Bon Nadal amb escudella

El Pràctic, ara sí que m'és pràctic anar-hi

Fa molt que no faig cròniques de restaurants (excepte aquell petit recopilatori d'hamburgueseries). No és per que no en visiti però sempre em despisto i quan m'hi poso fa tants dies que ja no me'n recordo (últimament estic molt en mode memòria de peix). Però com tots els mals hàbits és bo canviar-lo, així que escriuré sobre un restaurant que vaig visitar fa quinze dies.

La nova decoració

Potser per molts de vosaltres, si esteu una mica posats en tema restaurants, tot el que digui no serà nou, però com han canviat d'ubicació, crec que és un bon moment per parlar-ne.
El lloc és 'El Pràctic' i el vaig trobar per sorpresa quan al març buscava un restaurant prop de casa per celebrar l'aniversari de la meva mare. Com m'agrada anar a llocs que no he anat mai vaig mirar les webs que em serveixen de guia en la recerca de restaurants: Lo sabes, La hora del bagel, Tiritinyam, Ambcompte i Els meus restaurants. Aquest últim té un mapa, i revisant-lo vaig veure un punt diguem que fora de Barcelona, però relativament prop de casa, al carrer Constitució de L'Hospitalet. Al llegir-ne la crònica el vaig anotar ràpidament com lloc a visitar (per a l'aniversari no servia perquè queia en un dia que no tenien obert per la nit). Cuiner peruà (Andrés Huarcaya) que havia treballat amb l'Adrià i que fusiona cuina peruana amb catalana. Bones vibracions. 
Amb el Pep i l'Ariadna anem sempre a sopar els divendres però normalment a llocs on arribem caminant (divendres estem cansats i no ens ve de gust ni caminar ni cuinar) i van anar passant els mesos sense anar-hi, per la mandra d'arribar fins allà. Però a vegades succeeixen coses meravelloses: un tuit del Tiriti comunicava que havien canviat de lloc, al carrer Tenor Massini, 20, a deu minuts de casa caminant. Ouieà!
A la primera oportunitat vaig organitzar-hi un sopar, i en grup. Al fer la reserva, la noia em va dir que com erem més de 6, si volíem podíem fer el menú de grups. Me'l va enviar i vaig revisar si els plats coincidien amb els recomanats pel Ricard i el Tiriti. Com era així, vam agafar-lo. Així simplificàvem el tràmit d'escollir.
Aquest és el menú. Penseu que cada plat era per dues persones (érem 6 adults), tot i que en els plats 'comptables' van portar una setena unitat per l'Ariadna
1. Coca d'anxoves amb melmelada de tomàquet i puré d'oliva negra --> Potser el plat més senzill però amb bon pa i bones anxoves, i bon contrapunt la melmelada amb la salaó de les anxoves.

2. Croquetes casolanes de pollastre rostit --> Molt gustoses i suaus, amb bona textura i sabor.

3. Patates bravísimes amb la nostra salsa de rocoto i allioli lleuger --> L'aparença de la salsa brava espanta una mica, perquè fa pensar en les que et posen en algun bar amb salsa brava Xovi. Falsa alarma, bona patata i un salsa picant amb un picant diferent, i és que el rocoto té una bona potència picantona (20 vegades els pebrots del Padrón).

4. Cebiche Nikkei --> Només puc dir que m'hagués menjat el plat sencer. Sensacional. A la foto no es veu (tapat per l'enciam), però tenien un acompanyament dolç. Tothom a la taula va dir carbassa, menys jo, que vaig dir moniato. Vaig guanyar :-) L'error va ser no preguntar de quin peix era però igualment tenia el punt exacte d'acidesa. Molt refrescant.

5. La tapa estrella: “Orella de porc cruixent” Una meravella feta en cocció de forn Roner durant 12 hores a 70º, compactada i passada per la planxa. Increïble el contrast del cruixent amb la melositat. Diguem que és posar un menjar tan bàsic com aquest a l'alçada de les delicatessen.

6. Wantan farcit de porc ibèric i salsa agredolça --> Potser perquè va venir després de l'estrella, és el plat que menys em va convèncer. Tot i estar bo em sobrava una mica de pasta. 

7. Ous ferrats amb patates i bolets de temporada --> A aquestes alçades ja estàvem pleníssims però la barreja de bolets estava al seu punt de cocció i fan una bona combinació amb els ous 

8. Cassola de musclos  a la marinera --> Senzills i amb un perfum d'absenta molt adequat, van servir de colofó per al menú.

9. Escuma de iogurt amb puré de mango --> Postre deliciós, ni massa dolç ni massa àcid i molt adequat per fer baixar tot el que havíem menjat

A més l'Ariadna es va demanar i en vam tastar tots (ella també va menjar dels nostres plats):
- Biquini de pernil ibèric, tòfona i mozzarella de búfala. A ella no li va agradar massa, suposo que per la tòfona, però als altres ens va encantar.

- Mandonguilles amb sípia: bona mida de mandonguilla i amb una salsa de sucar-hi pa.

I un gelat de vainilla. D'això no puc opinar perquè no el vaig tastar.

El menú amb vins (senzills però decents), aigües i cafè, 25€ inclòs. Diria que entra a la categoria d'espectacular relació qualitat-preu
L'únic punt negatiu va ser la tardança entre plats, però com hi tornarem aviat, comprovarem si va ser una mica l'adaptació al lloc nou (tot just fa un mes que hi són). De tota manera i en descàrrega seva, vam arribar a les 21.10 i ja estaven gairebé totes les taules plenes. És a dir, tothom va arribar a la mateixa hora i això és difícil de gestionar.

De tota manera, el resum és: una petita joia al costat de casa.

El pràctic
C/ Tenor Massini, 20 (Metro Plaça de Sants) Tel: 933 31 56 44 Obert migdies de dimarts a dissabte i les nits de dijous a dissabte.

Farcellets de col - Blocs contra la fam

Fa just un mes us animava a participar activament en el Gran recapte. I el Gran recapte ja és aquí, demà i dissabte podeu portar aliments als punts de recollida (mercats i supermercats).
Com cada any els blocaires a més d'això hi col·laborem fent difusió i també publicant una recepta que es recull a Blocs contra la fam.
Aquest any he escollit una recepta que vaig tastar fa dos mesos, el primer dia que dinava a casa després de l'accident. Els meus pares van venir a dinar amb mi i em van portar els farcellets que havia fet la Natàlia (Natasha). La Natàlia és russa i és una de les cuidadores de les meves àvies. Moltes vegades, en una mena de competició/exhibició contra el meu pare, fa plats de cuina popular russa (i el meu pare li ensenya coses catalanes). I com en totes aquestes coses, hi sortim tots guanyant, perquè enriquim el nostre saber culinari.
Vaig pensar que al ser un plat amb un dels ingredients bàsics que es demana aquests dies, l'arròs, seria una bona elecció. A més, ja ho veureu, com bona part de la cuina russa, sota l'aparença de lleugera és un plat contundent, molt adequat per al fred. Espero que us agradi i no us oblideu de fer donació d'aliments.
Ah! Gràcies al meu pare que em va transcriure la recepta per tal que jo la pugués fer. I gràcies a la Natàlia per ensenyar-nos tantes coses bones.

Ingredients
D'aquí m'han sortit uns 30 farcells i encara m'ha sobrat un bol petit de farcit
- 1/2 kg de carn picada de qualsevol tipus (vedella, porc, pollastre, gall dindi). Jo aquesta vegada vaig fer 450g de vedella més dues salsitxes de porc
- 1 ceba gran
- 1 pastanaga gran
- 3 cullerades de tomàquet fregit
- 1 tassa d'arròs gran
- 1 col gran blanca (la meva mare diu que és la col valenciana)

- Sal, pebre, oli

Elaboració

1. Agafem una paella prou gran, hi afegim oli i hi passem la carn uns 5 minuts.
2. Afegim la ceba ratllada i ho deixem uns 3-4 minuts
3. Afegim la pastanaga també ratllada, barregem bé i ofeguem 4-5 minuts més
4. Afegim el tomàquet fregit, salpebrem, ho barregm bé tot i apaguem el foc,
5. Rentem l'arròs (passem per aigua), l'escorrem bé i l'afegim a la barreja

El farcit

6. Ara bé la gràcia de tot. De la col, per la part del tronc intentem treure'l al màxim sense desfer-la del tot. És a dir la col queda sencera. Treiem les 2-3 primeres fulles.

7. En aigua bullint posem la col que quedi coberta. Ens 3-4 minuts podem començar a separar i escórrer les fulles que es van coent. NOTA: Si ho veieu molt complicat també podeu separar a mà totes les fulles i bullir-les.
8. Un cop escorregudes les posem planes i els hi traiem la part "tijosa" del mig de la fulla. Jo el que vaig fer és fer dos farcells per cada fulla gran i un per les més petites.

9. A una de les puntes, posem una cullerada sopera de farcit. Girem un costat, després l'altre per sobre i enrotllem (això que he dibuixat pretén ser el procediment). Sobretot vigileu que no se us trenquin les fulles.

10. Anem posant els farcells en una cassola, un al costat de l'altre ben apretadets.
11. Posem aigua a bullir amb una mica de sal.
12. Tirem l'aigua per sobre els farcells, que els cobreixi un dit.

Cocoon

13. Coem a foc lent durant 45 minuts
14. Escorrem i servim 

Un fricandó com no has fet mai

Xisssssst! Calleu i pareu l'orella, que avui us vull explicar un secret familiar, com fan el fricandó a casa meva, com el feia la meva àvia Maria i com la fa ara el meu pare, que tot i ser el gendre n'ha heredat la cuina. 
Justament la setmana passada es va fer una crida des de la revista Cuina sobre quin consideràvem el millor plat català. Jo vaig votar el fricandó, i juntament amb els canelons i l'escudella, va quedar un dels tres finalistes. I és que el fricandó m'encanta. Segurament per a una persona que li ha costat molt el fet de menjar la carn poc feta, la carn guisada era la seva salvació.
Des que vaig casar-me he anat fent fricandó, improvisant sobre les receptes dels llibres que tenia a casa; ho feia sabent que aquestes receptes no s'assemblaven de cap manera al fricandó que jo tenia idealitzat. Ep! I no em quedaven malament perquè m'havia basat en llibres de la Ruscalleda, del Roca, de cuina catalana. Però a tots hi trobava tomàquet, picades (i ja sé que la picada és el fet diferencial de la cuina catalana, però si no cal no cal), coses que jo no havia vist mai al fricandó de l'àvia.
Així que ahir, després de molts anys he tornat a la recepta Maria Vandellós, i és un plaer compartir-la amb vosaltres

Ingredients
(En relació a la peça d'1kg que pesava la que vaig comprar aquesta setmana)
- 1 llata (que us la tallin bé a la carnisseria)
- 2 cebes
- farina
- oli i sal
- bolets assecats (moixernons o cama-secs). Per una badada meva, aquest el vaig fer amb ceps, però també estarà bo (potser fins i tot més)
- 1 rajolí de brandy (opcional)
Només llegir els ingredients segur que ja us heu de quedar sorpresos respecte a qualsevol recepta que pugueu trobar. I si no és així, digueu-m'ho, que em farà il·lusió trobar una ànima bessona!!

Elaboració 
1. Posem els bolets a remullar en aigua calenta.
2. Salem lleugerament la carn i la passem per la farina espolsant-ne la sobrant.
3. En una paella (de parets altes) amb l'oli ben calent fregim la carn i l'anem reservant en una plàtera fonda.
4. Posem una olla amb 1/2 litre d'aigua a escalfar. Hi afegim l'aigua escorreguda dels bolets i ho deixem fins que comenci a bullir.
5. Tallem les cebes en juliana.
6. En el mateix oli on hem fregit la carn posem a fregir la ceba (si ha quedat poc oli n'afegim una mica). La coem fins just abans que comenci a enrossir.

La carn ja fregida i la ceba fregint-se

7. Si optem pel brandy, el tirem ara i li fem un parell de voltes perquè marxi l'alcohol.
8. Tirem l'aigua bullint a la ceba i deixem que faci xup-xup uns 15 minuts.
9. Mentre agafem una cassola ben gran i posem tota la carn intentant no apilar-la gaire, i la posem al foc (El suc que hagi després la carn, el podem afegir també a la ceba bullint).

Carn colocada (en aquest cas també els bolets als ser ceps)

10. Cobrim totalment la carn amb l'aigua de la ceba colada (és a dir, sense que caigui ceba a la carn)
11. La meva cocció: 40 minuts a foc lentíssim (en el meu cas de gas ho poso entre l'encès i apagat, en inducció posaria a un 2-3 sobre 9) i tapat (si no teniu una tapa tan gran podeu fer com jo i posar paper d'alumini).
12. Afegim els bolets i coem 20-25 minuts més destapat a foc mínim (el que marca com a mínim al meu foc, un 4 sobre 9 a inducció)
Com sempre en temes de cocció s'ha de revisar cadascú segons el que usi (gas, vitro, inducció) però en general ha d'estar una hora mínim perquè quedi ben tendre.
I d'aquí a gaudir d'un fricandó que em jugo el que vulgueu no havíeu preparat mai així (Recordeu, que encara és més gustós si el feu d'un dia per l'altre)

Ah! I em direu, de la ceba què? Escolti, que a casa som catalans, així que la ceba la podem aprofitar per fer una bona sopa de ceba. I truc, guardeu-la per fer la sopa però abans afegiu 2-3 cullerades de la salsa del fricandó. Tindreu una sopa molt més gustosa.

Crema de carbassó (per al temps de no calor)

Avui continuem amb plats senzills però que vénen de gust en dies com aquest. En aquest cas un plat que faig molt a sovint i que té la versatilitat de ser apte i agradable durant tot l'any (calent a l'hivern, fred a l'estiu). És una crema de verdures. La recepta ve del llibre de la Ruscalleda, Cuinar per ser feliç, i possiblement va serla primera que vaig fer i indubtablement la que més he fet.
En aquest cas la farem amb carbassons, però depèn de l'època també l'he fet amb espàrrecs i amb carabassa. Crec que en el llibre ella també proposa fer-ho amb carxofes (no sé perquè però no em ve massa de gust) o amb faves (ho sento però no m'agraden gens i qualsevol plat amb faves està descartat d'aquest blog). Si algú ho ha provat ja em direu.

Ingredients
Els ingredients que us poso són per la meva família (2 adults i una nena de 8 anys que se'n menja un petit bol)
- 1 carbassó d'un pam 
- 1 porro gran
- Oli i sal
- Mantega

Elaboració

Carbassó zebra

1. Tallem a rodanxes ben primes el porro. Separem les anelles que queden al tallar.
2. Rentem i pelem el carbassó (jo el pelo tipus zebra, deixant una mica de verd) i el tallem a rodanxes de mig dit com a màxim.
3. Posem aproximadament un litre d'aigua a bullir.
4. En una cassola o olla afegim oli i mantega. Hi posem les anelles del porro i les ofeguem durant 4-5 minuts fins que quedin cuites sense torrar-se.
5. Afegim el carbassó, donem unesvoltes per barrejar-ho amb el porro i pugem el foc durant un parell o tres de minuts sense deixar de remenar.
6. Salem les verdures i afegim l'aigua.
7. Deixem coure durant 20-25 minuts a foc mig. NOTA: Alguna vegada mentre cou i afegeixo un formatge de tipus Tranchette però la veritat és que no cal.
8. Triturem i ja el podem menjar (A l'estiu el podem deixar refredar i també és molt agradable)

Com a nota, dir que fent-lo així mai m'ha sortit amargant i no es troba cap mena de residu (fibres que a mi em molesten molt si menjo cremes)

Arròs amb (que no de) bolets

Seguim amb plats fàcils però bons. Avui un arròs que no és paella ni risotto i tot i així queda exquisit. Ara encara és moment de fer-la, mentre encara quedin bolets. És un plat que feiem a casa i que jo he adaptat últimament per porta-ho en tàper.

Ingredients (4 persones)

• 300 gr d’arròs (això cadascú el que estigui acostumat. Jo normalment faig ració de 60g però pot oscil·lar entre 60g i 100g  segons la gana que tingueu)
• Bolets (també al gust però n'ha d'haver força): Aquest últim cop ho vaig fer amb camagrocs, però fredolics, llenegues, rossinyols o una barreja de bolets que siguin aromàtics us anirà bé
• Oli
• 2-3 grans d’all

Elaboració
1. Bullim l’arròs en una olla amb abundant aigua i sal. Un cop cuit l'escorrem.
2. Per altra banda pelem els alls i els tallem en 2-3 làmines per all. Agafem una de les làmines i la passem per una paella. Afegim un bon xorro d’oli i hi posem totes les làmines d’all abans no s’escalfi l’oli, per tal que vagi desprenent l’aroma.
3. A partir d’aquí dues opcions:
a) La de la foto (versió per tàper). Afegim els bolets a la paella . Els saltegem i un cop cuits retirem l’all (o el deixem si tots el que mengem en som fans i ens agrada pegar-li mossegada com a una fava de reis). Toca el torn de posar-hi l'arròs i remenar per tal que l'arròs s'impregni dels aromes.
b) La lluïda (per un bon dinar o sopar). Fregim els bolets amb els alls fins que estiguin cuits. Agafeu un motlle de corona o savarin (motlle per pastissos d’aquells amb forat al mig), hi poseu l’arròs i el tombeu sobre la safata de servir. Al mig, abans de desemmotllar hi poseu els bolets. Desenmotlleu i us haurà quedat un arròs blanc amb tot el color al mig. Si no teniu el motlle, podeu fer una mena de volcà i en el cràter posar-hi els bolets. D’una manera o una altra us ben asseguro que us agradarà.

Bacallà fàcil per si et trenques un canell

Poc a poc puc fer més coses a la cuina però encara em queda bastant per picar el menjar tant ràpid com en aquest vídeo.
No obstant això el dia 17 (un mes després de l'operació) vaig tornar a cuinar una altra vegada. Poca cosa, eh? Un plat senzill, molt sa i que vaig descobrir fa uns 20 anys a un (crec) desaparegut restaurant que havia al carrer Floridablanca ben aprop del cine (del qual ningú de la família recordem el nom, potser La Florida).
Està fet amb bacallà, un dels meus ingredients preferits

Ingredients
- Uns bons talls de bacallà dessalat
- All
- Julivert
- Oli i pebre mòlt

Preparació
0. Preescalfem el forn a 180º
1. Escorrem bé el bacallà i el posem sobre un paper d'alumini prou gran per cobrir-lo (prop d'una de les vores). NOTA: Entenc que es podria fer amb un dels estoigs de Lekué (sense safata) però per tradició no se m'ha ocorregut provar-ho.
2. Si agrada el pebre, en posem una mica per sobre del bacallà
3. Tallem a làmines o piquem l'all segons el gust. Tallem el julivert. Posem ambdues coses per sobre el bacallà.
4. Afegim unes gotes d'oli
5. Tanquem el paper d'alumini de manera que no s'escapi el vapor
6. Posem al forn i coem de 10 a 15 minuts segons gust de cadascú i gruix del bacallà (A mi m'agrada molt poc fet, ben melós)

Blocs contra la fam 2013 - Gran recapte

Fa un mes vaig aturar el bloc per la meva trencada de canell. Encara estic en rehabilitació i només puc cuinar coses bàsiques (no puc pelar ni picar de moment) però ja podré  escriure sobre coses que tenia pendents o sobre bones iniciatives. 
Així que quin millor motiu per tornar al bloc que fer-vos partíceps de la iniciativa Blocs contra la fam que arriba a la seva 3a edició.
Aquesta iniciativa gastroblocaire intenta donar difusió al Gran recapte del Banc dels Aliments / que tindrà lloc 29 i 30 de novembre. El Gran recapte porta a terme aquesta campanya per recollir aliments de primera necessitat, com són els productes secs (arròs, mongetes, oli, pasta, galetes o llegums), les conserves, i els productes d'alimentació infantil, com la llet infantil, les farinetes amb i sense gluten o els potets de nadó.
A més de la difusió, des d'ara i fins al dia del Gran recapte d'Aliments, la idea de Blocs contra la fam, és publicar una recepta amb algun d'aquests aliments. Encara no tinc la idea clara de què faré. També dependrà de les meves possibilitats. En les edicions anteriors hi he participat amb:
- 2011: Cigrons amb tripa i cap-i-pota (encara en el bloc genèric)
- 2012: Croquetes i bomba de tonyina

Aquest any es vol que a més dels gastroblocaires, periodistes, cuiners i gent amb inquietud gastronòmica ajudi a fer difusió de la campanya i si s'anima a penjar una recepta al seu bloc o web (sigui la temàtica que sigui la del bloc), per tal d'incentivar als lectors a participar en la iniciativa. I també podeu fer difusió via twitter: #blogscontralafam #blogscontraelhambre @GranRecapte @BancAlimentsBcn @BancAlimentsBcn @BancAlimentsGir @BancAlimentsTgn

Evidentment un dels punts de la campanya és fer-ne difusió, però el més important és el de donar aliments. Podeu fer-ho de forma directa el 29 i el 30 als punts de recollida i quan vulgueu en forma de donació monetària.
I si encara voleu ajudar més podeu fer de voluntari. L'any passat van ser 13000, aquest any se'n necessiten 15000. A hores d'ara n'hi ha 7000.

A la web del Gran recapte i de Blocs contra la fam trobareu tota la informació 

PD: Potser alguns ja vau portar aliments a la Festa dels Súpers; per poc que pugueu, torneu a col·laborar.

Aturada del blog per lesió

He passat l'estiu mandrosa de receptes. Ho reconec. Ara venia amb ganes d'explicar-vos coses: les receptes del dinar de l'Ariadna, galetes, aventures gastronòmiques a Londres, un munt de coses. 
I de cop, caiguda,canell trencat, i no puc escriure. 
Haurem d'esperar alguns dies, no sé quants, però l'espera serà interessant. Així que de moment, el bloc està aturat.
Tornaré amb força. Ja ho sabeu ;-)

PD: tot això, ho he escrit amb Dragon Dictation, la veritat és que recomano aquesta aplicació

Comandes de Peix a casa (Rissotto de gambes)

Penjar en dijous una recepta d’arròs que porta sofregit de ceba és una provocació, no? No! Que això no és paella, sinó “arròs amb coses que fan els italians” :-)
Fora bromes. Segur que tots tenim receptes de rissotto i n’hem tastat de més i menys bons (falsos rissottos) o sigui que no us estic explicant res d’original. Però la d’avui és una recepta que em feia especial il·lusió perquè em permet presentar-vos una idea que ja fa uns mesos que va treure el cap i que jo utilitzo tot sovint (tot i que també segueixo comprant al mercat. Simplement ara consumeixo més peix): Peix a casa

L’Edgar és el pare d’un nen de la classe de l’Ariadna. És majorista de peix a Mercabarna i fa una mesos ens va “utilitzar” als pares per fer una prova pilot de venda de peix a casa. La prova va funcionar, i s’ha fet gran. Cada dia ens ofereix més coses. Una d’elles va ser un bossa de 250gr de gamba llagostinera pelada i desvenada i amb ella vaig fer la recepta.

Us explico una mica el funcionament per si en voleu fer ús: 
Com diu l’Edgar això és com una secta. No hi ha web, tot funciona amb correu electrònic. Tampoc comanda mínima. Si vols demanes i sinó, no. Els dilluns i dijous l’Edgar envia pel matí un mail amb les recomanacions, s'hi inclou també els preus del que té sempre (i si vols alguna cosa especial, li pots demanar i t’orientarà de preus). Si t’interessa alguna cosa li envies la comanda. Al dia següent ho rebràs tallat com tu hagis demanat i envasat al buit perquè t’arribi en condicions perfectes.

Respecte a preus i pagament. Els preus són de mercat, però val la pena. El transport és gratuït a Barcelona ciutat, Esplugues i Sant Just, a la resta de província són 4€ (+ IVA) i a la resta de Catalunya 6.5 € (+ IVA). Si feu una comanda us demanaran una VISA i tot arreglat.
Si us animeu a fer la prova envieu un correu a l’Edgar edgarboada@corporacionboadamar.com; a més si li dieu que veniu de part meva, en la primera comanda us farà un detallet de peix. 
Tot el que he demanat està molt bo: lluç, rap, bruixes, marisc però espectaculars la ventresca de tonyina i les supremes de salmó, i el turbot tot i ser d’aqüicultura. Perquè això sí, aquí sabreu del cert d’on ve tot.

Sobre la recepta, dir-vos que és una variació de la recepta base que anava incorporada al saquet d’arròs Principato di Lucedio que vaig comprar a Itàlia fa uns anys i que guardo perquè surt perfecte i no cal estar remenant sense parar, només una mica de tant en quant.

Ingredients

• 300gr d’arròs Carnaroli o Arborio (normalment faig racions de 60gr, però com aquí no hi ha massa complements podeu pujar. Ara això depèn dels endrapadors que tingueu a casa)
• 1 ceba petita
• ½ got de vi blanc
• 1’2 litre de brou de peix (si en teniu fet amb cap de gambes, millor encara)
• Bossa de gamba llagostinera
• Oli, sal
• 40 gr de mantega
• 2 cullerades de formatge (parmigiano o grana padano) Jo vaig posar el de la foto, que surt molt bé.

Elaboració
1. Posem a bullir el brou.
2. Posem una mica d’oli a la cassola i hi fregir’m les gambes volta i volta, només que deixin una mica el gust. Les reservem.

Les gambes tal i com em van arribar

3. Piquem finament la ceba i la posem a coure en l’oli de les gambes amb un polsim de sal i una cullerada del brou, durant uns 4-5 minuts.
4. Afegim l’arròs i el sofregim durant 3 minuts mentre el remenem amb una cullera de fusta.
5. Afegim el vi blanc (que estigui a temperatura ambient) i deixem que s’evapori.
6. Cobrim l’arròs amb el brou bullint i anem remenant de tant en quant i afegint més brou a mesura que es vagi consumint.
7. Coem a foc lent durant 14-15 minuts (al gust de cadascú) i afinem de sal si cal. 
8. Quan quedin 2 minuts pugem el foc, afegint la mantega i el formatge. Remenem i posem les gambes per decorar.

Resultat final

1r aniversari

Avui fa un any que va néixer aquest bloc. La intenció inicial era escriure i donar entitat als temes gastronòmics que comentava de vegades al bloc mare. No obstant, s’ha convertit en molt més que això, ha estat una porta a conèixer grans persones. Sí, sobretot això, trobar gent apassionada amb la gastronomia, els restaurants, i sobretot la cultura i la tradició que hi ha darrera. Encara no he trobat una mala cara en cap trobada ‘gastro’. Serà que als que estimem el menjar i la bona vida, ens agrada compartir-ho? Sigui com sigui, gràcies a tots per ser un punt de referència.

La dura vida del gastroblocaire

No em vull deixar ningú en el recull de totes les persones meravelloses que he conegut, ja sabeu qui sou. Ens anem parlant, ens anem veient, ens anem seguint al món 2.0 però sobretot gaudim quan en el món real podem dir-nos: mira, tasta això, és boníssim! De tota manera sí en vull destacar algunes:

El primer agraïment el vull fer a la Mar Calpena, periodista, gastroblocaire de referència i ara també una de les components de Cultura Gastro, una iniciativa de la que sentirem parlar. Retrobar-me amb ella després de molts anys va suposar embarcar-me més a fons en aquest món, i em va donar l'empenta, sense saber-ho, per obrir el bloc. Ella em va presentar l’Óscar. I conèixer-lo a ell és formar part dels Gastroblocaires, a qui he d’agrair la participació en moltes gastroaventures.

Per suposat, és un honor tenir lectors, pocs però fidels. Us ho agraeixo de veritat.

A tota la colla Gambitera, que he anat coneixent al Celler Cal Marino. Per totes les trobades informals que hem anat fent i seguirem fent, pels formatges, per les cerveses artesanes, pels vermuts, per les converses i els riures. Sou collonuts!

A tots els blocaires gastronòmics que he anat coneixent durant aquest any, i en especial a la Nuni, que ha estat una inspiració i al Tiriti. Res no és el mateix si ell no hi és.

I de retruc a la gent del Vermut Gràcia, que ens ha obert les portes a les troballes vermuteres als que vivim més enllà de les fronteres.

Seguiré aquest 2013 amb la mateixa il·lusió i ganes d’explicar-vos coses, encara que sigui de tan en tan. Seguiu sintonitzats, que aquesta setmana cau un rissotto de llepar-se els dits, i també esperem amb delit aquest juliol l'aniversari d'EOVB i l'apertura d'una bodega ben aprop de casa, la Montferri.
PD: A veure si pel segon puc preparar alguna coseta especial

El meu primer crònut

Fa ja un mes que vaig llegar sobre el crònut (grafia catalana al meu aire), si no recordo malament va ser al bloc del Comidista. Ben aviat les notícies sobre aquesta barreja de dònut i croissant que estava causant furor a Nova York es van començar a replicar a tots els mitjans. Es parlava de les cues i també de vendes per ebay a preus desorbitats, d’un producte del que només es venen 200 unitats al dia a un preu de 5$.

Si vam caure amb els cupcakes, podem caure amb els crònuts? Diuen que la dificultat d’execució és bastant superior, però això no ha fet defallir a alguns pastissers de Catalunya. Fa uns dies apareixia la notícia que un pastisser de Sant Celoni en feia (de fet el que diu és que ha canviat el xuixo de croissant que havia fet sempre, donant-li forma rodona).

NY és lluny, però Sant Celoni també requereix una petita excursió que ara no podíem fer. Calia esperar. I ha resultat. Abans d’ahir Barcelona Singular posava l’adreça del primer lloc de Barcelona on fan crònuts. En una pirueta de la dura vida de gastrobloguer :-), resulta que per un cop les coses són fàcils. El forner, de Les Corts, és a dos passes de casa. I és on comprem el pa!!!

Evidentment calia tastar el crònut. I el meu marit va anar a comprar-lo a la vegada que el pa. De moment no hi ha cues. Millor.

El meu primer crònut

Ahir arribava d’un curs de coques de Sant Joan a les tantes de la nit, però vaig tastar-ne una mica per avançar la primera impressió a alguns tuitaires. Avui l’he portat a la feina, com un tòtem l’hem contemplat i després ens l’hem cruspit.

Primer, cal establir un punts:

1. No tinc referència. No he provat l’original.
2. No m’agrada ni la xocolata (dins de pastes) ni la crema.
3. Només el venen farcit de xocolata o de crema. Cal rectificar. Des d'avui dijous 20, ja el venen sense res.

Notes de tast:

• Aparentment sembla més petit que el de NY i no tan espectacular a nivell de làmines. També és cert que jo el vaig comprar per la tarda i consumir per la nit, i possiblement es vagi aplanant.
• Té un gust on hi predomina el dònut, i una consistència on s’hi troba la pasta fullada del croissant.

Ampliació: curiosament el que no té farcit m'ha semblat més donut tot ell.

Les 3 varietats

• La combinació és curiosa, molt dolça però agradable.
• Només veure’l saps que és una bomba calòrica. Vull dir que crec que un és prou.
• És bo, però mentre tingui xocolata i crema no en repetiré. Espero versió sense res.
• El preu? 1'75€ els farcits, 1'25€ els normals

Cal Forner

Joan Güell, 125

Metro Les Corts (L3)

Cal promocionar

Aires de mar amb Johnnie Walker

Si aquests dies heu passejat pel moll d’Espanya, just per la part de darrera de l’Aquari, haureu vist un veler magnífic. És el Voyager de John Walker & Sons, en l’aturada que ha fet a Barcelona dins del seu ‘A journey without bonderies’. De fet teniu temps fins avui per veure’l.

Fotografia cortesia de Johnnie Walker

Gràcies a la invitació de Gastroblocaires, vam poder gaudir d’aquest lloc meravellós i també aprendre moltes coses del whisky en qüestió, i del perquè d’aquest viatge, que també promociona una versió de whisky de col·leccionista, el John Walker & Sons Odyssey amb només 42 ampolles a Espanya (preu 760€)

. Un triple malt inspirat en els viatges d’Alexander Walker (nét del fundador) i que es presenta amb un decantador que es mou al compàs de les ones del mar.

Va ser tot un honor que Tom Jones, Global Brand Ambassador de Johnnie Walker, ens guiés en el tast del Johnnie Walker Blue Label. Aquest és un whisky blended, però on els 16 whiskys usats per a la seva confecció són escollits d’una de cada 1000 barriques dels 7 milions que té la companyia. 

Tom Jones i les llegendes de la marca

Però comencem fent una mica d'història, que sempre és interessant. La companyia neix a Kilmarnock, Escòcia, quan al 1820, el primer John Walker, amb només 14 anys es fa càrrec d’una petita botiga de queviures, on hi comença a vendre els seus whiskys. Era allò que ara en diem un emprenedor. El negoci funciona, però és a partir de 1857, quan Alexander, el seu fill se n’adona de la importància de vendre més allà de les rodalies. Comença l'expansió.

I també aquí una de les anècdotes, el perquè de l’ampolla quadrada. Per enviar les ampolles a ultramar, es va establir una comissió per als capitans de vaixell per la venda d’ampolles, convertint-los en ambaixadors de la marca. Però les formes arrodonides de les botelles, provocaven trencadisses i més espai a ocupar. Això no convenia a les butxaques ni d’uns ni d’altres. La solució, una ampolla quadrada. Intel·ligent, oi?

Un altre punt va ser com resoldre el problema del nom, que aleshores era molt llarg. Com encabir-lo? Aquest és l’altre detall que va associat per sempre a la marca Johnnie Walker. La inclinació per tal de fer-ho ben visible.

El negoci segueix prosperant i la següent generació Walker (Alexander i George) fa un pas endavant. Fins ara compraven els whiskys a altres destil·leries, per fer les mescles. Al 1893 s’adquireix Cardhu per tenir garantit el subministrament d’un dels millors malts. És a més aquest Alexander, un gran mestre mesclador que prepara ja a començaments del segle XX tres tipus de whisky amb les seves etiquetes de colors, el que portarà la marca al seu zenit. Al 1920, amb motiu del centenari, Alexander crea la mescla Gold Label i ja és present a més de 120 països. Des d’aleshores el reconeixement dels blended de luxe de Johnnie Walker ha estat inqüestionable.

Però ja sabeu que jo no sóc pas bevedora de whisky (aquesta part de negoci la porta el marit). Tot i així el tast em va semblar exquisit, potser em manca una mica de cultura per percebre tots els aromes, però només el color ja enamorava. De tota manera el que em va agradar més van ser els cocktails. 

L'art dels cocktails

Dels quatre només en vaig tastar dos, que tampoc era el tema caure de la passarel·la. Molt bo el Golden Apple Cooler amb Johnnie Walker Gold Label Reserve, llima, almívar de canyella i poma. I realment genial l’Scotch Sour, amb el mateix whisky, suc de llimona, almívar de sucre, clara d’ou i unes gotes d’angostura.

Els cocktails i el glamour :-)

La presència d’altres gastroblocaires amb els que vam poder fer una xerrada agradable, va fer encara més agradable l’ocasió. No tots els dies es pot pujar a un vaixell que seguint les aventures d’Alexander i després d’un tour per Àsia, està aquests dies recorrent els principals ports d’Europa.

El voyager

 I dins del vaixell hi havia la sala 'Around the world', on es mostrava una rèplica del llibre on s'explicava una sobre les ciutats amb comerç del whisky Johnny Walker. En certa manera un prototipus de guia de viatge de luxe. En la foto la pàgina de Barcelona.