La M. Mercè Conangla, la meva, cada vegada, més amiga, m'ha enviat un relat curt preciós que vull compartir amb tots vosaltres. Diu així:Un dia un noi de tretze anys passejava per la platja amb la seva mare. De cop la va mirar amb insistència i li digué:- Mare, què puc fer per con`servar un amic que he tingut molta sort de trobar?La mare va pensar un moments, es va ajupir i recollí sorra amb les seves dues mans. Amb els dos palmells oberts cap amunt, va prémer una d'elles amb força. La sorra es va escapar entre els dirs. I com més premia el puny, més sorra s'escapava.L'altre mà, en canvi, restava oberta i la sorra intacta tal i com havia estat recollida.El noi va observar meravellat l'exemple de la mare i va entendre que només amb obertura i llibertat es pot mantenir una amistat i que intentar retenir-la o tancar-la suposava perdre-la."Tu mateix! Relats d'ecologia emocional"
Jaume Soler i Maria Mercè Conangla.
La Mercè proposa construir relacions basades en la generositat, la llibertat responsable i el bon amor.
Jo afegiria la importància de deixem-nos fluir. Acceptar amb naturalitat com, a través dels temps o dels anys, les relacions poden venir, marxar , algunes vegades retornar o no. Actuant des de la sinceritat, humilitat, confiança i comprensió i estimació sentirem que hem fet tot allò que està a les nostres mans. Ens sentirem bé amb nosaltres mateixos.
Gràcies Mercè, amb tu continuo aprenent.