Tot i que és de fa dos anys, m'agrada el vídeo.
Que passeu BONES FESTES.
Que passeu BONES FESTES.
diumenge, 23 de desembre del 2012
dilluns, 17 de desembre del 2012
Tan de veritat
He de dir que el llibre no m'ha entusiasmat però que és diferent. Us en mostre un dels textos i la cançó de què us he parlat.
Ha descobert el meu secret.
M'ha mirat i m'ha dit: papallona!
Com ho ha sabut?
Com ha sabut que tinc ales?
Potser perquè ell té la màgia i la llum del sol a la mirada.
Potser perquè ell un dia va ser flor i jo el rondava.
Cançó de nit i de dia,
cançó amb trossos de mi,
cançó per curar ferides,
cançó per anar a dormir.
Cançó amb trossets de petxina
que un dia vaig recollir,
cançó amb trossos que cultivo
perquè els vull veure florir.
Cançó per sentir-me acollida
arreu on la pugui escoltar,
cançó per sentir-me guarida
de qualsevol malestar.
Cançó de nit i de dia,
cançó amb trossos de mi,
cançó per curar ferides,
cançó per anar a dormir.
dimarts, 11 de desembre del 2012
Miosotis
Acabant octubre, Calpurni ens regalava uns mots que em van esperonar la curiositat per tal com em resultaven desconeguts gairebé tots. Vaig decidir cercar-los al diccionari, un a un, en dies diferents per donar-me temps a assimilar-los i evitar-ne l'oblit. Vaig començar pel primer. Miosotis. Què devia significar? Vaig acudir a l'Alcover-Moll:
Miosotis: Planta borraginàcia del gènere Myosotis, de floretes amb corol·la blava agrupades en raïms terminals. (Etim. Pres del gr. μυοσωτίς).
Una planta, el que menys esperava. Amb flors blaves. No era suficient, em calia veure alguna imatge. Al google, per exemple. Hi vaig trobar, entre altres, la que he inserit més amunt. Unes precioses floretes blaves. En intentar resseguir la pista que em donava el nom del fotògraf, Micael, vaig topar amb el seu blog, i allà, entre diverses fotografies de miosotis, vaig trobar la següent llegenda (ell la contava en portugués):
LA LLEGENDA DE LA FLOR DE MIOSOTIS
La primavera havia arribat al cor de dos joves que, atrapats dins el seu amor, passejaven vora un riu cabdalós. Les marges, frondoses de vegetació; l'aigua, impetuosa. Inesperadament, un ramell de miosotis va sorgir surant sobre les aigües àgils. La noia, encantada amb les flors, va voler traure-les del riu. Llavors, el jove, agosarat, capturat per l'impuls amorós es llançà a agafar-les per oferir-les a la seua estimada com a prova del seu amor. Tanmateix, el corrent d'aigua baixava tumultuós i no li permetia tornar a la riba. Sentint-se sense forces, veient que s'ofegaria, va cridar a tota veu perquè l'amada ho pogués oir: No m'oblides, estima'm sempre!!!
D'aleshores ençà, els miosotis floreixen als marges dels rius. Miosotis, en el llenguatge de les flors, significa "no m'oblides"...
dimecres, 5 de desembre del 2012
L'arbre vell
L'arbre vell
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l'arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
Abans n'hi havia molts d'altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s'apaga
entre el ferro i el ciment.
Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca l'estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s'arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell...
En la ciutat – algú conta –
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer
i plorava fulles grogues
en la tardor, i a l'hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.
Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol, entraves
en el cercle tou i fresc
del seu regne que assetjaven
cotxes, finques, fum, diners.
Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més.
Marc Granell
(dedicat a Fra Miquel, que tan sàviament ens alliçona sobre plantes)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)