Línies assassines

Les línies elèctriques són un parany mortal per l’avifauna, i més els dies de boira i això,  és el que ha passat aquesta setmana al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE), on hi han mort cigonyes i flamencs. Personalment he vist 3 exemplars de cigonya blanca electrocutats a la torre que hi ha al costat del Centre d’Informació del Cortalet i, un flamenc que ha estat fulminat per la línia que passa per sobre l’estany d’en Pericus a Castelló d’Empúries, ves a saber quines són les xifres reals, possiblement força més altes.

En els països civilitzats quan es declara un Parc Natural tothom hi vetlla per deixar-lo el més ben arregladet possible. El PNAE fa més de 30 anys que es va crear i, a dia d’avui totes les línies elèctriques segueixen passant per allà mateix, això vol dir que ho fan per sobre dels estanys, ja sigui Reserva Integral o simplement  zona del Parc Natural. Amb els beneficis que tenen aquestes empreses elèctriques, seria un “puntasso” que hi fessin alguna cosa per soterrar-les i evitar aquesta carnisseria continuada. No us sembla? Però, no hi ha cultura de protecció del patrimoni natural. Malauradament els guanys que tenen han d’anar per pagar als “ex” presidents de govern, ministres i altres corruptes, tot gent de bona fe que els han ajudat a fer i desfer al seu antull.

Serveixi aquesta foto que avui us presento de denúncia d’aquest fet i que remogui la consciència d’ algú. 
El flamenc va ser il·luminat amb llum càlida i la torre elèctrica es va fer amb llum freda. He enfocat el cadàver de l’ocell que estava molt a prop de la càmera i és per això que hi ha un desenfoc del fons, la línea elèctrica i el cel. Espero que us agradi.

Dominants

Quan vaig fer aquesta foto, ara fa poc més d’un mes, va fer un crepuscle increïble amb uns colors canviants i dominants, quan apareixien tenyien tot el paisatge del seu color i als pocs minuts desapareixia i entrava un nou color complementari. Aquests imatge és la darrera que vaig fer aquella tarda de tempesta, moment en que  l’ambient va quedar totalment banyat per aquest to tant melangiós.  Com podeu veure aquí no hi va haver cap respecte a la regla dels terços a l'hora de composar :-(.

Endevina qui és. Traca final!

Avui tornem a fer una pregunta múltiple i no us despisteu gens ni mica perquè hi ha un parany amagat!

Pregunta nº1.: Es tracta d’una espècie endèmica, personalment n’estic enamorat d'ella ;-), la trobo espectacular, fa pocs dies vaig trobar aquest exemplar fent la posta. No us sembla com una vedette de cabaret que ha evolucionat per tornar-se cap al mar ;-) Pots dir-me el seu nom en llatí?

Pregunta Nº2.:   Diria que és la segona en abundància a les costes del Cap de Creus, al menys a poca fondària. Saps quants exemplars hi ha a la imatge ?

Pregunta Nº3.:   Aquesta no donaré cap pista perquè no té pèrdua. És tan famosa que fins i tot té nom comú, quin és?

Pregunta Nº4.:  La més gran però poc vistosa, és impossible de confondré. Diguem el nom comú?

Pregunta Nº5.: Peculiar a l’hora de menjar, ja que s’alimenta d’esponges. Quina espècie és?

Pregunta Nº6.: De costums carnívores detecta les seves víctimes mitjançant uns quimioreceptors. Per menjar projecta la faringe i xucla l'aliment. Al no tenir anus excreta les restes indigeribles per la boca. Saps de quina espècie estem parlant?

	Total
Sara Vergonyós	14
Dani Gras	10
Eloi Burgaya	15
Carla i Jan	14
Suss	15
Joan Carles V.	2
Ona i Max	12
Dani U.	9
Isard	14
Joan Pujol	12
Àlex O.	14
Sergi C.	15
Marti Ll	10
Aroa	15
Júlia i Mariona P.	15
Lluc Au.	13
Mateu M.	8
Irina C	10
Oliu Llorente	8
Rafa Dominguez	6
Marc Vilà	11
Nico	1

Bases del concurs 

Patrocinadors.:

NaturAprop 

Kayaking CostaBrava 

Sk-Kayak  

Comiat.:

Espero que tots hàgiu disfrutat tant com jo ho he fet, a mi m’ha servit per motivar-me més si cal, a l’hora de sortir a mar i recollir les imatges per al concurs. He après moltes coses del nostre patrimoni natural del Cap de Creus, que a dia d’avui, encara està amenaçat pels interessos privats (recordeu el projecte del Bulli). Difondre aquests valors ens ha d’ajudar a estimar-lo i tenir la força, el coratge i la raó per defensar-lo. Gràcies a tots per compartir aquest joc i estic convençut que tots hi hem sortit guanyant.

Maaambo!

Quan naveguem amb caiac i es comença aixecar el garbí faig el crit de “maaambo!” , és el moment de posar-se a ballar i estar molt atents per no bolcar. Aquest dia estava tranquil·lament a terra veient com el garbí girava a llevant i es formava un mar la mar de mogut. Era el 21 de maig, tot i que el cel semblava d’alló més amenaçador, doncs res, pràcticament ni una gota, ara es diferent, estem a l'estiu i és temps de pluja :-(

Una de les dificultats que em trobo al fer fotos de costa del Cap de Creus és amb el color ben negre de les roques, aquest handicap fa que sigui força difícil treballar certes llums. He estat a punt de presentar aquesta imatge amb blanc i negre per donar-li més dramatisme, però finalment l’he deixat tal qual. Espero que us agradi. El lloc és el costat de garbí de Cap de Ras. Exif 1s/f5,6/100ISO/17-40 a 22mm.

La vedette

Aquets dies no hi ha maneres de trobar el moment de sortir a practicar la fotografia nocturna terrestre però, si que n’estic fent de fotografies però, són nocturnes i sota l’aigua. Tot i que l’equip és el que és, una compacta submergible, de vegades em sorprèn el que es pot aconseguir.

Aquest és un llimac endèmic de la nostra costa, he tingut la gran sort de poder-lo fotografiar mentre realitzava la posta. No us fa pensar amb una vedette d’un cabaret amb el seu vestit de plomes. Us agrada?

Endevina qui és. 8a setmana

M’ho he rumiat molt i no sabia que triar, penjar la foto del mascle o el de la femella d’aquesta espècie. La diferència entre els dos sexes és molt gran i , més a la primavera, quan el mascle té la lliurea nupcial (quan es posa guapo per atreure les femelles) i els colors del cap són molt contrastats. Com vosaltres sou molt i molt bons i jo molt i molt dolent, he decidit per unanimitat posar-vos la de la femella que és més difícil.

Aquesta espècie, tal i com podeu veure a la imatge, és molt petita, la podeu comparar amb la punta de la pota de l’estrella verda que hi ha al costat.  Es fa difícil de veure i cal anar molt poc a poc, escombrant amb la vista la superfície de la roca per descobrir-lo, sempre està al seu cau observant tot allò que li passa pel davant per si és comestible o un perill, aleshores surt o s’amaga.

1a. Quina espècie és? 1 punt

2a Nom del Far del Cap de Creus que surt a la imatge de sota. 1 punt

Respostes de la setmana passada .:

Primera. Corball de roca (Sciaena umbra)

Segona. El cuc verd (Bonellia viridis), La garota i la ofiura (Ophioderma longicauda), també m’heu fet veure alguns de vosaltres més organismes com un cargolet anomenat Baldufa (Monodonta articulata), l’esponja vermella, etc. Calia dir-ne tres per obtenir el punt.

La propera setmana serà la darrera!

	Total
Sara Vergonyós	13
Dani Gras	10
Eloi Burgaya	13
Carla i Jan	12
Suss	13
Joan Carles V.	2
Ona i Max	10
Dani U.	9
Isard	13
Joan Pujol	10
Àlex O.	12
Sergi C.	13
Marti Ll	10
Aroa	13
Júlia-Mariona P.	13
Lluc Au.	11
Mateu M.	7
Irina C	9
Oliu Llorente	8
Rafa Dominguez	6
Marc Vilà	11
Nico	1

Mirador Photo Garrigàs 2014.

Tots els amants de la fotografia tenen una cita ineludible a Garrigàs aquest dissabte vinent, allí es celebrarà el MIRADOR PHOTO GARRIGAS 2014, si vols conèixer el programa AQUI tens el link 

M’ha fet molta il·lusió que m’hagin trucat perquè exposi el meu treball en forma de ponència, ara denominades “master-class”, i això imposa. Intentaré explicar-lo el millor que sàpiga. Com sabeu aquestes fotos tenen un denominador comú, la baixa velocitat d’obturació, aleshores explicaré quines tècnicques utilitzo, quins materials i quins resultats es poden obtenir, anant de la llarga exposició diurna fins a la fotografia nocturna, tot passant per la crepuscular i les abstraccions. 
Si voleu venir em farà molta il·lusió poder-ho compartir amb tots vosaltres

Caps d’ase.

Aquesta imatge es va fer un dia que baixava de l'Albera i és feta en plena zona de tir militar. Aquell dia em vaig trobar amb una gran floració de caps d’ase, argelagues, farigola, etc. Em vaig fixar amb aquests caps d’ase per fer-los-hi dues imatges ben diferents. També s'ha d’aprofitar el flamant 70-200mm. A que no encerteu quina és la que més m’agrada a mi? Doncs si, l’abstracció ;-) tinc una "acusada" debilitat per aquest mena de fotografia. També sé que a molta gent li cansa però les textures que es creen i la riquesa tonal que agafen junt al intent d'aproximació a la pintura és el que fa que m'agradi.  

Endevina qui és. 7a setmana

Què? Us va agradar la pregunta de la setmana passada? Us pensàveu que podíeu respondre fàcilment, eh? Ara ha començat la segona meitat del concurs i el nivell és una mica més dificultós.., :-P Segur que ens ho passarem igual de bé o fins i tot millor! Ànims a tots

Aquesta foto la vaig fer dimecres al vespre a Garbet, mai he vist aquesta espècie de peix  de dia, és nocturn i durant el dia s’amaga als forats. Aquest exemplar encara no s’havia despertat per fer la ronda nocturna i estava dins de l’amagatall i molt ben acompanyat.... 

Heu de contestar aquestes dues preguntes per obtenir 2 punts que hi ha en joc, un per cada pregunta.:

Primera. Pots dir-me el nom de l’espècie d’aquest peix? 1 punt

Segona. Pots dir-me el nom de tres espècies d’animalons que viuen al mateix cau que el peix? 1 punt

Com heu vist a partir d’ara s’ha pujat un grau la dificultat de les preguntes, per exemple la de la setmana passada no estava a la Guia del Cap de Creus, simplement perquè no l’han trobat els estudiosos de les universitats..., però nosaltres si, els ho haurem d’explicar, no?

Resposta de la 6a setmana Holothuria sanctori

Puntuacions.:

Sara Vergonyós	11
Dani Gras	9
Eloi Burgaya	11
Carla i Jan	10
Suss	11
Joan Carles V.	2
Ona i Max	9
Dani U.	9
Isard	11
Joan Pujol	9
Àlex O.	10
Sergi C.	11
Marti Ll	10
Aroa	11
Júlia P.	11
Lluc Au.	9
Mateu M.	6
Irina C	8
Oliu Llorente	8
Rafa Dominguez	5
Marc Vilà	10
Nico	1

Bases del concurs 

Patrocinadors.:

NaturAprop 

Kayaking CostaBrava 

Sk-Kayak  

El cel

En la fotografia del paisatge té un pes fonamental el cel, això ho diuen els entesos i ho sap tothom que la practica. Quan pots fotografiar el paisatge del teu entorn més proper, com és el meu cas, en general planifico les sortides en funció del cel que hi ha.

El dia que vaig fer aquesta foto hi havia un cel espectacular  però, em vaig dirigir a un indret que no hi havia estat, a sobre el mar estava molt calmat, tot i això, no vaig renunciar a fotografiar aquest petit racó per esprémer part del potencial que té.

X-treme

Estem vivim en l’època que es porta tot el que sigui extrem, bàsicament en el món de l’esport però amb la fotografia passa el mateix. Podríem considerar que la llarga exposició (LED) diürna ho és. En aquest tipus de fotografia mirem d’impedir que entri la llum diafragmant a tope i filtrant la llum amb filtres de densitat neutra (DN) de molts passos, d’aquesta manera podem aconseguir allarga el temps d’exposició tot i que sigui en plena llum de dia.

El cas de la imatge d’avui s’ha fet per "solidificar" l’aigua, posteriorment, en el revelat s’han saturat els colors i d'aquest manera fer un processat un xic més "x-treme". El que veieu és l’illa Petita de Colera a l'entrada de Garbet.

Endevina qui és. 6a setmana

Diuen que a la Costa Brava no hi és, però nosaltres l’hem trobat al Cap Norfeu. També diuen que està lligada a les aigües més calentes, podria tractar-se d’una altra senyal del canvi climàtic?.

Té un òrgan anomenat “Tubs de Cuvier”, els quals, expulsen una substància que solidifica en contacte amb l’aigua i té la funció de defensa al immobilitzar al depredador, fins i tot contenen toxines! 
El dia que vaig fer la foto em vaig embolcallar la mà amb aquests filaments i posteriorment era impossible obrir els dits sense l’ajuda de l’altra ma ;-). De saber-ho el creador d'Spiderman li hagués canviat el nom i es diria....

QUINA ESPÈCIE ÉS? Cal dir el nom en llatí!

Respostes de la setmana passada.:
1- Roger de roca. Mullus surmuletus
2- Gòbit de sorra. Gobius cruentatus
3- Juliola. Coris julis
4- Tord ocel·lat Symphodus ocellatus
5- Capsigrany, és el "piropo" que m'han dit alguns dels participants al acomiadar-se ;-) Blennius gattorugine

La competició esportiva i cultural són les dues úniques que haurien d'existir. Moltes de les altres ens fan ser pitjors.

	Total
Sara Vergonyós	10
Dani Gras	9
Eloi Burgaya	10
Carla i Jan	10
Suss	10
Joan Carles V.	2
Ona i Max	8
Dani U.	9
Isard	10
Joan Pujol	9
Àlex O.	10
Sergi C.	10
Marti Ll	10
Aroa	10
Júlia P.	10
Lluc Au.	8
Mateu M.	6
Irina C	8
Oliu Llorente	7
Rafa Dominguez	5
Marc Vilà	9
Nico	1

La Torre de Norfeu

Aquest mes de juliol l’he passat en blanc, pràcticament no he fet ni una foto. L’excés de feina m’ha xuclat tota l’energia i el temps de descans l’he dedicat a palejar i bussejar pel Cap de Creus però, dijous vaig rebre la trucada de l’amic Sergi Canet i em va animar a fer una escapada, com que la lluna la teníem molt baixa, se’m va ocórrer arribar-nos fins el Cap Norfeu i aprofitar per fer  la VL.  El que no havia previst era que és temps de pesca del calamar i la badia era farcida de barques que pescaven a l’encesa. La potència de les llums és descomunal i il·luminen tot el cel de la badia de Roses. Finalment varem centrar-nos amb la torre de defensa que hi ha al cap d’amunt de la muntanya relíquia d’un passat convuls.

La imatge s’ha processat amb el Lightroom,  l’he refredat  fins  a 2850ºK i la claredat se li ha incrementat fins al 65%, no he volgut anar a filar més fi (estic mandrós). Són cinc imatges verticals fusionades amb el photomerge del photoshop. Espero que us agradi!

Barraques del CdC

La fotografia nocturna m’agrada practicar-la a l’hivern, dues són les raons més importants, la primera és l’horari, m’escapo cap al tard i a l’hora de sopar ja estic a casa amb la feina feta. Una segona raó és tècnica, les fotografies de llarga exposició tenen el problema de que el sensor s’escalfa i treballar amb temperatures baixes és molt millor. Val a dir que actualment amb els sensors que suporten força bé les altes sensibilitats, el temps d’exposició s’ha escurçat i molt!

 Aquestes imatges les vàrem fer a mitjans de maig, la sessió va començar el divendres a la tarda a les closes, allí vàrem fer uns retrats personals per l’Aida i la Laia. Posteriorment vam menjar-nos un entrepà dins del cotxe durant el viatge cap al CdC. Un cop arribat al lloc i abans que sortís la lluna que era plena, vam tenir temps de fer un parell de barraques i un darrer retrat de les princeses pacients que dibuixaven somnis eteris.
S'ahn fet amb la Canon 5D i el Samyang de 14mm, la primera a f2,8, 3200ISO i 30s i les altres dues a f4, ISO1250 i 58s. Les tres imatges s'han refredat a una temperatura de 3300ºK degut a l'estat de la lluna. La il·luminació de les tres s'ha fet amb un lot Maglite.