L'arma de Snake Plissken, a Girona

L'arma que duia Kurt Russell al film 'John Carpenter's Escape from L.A.' i una foto firmada per l'actor són dues de les 18 noves peces que es poden veure al Museu del Cinema de Girona, dins l'àmbit de l'exposició permanent 'La Fàbrica dels somnis. Col·lecció Maite Mínguez Ricart'.

Entre els elements incorporats a aquesta secció del museu cal destacar la màscara del monstre verd de 'Legend' (Rideley Scott, 1985), el vestit de Mike Myers a 'Austin Powers i el membre d'or' (Jay Roach, 2002), setze Polaroids amb anotacions fetes durant els rodatges de 'Reservoir Dogs' (Quentin Tarantino, 1992), i 'Obert fins a la matinada' (Robert Rodriguez, 1996), i el motlle original de la cara de Robin Williams per aplicar-li el maquillatge en el film 'La senyora Doubtfire' (Chris Columbus, 1993).

'Història del diable', de Daniel Defoe

L'editorial Adesiara s'estrena amb la publicació de l'assaig 'Història del Diable', de Daniel Defoe, en una traducció d'Elisenda Galobardes.

El volum del narrador anglès apareix dins la col·lecció Vagueries, que publicarà en un futur els títols 'La tomba del fanatisme' de Voltaire i 'Ascesi' de Nikos Kazantzakis.

Jordi Raventós, director editorial d'Adesiara explica que el text de Defoe 'era molt poc conegut, fins i tot ens va costar de trobar l'original anglès. És una història sobre el diable, amb tota la ironia de Defoe, que considera que tot i que se'ns ha mostrat sempre astut i sanguinari, ha estat massa sovint l'ase dels cops.'

Una de les altres col·leccions endegades per l'editora, Aetas, rescatarà clàssics medievals i renaixentistes en edició bilingüe (llengua original i català). Són textos per a un públic general però amb un cert nivell.

El primer títol és 'Carta a la posteritat i Carta a Boccaccio' de Petrarca traduït pel catedràtic de la UB Joan Bastardas. El seguiran els volums 'Converses de meuques' de Llucià de Samòsata, 'La màgia' d'Apuleu i 'Sàtires' d'Horaci.

La bruixa Flairosa de Carles Sala

L'obra 'Flairosa, la bruixa dels sabons', del gironí Carles Sala, ha guanyat el segon premi de literatura infantil de Barcanova. El jove autor, que viu de l'artesania, assegura: 'La guspira que va encendre la flama per escriure Flairosa, va ser la meva passió pels oficis. M'interessen molt els treballs manuals, i vaig triar el de saboner per fer-lo servir de fil conductor.'

La narració explica la història d'una bruixa que arregla els problemes de la gent amb uns sabons màgics. En aquest relat, a més, hi ha la figura d'un bruixot dolent que vol fer la vida impossible a la Flairosa, però amb l'ajuda d'un vailet, la protagonista acabarà enfonsant els seus plans maquiavèl·lics. Sala defineix la història com 'una novel·la d'aventures amb ingredients de literatura fantàstica i un clar rerefons ecologista'.

L'obra sortirà publicada a finals de 2008 per Barcanova, dins la col·lecció Sopa de Lletres, dirigida a lectors d'entre vuit i dotze anys.

Angle publica 'La ciutat de vidre'

Angle Editorial publica la novel·la gràfica 'Ciutat de vidre' basada en la novel·la homònima de Paul Auster i dibuixada per David Mazzuchelli.

La trama flueix entorn de la figura de Quinn, en altres temps poeta i ara, després de les morts de la seva esposa i el seu fill, escriptor de novel·la negra. Immers en la solitud enmig d’una ciutat bulliciosa, la seva vida trobarà un al·licient quan algú el truca insistentment a mitja nit, confonent-lo amb un detectiu anomenat Paul Auster. Quinn decidirà suplantar l’enigmàtic Auster i acceptar el cas de l’estrany personatge que li demana protecció davant del seu pare, un home amb un passat i un present ben foscos.

La Ventafocs vista per Joan Font

El Gran Teatre del Liceu presenta 'La Cenerentola', de Rossini, vista pels ulls de Joan Font, director de Comediants. Aquesta versió de 'La Ventafocs' es posarà en escena des de diumenge vinent, 23 de desembre, fins al 20 de gener. La producció compta amb uns dissenys escenogràfics i vestuaris molt imaginatius fets per Joan Guillén.

Joan Font ha volgut mostrar la Ventafocs com una dona en lluita: primer contra els personatges que l'envolten, el pare i unes germanes esperpèntiques, i després amb l'exterior, amb un món de l'aristocràcia que, al mateix temps, desencadena l'acció.

En aquest entorn hostil, el director ha decidit afegir-hi uns personatges: unes rates que representen una mena de coixí de la Ventafocs. 'Serveixen de fil conductor de la història -diu Font- i gairebé estan sobre l'escenari tota l'estona'. Si a la primera part són «normals», a la segona, un cop l'encanteri ha esclatat, agafen personalitat humana i generen, amb Alidoro, les transformacions màgiques 'Vam pensar en aquesta proposta abans que sortís el film Ratatouille!'

Segons Font, 'el conte original de Charles Perrault és ple d’elements fantasiosos que Rossini va tendir a dissimular o fins i tot eliminar, però sense acabar-ho d’aconseguir, perquè aquests elements estan en l’essència mateixa del text original. L’origen del conte de la Ventafocs va més enllà de Perrault i gairebé es pot considerar un mite de la humanitat: el conte ja existia en els egipcis'.

El director de Comediants afegeix: 'Rossini trasllada el conte a la mentalitat de la seva època, tot retocant, de passada, alguns detalls de la història original que resultaven insuperables per la censura de l’època: resultava impossible que una dona ensenyés un peu nu en un escenari i per això calia que la Ventafocs no perdés una sabata sinó un braçalet. Nosaltres hem volgut explicar la història d’una manera intemporal, en un espai indefinit que conté en si mateix la idea de metamorfosi, de canvi, de màgia que hi ha en l’essència del relat'.

'La Cenerentola' de Font és una coproducció de quatre teatres: el Gran Teatre del Liceu, l'Òpera Nacional de Gal·les (Cardiff), la Gran Òpera de Houston (on es va estrenar fa un any) i el Gran Teatre de Ginebra, on es farà al febrer. També viatjarà al Théâtre de la Monnaie, de Brussel·les, on inaugurarà la nova temporada.

La temporada vinent se'n farà una versió infantil igual com ja va passar amb 'La petita flauta màgica', produïda pels Comediants i de la qual ja s'han fet més de 500 funcions.

La història dels videojocs a Granollers

El Museu de Granollers presenta l'exposició 'GAME OVER: Tres mestres del videojoc', fins al 24 de febrer. La mostra, comissariada per Ricard Mas, vol ensenyar el pas d'aquesta forma d'entreteniment a l'art.

Per aconseguir-ho, es centra en les obres dels creadors de videojocs Shigeru Miyamoto -pare de 'Donkey Kong', 'Super Mario Bros' i 'The Legend of Zelda: Ocarina of Time'-; John D. Carmack II -responsable dels primers jocs d'acció en primera persona 'Wolfestein 3D', 'Doom' i 'Quake'-; i Will Wright -dissenyador dels programes de simulació 'Sim City', 'Sim Earth' i 'Sim Ant'.

Mitjançant jocs interactius, pantalles estàtiques, vídeos, documents i màquines, l'exposició segueix l'evolució del videojoc fins al llindar del segle XXI, de la mà d'aquests tres creadors emblemàtics, que representen el mateix paper que Méliès, Eisenstein i Griffith van jugar en l'aparició del cinema, o Leonardo, Rafael i Miquel Àngel, en la història de l'art. La mostra està adreçada a tots els públics, tant els interessats per l'art i la creativitat com els amants de les noves tecnologies i la mecànica del joc.

Calders a escena, a Tarragona

Demà es presentarà al Teatre El Magatzem de Tarragona, a les 20h, l'espectacle 'Invasions subtils', basat en contes de Pere Calders. L'obra, dirigida per Sergi Xirinacs, forma part del cicle 'Literatura a escena' fet en col·laboració amb la Biblioteca Pública de Tarragona. L'entrada és gratuïta.

Aquest espectacle es complementa amb una conferència a la Biblioteca de l'escriptor Xulio Ricardo Trigo, sobre l'obra de Calders, que tindrà lloc avui dimecres a les 18,30.

Clip d'aniversari d'Arthur C. Clarke

L'escriptor britànic Arthur C. Clarke ha celebrat els seus 90 anys penjant aquest clip a You Tube, enregistrat al seu domicili de Sri Lanka. Entre les moltes reflexions de l'escriptor hi ha la valoració del nostre nivell tecnològic actual: "La tecnologia és necessària, però insuficient per si sola per fer que els humans s'entenguin. Per això encara hi ha nombroses disputes i conflictes arreu del món. La tecnologia no servirà de res sense tolerància i compassió".

Clarke també manifesta els següents desitjos: Primer: "M'agradaria veure alguna prova de vida extraterrestre. Estic convençut que no estem sols a l'univers però encara espero que ET ens truqui i ens faci un senyal". Segon: "M'agradaria veure com apostem per les energies netes, ens oblidem de l'addicció al petroli i ens ocupem del canvi climàtic". Tercer: "Que la pau arribi a Sri Lanka, el meu país adoptiu, on agres conflictes han acabat amb la vida de més de 70.000 persones des del 1983".

En el document audiovisual, l'escriptor també assegura que "l'edat d'or de l'espai tot just ha començat", i pronostica que les pròximes cinc dècades milers de persones sortiran de l'òrbita terrestre i nombrosos planetes es convertiran en destins exòtics per als turistes.

Planeta editarà Dr. Slump en català

L'editora de manga de PlanetaDeAgostini Annabel Espada va confirmar a Japanzone.cat que, durant el 2008, es publicarà en català la sèrie 'Dr. Slump', d'Akira Toriyama, seguint la publicació original japonesa a tot color. També s'editaran quatre toms nous de 'Detectiu Conan', de Gosho Aoyama, degut a la bona rebuda dels quatre primers.

En aquests moments es troba als mercats la reedició de la popular sèrie 'Bola de Drac', també de Toriyama.

Keroro i Frank Miller, a Norma

El director general de Norma Editorial, Óscar Valiente, ha avançat en una entrevista a Japanzone.cat alguns dels títols que treurà en català el 2008. Valiente va avançar l'edició del manga amb les aventures de l'alienígena 'Keroro', de Mine Yoshizaki -sèrie d'animació que s'emet al K3-, la sèrie 'Sin City' i l'àlbum '300', ambdós de Frank Miller. També podria traduir-se al català 'Blacksad', de Juanjo Guarnido i Juan Díaz Canales.

De moment, Norma acaba d'activar el domini normaeditorial.cat, per a les publicacions que fa en català.

Expo sobre J.G. Ballard al CCCB

El CCCB presentarà el 22 de juliol de 2008 l'exposició 'J.G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni'. La mostra, que es podrà visitar fins el 9 de novembre, estarà comissariada per Jordi Costa.

L'exposició vol ser un recorregut a través de l'univers creatiu de J.G. Ballard: els seus temps i les seves obsessions, la seva dissecció de les claus secretes de la contemporaneïtat, les petjades de la seva trajectòria vital en la seva obra de ficció, els seus referents artístics i literaris i les seves intuïcions precises i desencantades d'una vida futura regida pels conceptes de l'antiutopia asèptica i la catàstrofe.

La mostra inclourà els apartats 'What I believe'; 'De Xangai a Shepperton'; 'Paisatges del somni'; 'L'espai interior'; 'Zona de catàstrofe'; 'Tecnologia i pornografia'; 'Asèpsia i neo barbàrie'; 'Epíleg'; 'Zona bibliogràfica' i 'Art ballardià'.

J.G. Ballard ha estat una gran influència en creadors de totes les disciplines -del cine fantàstic i l'art a la música industrial-. L'escriptor és autor, entre moltes altres, de les novel·les 'L'imperi del sol' i 'Crash', dutes a la pantalla per Spielberg i David Cronenberg.

Puja el públic de cine infantil en català

44.265 espectadors han assistit durant el 2007 al cicle de cine infantil en català (CINC), impulsat per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. Enguany s'ha doblat el nombre d'espectadors que han vist films familiars en llengua catalana a les sales adherides al cicle.

Durant el 2006 van ser 28.868 les persones que, durant diversos caps de setmana de primavera i tardor, van anar a algun dels cines implicats en el projecte. El CINC es va posar en marxa el 2001 i, durant el primer any, va arribar a captar 5.000 espectadors.

Aquest cap de setmana ha arribat a les cartelleres el film doblat al català 'Mr. Magorium i la seva botiga màgica', de Zach Helm.

El secretari general de Política Lingüística, Bernat Joan, ha destacat el 'creixement exponencial' d'espectadors que veuen cinema infantil en català però ha reconegut que encara queda molta feina per fer per normalitzar el lleure en català, com ara l'edició de DVD o videojocs.

TV3 estrena la sèrie 'El meu heroi'

TV3 i el Canal 300 estrenen avui la sèrie 'El meu heroi', que narra les peripècies d'un superhome que prova de mantenir en secret la seva identitat.

L'emissió d'aquest dissabte comprendrà l'episodi pilot de la sèrie i el segon capítol, titulat 'Endevina qui vindrà a dinar'. A TV3, es podrà veure a les 19.50h mentre que al Canal 300 s'emetrà a les 21.30h, en la versió original anglesa.

'El meu heroi' és una producció de Big Bear Films per a la BBC. El seu protagonista és George Sunday, un jove irlandès que intenta combinar la seva feina com a botiguer d'aliments naturals i marit de la infermera Janet Dawkins, amb la seva condició de superheroi, provinent del planeta Ultron i conegut com a 'Termoman'.

Apleguen les obres juvenils de Ruiz Zafón

Les novel·les 'El Príncep de la Boira', 'El Palau de la Mitjanit' i 'Les llums de Setembre', de Carlos Ruiz Zafón, han estat aplegades en el volum 'La trilogia de la boira' que ha editat Planeta.

L'escriptor barceloní va publicar aquestes tres obres abans que l’èxit de 'La sombra del viento' el catapultés a l'èxit internacional. Aquestes tres novel·les formen un cicle de misteri i aventura, ple d’intriga i suspens. En els relats s'hi barregen elements que van des de la literatura fantàstica i gòtica a la narrativa audiovisual i el manga, combinats amb el ganxo narratiu i l'estil inconfusible de l'autor.

Surt el primer volum de 'Tobi Lolness'

Empúries ha publicat el primer volum de 'Tobi Lolness', l'obra de Timothée de Fombelle, guanyadora dels premis Andersen (Itàlia), el Saint-Exupéry i el Sorcières (França).

La novel·la és una faula protagonitzada per un heroi minúscul, un noi de tretze anys d'un mil·límetre i mig d'alçada, que mira de sobreviure en l'univers que conté un arbre. Aquí en podeu llegir una crítica de Pep Molist.

Jordi Sabatés presenta 'Tren de somnis'

L'obra 'Tren de somnis', del compositor i pianista Jordi Sabatés, s'estrenarà el 20 de desembre a la Sala Tallers del TNC, on es podrà veure fins al 6 de gener. L'obra, de caràcter multidisciplinar, uneix música, teatre, dansa de percussió i cine en un homenatge a F. W. Murnau, Buster Keaton, Grouxo Marx, Georges Méliès i Segundo de Chomón.

Sabatés recull en aquesta obra els millors moments dels muntatges 'Nosferatu en concert', 'El món màgic de Georges Méliès', 'Keatoniana (Un somni de Buster Keaton)' i 'Música per a a una il·lusió: univers Chomón'.

El compositor ens proposa "un viatge per l'humor, la màgia i la fantasia, a través de la imaginació" i de la mà dels "grans noms" que han creat les tècniques i efectes especials que avui dia "encara regeixen el nostre cinema".

El director de l'espectacle, Joan Font, ha afirmat que "'Tren de somnis' també és un concert", perquè la música és "l'eix conductor i vertebrador de l'espectacle". Una música original i en directe, a càrrec de Jordi Sabatés i la Camut Band, la qual inclourà peces de piano, percussió i claqué.

Després de la sessió del dia 21, els assistents podran intercanviar les seves opinions amb Sabatés mitjançant un col·loqui, moderat per Joan Font.

Curs de 'stop-motion' al Museu del Cinema

El Museu del Cinema de Girona ofereix aquest Nadal un taller de cine d'animació amb la tècnica de l'stop-motion (que va popularitzar el genial Ray Harryhausen). El taller es farà els dies 27, 28 i 31 de desembre i 2, 3 i 4 de gener de 2008, de 10 del matí a 2 del migdia. L'experiència, realitzada per Pamtomaka produccions, va dirigida a mainada d'entre 10 i 14 anys. La inscripció costa 60 euros i les places són limitades.

En paral·lel, el Museu continua exhibint la mostra temporal 'El cinema, també un gran joguet', dedicada a les màquines de projecció i els films animats patentats pels germans Nicolau de Barcelona, sota la marca comercial 'Cine Nic'.

Palahniuk mira cap al futur a 'Rant'

Empúries ha publicat 'Rant. La vida d'un assassí en sèrie', del novel·lista Chuck Palahniuk.

L'obra està ambientada en un futur proper, on la població està dividida entre diürns i nocturns, a causa d'una perillosa epidèmia de ràbia que afecta els darrers. Els habitants de la nit, per poder viure experiències reals, es dediquen a xocar amb cotxes, ja que no poden viure experiències virtuals com els diürns, degut a que l'epidèmia els ha espatllat els USB que porten incorporats a la nuca. Aquí podeu llegir una crítica de 'Rant' d'Anton Not.

'La màquina de parlar', a la Sala Beckett

La Sala Beckett estrena aquesta nit l'obra teatral 'La màquina de parlar', escrita i dirigida per Victoria Szpunberg (a la imatge). L'obra, que es podrà veure fins el 6 de gener, transcorre en un futur incert. Els protagonistes són una dona argentina que treballa de màquina de parlar (Sandra Monclús), un gos que dóna plaer (Jordi Andújar) i el senyor Bruno (Marc Rosich), propietari d'ambdós.

Sobre l'argument, Szpunberg diu: "He situat la història en el futur, per inventar un món paral·lel. És un temps en què les màquines ja no funcionen i determinades persones han de fer de màquines. Perquè l'usuari no se senti cohibit, necessita creure que és una màquina i fins i tot fa servir un comandament a distància sense microxip, com un placebo".

¿Què és exactament una màquina de parlar? "El Sr. Bruno compra la màquina, que és una dona que viu en una cadira. Hi ha un moment en què ella comença a passar-se de rosca i és quan ell compra una altra màquina: El gos que dóna plaer. I entre els tres s'estableix una relació".

¿La màquina de parlar té necessitats i sentiments? "No té necessitats com les nostres. Fa anys que fa aquesta feina i pateix cruiximent d'ossos de no moure's. No camina. Pot prendre sucs... Pel que fa a sentiments, sí que en té, perquè el viatge de l'obra és la humanització d'aquesta màquina. Reflexiona sobre la solitud, les intimitats artificials, les relacions de poder... També hi ha amor, passió i visceralitat", conclou Szpunberg.

'Les mil i una nits' de Frederic Amat

El pintor, gravador i escenògraf Frederic Amat ha aportat una nova visió de 'Les mil i una nits' en l’edició en castellà d'aquesta obra, publicada per Círculo de Lectores/Galaxia Gutenberg. L'artista ha explicat que "en les meves il.luminacions volia defugir els orientalismes tronats i decimonònics. La meva voluntat és ser company de viatge del lector, sorprendre i suggerir".

Els originals fets per Amat es poden veure al Centre Cultural de la Fundació Cercle de Lectors a Barcelona (Consell de Cent, 323), on s'exposaran fins al 5 de gener.

L’exposició es podrà visitar de dilluns a divendres des de les 10 del matí fins les 8 del vespre i els dissabtes de les 11 del matí a les 2 del migdia i de les 5 de la tarda a les 8 del vespre. Diumenges i festius estarà tancat.

El 'mecanoscrit' es convertirà en film

Adelais de Pedrolo (a la imatge), filla de l'escriptor Manuel de Pedrolo, ha donat el vist-i-plau per a l'adaptació cinematogràfica de la novel·la 'El mecanoscrit del segon origen'. Tot i que l'obra (una de les més venudes en català) havia suscitat l'interès d'altres productores, aquestes no acabaven de decidir-se degut a una de les clàusules imposada per l'escriptor -que el film es rodés en català-.

El productor Tono Folguera i el seu soci Carles Porta van empendre les negociacions a través de la productora Antàrtida i, respectuosos amb el desig lingüístic del novel·lista, han obtingut l'aprovació de la Fundació Manuel de Pedrolo. Folguera i Porta volen fer un film ambiciós, que reuneixi fantasia, terror psicològic i amor adolescent, capaç d'interessar els espectadors de fora de Catalunya.

Adelais de Pedrolo ha recordat que el seu pare havia quedat desencantat amb totes les adaptacions àudiovisuals que s'havien fet dels seus llibres. Entre aquestes, hi ha una sèrie televisiva de sis capítols sobre 'El mecanoscrit', feta per Ricard Reguant el 1985, a la qual va seguir el telefilm 'Solució de continuïtat'. Al cine s'hi han pogut veure 'M'enterro en els fonaments', de Josep Maria Forn; 'El poder del deseo' (la versió de 'Joc Brut'), de Juan Antonio Bardem; i 'Garum' (basada en 'Procés de contradicció'), de Tomàs Muñoz.

Més d'un milió de persones ha vist 'Rec'

La pel·lícula 'Rec', de Jaume Balagueró i Paco Plaza, ha superat ja el milió d'espectadors des que es va estrenar el 23 de novembre i porta recaptats sis milions d'euros. El film es consolida com la segona producció de l'Estat espanyol més taquillera del 2007, només per darrere d''El Orfanato', de Juan Antonio Bayona.

Segons Filmax la bona acollida de 'Rec' demostra 'l'interès creixent pel gènere del terror'. Als Estats Units s'està rodant una versió pròpia de la pel·lícula que portarà per títol 'Quarantine'.

L'OBC dedica un cicle a la ciència-ficció

L'OBC estrena demà dimarts, a L'Auditori, un petit cicle d'actuacions dedicades a les bandes sonores del cine fantàstic i de ciència-ficció.

La formació, dirigida per Virginia Martínez, interpretarà peces originals de Patrick Doyle (del film 'Frankestein de Mary Shelley'), Richard Strauss ( de '2001: Una odissea de l’espai'), John Williams ('E.T.', 'La guerra de les galàxies ', 'Encontres a la tercera fase', 'Parc Juràssic'), Bernard Hermann ('Fahrenheit 451'), Györg Ligeti ('2001: Una odissea de l’espai') i Javier Navarrete 'El laberinto del fauno').

Dimecres l'OBC viatjarà a Tarragona, i dijous, a Girona per oferir aquest concert, que divendres repetirà a L'Auditori per tancar el cicle. Coincidint amb aquesta mini-gira, L'Auditori ha editat un dossier pedagògic dedicat a la ciència-ficció, obra de Jordi Cos.

Mor el compositor Karlheinz Stockhausen

El compositor alemany Karlheinz Stockhausen, un dels pioners de la música electrònica, va morir dimecres, als 79 anys d'edat. El decés va tenir lloc a la localitat de Kürten-Kettenberg, prop de Colònia.

Stockhausen està considerat com un dels compositors més importants de la segona meitat del segle XX, especialment per les seves aportacions en la música d'avantguarda i en el camp de les noves tecnologies. La seva combinació d'instruments tradicionals amb recursos propis el converteixen en un dels pares de la música electrònica, i com a tal va actuar a Barcelona l'any 2000, en el festival Sonar.

El compositor alemany va ser deixeble d'Oliver Messiaen, una de les seves primeres influències al costat d'Anton Weber. El 1953 va participar en la fundació de l'Estudi de Música Electrònica de Colònia, un centre que també va ser important per a un altre innovador de la música electrònica, John Cage. El moment de més prestigi d'Stockhausen té lloc al llarg dels 70, però posteriorment segueix produint obres significatives com "Stimmung" (1986) en la que sis veus exploren durant setanta minuts les diverses possibilitats d'un sol acord.

Els astronautes del Mussol es queden orfes

L'escriptor Sebastià Sorribas autor d''El zoo d'en Pitus', un dels bestsellers de la literatura infantil, va morir dijous a la nit, a l'Hospital Clínic de Barcelona, als 79 anys, a causa d'un aneurisma aòrtic. Aquest dissabte, a les 14.00 h, té lloc una cerimònia de comiat al tanatori de Sancho de Ávila.

Sorribas va ser un dels autors veterans de ciència-ficció i fantasia homenatjats el mes d'octubre, durant el II Encontre de ciència-ficció en llengua catalana, celebrat a Vilanova i la Geltrú. Allí se li va fer un reconeixement per haver escrit, entre d'altres títols, 'Els astronautes del mussol' o 'Viatge al país dels lacets', la qual va ser l'orígen d' una sèrie animada.

L'any passat es va celebrar l'Any Sorribas amb motiu del 40è aniversari d''El zoo d'en Pitus', un bestseller amb quaranta edicions i més de 300.000 exemplars venuts. L'aniversari va fer que en un any es venguessin més de 30.000 llibres.

La bruixeria de 'El retorn d'Hug Roger'

Proa acaba d'editar 'El retorn d'Hug Roger', novel·la històrica d'Assumpció Cantalozella que narra la caiguda de l'últim senyor feudal al Pallars. L'obra presenta la fi de la Catalunya comtal a través de la història poc coneguda d'un personatge que va intentar aixecar un estat al bell mig dels Pirineus.

'El retorn d'Hug Roger' s'inscriu en el moment cronològic que els rituals de bruixeria encara eren perseguits, quan en un racó del Pallars Sobirà es reunien camperols i gent desafortunada per guarir les seves malalties i atraure la sort. El Boc de Biterna, que és així com es deia on es feien les conventícoles en aquesta part del Pirineu, obre i tanca la novel·la.

En aquella època, gairebé el segle XV, es castigaven amb pena de mort aquelles persones que tan sols veiessin aquell indret obscur i ple de misteri. L'avi de l'últim comte feudal va ser l'encarregat d'establir les ordinacions que van prohibir acostar-se en aquesta zona. El boc, el mascle de la cabra, era el símbol del dimoni en el temps medieval, un moment en què s'instaurava el cristianisme i les bruixes acabaven penjades davant de tot el poble.

62 publica 'La Clivella', de Doris Lessing

Edicions 62 acaba de publicar 'La Clivella', l'última novel·la de Doris Lessing, autora que avui rep el premi Nobel de Literatura. L'obra, emmarcada en l'antigor, té un rerefons mitològic, utòpic i llegendari.

La Clivella era una antiga comunitat de dones que vivien en un paratge marí paradisíac. No tenien coneixement dels homes, controlaven la natalitat i sempre infantaven nenes. Però un dia els va néixer un noi i varen sentir-se amenaçades. A 'La Clivella' Lessing aborda un dels seus temes recurrents: la relació entre homes i dones, alhora que prova d'explicar una altra versió de la història de la creació de la humanitat.

Gràcies a la concessió del Nobel de Literatura, enguany s'han reeditat força llibres de l'escriptora: 'El quadern daurat' (Edicions 62), 'Històries de Londres' (Destino), 'Mara i Dann' (Empúries). La Magrana també n'ha reeditat 'El somni més dolç' i té pendent la publicació de 'La terrorista bona', en una traducció de Ramon Barnils i de Francesc Parcerisas.

'El orfanato' guanya set premis Barcelona

'El orfanato', de Juan Antonio Bayona, ha estat la gran triomfadora de la sisena edició dels Premis Barcelona de cinema. La cinta s'ha endut un total de set guardons, entre els quals els de millor pel·lícula, millor direcció novella i millor actriu, per a Belén Rueda.

La pel·lícula 'Ficció' ha aconseguit quatre premis: millor direcció, millor guió, millor pel·lícula rodada en català i millor actor, que ha recaigut en Eduard Fernández. El premi internacional de cinema ha estat per al director Carlos Saura, i el premi Carles Duran, que reconeix la trajectòria d'un cineasta, ha estat, a títol pòstum, per a Antoni Ribas.

Lluís Llach ha rebut el premi a la millor música, per la seva aportació a la cinta 'La revolta permanent'. El guardó a la millor cinta d'animació se l'ha endut 'Nocturna, una aventura màgica'. El jurat també ha premiat 'Can Tunis' com a millor pel·lícula documental, i 'La primera del polígon' com a millor telefilm.

Divendres, nit de zombis a TV3

Aquest divendres, abans de l'emissió de 'Resident Evil: Apocalipsi', TV3 emetrà un reportatge especial sobre les arrels i l'origen del fenomen 'Resident Evil'. Entre els convidats al reportatge hi haurà els directors de cine Georges A. Romero, Jaume Balagueró i Paco Plaza, la periodista Desireé de Fez i el dissenyador Pol Robles.

'Resident Evil' va néixer l'any 1996 al Japó com a videojoc, i fins ara se n'han venut més de 30 milions d'unitats, un rècord històric. L'any 2002 va fer el salt a la gran pantalla, en el primer capítol d'una trilogia que s'ha tancat fa pocs mesos amb 'Resident Evil: Extinción'.

La projecció del pack televisiu (reportatge + film) està previst per aquest divendres, a les 21.45, a TV3.

Surt en DVD 'Harry Potter i l'Orde del Fènix'

Acaba de posar-se a la venda el DVD de 'Harry Potter i l’Orde del Fènix', l'adaptació cinematogràfica del cinquè volum de les aventures del personatge de J.K. Rowling. El DVD està disponible en dues edicions: la que només inclou el film i una edició especial de dos discos, amb escenes inèdites, els efectes especials i les entrevistes, entre d'altres extres. En ambdues versions hi ha traducció i subtítols en català.

'Harry Potter i l’Ordre del Fènix', dirigit per David Yates, és el cinquè film de la sèrie i va comptar amb un pressupost de 150 milions de dòlars. En el repartiment hi havia actors britànics de renom com Ralph Fiennes, Gary Oldman, Emma Thomson, Michael Gambon i Alan Rickman, ja presents a les anteriors, i noves incorporacions com Imelda Staunton i Helena Bonham Carter.

El próxim lliurament cinematogràfic, 'Harry Potter i el misteri del príncep', s'estrenarà el novembre de l'any vinent.

Dos premis juvenils amb gènere

La fantasia i la ciència-ficció s'han imposat en els premis Folch i Torres i Ruyra d'enguany. La novel·la 'Certificat C99+', de Lluís Hernández (a la foto), ha rebut el 45 premi Josep Maria Folch i Torres, i la novel·la 'Créixer amb Poe', de Maria Pilar Gil, ha guanyat el 34 premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil. Ambdós títols seran publicats per La Galera el febrer de 2008. Cada premi estava dotat amb 6.000 euros.

A 'Certificat C99+', Lluís Hernández proposa un futur on els descobriments científics fan conèixer l'esperança de vida de les persones, a les quals es dóna un certificat acreditatiu. Així, no es donen beques als estudiants que no viuran fins al final de la carrera ni es permet volar a qui no arribarà amb vida al destí previst. L'autor volia "donar una visió diferent sobre una societat dictatorial i monolítica, que gira al voltant d'aquest certificat". Hernández ja havia guanyat el premi Folch i Torres l'any 2005, amb l'obra 'Laura i els àngels'.

D'altra banda, 'Créixer amb Poe', de Maria Pilar Gil, és una novel·la d'intriga en la qual té una importància molt especial l'escriptor Edgar Allan Poe. L'autora viu des de fa nou anys a Providence (EUA), on és professora de microbiologia molecular i immunologia de la Universitat Brown.

Tolkien continua entre els més venuts

La novel·la ''Els fills de Hurin', de J.R.R. Tolkien, va sortir pels voltants de Sant Jordi editada per Columna. Des d'aleshores, i sense fer fressa, s'ha mantingut com un dels títols de novel·la fantàstica més demanats en català, fet que deurà accentuar-se durant les dates nadalenques. La traducció de la novel·la és obra de Dolors Udina.

Tolkien va començar a escriure 'Els fills d'Hurin' el 1918, però la va deixar inacabada. El seu fill, Christopher Tolkien, va decidir completar-la amb una introducció i una nova estructura i il·lustracions d'Alan Lee.

La llegenda de 'Els fills de Hurin' ja apareixia a 'El Silmaríl·lion', però ara surt en un sol volum i ampliada. L'obra relata la història de Turin Turambar i la seva germana Níniel, maleïts i condemnats per Melkor a viure a Beleriand.

UPC compartit per a Sanderson i Gardini

El premi UPC 2007 de novel·les de ciència-ficció ja té guanyadors: les obres 'Belcebú en llamas', de l'escriptor argentí Carlos Gardini, i 'Defending Elysium', de l'estatunidenc Brandon Sanderson, han rebut ex-aequo el primer premi de la convocatòria, guardonat amb 6.000 euros. Gardini ja havia guanyat la convocatòria l'any 1996 amb la novel·la curta 'Los ojos de un dios en celo'. Sanderson havia estat el conferenciant convidat del lliurament del premi UPC del 2006.

Les obres guanyadores seran editades per Ediciones B dins la col·lecció NOVA de ciència-ficció.

La Menció especial del jurat, dotada amb 1.500 euros, ha estat per la narració 'Records d'una altra vida', del lleidatà Jordi Guàrdia Torrent i la Menció UPC, també dotada amb 1.500 euros, ha anat a parar a 'Tricord (Tres cordes i una sola melodia)', del barceloní Joan Baptista Fonollosa i Guardiet (Barcelona). En paral·lel, l'obra 'Memòria de Lerna', d'Albert Solanes Parra, ha quedat finalista a la Menció UPC.

En aquesta ocasió, el jurat estava format per Lluís Anglada, Miquel Barceló, Jordi José, Josep Casanovas i Manuel Moreno. Un total de 94 obres es van presentar al concurs. L'escriptor Jasper Fforde va ser el convidat a l'acte de lliurament. Podeu llegir aquí el seu discurs.

Alzamora parla de 'Nit de l'ànima'

L'escriptor Sebastià Alzamora reflexiona en la novel·la 'Nit de l'ànima' (Proa) sobre el mal i la recerca de la identitat a través del mite de Faust amb una barreja d'erotisme, ciència-ficció, novel·la d'idees i novel·la gòtica.

Segons ha dit l'autor, "Faust fa un viatge a una Barcelona derruïda per descobrir que el mal també està dins d'ell, i el diable potser no és qui li ha comprat l'ànima, sinó que ell ha renunciat a la seva ànima".

Alzamora creu que el mite de Faust està molt vigent actualment. "Tots som Faust, negociem la nostra ànima. Això passa sobretot quan hem entrat a la vida adulta". Molts autors han portat a la literatura aquest mite: Marlow, Goethe, Thomas Mann, Paul Valéry... Tot i això, l'autor no vol ser "presumptuós" i comparar-se amb aquests autors, sinó que ha intentat portar a Faust al seu terreny. "He intentat esquivar les altres obres que tracten el mite de Faust i he fet una espècie de caricatura, una sàtira esperpèntica de gran guinyol, d'allà la cita del principi de la novel·la de Valle Inclán"

'Nit de l'ànima' té un alt contingut eròtic. Alzamora explica: "El sexe apareix en moltes de les meves novel·les perquè és la manifestació més primària i potent de l'impuls. És una força que el cos viu manifestant-se de manera clara i directa i sense intervenció de l'intel·lecte".

L'escriptor presenta una Barcelona atemporal en ruïnes, sense llum i recoberta de líquens, inspirada en 'Blade Runner' de Ridley Scott, pel·lícula per la qual sent una gran admiració. "Tot i que expliquis coses de ciència-ficció, per molta imaginació i fantasia, en el fons estàs parlant de tu mateix. Tu ets els teus personatges en la mesura que existeixen, tot i que això no significa que tu et comportis com ells", ha volgut aclarir.

Collet-Serra fa el remake de 'El orfanato'

El director barceloní Jaume Collet-Serra serà el responsable del remake nord-america del film 'El orfanato', de Juan Antonio Bayona. El film, anomenat 'Orphan', es rodarà a Toronto i Mont-Real, amb els actors Peter Sarsgaard i Vera Farmiga. Els productors del film seran Joel Silver i Susan Downey, que van adquirir els drets del film de a través de la seva productora Dark Castle, fundada per Silver i Robert Zemeckis. De fet, 'La casa de cera', el primer film de Collet-Serra, va veure la llum a través de Dark Castle.

El meravellós naixement d'Alícia

¿Com devia anar aquell passeig en barca, durant el qual les germanes Liddell, acompanyades pel senyor Dodgson, van sentir per primer cop el conte de les aventures d'Alícia? L'il·lustrador Ignasi Blanch i l'escriptor Àngel Burgas han volgut recrear aquell moment màgic al llibre 'Alícia i el país de les meravelles', que acaba de publicar La Galera.

Burgas també ha adaptat per a la mateixa editorial l'obra 'El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr Hyde’, de Robert Louis Stevenson, amb unes il.lustracions magnífiques de Tha.

L'obra de Verdaguer viatja a Nova York

El Catalan Center de Nova York acull la presentació de 'Selected Poems of Jacint Verdaguer: A Bilingual Edition', la primera antologia en català i anglès de Jacint Verdaguer, obra de Ronald Puppo, americà i professor de la Universitat de Vic. El llibre està editat per la Universitat de Chicago, amb el suport de l'Institut Ramon Llull.

Ronald Puppo ha traduït en cos i ànima l'obra del poeta, fent-la rimar de dalt a baix. Entre els continguts de l'antologia hi ha els poemes èpics 'Introducció' i 'Somni d'Isabel', de 'L'Atlàntida' (1878) i un fragment del Cant IV 'La Maleïda' i el Cant X 'Guisla', de 'Canigó' (1886).

Exposició i CDrom d'Enric Valor

Avui s'inaugura a la Sala Aifos de la Universitat d'Alacant l'exposició 'Sendes i Carenes' d'Enric Valor i Vives. Durant l'acte es presentarà el CD 'Sendes i carenes, el món d'Enric Valor', realitzat per Víctor Labrado. El cdrom recrea les rondalles amb animacions de ninots de ceràmica popular valenciana i les combina amb els paisatges reals on succeeixen les històries.

L'exposició, organitzada per Escola Valenciana, ja s'ha pogut veure en nombroses poblacions del País Valencià. La mostra podrà ser visitada a la Sala Aifos de la Universitats fins el 19 de desembre. L'exposició vol ser un homenatge a Enric Valor, divulgar les seues rondalles i promoure'n la lectura, així com fer conéixer els paisatges i la geografia que el van inspirar.

El Cdrom 'Sendes i carenes, el món d'Enric Valor' val 10 euros. Els interessats en fer-ne la comanda poden trucar a la seu central d'Escola Valenciana (telèfon 96 347 27 83) i encarregar-lo.

I premi Cryptshow de relats

El col·lectiu The Crypts organitza el 'I premi Cryptshow Festival de relat de terror, fantasia i ciència-ficció'. Es concediran tres premis no remunerats al millor relat de terror, el millor relat de fantasia i el millor relat de ciència-ficció.

Els guanyadors es donaran a conèixer el juliol de 2008, coincidint amb la celebració del 'Cryptshow Festival 08'. Els originals es poden presentar en llengua catalana o castellana. L'extensió mínima dels originals serà d'una frase; la màxima de 15.000 caràcters, incloent-hi els espais.

El termini de presentació de treballs és l'1 de gener de 2008 (Podeu llegir les bases senceres del concurs aquí).

'Festicurts' premia López i Balagueró

El tercer Festival Internacional de Curtmetratges de Figueres, Festicurts comença avui, amb un homenatge a l'actor Sergi López, que es farà a les 21.00h, al Cercle Sport. Dissabte serà el torn de l'homenatge al director Jaume Balagueró, a les 21.00h, al Cercle Sport. López i Balagueró rebran el premi especial ACAT en reconeixement a les seves trajectòries en el món cinematogràfic.

Durant els cinc dies del festival es projectaran 60 treballs, a l'auditori Narcís Monturiol del Cercle Sport. Els premis i les projeccions s'han dividit en les categories 'Altres mirades' (falsos documentals i vídeos de creació); 'Sense fronteres' (curtmetratges de ficció); 'Animació' (dedicat a aquest gènere) i 'Autors catalans'. A cada categoria s'hi presenten treballs vinculats al terror, el fantàstic i la ciència-ficció. Festicurts està organitzat per l'associació ACAT, formada per joves cineastes empordanesos.

BCN ciberpunk a 'Horitzó de successos'

La Barcelona del 2059, convertida en una megalòpoli, és un dels escenaris de la novel·la 'Horitzó de successos', de Vladimir Hernández Pacín i Teresa Udina. L'obra, guanyadora del IX Premi Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró, ha estat publicada per Pagès Editors. La novel·la barreja la incursió d'un grup de rapers en el Cretaci, durant un reality xou, l'acció d'un grup terrorista i la descoberta d'una informació encriptada.

El volum es complementa amb la narració 'Retorn Parcial', de Jordi Munnshe, peça guanyadora del IX Premi Pedrolo en la categoria de relat.

'Rec' recapta 1,5 milions d'euros

La pel·lícula REC, dirigida per Jaume Balagueró i Paco Plaza, ha recaptat més d'1'5 milions d'euros en el primer cap de setmana d'exhibició, fet que cosa la converteix en la pel·lícula produïda a l'Estat més vista durant el cap de setmana i en la tercera del rànquing total, per darrera d'Encantada i Beowulf. Segons Filmax, uns 263.000 espectadors han vist REC aquest cap de setmana.

Als EUA roden, des del 9 de novembre, un remake de l'obra que es titularà 'Quarentine'. Aquí podeu llegir una entrevista amb els directors del film.

Tercer número de 'Miasma'

Acaba de sortir el tercer número de 'Miasma', la revista en català de relats de terror, fantasia i ciència-ficció. En aquesta ocasió, el butlletí publicat a Manresa recupera el conte 'La vetlla dels morts', de Joaquim Ruyra, i presenta el relat 'Col·lecció', d'Aina Ibáñez Roig, guanyadora del 1er Concurs de Microrelats Gore i de Terror de Molins de Rei.

El lector també trobarà en aquest número els contes 'Descans hipodèrmic', de Meritxell Genescà; 'La definitiva llar', de Jaume Benedito; 'El dòlar d'en John Jones', de Harry Stephen Keeler; 'Quan era mort', de Vincent O'Sullivan; 'Aliasing', de Meritxell Genescà; 'Gespa', de Josep Maria Argenté; 'Frederick Rolfe: el cranc uranià', d'Alexandre d'Averc; i 'El darrer viatge', de Marc Casas.

La portada de la revista és d'Iván Bolancer i Gustavo Rico ha fet les il·lustracions d'algun relat.

Laertes treu 'El monjo negre', de Txèkhov

Editorial Laertes publica la narració 'El monjo negre', d'Anton Txèkhov, dins la col·lecció L'Arcà. El conte és una mica diferent de l'obra de l'escriptor rus. 'El monjo negre' anunciat pel títol és una metàfora d'aquella il·lusió que fa viure el ser humà, encarnada en una visió sinistra que obceca el protagonista desencantat.

Des de l'any 1975, Laertes manté la col·lecció 'L'Arcà', dedicada a literatura de terror, fantàstica i ciència-ficció en llengua catalana.

Un OVNI aterra al TNC

L'espectacle imaginatiu de marionetes 'OVNI' ha aterrat al Teatre Nacional de Catalunya, on es representarà fins al 5 de gener de 2008. L'obra, original de la companyia Farrés Brothers i dirigit per Jordi Palet, explora l'univers de les relacions familiars. El muntatge en cap moment no se serveix de les paraules. Entre les influències que els autors reconeixen hi ha la novel·la 'Matilda', de Roald Dahl, i el film 'La finestra indiscreta', d'Alfred Hitchcock.

'OVNI' ens mostra un observatori astronòmic on dos astrònoms miren la nit, la lluna, les estrelles, els planetes i la immensitat de l'univers. Però quan els savis observen el dia a dia del seu veïnat, hi descobreixen veuen uns pares que no tracten bé les seves filla. Al mateix temps, un marcià amb problemes busca un lloc on aparcar el seu ovni, i sense voler, provoca canvis important en alguns habitants del planeta.

Abans de la seva presentació nadalenca a Barcelona, 'OVNI' s'havia pogut veure en alguns escenaris d'arreu de Catalunya.

'Ratrix Hero' rep el premi dels Crypts

El curt d'animació francesa 'Ratrix Hero', de Rafaël Hernández i Savitri Joly-Gonfard, ha estat el guanyador del VII premi The Nigth of the Crypts de curts de gènere fantàstic i de terror. La peça, de sis minuts de durada, s'inspira en la trilogia fílmica The Matrix. El premi, atorgat per la votació del públic, es va concedir dijous a la nit en el marc del Festival Internacional Filmets de Badalona.

Al concurs de gènere fantàstic, convocat per The Crypts Productions, hi optaven 10 curtmetratges. Els autors de 'Ratrix Hero' rebran un guardó inspirat en el cub de la pel·lícula Hellraiser, obra de la ceramista badalonina Marta Martínez.

Empúries publica 'La matèria obscura'

Editorial Empúries ha publicat 'La brúixola daurada', la primera novel·la de la trilogia 'La matèria obscura', de Philip Pullman. Amb el primer títol també s'han publicat els dos volums següents: 'La daga' i 'El llargavistes d'ambre'.

La trilogia transcorre en un multivers format per universos molt diferents. El primer títol té per escenari un univers molt semblant al nostre. En aquest, la jove heroïna Lyra Belacqua i el seu company Pantalaimon descobreixen una trama de segrestos de nens, que es converteixen en les víctimes d'experiments científics esfereïdors a les tundres glaçades del nord. L'obra ja ha estat adaptada al cinema per Chris Weitz.

Reediten 'Escorxador-5', de Kurt Vonnegut

Edicions Proa reedita 'Escorxador-5', una de les obres més conegudes de Kurt Vonnegut. La novel·la descriu les vicissituds d'un personatge desorientat que en plena Alemanya nazi es despenja del seu batalló i erra entre línies enemigues.

Apareguda l’any 1969, 'Escorxador-5' ens explica la vida d’un home, Billy Pilgrim, que s’ha deslligat del temps i viu desordenadament diferents períodes de la seva vida, inclosa la terrible experiència de la destrucció de la ciutat de Dresden al final de la Segona Guerra Mundial. 'Escorxador-5' és un bon exemple de la barreja de ciència-ficció, sàtira i comèdia negra habituals en l'obra de l'escriptor nord-americà.

Sebastià Alzamora revisa el mite de Faust

L'escriptor Sebastià Alzamora revisa el mite de Faust a la novel·la 'Nit de l'ànima', que publica Edicions Proa.

Alzamora ha volgut aproximar-se a aquesta figura des d'una perspectiva contemporània amb una actitud rebel i provocadora i desafiant que el caracteritzen. L'obra juga amb la força de l'erotisme, la irreverència religiosa i el sentit de l'humor.

El poeta continua fidel a la seva fascinació cap a la literatura de gènere i als temes del romanticisme, com ja havia demostrat en les seves obres anteriors 'La pell i la princesa' i 'L'extinció'.

Taula rodona sobre llegendes catalanes

Publicacions de l'Abadia de Montserrat celebra aquest vespre una taula rodona sobre 'Llegendes de Catalunya'. La taula rodona, presentada per Núria Mañé, tindrà lloc avui a les set de la tarda, en el Cafè de les Lletres, dins del marc del Saló del Llibre de Barcelona.

A la xerrada hi participaran Bienve Moya, autor del llibre 'Llegendes del Penedès i les valls del Garraf'; Joan de Déu Prats, autor de 'Llegendes de Barcelona' i Carme Rubio i M. Carme Bernal, curadores de les 'Llegendes del Montseny' d’Apel·les Mestres. Tots els llibres han estat editats per les Publicacions de l'Abadia dins la col·lecció 'Contes i Llegendes'.

Dagoll Dagom es fiquen 'Boscos endins'

Dagoll Dagom estrena demà, al Teatre Municipal de Girona, la versió catalana de 'Boscos endins' (Into the woods), espectacle musical de Stephen Sondheim amb llibret de James Lapine.

Joan Lluís Bozzo és el responsable de la direcció, i Joan Vives s'ha encarregat de la direcció musical, la traducció i adaptació, amb la col·laboració de Bozzo. El repartiment inclou actors-cantants habituals de la companyia, com Carlos Gramaje i Teresa Vallicrosa, i d'altres que s'hi incorporen de nou, com ara Gisela, Mone i Marc Pujol. La companyia enregistrarà el CD de l'espectacle a Girona per comercialitzar-lo aquest Nadal.

A 'Boscos endins', el públic fa un viatge cap al costat obscur dels contes fantàstics, amb l'exploració del dolor de fer-se grans, la presa de responsabilitats i els valors que es traspassen als fills.

L'argument de l'obra s'inicia amb un forner i la seva dona, sense fills i que, víctimes de la maledicció d'una bruixa, viatgen boscos endins, mirant d'alliberar-se de la influència del ser maligne. Allà hi troben la Ventafocs amb el seu Príncep, la Caputxeta Vermella i el Llop, Jan de les mongeteres màgiques i Rapunzel, entre d'altres personatges de conte, que miren de fer realitat els seus propis desitjos.

Max rep el premio nacional del cómic

El dibuixant barceloní Francesc Capdevila, conegut pel nom artístic de Max, ha guanyat el primer Premio Nacional del Cómic, concedit pel Ministeri de Cultura, per l'obra 'Fets, dites, cabòries i vagareigs de Bardín el superrealista', que es va publicar originalment en castellà. La versió en català de l'àlbum, publicat per Ediciones La Cúpula, es va presentar a la Fira del Llibre de Frankfurt.

Aquest nou guardó, dotat amb 15.000 euros, distingeix el millor còmic publicat al llarg del 2006 en qualsevol de les llengües oficials que es parlen a l'Estat espanyol. Amb 'Bardín el Superrealista', Max ja va aconseguir diversos premis al Saló del Còmic de Barcelona d'aquest any. Aquí podeu llegir una entrevista amb Max.

Trobada de Festivals de Gènere a Badalona

The Crypts organitza demà dimecres la 'I Trobada de Festivals de Gènere de Catalunya', dins el XXXIII Festival Internacional de Filmets de Badalona.

En la trobada hi participaran representants del Festival de Cinema Negre de Manresa, el Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, el Festival Internacional de Cine erótico de Barcelona, el Festival Internacional de Cinema de Catalunya-Sitges ’07, Brigadoon i Cryptshow Festival. The Crypts Productions ha volgut reunir aquests festivals al certamen badaloní perquè donin a conéixer les seves propostes i empendre accions comunes per promocionar els diversos gèneres cinematogràfics.

La 'I Trobada de Festivals de Gènere de Catalunya' s’organitza després de dos anys de col·laboració i intercanvi entre el Festival Internacional de Filmets de Badalona i d’altres festivals de cine de Catalunya.

Harry Potter surt el 21 de febrer de 2008

'Harry Potter i les relíquies de la mort' de J.K. Rowling, el títol que tanca la famosa sèrie, sortirà a la venda el 21 de febrer de 2008, a dos quarts de set de la tarda. Editorial Empúries farà un tiratge de sortida de més 50.000 exemplars en català.

El títol original en anglès, publicat al juliol, ha batut tots els rècords en prevenda per internet. El portal Amazon va col·locar uns 1´6 milions de còpies abans de la seva publicació. Fins avui, 'Harry Potter i les relíquies de la mort' ha superat amb escreix les vendes del sisè títol de la sèrie, en tots els idiomes en què ha estat publicat.