La fotografia macro moltes
vegades s'ensenya de manera que el resultat obtingut sigui una imatge on s'ha potenciat
que el motiu fotografiat estigui a focus, des de la punta de
l'antena fins al final de l'abdomen. Aquestes imatges són una meravella per
poder apreciar tots els detalls, ja sigui d'una flor, o d'un insecte. Per fer-les es precisa d'un carregós i especialitzat equip que fa la tasca
força feixuga.
Em declaro mandrós per posar-me a
fer aquest tipus de fotografia macro. Tanmateix, crec que hi ha milers de
fotografies insuperables amb aquesta tècnica i dificilment superables. És per
això, que si hagués de definir el mètode de macro que practico en aquests inicis s'hauria de dir.: "macro
hiperlleuger". Des de l'any passat
que m'hi he posat i el faig a pols, sense el trípode, em resulta molt més fàcil
composar i no em cal portar el costós trípode amb una ròtula de precisió. Per treballar
tiro de ISO, per això tinc una càmera que l'aguanta prou bé i, això si, m'he
equipat amb vestimenta per estar arrossegant-me tota la sessió pel terra, un
cop estirat i posat a l'alçada de les bestioles, aquestes no s'espanten tant i
aguanten sense fugir.
El resultat són fotografies que
van pel costat més impressionista, intentant potenciar el color per sobre de la
morfologia dels motius i buscant composicions atractives. Aquesta és al menys la intenció.
Les imatges que avui us presento
no són res de l'altre món però, si que reflecteixen aquesta manera de treballar.
La tarda d'aquell dia no prometia res, la llum era molt baixa i vaig haver
d'arrossegar-me per terra per poder composar i tirar d'Iso molt alt.
