No he tingut massa temps de passar pel blog, però us diré que, fa cosa d'un mes, vaig anar a veure una obra de teatre que em va entusiasmar: TERRA BAIXA, d'Àngel Guimerà.
Jo ja l'havia vista fa bastants anys però la representació d'ara va ser única, i formidable, i em va sorprendre, perquè Lluís Homar representava els quatre personatges, ell sol feia tots els papers, canviava d'un personatge a un altre moltes vegades només amb una variació d'actitud i d'entonació en les frases. Fou una meravella descobrir com ell, tot sol, representava Marta, Manelic, Sebastià i Nuri.
En acabar la representació -que en alguns moments incloïa la veu prodigiosa de la Sílvia Pérez Cruz cantant a capela-, Lluís Homar va aconseguir alçar tot el públic en peu enmig dels aplaudiments.
Vaig eixir renovada, encoratjada. Em va encantar.
Jo ja l'havia vista fa bastants anys però la representació d'ara va ser única, i formidable, i em va sorprendre, perquè Lluís Homar representava els quatre personatges, ell sol feia tots els papers, canviava d'un personatge a un altre moltes vegades només amb una variació d'actitud i d'entonació en les frases. Fou una meravella descobrir com ell, tot sol, representava Marta, Manelic, Sebastià i Nuri.
En acabar la representació -que en alguns moments incloïa la veu prodigiosa de la Sílvia Pérez Cruz cantant a capela-, Lluís Homar va aconseguir alçar tot el públic en peu enmig dels aplaudiments.
Vaig eixir renovada, encoratjada. Em va encantar.
Supose que molts de vosaltres ja l'haureu vista, aquesta obra representada així, perquè quan ací arriben les coses ja fa temps que a casa vostra s'han produït, però si algú no l'ha vista encara i té l'oportunitat que no la perda. Paga la pena.
