Fugida.

El diumenge quan vaig baixar fins les closes, els trets dels caçadors ressonaven al mig de la boirina, Al sortir del cotxe vaig veure com una guilla fugia pel mig del prat, òbviament ni la més mínima opció de fotografiar-la però, si que em va regalar el seu rastre, el vaig trobar molt atractiu per intentar plasmar-lo en aquesta imatge d'avui. Aquella traça dibuixada sobre l'herbassar moll per la boira fugissera tenia una bellesa difícil de descriure.

També em va fer reflexionar sobre aquest pobre animal que ha sobreviscut a la persecució secular a la que està sotmesa i, que gràcies a la seva astúcia ha arribat fins als nostres dies. Fins i tot arriba a viure ben a prop de les nostres cases. Admiro aquest animal i aquest esperit de supervivència, poder perquè el relaciono al que hem de tenir molts dels pobles oprimits o el de les persones perseguides...

La il·luminació pública.

Tenim un nivell cultural mitjà-alt? Som un país avançat? El turisme és una activitat econòmica important? Sabem com cuidar del nostre entorn? doncs no ho sembla ;-)

M'escandalitza el dispendi en forma de llum que fa la nostra societat. Ens agrada l'opulència, som com els nous rics que volen aparentar el que no son. Tots hauríem de saber d'on venim i n' hauríem d'estar ben orgullosos. Hem de ser respectuosos amb l'entorn, fins i tot diria que hem de ser tant salvatges com els indígenes que viuen a la selva i la respecten com la seva mare que és. 

Serveixi per il·lustrar-ho aquesta fotografia feta a Port de la Selva, un poble que viu del turisme i esta dins d'un Parc Natural del Cap de Creus. Ells haurien de vetllar, com tants d'altres, per minimitzar els efectes de la contaminació lumínica. L'altre dia em va "indignar" veure la gran diversitat de qualitat de llum pública mal direccionada i de gran potencia, la cirereta la va posar la façana de l'església que lluia un blau inqualificable, posteriorment a l'arribar a casa vaig adonar-me que era el 75 aniversari de la ONU i que aquesta era la forma de celebrar-ho.  :-) 

El pescador

Per tancar la sèrie dels Riuet, vaig tenir la sort que quan ja se'n anava el color de l'horitzó van aparèixer un parell de pescadors. Anys enrere hagués estat aquest un motiu d'abandonar el lloc perquè pensava que "embrutaven" el paisatge a l'hora de fer la foto, ara és tot el contrari, penso que va molt bé tenir una referència humana i més si fa una activitat que està lligada a l'entorn.  

La gola del Riuet

Estric cansat de passar-hi però, encara mai hi havia parat per fotografiar-la, no tinc perdó! Aquest riu drena una part de la plana alt empordanesa i és poc conegut. De mica en mica va recuperant la seva qualitat "limnològica", ja que durant molts anys ha rebut la influència negativa dels abocaments d'algunes "infraestructures" turístiques, que fins i tot provocaven grans mortalitats de peixos. Actualment és possible que el pitjor impacte que té sigui produït pels productes fitosanitaris de l'agricultura però, això tan sols és una suposició, no hi ha estudis, no hi ha coneixement, no hi ha problema. Què serveixi aquesta imatge per reclamar el seu valor paisatgístic que també és molt important i que mai sabem taxar. A les universitats haurien d'ensenyar una assignatura que fos la de com valorar crematísticament un paisatge, d'aquesta manera poder no ens els deixaríem destruir amb tanta facilitat, no us ho sembla? 

Tot torna a ser

L'estiu és l'època més dolenta pels ecosistemes d'aiguamolls mediterranis. La pèrdua del nivell d'aigua fa que la major part dels organismes entrin amb fase d'estiatge i s'adormin. Tanmateix quan arriben les pluges la vida torna a bullir dins de l'aigua i en superfície els hivernants alats guarniran la superfície de l'aigua. Aquests dies tot torna al seu lloc, bàsicament l'aigua que és l'element que sustenta la vida d'aquest espai. 

Entrada d'una tempesta sobre les closes de Vilaüt. 

1er Premi!

Ahir a la tarda és van lliurar els premis del "II concurs de fotografia de meteorologia Ferran Pou" organitzat per l'ajuntament de Figueres, on he tingut la sort de treure el primer premi en la categoria de "Tramuntana" amb una foto que ja us havia ensenyat en aquest blog. Amb ella vaig intentar captar la força que té aquest vent tan important per aquesta terra.

Ell té una influència molt gran sobre tots els essers vius que vieun a la plana i fins i tot és el responsable de molts dels trets diferencials del paisatge. La foto va ser titulada "El general Blanch" nom que li donen els pescadors de la mar d'Amunt i que fan referència als blancalls que aixeca quan entra amb tota la seva força. Des d'aquí vull agrair als organitzadors del concurs i als altres companys premiats, tots ells enamorats de la meteorologia a la qual i estem lligats i apassionats. 

El cel

Quan fas fotografia de paisatge una de les premisses que has de seguir, si vols treure una bona imatge, és fer-les el dia que hi ha un cel ben potent. Òbviament has de buscar també el moment en que la llum sigui la millor i tenir uns minims coneixements tècnics bàsics però, si va acompanyat per un cel dramàtic de núvols de tempesta, després ja és la "repera". Aquest exemple que us deixo és d'una tarda de la setmana passada, aquest és el cel que per si sol ja és tota una foto, però a cinquanta metres d'aquest lloc vaig fer un parell de fotos un hora més tard que van ser molt guapes i us les mostraré en les properes entrades, la tempesta es va desfer però la nuvolada tenia moltes textures que vaig poder aprofitar.  

Depredadors

En el món dels insectes n'hi ha uns que per mi són els depredadors per excel·lència, són els espiadimonis. En la fase larvària que és aquàtica cacen a l'aguait, tenen les peces bucals transformades en un braç extensible que al final té les urpes-pinces preparades per capturar preses que poden arribar a ser fins i tot petits peixos!. Ja d'adults, quan ocupen el medi aeri, són caçadors actius, per això estan dotats d'uns grans ulls, m'atreviria a qualificar-los de desproporcionats. En aquesta fase empaiten preses al vol, gràcies a la seva extraordinària visió i unes grans dots com a voladors.

Us deixo aquesta imatge d'aquest preciós odonat posat sobre la vegetació del riu, on es pot observar aquests ulls grans i les peces bucals preparades per esmicolar les seves preses. Aquesta foto s'ha fet amb el macro de 90mm f2,8  i a pols, per agafar el pla arran d'aigua vaig haver de posar-me ajagut amb l'aigua fins al pit. Aquest tipus de fotografia tant sols es pot fer a l'estiu ;-). 

LLED (LLarga Exposició Diürna)

Seguint practicant la llarga exposició diürna, l'altre dia vaig anar al Bramant per veure l'efecte que agafaria amb la llum de la sortida del sol. Aquesta exposició va ser d'uns tres minuts i el que més sorprèn és la saturació que agafa el color. La primera imatge pot ser millorada pel que fa a la composició però com excusa he de dir que aquest és un lloc força complicat ;-). Seguirem investigant

Signes de tardor

Tots assignem a la tardor els colors torrats de tons càlids i agradables, el seu origen són els carotenoids que és un pigment fotosintètic que tarda més en degradar-se, ja que primer en desaparèixer són els verds de les clorofil·les. El resultat d'aquesta descomposició química ens porta folls a més d'un durant aquests dies, n'hi que fins i tot volem ignorar que vivim en un clima mediterrani en que la majoria de plantes tenen les fulles perennes i que aquest fenomen pràcticament no existeix. En el meu cas cerco la calidesa del color en les plantacions artificials de pollancres, allà hi tinc el meu paradís tardorenc.   

Feixos

Un dels espectacles gratuïts que ens ofereix la natura cada dia és el crepuscle però, un parell d'hores abans/després de que això passi,  podem tenir un altre regal, es tracta que en el dies que està tapat el sol pot escolar-se per entre els núvols i és quan uns feixos de llum molt contrastats es precipiten sobre el terra. Aquest fenomen queda magnificat quan es pot observar a distàncies quilomètriques, com ara és el cas de la plana de l'Empordà.

La foto que avui us presento s'ha fet amb una focal llarga, el 70-200 a 180 mm, una velocitat de 1/13s, el diafragma a f/13 i la sensibilitat a 100ISO.  S'ha utilitzat el trípode, disparador i s'ha modificat la temperatura del color escalfant-la una mica. Us deixo dos composicions perquè en trieu la que més us agradi. 

1a llevantada III

Al segon dia de la llevantada les onades eren igual o més altes i la gran avantatge era que venien ordenades i per tant previsibles. Us deixo una imatge feta cap al tard al Bramant i on he intentat captar la força i velocitat d'elles un cop entren al parany natural que és aquesta cala tan rebonica. 

1a llevantada II

El llevant de la setmana passada no va portar associades unes pluges generals i abundants però si que ho van ser locals, el que més el va caracteritzar va ser l'onatge que durant dos dies va ser d'una magnitud important 2-4 metres. Són aquestes ones les que inunden la zona de la Reserva de les LLaunes (llacunes), ubicades entre les desembocadures de la Muga i el Fluvià. Allí és on em vaig dirigir el divendres a la tarda per fer aquesta imatge que us presento, la qual, està feta a la zona de reraduna i que és un gran lloc per anar-hi a passejar. 

1a llevantada I

Al mediterrani la tardor es caracteritza per la possibilitat de tenir temporals de llevant, aquests temporals es produeixen per l'entrada de vent de component est que quan més recorregut sobre el mar tinguin i més forts bufin, provocaran grans onades.  El pitjor moment per anar a fotografiar-los és el primer dia, moment en que les onades estan molt desordenades i el vent bufa amb la màxima intensitat llençant-nos a sobre l'aerosol halí.

Les imatges que avui us mostro són del primer dia del llevant de les botes, nom local que se li dona a aquestes llevantades del mes de setembre, ja que era el moment en que els pagesos aprofitaven per treure les botes a l'exterior i que s'estanyessin, això vol dir que la fusta es mulli i es dilati en recuperi la estanquitat.  

Mardamunt

Tinc un racó predilecte per veure l'entrada de la Tramuntana que està ubicat a Colera, també cal dir que quan bufa fort, és un punt francament arriscat per la integritat física de l'equip i d'un mateix.

Avui us deixo un parell de imatges, la primera és feta amb un filtre de 10 passos que pràcticament no deixa passar llum i que permet allargar molt el temps d'exposició, en aquest cas va superar els tres minuts, i la segona és al mateix lloc però, amb altra composició que m'agrada molt, i on agafa més protagonisme el rocam tan característic d'aquest indret del Cap de Creus.  Espero que us agradin.