Parmigiana i pennette amb verdures fregides - Llibres de Sant Jordi

Aquest Sant Jordi va ser especial a nivell llibres: dels 3 que em vaig comprar per mi, dos eren de cuina. I els 4 que vaig comprar, me’ls van signar: 'La cocina pop delcomidista' (Mikel Iturriaga - Diversas (Plaza&Janes)); 'La pasta per als catalans' (Antonella Speranza – Viena Edicions); 'Ciment Armat' (Cristian Segura – Columna); Caminaràs entre elefants (Ferran Torrent – Columna)
No parlaré dels dos últims; aquest és el meu bloc gastronòmic, però sí dels dos primers:
Reconec que no fa ni un any que m’he enganxat al bloc del Mikel, El comidista, però és que fa un any gairebé ni em plantejava tenir aquest bloc, en tenia prou en destacar les coses que m’interessaven a nivell gastronòmic al bloc germà. El contacte amb la gent amb interessos semblants en diferents trobades, em va abocar a aquesta via, i des de que el tinc, tot el que m’ha donat és positiu. Com sempre, me’n vaig per les branques i no em centro en el que importa, el llibre.

Encara no me l’he pogut llegir del tot, però en la primera ullada ja hi vaig trobar les dues coses que m’han fet ser fan del bloc: l’humor lleugerament càustic i les receptes, senzilles de concepció però sofisticades de resultat. I si a sobre per cada recepta m’hi poses una referència cinematogràfica, ja m’has conquerit.

Portada i dedicatòria

Per honrar-lo vaig optar per fer una Parmigiana d’albergínies, una recepta que també podeu trobar al bloc, això sí, jo en vaig fer una versió més lleugera, la idea era emportar-me-la de tupper, i no es pot treballar digerint això. Us passo la recepta de la meva versió que no va gosar amb el botifarró ni amb la mozzarella fresca (això va ser fruit del descuit, convençuda que en tenia una a la nevera) però que estava igual de bona. Com diu ell, visca a un plat de la improvisació i de la barreja lliure:

Ingredients (per dues persones):

• 1 albergínia
• ½ carbassó
• Parmesà en encenalls
• Tomàquet en conserva (de la meva sogra)
• Pernil dolç
• ½ ceba
• All
• Oli i sal

Elaboració

El sabor millor que l'aspecte :-)

1. Tallem la albergína en rodanxes d’1cm, les salem i les posem a una escorredora perquè perdin amargor. Tallem també el carbassó.
2. Per altra banda comencem a fer el sofregit, posant a coure la ceba a foc lent fins que estigui transparent(15-20 min), hi afegim l’all picat.
3. En el meu cas, vaig afegir el tomàquet en conserva, que normalment està prou sencer com demana la recepta, fins que va quedar cuitet (uns 15 min). El salpebrem (i jo hi vaig afegir un polsim de sucre)
4. Els talls d’albergínia els vaig passar molt lleugerament per farina per fregir-los i un cop cuits posar-los en paper absorbent per intentar reduir la quantitat de greix. Passem el carbassó per la paella amb molt poc oli.
5. Posem un recipient per anar al forn i anem fent capes: albergínia, carbassó, tomàquet, i parmesà. Acabar amb el parmesà i enfornar de 20 a 30 minuts en el forn que haurem preescalfat a 190 graus.

Portada i dedicatòria

Per si no havia prou la mateixa setmana vaig fer un plat del llibre de l’Antonella, ‘La pasta per als catalans’. Mireu, jo sóc força rareta, i tot i que m’encanta la pasta, no seria capaç de menjar-ne tres dies seguits (ni de pasta ni de res, el meu cos no ho admet, i al tercer dia em trobo malament). Així, cada vegada que he anat a Itàlia, he alternat entre tots els possibles plats. Aquí menjo pasta ben bé un cop a la setmana, i el problema és que poques variacions faig. Així que quan vaig descobrir el llibre, fruit de l'interessantíssim bloc del mateix nom que el llibre, tenia clar que seria la meva compra per Sant Jordi. A més, gràcies al Twitter sabia que estaria tot el dia disponible i així la podria conèixer en persona, i parlar-li de com em va agradar la caòtica Nàpols quan hi vaig estar fa ja gairebé 4 anys. La veritat és que una persona encantadora, i al proper curs de cuina que faci m’hi apunto de cap. El llibre té a més de les receptes més conegudes (i sobretot la Carbonara sense crema de llet), algunes molt trencadores (per a mi, clar), que espero gosar fer, com els Penne amb patates i bròquil o el Fetucce amb llimona.

Jo em vaig decantar per uns Pennette amb verdures fregides, però com sempre canviant coses. Els meus sogres m’havien portat l’últim manat d’alls tendres i els vaig voler utilitzar. Els vaig canviar pel pebrot vermell que no tenia.

Ingredients (per dues persones):

• 125 gr de pasta (en el meu cas van ser macarrons de pasta integral, a més a més!)
• ½ albergínia
• ½ carbassó
• 1 manat d’alls tendres (uns 15-20)
• Tomàquets madurs (en aquest cas, també vaig fer servir els de conserva)
• Oli i sal

Elaboració

El resultat dins del tupper (es veu poca verdura)

1. Tallem el carbassó a daus, i fem el mateix amb l’albergínia. Aquesta la posem en remull en aigua i sal durant 20 minuts perquè perdi l’amargor. Els alls, ben pelats, els tallem a trossos de 2cm aproximadament.
2. Fregim el carbassó, l’apartem i el posem sobre paper absorbent. Fem el mateix amb l’albergínia i després amb els alls. Els reservem tots tres.
3. Afegim oli en una paella i coem els tomàquets durant 10 minuts. I aboquem la resta de verdures, i coem 5 minuts més. Salem.
4. Mentrestant anem bullint la pasta i quan estigui al dente, l'escorrem i l'afegim a la barreja de les verdures.

I com no podia ser d'altra manera, l'impagable moment fan :-)