Avui us mostraré un fet que succeeix en
una de les reserves del PNAE, a les llaunes (llacunes), entre els rius Muga i
Fluvià. Allí, i un cop es van començar les obres de restauració del parc, una
de les primeres coses que es van fer va ser evitar que l'aigua de les llaunes
drenés cap al Fluvià, Per fer-ho, es va construir una comporta en el desaigua
que hi ha a l'extrem sud, a la llacuna de la Massona i que feia que les aigües
acumulades en el sistema drenessin cap al rec Sirvent i posteriorment al riu Fluvià.
Des d'aquell any i durant els episodis de molta pluja, l'aigua s'acumula a
l'interior d'aquestes basses i vol sortir i a de sortir. Per poder-ho fer, trenca
el cordó de la platja de can Comes i d'alli drena cap al mar. D'aquesta manera
es generen unes goles temporals que connecten les llaunes i el mar.
Les imatges que avui us presento és de la
sortida d'aigua que s'ha generat aquesta setmana passada en que hi va haver un
fort temporal de llevant amb molta pluja i onada forta.
Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dilluns, 30 de març del 2015
dissabte, 28 de març del 2015
Papiroboires
Com que visc en una terra que pocs dies a l'any hi ha boira, l'estimada tramuntana es preucupa d'esbair-les, a mi també se'm fa molt difícil fer aquest tipus de fotografies. Aleshores he anat a les closes per practicar amb aquest "truquillo" del mestre. Ell deia que utilitzava un tovalló de paper com a generador de boires. Doncs aquests són els resultats que vaig obtenir en aquesta primera pràctica de generar "papiroboires". Caldrà depurar la tècnica però, ja sabem d'un recurs nou per fer-ne ;-)
dijous, 26 de març del 2015
Narcisos
Una de les primeres flors que
apareixen en les closes (prats de pastura) dels aiguamolls són els narcisos. La
veritat és que no tinc ni idea s'hi han estat introduïts per la ma de l'home o
són naturals. En el cas que siguin naturals, si que puc dir-vos que estan en
franca regressió, ja que conec molt pocs llocs on floreixen. Esperem que algun
lector del blog ens pugui il·lustrar.
Us deixo aquestes imatges que
documenten la clapada més gran que conec, són fetes una tarda ennuvolada, les
hores prèvies a l'entrada d'una llevantada. Vaig jugar desenfocant el 70-200 a
f2,8 i la doble exposició. Espero que us agradin i que serveixi per donar la
benvinguda a la primavera.
dimarts, 24 de març del 2015
Les closes de Sant Joan dels erms
Aquesta és una de
les zones més desconegudes dels aiguamolls. Aquestes closes o prats de pastura
són terres robades als estanys, per fer-ho, es va construir a cop d’uxet (fanga)
una extensa xarxa de canals, recs i agulles i així poder drenar els camps. Com que els sòls són salats no s’hi pot conrear res, bé, l’únic conreu possible és l’arròs.
Aleshores l’aprofitament més comú és convertir-ho en prats de pastura per vaques i cavalls.
Les imatges que
avui us presento són fetes dies després d’una llevantada, moment en que l’antic
estany recupera tot l’esplendor i els prats queden enaiguats.
diumenge, 22 de març del 2015
La simplicitat relaxa
dijous, 19 de març del 2015
Sola
Fotografiar la
lluna és un tema recurrent pels fotògrafs del paisatge, ens resulta un recurs
fàcil a l’hora de composar però molt complicat a l’hora de captar el detall de
la seva cara. Aquí en teniu un exemple clar, en una de les imatges m’ha ajudat
molt a l’hora de composar l’escena però he estat incapaç d’evitar que es quedi “cremada”, en l’altra i posant el 17-40 a 40mm, si que s'ha pogut captar una mica del detall de la seva cara minvant. Espero que us
agradin :-)
dimecres, 18 de març del 2015
Com s'origina una aurora
Ahir hi vahaver les aurores més potents de l'actual cicle solar, avui haurem d'estar a l'espera del que els caçadors d'aurores puguin anar publicant a la xarxa. esteu atents!
Us deixo una explicació molt entenedora de com es generen.
diumenge, 15 de març del 2015
Islàndia, una "meca" per als fotògrafs de paisatge i IV
Comença el darrer dia! el primer
que faig és agafar la càmera i sortir al "carrer", tinc la línea de
costa a poc més de cent metres i a l'horitzó hi ha Stokksnes, amb el 70-200
disparo un parell de trets per començar a fer gana. La primera sessió del dia
serà a la platja amb els glaçons de gel. L'hi tinc moltes ganes a aquest lloc,
de tot el que he vist d'Islàndia és potser el que més m'agrada. La sessió
durarà poc més d'una hora i és la part del viatge que més he gaudit fent
fotografia. M'he posat les botes d'aigua que cobreixen tota la cama i m'he
tirat a fer fotos per intentar captar els colors canviants del gel, el flux de
l'aigua entre ells i els esquitxos de les onades quan trenquen contra aquests
"glaçons". M'hi quedaria tota
la jornada.
Després d'esmorzar embarquem tot
l'equipatge i iniciem el camí de tornada cap a Reykjavik. Per sort en David i
en Javier tenen programades diverses parades, la primera la fem en una de les
llengües de la immensa glacera, és impressionant observar com aquests milers de
metres cúbics de glaç vessen per les valls, en un moviment imperceptible i
d'una força descomunal. El que més sobta, és pensar que en el seu interior,
aquesta descomunal glacera hi té diversos volcans i, que en el cas d'una
erupció poden desprendre l'energia suficient com per fondre part d'aquesta
acumulació mil·lenària de gel. Quin
espectacle quan això succeeixi!
La segona parada és per dinar
però tot seguit ens apropem fins un mirador que hi ha sobre la costa de Vic, en
aquest lloc no em trobo gens motivat per fotografiar. Per fer alguna cosa
intento fer una llarga exposició posant tots els filtres de DN que porto però,
m'he de menjar els dominants magenta que apareixen :-(. Caldrà fer una inversió
en un "big stopper"). Aquesta afició és una samaruga.
Arribem a Keflavik cap al tard,
però quan pensàvem que tot s'havia acabat i ja dins de les habitacions ens
començàvem a enfonsar en una "micro-depressió" post-viatge en David
entra a l'habitació cridant com un possés "aurora! aurora!" i sense pensar en res agafem càmera, trípode
i ni jaqueta vaig agafar. La natura islandesa ens havia regalat l'aurora més
potent d'aquestes quatre nits.
Eskerrik asko, moltes gràcies, muito obrigado, muchas
gracias.
Tornaré!
dijous, 12 de març del 2015
Islàndia, una "meca" pels fotògrafs de paisatge III
La tercera jornada del viatge la
dediquem a la glacera de Vantnajokull. Estem a la terra del gel i és inevitable
submergir-se en aquest entorn corprenedor. Mai havia vist un lloc així, d'un
glaç blau canviant, ric de tonalitats i que varien tot depenent de l'hora del
dia i la concentració d'oxigen que hi ha atrapat en el seu interior, de manera
que reflecteix la llum amb aquests matisos.
El matí el comencem a la platja,
aquí hi arriben els blocs de gel despresos i que han superat tot el llac, des
del front de la glacera fins la gola que connecta amb l'oceà. Finalment les
onades dipositen els blocs a la platja de sorra negra de Jokulsarlon, lloc on
desapareixeran per tancar el cicle més llarg de l'aigua que se'm acut. En el moment d'arribar a la platja, el sol
encara no ha sortit i la marea és força baixa, el "glaçons" es troben
dipositats lluny del trencant de l'onada, tot i això podem disfrutar d'una
estona fotografiant aquestes joies en el moment de la seva fusió definitiva,
després d'haver tingut una vida mil·lenària.
Aquesta és la primera de dues sessions matinals d'aquest indret i en va
ser més productiva la segona.
Després d'esmorzar tenim programat
penetrar a l'interior del ventre d'aquesta glacera, ho fem en l'anomenada "cova
de cristall". S'hi arriba després d'un recorregut d'uns pocs quilòmetres
per un dels laterals de la glacera, allí i després de la xerrada del guia local
especialitzat, ens submergim en aquest paradís fantàstic, on la llum que hi
entra, ho fa filtrada per les parets cristal·lines del gel. És un món màgic de
formes sinuoses, suggerents, parets que han atrapat l'aire i la pols volcànica d'un
territori de nova formació. Jove, geològicament parlant. Hi ha moments que tinc
la sensació que estic cabussant-me sota l'aigua, certament és així, estic sota
l'aigua en estat sòlid.
La tarda l'aprofitem per passejar
per les vores de la glacera, com que ha nevat fa molt poc, els blocs de gel
estan coberts i no llueixen gaire, tanmateix la contemplació del lloc alimenta
un esperit famolenc d'ambient àrtic com el meu. Podem observar les foques, molt
actives a aquesta hora i que neden per
la zona d'aigua lliure acompanyades dels eiders. La posta s'allarga eternament
i nosaltres ens anem relaxant abans d'anar a sopar.
Després de sopar tornem a provar
de caçar alguna altra aurora, per fer-ho ens hem situat en un tram de la riba
dreta en que hi ha una mica d'aigua i que té una orientació cap al front de la
glacera i les muntanyes que la voregen, és per aquí per on apareixeran i així
ho fan, tot i que molt tard (vora l' una de la matinada) i amb timidesa. Si cliqueu sobre els noms d'aquests dos fenòmens hi veureu els treballs que fan DAVID i JAVIER de la seva ma vàrem visitar el sud de l'illa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)