–Mare... hola, mare, com estàs?
–(Mar, quin regal, oir la teua veu!)
–Acabe de parlar amb el pare. M’ha dit que
estàs molt bé, i que teniu una nova assistenta.
–(Sí, és cert.)
–M’ha dit que es manté a distància però que
et cuida bé, que li sembla que t’agrada.
–(Sí, m’agrada perquè és discreta. No fa cap pregunta
que espere resposta.)
–Jo també estic molt bé.
–(M’alegre, filleta.)
–Aquest cap de setmana passat he anat al
Montseny, saps? Amb un amic.
–(Ho esperava. D’un moment a un altre. Fa temps que ho
espere.)
–És una zona meravellosa, intensa.
–(És una zona que m’ha semblat meravellosa perquè
anava amb ell. Hi he viscut moments d’una intensitat indescriptible).
–Hi ha pins i alzines al voltant de la
casa. A les hores de sol les ombres t’arreceren i l’airet minora la calor i
t’ompli de flaires.
–(Les hores de sol no importen si estic amb ell,
arrecerada per l’ombra dels pins i les alzines que temperen l’ambient i mouen
el brancatge per minorar-nos la calor i envair-nos amb les flaires de la
serra.)
–I hi ha un silenci... És com si els arbres
estigueren pendents de tu, escoltant el que dius, recollint les paraules i
escampant-les pel jardí. M’encanta.
–(Els arbres escolten silents, esperen a
l’aguait les nostres paraules d’amor, senzilles i tendres i les repeteixen amb
les fulles que conten la nostra història, de branca en branca, fins que tots
els pins i les alzines i les pinyes caigudes la coneixen. He conegut l’amor i
he restat encantada.)
–I a la nit... que bé he estat a la fresca
amb els grills com a fons, que bé canten els grills a les nits de l’estiu!, i
la lluna, altíssima, sobre els pins.
–(I la nit... ah, la nit! Com m’ha envoltat la fresca
i quina ardor al pit. Que bé canten els grills, joglars de la nit en la cort de
l’Amor, a l’estiu, i la lluna, tan alta sobre els pins i la nit, enviant llum
de nacre i ell i jo sota els pins i la nit.)
–La casa és enorme i antiga però molt ben
cuidada. Hi ha una part que ha estat reformada, de segur, els banys per
exemple, però no tenen un aire modern que desentone amb el conjunt. És una casa
preciosa (i ha albergat les nostres
nits d’amor.) Té un pati amb un paeller (la
meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer) i
he menjat xulles de corder rostides, a la brasa, millor que en un restaurant
(de la figuera i la parra i la flor de taronger.)
–M’alegre tant que estigues bé!
–(M’alegre tant de veure’t tan feliç.)
–Ara a l’agost... no sé què fer... potser
tancaré una setmana la galeria i em desentendré un poc.
–(Oh, sí, filla! Pren-te una setmana de vacances. Vine
una setmana a casa. Et trobe a faltar tant..)
–No és que estiga cansada, ara per ara no
ho estic, però si puc, m’agradaria tornar al Montseny, per passar uns dies.
–(Oh, Déu, quin desencís, quina aspra solitud, oh
quina desventura sense altra que la iguale!)
–Tu què dius?
–(Oh, sí, filla! Vés al Montseny, amb les alzines i
els grills i els pins i omple’t d’abraçades, que l’amor fuig igual que el
temps. Tempus fugit.)
–És que aquesta vegada com que ha coincidit
que era lluna plena... Ha sigut fantàstic però m’he quedat amb ganes de veure
les nits amb foscúria total (una
experiència sublim sota la lluna plena però ara anhele foscor en les nits
amoroses.) Pense que els estels sortiran a
milers i lluiran com no ho fan ací a la ciutat. Deu ser una meravella.
–(Deu ser una meravella colgar-nos d’estels tots dos.
Sortiran a milers per contemplar-nos. Lluiran per ell i per mi, sobre els pins,
en un cel transparent que se sent captivat per tots els amants i als confins de
la serra tots els enamorats es besen i s’estrenyen.)
–Mare, estic contenta de parlar amb tu.
–(Jo també, filla, molt contenta.)
–Et tornaré a telefonar aviat.
–(Adéu, filla. Que els estels et guien.)