. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dijous, 29 de gener del 2015

Somni



 Edward Hopper


En la casa de al lado vive una mujer a la que nunca he visto. En su entorno todo está oscuro, triste. Sé o me han dicho que... Paso por su jardín para salir a la avenida; lo atravieso como un furtivo. Pero me encuentro viviendo en su casa y soy yo esa mujer de al lado, oscura y triste. 

Chantal Maillard

dissabte, 24 de gener del 2015

El llir és el poema




Escolte... i puc oir el repic incessant
de les teues paraules, tan fresques, tan cantaires
les campanes del somni intermitent i lúcid
que ens desperta de dia i ens adorm a la nit
itinerants com som, com podríem obviar-ho?
Entre en les aquarel·les de campanars, i d'arbres
de finestres i portes, de colors de setí
de vegades un mur m'intercepta les passes
de vegades un cant ve a salpebrar-me els mots
com sempre, com tothom, com l'enyor, com la joia
que ens empresona avui, que ens alleuja demà
i potser és llavors que esdevinc aquosa
potser llavors escric senzilleses de rou
gargotejant a pler sobre la terra aspra
vast domini de cards on un lliri reïx.


( pensant en C. Rosanas)


diumenge, 18 de gener del 2015

De l'oblit


L'oblit forçava
la nit miraculosa
-llumins de plata
sobre la terra fosca.
Dolgut vaig dir: atura't!


(Itineràncies poètiques octubre 2014)


El Arbol Del Olvido by Lhasa de Sela on Grooveshark




Carme Rosanas diu:

M'aturo, per fi...
L'oblit de l'oblit em té pres.
Immobilitat en la nit.
Deixo que volti
La bòveda estelada
Jo ja no em moc.

dilluns, 12 de gener del 2015

Passen els mesos: gener

 

 Claude Monet





Pel gener comença l’any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.

Els tres reis, majestuosos,
passen per ciutats i viles
i són sempre generosos.

Amb la neu, si n’ha caigut,
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.

Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.

Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.

Pel gener fa un fred molt viu,
se’ns han acabat les festes
i tots enyorem l’estiu.

Miquel Martí i Pol

dilluns, 5 de gener del 2015

Cor d'àngel


 Imatge: Alexey Terenin






Contemplar la tristesa
sospesar el seu pes
esperar la nit i el son
ser conscient del camí
travessar l'estretor
prémer les hores que mai no s'acaben
envair la vesprada dels tumults del silenci
albirar el miracle de la llum
des de la foscor reticent
subvertir el dolor en esperança
enviar els esguards lluny, més lluny
no sucumbir ara
creure en el demà
ben arrelar-te a terra com si fosses flor nua
per resistir l'embat dels poderosos vents.
Cercar el cor d'àngel al teu jardí.

dijous, 1 de gener del 2015

Feliç Any Nou




* * *    Per un 2015 carregat d'estima    * * *

Il·lustració: Johanna Wright



diumenge, 21 de desembre del 2014

BON NADAL

Salvador Dalí 

*******



Que les Festes de Nadal us siguen propícies 
tant si albergueu flametes com si us deixeu nevar.
I que alats, com si fósseu papallones, feu cap a l'Any Nou, un 2015 que us espera expectant.

dimarts, 16 de desembre del 2014

Quin déu habita el cor?


 Caspar David Friedrich



Penseu, ànima meua que el prec
que invoca Déu és necessari?
Ploreu, ploreu sense Ell amb llàgrimes
callades l'alegria peduda, la pau
de l'esperit malbaratada.
Si jo pogués abastar l'esperança
que al món, potser algun dia
hom només es mourà per amor...
Quin déu ens habita el cor, digueu-me
digueu-me si ho sabeu.
Com podrem entonar la cançó?




(Itineràncies poètiques febrer 2014)

dimarts, 9 de desembre del 2014

Home, tu quedaràs



HOME, tu quedaràs com queda aquella
pedra oblidada a vora del camí,
veuràs passar les llunes i les ombres
i els sols i els dies clars i els corbs i els vidres.

I restaràs tot sol, sol entre els hòmens,
entre els altres com tu, que també viuen
ben sols, encar que diuen companyia.

I tu seràs alhora herba o empremta,
o pols d'aquell camí que tots calciguen,
o tija assedegada, o arrel morta.

Es inútil que escapes de la terra.
Escapar? Com i a on? Ets, acàs, aire?

Eternament, clavat, sens tu saber-ho
veuràs que la llum passa.


                                         Jaume Bru i Vidal

dijous, 4 de desembre del 2014

Estel dels versos

*en record de Joana Raspall*


 




Com una estrella
acompanyant la nit
dels nostres versos
retorna la Joana
raspallant les paraules.


(Itineràncies poètiques, novembre 2014)

dissabte, 29 de novembre del 2014

Temptació (poètica)


 Caspar David Friedrich




Un haiku ens tempta.
Sota una mar de núvols
l'abisme udola.




  a propòsit d'un haiku de Jordi Dorca,
els versos del qual sempre (em) conviden a escriure






Jordi Dorca dialoga així:

Temptador, ufanós
m'hi aturo, feliç
i escolto.


diumenge, 23 de novembre del 2014

Atura't

Gustav Klimt





Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat tan sols un cop
camines com si res, en la inconsciència
i a cada passa més, a cada trot
vas carregant-te pedrots de tristesa
que hauràs de transportar tot el viatge.
Atura't un moment, pensa't el lloc
copsa l'instant suprem com si morís
i en tornar a fer via, ja més savi
conscient d'amor, fes teu aquest paratge.


 (Itineràncies poètiques desembre 2013)

diumenge, 16 de novembre del 2014

Reixiu


Fotografia: Gabriel Ivorra



Desclous la vida
a cada pas que dónes.
El rou, sens dubte
besava la bellesa
abans que tu existires.



(a propòsit d'un haiku d'en Jordi Dorca)

dilluns, 10 de novembre del 2014

Introversió

 Miguel Carmona


Sura a l'estable
el sol de la pensada
cavall dels somnis.
Va perdent-se per l'aire
la fressa del silenci.


(Itineràncies poètiques maig 2014 )

dimarts, 4 de novembre del 2014

Plou




Plou.
Acostumada al sol m'ha sobreprés la pluja
els gossos ben mullats el paraigües ben verd
i l'ànima ben fresca, que anit la vaig estendre
vora el romer de casa per capturar estels.
I avui plou.
I plou a la terrassa i plou al pensament.
Em calce les sabates amb fe, ben ajustades
deixe enrere la porta el cor descalç m'empeny
i així, ventijol a la cara, cofoia i desvagada
isc a cercar la pluja al carrer
                                                         i al café
-em sap greu, no és el Zurich, on s'escriuen històries
d'amors i desamors, de records i memòries-
i rere la finestra i davant de la tassa
plou dins el meu poema i als ulls dels viatgers
plou.



(Hi ha un projecte molt interessant, si us ve de gust participar)

dilluns, 27 d’octubre del 2014

MARE




–Mare... hola, mare, com estàs?
(Mar, quin regal, oir la teua veu!)

–Acabe de parlar amb el pare. M’ha dit que estàs molt bé, i que teniu una nova assistenta.
(Sí, és cert.)

–M’ha dit que es manté a distància però que et cuida bé, que li sembla que t’agrada. 
(Sí, m’agrada perquè és discreta. No fa cap pregunta que espere resposta.)

–Jo també estic molt bé.
(M’alegre, filleta.)

–Aquest cap de setmana passat he anat al Montseny, saps? Amb un amic.
(Ho esperava. D’un moment a un altre. Fa temps que ho espere.)

–És una zona meravellosa, intensa.
(És una zona que m’ha semblat meravellosa perquè anava amb ell. Hi he viscut moments d’una intensitat indescriptible).

–Hi ha pins i alzines al voltant de la casa. A les hores de sol les ombres t’arreceren i l’airet minora la calor i t’ompli de flaires.
(Les hores de sol no importen si estic amb ell, arrecerada per l’ombra dels pins i les alzines que temperen l’ambient i mouen el brancatge per minorar-nos la calor i envair-nos amb les flaires de la serra.)

–I hi ha un silenci... És com si els arbres estigueren pendents de tu, escoltant el que dius, recollint les paraules i escampant-les pel jardí. M’encanta.
(Els  arbres  escolten silents, esperen a l’aguait les nostres paraules d’amor, senzilles i tendres i les repeteixen amb les fulles que conten la nostra història, de branca en branca, fins que tots els pins i les alzines i les pinyes caigudes la coneixen. He conegut l’amor i he restat encantada.)

–I a la nit... que bé he estat a la fresca amb els grills com a fons, que bé canten els grills a les nits de l’estiu!, i la lluna, altíssima, sobre els pins.
(I la nit... ah, la nit! Com m’ha envoltat la fresca i quina ardor al pit. Que bé canten els grills, joglars de la nit en la cort de l’Amor, a l’estiu, i la lluna, tan alta sobre els pins i la nit, enviant llum de nacre i ell i jo sota els pins i la nit.)

–La casa és enorme i antiga però molt ben cuidada. Hi ha una part que ha estat reformada, de segur, els banys per exemple, però no tenen un aire modern que desentone amb el conjunt. És una casa preciosa (i ha albergat les nostres nits d’amor.) Té un pati amb un paeller (la meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer) i he menjat xulles de corder rostides, a la brasa, millor que en un restaurant (de la figuera i la parra i la flor de taronger.)

–M’alegre tant que estigues bé!
(M’alegre tant de veure’t tan feliç.)

–Ara a l’agost... no sé què fer... potser tancaré una setmana la galeria i em desentendré un poc.
(Oh, sí, filla! Pren-te una setmana de vacances. Vine una setmana a casa. Et trobe a faltar tant..)

–No és que estiga cansada, ara per ara no ho estic, però si puc, m’agradaria tornar al Montseny, per passar uns dies.
(Oh, Déu, quin desencís, quina aspra solitud, oh quina desventura sense altra que la iguale!)

–Tu què dius?
(Oh, sí, filla! Vés al Montseny, amb les alzines i els grills i els pins i omple’t d’abraçades, que l’amor fuig igual que el temps. Tempus fugit.)

–És que aquesta vegada com que ha coincidit que era lluna plena... Ha sigut fantàstic però m’he quedat amb ganes de veure les nits amb foscúria total (una experiència sublim sota la lluna plena però ara anhele foscor en les nits amoroses.) Pense que els estels sortiran a milers i lluiran com no ho fan ací a la ciutat. Deu ser una meravella.
(Deu ser una meravella colgar-nos d’estels tots dos. Sortiran a milers per contemplar-nos. Lluiran per ell i per mi, sobre els pins, en un cel transparent que se sent captivat per tots els amants i als confins de la serra tots els enamorats es besen i s’estrenyen.)

–Mare, estic contenta de parlar amb tu.
(Jo també, filla, molt contenta.)

–Et tornaré a telefonar aviat.
(Adéu, filla. Que els estels et guien.)

dilluns, 20 d’octubre del 2014

MAR




–Mare... hola, mare, com estàs?
– --------------------------------
–Acabe de parlar amb el pare. M’ha dit que estàs molt bé, i que teniu una nova assistenta.
– --------------------------------
–M’ha dit que es manté a distància però que et cuida bé, que li sembla que t’agrada.
– --------------------------------
–Jo també estic molt bé.
– --------------------------------
–Aquest cap de setmana passat he anat al Montseny, saps? Amb un amic.
– --------------------------------
–És una zona meravellosa, intensa.
– --------------------------------
–Hi ha pins i alzines al voltant de la casa. A les hores de sol les ombres t’arreceren i l’airet minora la calor i t’ompli de flaires.
– --------------------------------
–I hi ha un silenci... És com si els arbres estigueren pendents de tu, escoltant el que dius, recollint les paraules i escampant-les pel jardí. M’encanta.
– --------------------------------
–I a la nit... que bé he estat a la fresca amb els grills com a fons, que bé canten els grills a les nits de l’estiu!, i la lluna, altíssima, sobre els pins.
– --------------------------------
–La casa és enorme i antiga però molt ben cuidada. Hi ha una part que ha estat reformada, de segur, els banys per exemple, però no tenen un aire modern que desentone amb el conjunt. És una casa preciosa. Té un pati amb un paeller i he menjat xulles de corder rostides, a la brasa, millor que en un restaurant!
– --------------------------------
–M’alegre tant que estigues bé!
– --------------------------------
–Ara a l’agost... no sé què fer... potser tancaré una setmana la galeria i em desentendré un poc. No és que estiga cansada, ara per ara no ho estic, però si puc, m’agradaria tornar al Montseny, per passar uns dies.
– --------------------------------
–Tu què dius?
– --------------------------------
–És que aquesta vegada com que ha coincidit que era lluna plena... Ha sigut fantàstic però m’he quedat amb ganes de veure les nits amb foscúria total. Pense que els estels sortiran a milers i lluiran com no ho fan ací a la ciutat. Deu ser una meravella.
– --------------------------------
–Mare, estic contenta de parlar amb tu.
– --------------------------------
–Et tornaré a telefonar aviat.
– --------------------------------

dimarts, 14 d’octubre del 2014

I encara Vinyoli

 René Magritte




Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.


Rainer Maria Rilke (traducció Joan Vinyoli)

dimarts, 7 d’octubre del 2014

La lluna en un cove

Imatge (fragment): en desconec l'autoria





Vaig acudir al riu on baixava la lluna
circular, lluminosa, mudada, refulgent
vaig intentar, tossut, capturar-la amb un cove
tot regalimant aigua que em regava els cabells
em vaig dir sí que puc, he de poder i puc
obtús, li vaig crear un cau impenitent
on deixés llum de plata a recer de l'oblit
ah, la lluna, la vida, com espoltia l'aigua... 
Però no hi ha recers d'argent per als amors
no sé ni si hi ha amors, o si són solituds
o pors engalanades que naden en mar brava
a mercè de les ones, agafant-se a les roques
per defugir embats i allunyar els naufragis
agafant-se a les mans, cercant la llum del sol.

dimarts, 30 de setembre del 2014

Un bocinet de sol

Roxana Unzueta





Quan estic sola i el sol ve a visitar-me
a casa meua on vas somniar un dia
somnis d'amor i espurnes d'impossibles
te'n guarde un ble per escalfar l'enyor
perquè de tu m'és present la presència.
Quan estic sola i em pesa la tristesa
faig un pastís i em menge a mossos l'ànima.
Per si de cas, també te'n guarde un tros
no siga cosa que al riu lent de la vida
la teua barca haja encallat de nit.
Quan estic sola i sé que tu estàs sol
tot desvetllat al bell mig de la mar
estenc la mà per tombar el teu mur
la deixe caure sobre el teu front ombriu
i ve la calma
                   al teu pit
                               al meu cap.



(inspirat en un poema de Miquel Àngel Tena-Rúbies)