La meva amiga Conxita m'ha fet arribar aquest escrit realment especial. Ell m'ha portat a pensar en com forçant les situacions i entossudint-nos en perseguir quelcom només ens reboten les pressions. Llegiu:Saps el que has de fer per trobar-te amb una sirena?
Baixes al fons del mar, on l'aigua ja ni tan sols és blau, i el cel és només un record.
Flotes en el silenci, i et quedes allà. Decideixes que moriràs per elles.
Només llavors comencen a sortir. Vénen i et saluden, i mesuren l'amor que sents per elles.
Si és sincer, si és pur, es quedaran amb tu i et portaran amb elles per sempre. "
Darrera de cada frase hi ha una metàfora que podem aplicar perfectament a la nostra vida.
Baixar en silenci, diu el text, morint per allò que desitges, i jo afegeixo, sense protagonismes. Una manera de fer que m'agrada. Amb paciència, esperant, deixant-nos fluir i donant-lo tot. Morint per les sirenes, diu el text, que jo interpreto com l'entrega total , amb i des de l'amor. Només llavors es comença a rebre el que realment vols, busques o desitges.
Pot arribar a ser fàcil d'entendre l'escrit i el contingut del missatge, però costa tant a vegades trencar el nostre patró d'actuació, la impulsivitat i les ganes d'aconseguir el que volem de forma ràpida. Fàcil i ràpid, recordeu, ja he escrit altres vegades d'aquest tema en aquest bloc.
Gràcies Conxita, l'escrit de les sirenes ens pot ajudar a millorar les nostres actuacions.
