a Lorca
El verd
de la verdura;
la verdor
del puré
-no ho seré,
de poruc...
cap mig cuc-.
El verd
del fum;
l'olor
del verd
sempre
em perd
sempre
em troba
damunt
a sota
la roba
o en les orbes
reflectides
en els coves
o en les fotos
que fa
ma cosineta,
la nineta.
Les energies
amb les tecnologies
no s'expliquen,
ni repiquen
les campanes
dins el mar.
El verd
de les mongetes
tendres,
l'estimo
com Lorca
-cap eixorca nit-.
Al pit,
els poetes
i els amics,
al cor.
Entradas
