Tot recordant Joana Raspall

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…

Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.

 

 

 

 

T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d'altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.

 

 

Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries… podries… 

 

 

 

Per tot això, pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.

                               

                                
   
       

                                          
 
                 

Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.

 

 

 

 

 Si tu fossis nat

a la seva terra
la tristesa d’ells
podria ser teva.

 

 

 

 

 

 

Saviesa popular

Cuideu-vos.

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

A HORA FOSCANT

És tard, els camins ja no em tempten.

I us sé, del verger dins el clos,

caiguts, trepitjats en la boira,

oh dies, oh fulles, oh flors!

Mes passes es tornen furtives

com d'un indecís estranger.

Sospiren espectres de dàlies

enmig del foscam ploraner.

Al lluny neda un so de campanes

que uneix els vivents als caiguts.

S'escampa la nit invencible,

mar d'illes que són solituds.

I em criden el llum a la taula

i algun voleiant pensament,

la vella cadira malmesa

i un full de paper malcontent. 

      

                                        Josep Carner

Llegiu poesia i cuideu-vos molt. Abraçades.

Paraules de llum

 Imatge: Johanna Wright

Hi ha paraules d'absència i paraules d'espera
paraules com punyals i paraules de llum
de vegades, hi ha paraules de llum
que em venen a cercar en la nit venturosa
són la paraula viva
són la font riolera que transita els racons de la fosca.
Fou ahir
ahir m'arribaren paraules de llum
en la nit seca i calma que el meu pit envaïa
una font dins l'obscur
un rierol seré exuberant i fresc
paraules per l'amor, paraules per al tu per al mi
per a l'ara paraules
recorrent els racons, il·luminant
paraules com fanals en la nit interior
no, no hi havia por ni solitud en les paraules.
Però això fou ahir.

Tabacaria

Encara no us havia desitjat Bon Any, però ho faig ara amb una recitació que paga la pena escoltar i veure. Tabacaria. S'entén bastant bé. Gaudiu-la.

 

Que balle el vi

El plaer del camí

Avui he constatat que és el camí
allò que més m'estime, quin goig, quin blau
quin gaudi tan intens, mil violins,
no és la meta guanyada sinó el camí.
Després de l'arribada el temps no és res
sols inquietud, desfici... Al matí
la mar estava esplèndida, el dia bell
bellíssim, tot atzur, grandiloqüent
curull de sol i somnis a frec de mans.
M'he assegut cara al mar, el sol als peus
a esperar el plaer, a desitjar
-ingenuïtat preclara- que fos etern.
De la terrassa estant, llavors, fluixet
el pensament m'ha dit, bo, i ara què?
I he hagut de prendre el llapis per fer camí.
Mentre feia camí entre paraules
el sol i el blau del mar també em parlaven:
El gaudi que esperaves, ara no el tens?

Tardorejant

La tardor sempre ha estat el pa dels versos
el meu pa
fins i tot si era estiu, tardorejava
sóc i seré de tardor
però a ciutat em manquen els tamisos,
els ocres, la tristor, els grana i els daurats.
Ha plogut molt, ara fa un sol esplèndid
la mà em fa mal, i els braços,
sens dubte sóc al cap de la tardor i tanmateix
isc al carrer, passege vora el riu i estic contenta
descobresc cada bri, cada pedra, cada trobada...
no em queixe, no, però no sé què dir
he perdut el camí que m'endinsava
en aquell bosc recurrent, endolcit, melangiós
encatifat de groc i de paraules.
Temps era temps vivia de continu en la tardor
avui no tinc tardor al cor
i, alhora, me l'estime, com s'estimen els versos.

BON ESTIU

QUE PASSEU UN MOLT BON ESTIU

Fins setembre

Fogueres per la dona

A Alacant estem en festes. Plantem fogueres i demà, dia 24, a partir de les 12 de la nit, les cremem. No soc jo molt festera, la veritat, però he vist un parell de fogueres mentre anava a la traumatòloga (per una tendinitis al braç), i m'ha alegrat comprovar que envien missatges de concòrdia, d'igualtat, de respecte i de llibertat. Les he fotografiades per ensenyar-vos-en una mostra. 

La imatge que he penjat correspon a la que han plantat davant del Mercat Central (hi veieu aquest edifici amb la volta de sostre al fons) i, tot fent referència a Àfrica, defensa, en cartells de color lil·la -molt indicatiu de la intenció-, els drets de la dona en tots els àmbits. 

La part de darrere presenta, entre altres coses, aquesta dona-aranya, que treballa i té dret a  la igualtat de remuneració amb els homes, segons resa el cartellet, que no ha sortit a la foto.

Encara que els cartellets estan escrits en castellà, perquè ací, malauradament, fora de l'àmbit institucional el català no té massa presència, m'ha alegrat veure una foguera tan bella i tan reivindicativa. Això m'ha encés una guspira d'esperança, tan malmesa darrerament.

DE TEATRE

No he tingut massa temps de passar pel blog, però us diré que, fa cosa d'un mes, vaig anar a veure una obra de teatre que em va entusiasmar: TERRA BAIXA, d'Àngel Guimerà.
Jo ja l'havia vista fa bastants anys però la representació d'ara va ser única, i formidable, i em va sorprendre, perquè Lluís Homar representava els quatre personatges, ell sol feia tots els papers, canviava d'un personatge a un altre moltes vegades només amb una variació d'actitud i d'entonació en les frases. Fou una meravella descobrir com ell, tot sol, representava Marta, Manelic, Sebastià i Nuri.
En acabar la representació -que en alguns moments incloïa la veu prodigiosa de la Sílvia Pérez Cruz cantant a capela-, Lluís Homar va aconseguir alçar tot el públic en peu enmig dels aplaudiments.
Vaig eixir renovada, encoratjada. Em va encantar.

Supose que molts de vosaltres ja l'haureu vista, aquesta obra representada així, perquè quan ací arriben les coses ja fa temps que a casa vostra s'han produït, però si algú no l'ha vista encara i té l'oportunitat que no la perda. Paga la pena.

Els bulbs dels narcisos

Em vaig trobar cantussejant fluixet
mentre regava les hortènsies i trasplantava les alegries
roges i blanques i plàcides, com la vesprada,
vaig reservar els bulbs dels narcisos vers
el terrat renaixia com cada primavera
la mar estava calma
el sol foragità la pluja de dies anteriors
encara que plovia, suaument i finament
al bell mig de la música,
era un condicional "si no fos que"
acompassat i trist com tots els fados.
De sobte, escoltant la quietud, em vaig sentir la veu,
no taral·lejava una tonada antiga sinó el teu nom,
vaig reservar els bulbs dels narcisos,
un dia floriran.

Glaçons florits

Glaçons florits,
la llum dels pensaments
vincla la branca.

No hi pot haver primavera sense poesia, encara que siga només un haiku. 

Per cert, he trobat una antologia de haikus catalans, LLUM a les GOLFES, no sé si la coneixeu. Només li ha faltat, a Sam Abrams, fer una volta pels blogs perquè per ací se n'han escrit molts i ell acaba la tria el 1989. Això sí, n'inclou uns quants de Joana Raspall.

Carme diu:

La primavera.
Els pètals a les branques.
Claror de flors.


M. Roser diu:

Sota un cel blau
es renova la vida.
Fanalets blancs.


Xavier diu:

Sobre les branques
hi ha orenetes blanques
de primavera.



Helena diu:

Flor amateur

El primer vers,
precursor del teu fruit,
jove promesa.


Montse diu:

Els pètals 
com flocs de cotó
il.luminen les branques.


Olga diu:

Neu vegetal que en el teu front descansa,
neu que amb el vent ha començat la dansa

8 de março

Aquesta ha estat la meua contribució per a la classe de portugués en el dia de la dona. S'entén fàcilment.

 

8 DE MARÇO, DIA DA MULHER

Ao longo da história, muitas mulheres fizeram contribuções importantes à sociedade. No entanto, estiveram silenciadas.

É o caso da valenciana Elia Garci-Lara, que no ano 1890 patenteou uma máquina para lavar roupa. Ela chamava-a uma “lavandaria mecânica para roupa de uso” e incluía uma máquina para lavar e outra para passar ferro. Classificava a roupa segundo o gênero ou o grau de sujeira e depois lavava-a com lixívia e sabão, enxaguava-a com água clara e enxugava-a com um “hidroextrator” centrífugo. A seguir, secava-a com ar quente de um aquecedor. Para terminar, passava-a a ferro e dobrava-a.

Ao lado esquerdo, a máquina de lavar roupa. Ao lado direito, a máquina de passar ferro.

Atualmente, temos em casa máquinas de lavar roupa mais sofisticadas e já o percebemos como uma coisa normal, mas naquela época, o invento de esta mulher foi algo extraordinário.

Hoje queremos lembrá-la.