El gest

El secret rau en el gest, com en la poesia.

Invocació (i VII)

Oh, dits de lluna
acaroneu gentils
el viatger cansat
que viu entre tenebres.

Crònica quotidiana (VI)

Has exhaurit el dia d’afers habituals
has rebut de la vida mirades quotidianes
i ara, a poqueta nit, jugues amb les paraules
amb l’horitzó al davant mentre decau l’atzur.
La lluna de febrer passeja entre bromalls
el ple serà demà si els núvols ho permeten
i tu, meravellada, li adreçaràs l’esguard
com si mai no us haguésseu mirat, tu i la lluna
davant d’un cel atent, gros i reparador.
Res d’important, petita crònica d’un dia.

Reconfortant

Quasiacabant les vacances de Pasqua ens hem reunit -feia tant de temps!- i hem gaudit del dinar, de la companyia, de les hores i de les paraules. A la sobretaula, hem parlat sobre qüestions nímies (la mata esponerosa de julivert que tinc a la terrassa, el cotxe que es vol comprar la C...) i no tan nímies (la quietud plàcida del paratge muntanyenc que envolta la casa de l'E...). Hem filosofat.  L'espiritualitat, el sentit de la vida, les distintes creences i les no creences, els encisos i els desencants, el procés sempre canviant del fet de viure, els patiments i la serenitat, la llibertat (som éssers lliures -deia A). Som éssers lliures. Avui, en el meu pensament circular (no sé si us n'he parlat alguna vegada) encara em roda pel cap. És lliure aquella dona a qui han ensenyat i obligat a veure el món amagada dins un burqa?, és lliure aquell xiquet que s'esforça a sobreviure en algun lloc d'allò que anomenem tercer món? (quina classe de món és aquest, que s'estructura en categories?), és lliure aquell home que és empresonat per pensar d'una  manera diferent de l'establerta? Retorne al que fa molt de temps que pense. Sense justícia, sense ètica no hi ha llibertat.

Quasiacabant les vacances de Pasqua ens hem retrobat. M'ha quedat una sensació meravellosa de força, fins i tot d'alegria, com quan hom puja a la torre del Micalet, diumenge de Corpus, a escoltar, gairebé a tocar, el cant potent i conjunt de les campanes, i l'escolta i el sent amb les oïdes i amb tot el cap i amb el cos sencer. I en surt renovat, reconfortat.

No hi ha dubte, hi ha molts tipus d'amor i l'amistat és un d'ells.