....India...!!!

Hi ha qui diu que la India, o t'enamora, o et fa odiar-la per a tota la vida. Tambe hi ha qui diu que quan hi ets en vols marxar, pero que quan no hi ets, hi vols ser....
Familia, jo no em puc decantar cap a cap d'aquestes orientacions. Per mi, fins al moment, es una mica mes complicat.

Mireu que pedalar es un fet molt simple, doncs jo (deu ser que soc encara mes simple) nomes amb el fet de pedalar, disfrutao com un nen petit, i fins ara aixo era a qualssevol lloc del mon,...
Pero la India, es l'unic pais del mon on he arribat a NO disfrutar de una jornada de ciclisme.
Quan has de fer tots els quilometres del dia esquivant forats inhumans a la carretera, mirant de trobar asfalt alla on no n'hi ha, aguantant "claxonades" de un nivell de decibels expectacular mentre els camions et passen a escassos centimetres de colzes i genolls, apartant-te de la carretera varies vegades al dia perque el camio que ve en sentit contrari esta avancant ja amb les rodes a "l'arcen" i "claxonant" com un malalt, sentint frenades "rovellades" brutals a escassos centimetres de la rodeta del remolc,.... Fa que la jornada no sigui del tot "disfrutona".

Ultimament, pero, he canviat de sistema, i agafo carreteres secundaries que no surten ni al mapa. I la cosa va una mica millor. L'estat de la carretera es una loteria, que fa que de vegades estigui casi perfecta, i que de vegades no vegis l'asfalt durant un bon grapat de quilometres, pero almenys tot el trafic de camions de les carreteres principals aqui es inexistent, fet que fa guanyar molta qualitat de vida!

Ara be, un cop la jornada ciclista esta acabada, i la bicicleta guardada a l'habitacio del "cuchitril" del dia. Llavors, la India em fa disfrutar, alucinar, inclus babejar,.... a cada moment, a cada raco, amb cada accio quotidiana d'aquesta gent,....
Crec que simplement el fet de trobar un raco mes o menys discret al carrer, i poder observar com es desenvolupa la vida "india" es millor que mirar qualssevol d'aquests programes de televisio occidental, o qualssevol pelicula,.... Es simplement genial!
Moltes de les accions quotidianes per ells, son com una mena de "retorn a les arrels" tant i tant perdudes en el mon racional, institucionalitzat, capitalista, tecnologic,... que vivm a Europa.

Ademes, els "indis" son gent amb un molt bon sentit de l'humor, realment divertits, i no pas perque tinguin condicions de vida molt i molt favorables,... pero son aixi!
En aixo, crec que el clima assolellat que tenen (en un mes no he vist ni un dia ennuvolat) hi te molt a dir.

Doncs per tot aixo, India em fa estar en constant situacio de dilema intern, i no crec que m'hi estigui tot l'hivern com tenia previst des de un inici, pero es una decisio que encara s'esta "cuinant" dins del meu cap,...... aixi que de moment crec que estare aqui ben be un mes o un mes i mig mes.

Be, despres de aquestes quatre reflexions,... fare un balanc dels ultims dies. On he pogut visitar les coves de Ellora, que son unes increibles coves hinduistes, budistes, i jainistes dels segles XV-XVI.

Increible el nivell de elaboracio de algunes d'aquestes coves,...

Tambe he seguit veient vaques, de fet estan per tot arreu, pero les mes maques de aquesta setmana son aquestes: A primera hora del mati, ben abrigades, i ja ben "adornades", a punt per comencar la seva jornada laboral!!!

Igualment a primera hora del mati, els nens ja van amb les "carteres" de tota la vida, ben carregats cap a l'escola. Aquests miren una mica "raro" perque tot just acabats de llevar i amb l'esmorzar al coll ja es troben un "occidental tarat" que des de sobre una bicicleta ben rara els hi fa fotos.

Que mes, que mes,....

Paisatges espectaculars a pocs minuts de la posta de sol,....

Diferents companys de fatigues a les carreteres,...

Aprofitament extrem de vehicles....

Encara que pugui semblar de riure, arriben a fer quilometrades llargues aixi, i els conductors no es tallen un pel a l'hora de "foter-li gas"!!!! Els hi es igual portar 5 persones, que 25,... I no es pas il.legal, ja que la policia arriba a avancar aquests cotxes i no els hi diu res de res,... India!!!

A dia de avui, em trobo a Udaipur. Una de les ciutats amb mes encant de la provincia del Rajastan, ja bastant al nord de la India. A relativament pocs quilometres de Delhi.
Aqui faig un parell de dies de repos per les cames (i tambe pel cap,...) abans de afrontar el tram cap a Delhi.

Veritablement, Udaipur, te un encant especial, i m'ha fet veure que el viatge m'esta canviant,... jajajaja!!! Fins el dia de ahir nomes pagava per menjar ( i a vegades per dormir) pero aqui he pagat l'entrada al principal museu de la ciutat!!! Increible pero cert!!!

Aquest museu, es el palau del Raja fundador de la ciutat. I des de la part que dona al llac, es pot apreciar la illa-hotel on es van rodar algunes de les sequencies de la pel.licula "octopussy" del James Bond. Aquest es l'hotel on s'allotjava l'agent Bond a la peli!

Com sempre, ens veiem al proper capitol (encara a la India). Mentrestant, seguire fent "colegues". No hi ha com una bona foto de familia despres de un bon esmorzar en ruta!

Rebeu una forta abracada!!!

Any nou, vida nova!!!

Bones familia!!!

Any nou vida nova perque ja he marxat de les platges de Goa, i ja m'he "cascat" un bon "ve de deu" de quilometres!!! Per lo demes, el 2007, igual que el final del 2006, la autentica "vidorra" del cicloturista. Si esteu pencant, potser es dur,... pero es "tal cual"!

Sortint de les platges,... com que diuen que "la cabra tira al monte", doncs cap a les muntanyes, directe! He estat a les cascades mes altes de la India (o aixo diuen), tot i que actualment no estan en el seu millor moment, perque des del setembre que no plou,...
Tot i aixi, va ser una visita interessant, i relaxant,... ja que tots els turistes seguien a la platja i les Jog Falls estaven prou tranquiles.

Be, algunes fotos de les cascades en questio!

Arribada a la zona,.... posta de sol, humitat,... i ple de mosquits!!! jajajajaja!!!

Vista general des de dalt de les cascades,....

I des de baix!

En el cami al peu de les cascades, una bona llico de la India i la seva gent. Families senceres, amb nens i tot, caminant descalcos per les relliscoses pedres de baix de tot, amb els seus vestidets,... I puc assegurar que era un cami "de mal caminar",... en el que a occident recomanariem sola Vibram,.... i ple de consignes que aqui no existeixen ni falta que els hi fan!

Despres de les cascades, altre cop "carretera i manta" .... i palmeres!!! Sempre palmeres!!!

De cami cap a Hampi, un lloc bastant historic en la cultura i civilitzacions hindus i musulmanes,... Be, que no us donare "la tabarra" amb la historia del lloc, tan sols que esta ple de temples hindus de bastanta antiguitat,.... I com a tots els llocs turistics, tambe ple de locals intentant vendre qualssevol cosa (des de raspalls de dents a carrets de fer fotos, passant per cocos, curry,....) per mirar de "fotre la pua" amb el canvi, o amb el producte,.... realment "la hostia"!!! Pero tot i aixi, te el seu encant.

Tambe hi ha moltes formacions rocoses curioses, i....... evidentment turistes fent: el turista!!!

Els carrers i carreteres segueixen sense parar de sorprendre'm,...

A la foto, una familia de porcs senglars rostant deixalles, que a la vegada han de compartir amb vaques, gossos, gallines, pollastres,...

Es una imatge tipica a la India, on inclus les vaques, tot i ser sagrades estan als ossos, i es fan un fart de arrossegar carros, eines de llaurar,.... les nostres no tenen res de sagrades, pero no foten "ni l'ou", quina diferencia!

I per la cerretera, segueixo fent "colegues":

Sempre molta gent, i sempre a punt de sortir a la foto!

La bicicleta, remolc, i tot el "xou", segueix causant molta espectacio, crec que aqui mes que enlloc, potser perque son realment molts! Fins al punt que, sense exagerar gens ni mica, cada vegada que poso el remolc a la bici (matins) o el trec (tardes / vespres), es poden arribar a aglomerar al voltant de la bici entre 20 i 30 persones que unicament miren,.... es brutal! I com que la gent porta a gent, doncs com mes estona tardo a tenir-ho tot a punt, doncs mes i mes gent va arribant a mirar "l'occidental (a vegades els nens em criden "America") que fa coses rares".

Inclus ara mateix, al meu darrere (inlus a vegades sento el seu ale al clatell) hi ha 4 locals que no paren de mirar tot lo faig a l'ordinador,....

Realment, hi ha moments on s'ha de tenir una paciencia de sant, pero tambe tenen moments molt divertits!!!

Per acabar, no vull tancar el capitol sense fer una mencio especial als amics de Olot. Resulta que els XUKURS (xukruts pels amics, jajajaja) m'han fet arribar aquesta foto:

Les meves sinceres mil gracies!!!

Pedalem tots junts! Fullgasss!!!!

Fins al proper capitol familia!!! Me'n vaig a recolectar histories per explicar!!!

Feu bondat!