvolades espectaculars.
La foto que us presento avui està feta quan el sol ja és alt, aquest fet m'ha obligat a posar un filtre DN i el polaritzador per restar llum i poder baixar la velocitat per captar el moviment de les onades, tal i com es veu en la primera imatge, la resta són fetes en un emplaçament proper i abans.

Blavetes

Una de les petites papallones més fàcils de fotografiar pels prats de terra baixa. 

Reflexes amb reflexions

Poder és l'hora de reduir una mica el ritme de publicació i ser una mica més selectiu. El 2016 ha estat un any extremadament productiu i poder ara tocar explorar noves tècniques, ser més primmirat a l'hora de publicar imatges, buscar un nivell de qualitat alt, donar-li contingut "literari" o, simplement publicar quan tens quelcom nou que mostrar, ja sigui una ubicació o una llum excepcional..., més que res per no ser cansí. He notat una baixada important en les visites al blog, sembla que altres companys que en tenen els hi passa el mateix.

La imatge d'avui és d'aquelles que ja pot cansar i per això he de dosificar el que publico. Un dia un company em va dir que era molt prolífic, combinar la qualitat i la quantitat és força difícil i l'explotació dels recursos que tinc a l'abast m'obliga a fer-ho. Bé, ja veurem com evoluciona tot plegat.

Menorca amb caiac

Diuen que s'assembla a l'Empordà i no en tinc cap dubte, anar-hi és com estar a casa. El pont de la Puríssima l'hem fet a l'illa de Menorca, l'anterior l'hem treballat ;-)

Han estat quatre dies de paleig intens, mati i tarda, això si, no anàvem a devorar milles nàutiques, sinó a xarrupar cada un dels racons de la costa, ja fòssin freus, coves o cales,com si es tractés d'un menjar exquisit.

Vaig emportar-me la càmera i l'únic que vaig poder fer va ser alguna foto del mas (Binidonairet) on estàvem allotjats i que va ser tot un encert i totalment recomanable. Les fotos són fetes a la nit abans d'anar a dormir i l'altra just abans de la sortida de sol quan esmorzàvem per reposar forces i tornar a l'aigua. Tot lo altre ha estat pura retina i no us ho puc mostrar.

Un altre gran encert ha estat fer-ho amb els companys de l'Escola d'en Mar de Cadaqués, una meravella de grup que ens coneixem molt i molt bé, tant a l'aigua com a fora. Tot això és possible gràcies a una gran persona, un llop de mar, en Toni Albert, ell és el fundador de Kayaking CostaBrava, cada any ens ofereix a preu de cost una sortida d'aquest "nivellasso" a tots els socis del club. En Toni és d'aquelles persones que acabaries amb tots els adjectius bons a l'hora de definir-lo, tan a nivell de persona com a nivell professional, i això, no té preu. Ens honora molt estar dins del teu cercle d'amistats .  Moltes Gràcies Toni!!!

Mar de Fons II

Quina et quedes?

LLarga exposició

Les roques emergents de la costa són un recurs magnífic per ser fotografiats en llargues exposicions. Per fer-ho i fer-ho bé, cal que el dia estigui força tapat i posteriorment donar-li el toc de gràcia amb el PS pasant-la a blanc i negre, etc. A casa nostra hi ha grans mestres que dominen la tècnica i que fan veritables obres d'art, a veure si algun dia tinc l'oportunitat d'anar a un workshop.

El dia que vaig fer aquesta imatge no estava gaire tapat i el PS no el controlo gaire (gens), aleshores us deixo aquesta versió atípica que és en color i tal qual ha sortit de càmera.

Dies de marons

La mediterrània ho té això, és pot passar períodes llargs de relativa calma i als traspassos d'estacions tornar-se un mar ben mogut. Aquestes darreres setmanes ens està oferint tot un ventall de mars, de garbí, de llevant i de gregal. Si amb tots aquests tràngols el cel hi posa una mica de la seva part pot fer la delícia de molts que la festegem. 

Primera fredorada

Aquest dissabte vàrem poder captar la primera gebrada d'aquesta tardor-hivern.  Abans de sortir el sol vaig desplaçar-me fins els estanys de Pau, allí estava segur de que trobaria les closes emblanquinades pels incipients cristalls de glaç i així va ser. També em vaig trobar als caçadors i això no em va agradar tant. La temperatura era de zero graus i vaig optar per estirar-me sobre els herbassars per intentar captar amb el macro els detalls de la gebrada amb les primeres llums, una tasca aquesta dolorosa per la fred de peus i el moll que vaig acabar en certes parts del meu cos que em fa vergonya dir.  

Iguals?

Dies enrere vaig penjar una imatge que l'únic que canviava era el temps d'exposició i al demanar quina és la que més agrada hi va haver una divisió d'opinions quedant la cosa pràcticament empatada. Avui us penjo una imatge en que aquell efecte crec que no es nota tant, aquí les sensacions que transmet no es diferencien gaire, venen a ser les mateixes. No?