Conversa amb Olga

Dia mundial de la poesia

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

                                                                        
                                                                            Olga Xirinacs

Poesia catalana a internet

 

 A la branca més alta
el teu nom s’ha envolat.
Quin niu al cor l’esguard
dels teus ulls sense gàbia!

                       Josep Porcar 

Et trobem a faltar

21 anys sense l'Ovidi

Ànima obscura

En una noche oscura
con ansias, en amores inflamada,
oh dichosa ventura!
salí sin ser notada,
estando ya mi casa sosegada.

                             San Juan de la Cruz

era foc en la nit
nit obscura de l'ànima encorbada
d'amor assedegada i assedegat d'amor
no, no em deixes, no -em va dir
era l'ànima obscura
dues ànimes ben fosques dins la nit de la por
oh que negra la lluna!
vaig desatendre el clam i a la recambra
he anat molent records amb finestres obertes 
el vent, que s'emporta el polsim
cruelment passeja l'eco
encara em dol el crit vora el camí