Circunstancias de la vida en aquel año funesto que fue el 2008. Unos meses antes mi amigo Gerard había tenido un terrible accidente cuando escalaba conmigo la Pirenaica a la Momia, fracturándose el cráneo en una caída de factor dos en el último largo, el más fácil. Y tres semanas después del accidente aquí descrito nuestra socia Cristina G.G. sufría un fatal accidente en la pared de l'Aeri. En esta actividad me acompañan Gerard y Rubén, y es la primera escalada que hace Gerard después de unos meses sin escalar. Tenemos claro que seremos Rubén y yo quien abra los largos. A continuación os adjunto el relato que hizo Gerard, extraído de la web de Cordada. El resultado final fue más que un esguince, pues el radio de mi brazo derecho resultó fracturado, pero lo más extraodinario fue el accidente en sí mismo, algo que todavía no me explico, por muchas vueltas que le doy.
" 1 de juliol. Comença l'estiu, amb la seva calor i els seus dies llargs. També les mitges jornades per a uns i per a altres continúa la baixa. Tot perfecte per escalar una mica després d'una dura jornada laboral
Ens plantem a les 16h a Can Massana, el Jose, el Ruben i jo. Dubtem si fer l'Anglada-Guillamon a la Cadireta o la Montpart a la Miranda de les Bohigues. La primera, laboriosa i màgica ens suposarà acabar amb el frontals segur i, el Ruben s'ha de llevar aviat l'endemà. La segona, més curta, però amb un diedre maquíssim, també 100% recomenable. Al final guanya la prudència
i ens dirigim cap el refugi Vicenç Barbé. Son uns 30 minuts, suficients per haver esgotat casi les reserves d'aigua.
" 1 de juliol. Comença l'estiu, amb la seva calor i els seus dies llargs. També les mitges jornades per a uns i per a altres continúa la baixa. Tot perfecte per escalar una mica després d'una dura jornada laboral
Ens plantem a les 16h a Can Massana, el Jose, el Ruben i jo. Dubtem si fer l'Anglada-Guillamon a la Cadireta o la Montpart a la Miranda de les Bohigues. La primera, laboriosa i màgica ens suposarà acabar amb el frontals segur i, el Ruben s'ha de llevar aviat l'endemà. La segona, més curta, però amb un diedre maquíssim, també 100% recomenable. Al final guanya la prudència
i ens dirigim cap el refugi Vicenç Barbé. Son uns 30 minuts, suficients per haver esgotat casi les reserves d'aigua. 
Després de les voltes i esgarrapades de rigor, trobem l'inici de la via. És un V+ en fred (per dir alguna cosa), així que el Jose comença doncs és el que està mes fort. (Jose me debes una).
Xapa la primera i tots ens quedem més tranquils doncs estava força allunyada. I esta a punt de xapar el segon parabolt, quan decideix recular per mirar-s'ho millor. Recupero corda i el Jose s'agafa de la cinta expres per baixar suaument.
Aquí tot es torça. De sobte el veig volar. En un segon miro al reverso i esta bé i tinc les cordes ben agafades i el torno a mirar i segueix caient!!! MERDA!!! s'ha sortit la cinta del parabolt!!M'agupo per evitar que m'embesteixi a la cara (ho sento Jose, ha estat un acte reflex), pero el Jose acaba caient sobre meu i d'aqui una patacada al terra. Son segons de pànic i angoixa. Ha picat a terra!! I com a mínim de 6 metres!!
Després d'uns pocs gemecs, el Jose ens reclama la foto tot rient. Bona senyal!!
Esta conscient, i sembla que no s'ha trencat res. La sort i el meu cos serrà ens han salvat d'un disgust més gran. Encara tumbat a terra el Jose comença a plantejar de fer la via igualment.
No sé que tenen els cops que ens fan dir tonteries... En dos minutets més hem decidit anar cap a l'hospital que li mirin el canell que sembla trencat.
Així que entre bromes i gemecs reculem fins el cotxe. Tots els plans de l'estiu estan a l'aire i més val pendre-s'ho amb bon humor. Alguns ni hem tocat roca, la sensació d'estar gafats pesa. Ara només falta sapiguer Qui.
Tants anys escalant i ara ens toca aprendre a base de cops??
El Jose esta sencer, però ha patit un esguins al canell que el deixarà fora de joc un parell de setmanes. Bueno i també estem tots dos "deslomaos" del cop. Tocarà sortir de festa
Per últim comentar que la cinta exprés no es va sortir del parabolt com a mi m'havia semblat, sino que el mosquetó es va obrir i es va "pasar de rosca". Un fet realment inexplicable que si algú ens ajuda a entendre li agraïrem. Penjo una foto del mosquetó perque us feu la idea. Serà denunciable? o és una negligència nostra?
Molta Salut i Molta Sort companys!"
Aquí tot es torça. De sobte el veig volar. En un segon miro al reverso i esta bé i tinc les cordes ben agafades i el torno a mirar i segueix caient!!! MERDA!!! s'ha sortit la cinta del parabolt!!M'agupo per evitar que m'embesteixi a la cara (ho sento Jose, ha estat un acte reflex), pero el Jose acaba caient sobre meu i d'aqui una patacada al terra. Son segons de pànic i angoixa. Ha picat a terra!! I com a mínim de 6 metres!!
Després d'uns pocs gemecs, el Jose ens reclama la foto tot rient. Bona senyal!!
Esta conscient, i sembla que no s'ha trencat res. La sort i el meu cos serrà ens han salvat d'un disgust més gran. Encara tumbat a terra el Jose comença a plantejar de fer la via igualment.No sé que tenen els cops que ens fan dir tonteries... En dos minutets més hem decidit anar cap a l'hospital que li mirin el canell que sembla trencat.
Així que entre bromes i gemecs reculem fins el cotxe. Tots els plans de l'estiu estan a l'aire i més val pendre-s'ho amb bon humor. Alguns ni hem tocat roca, la sensació d'estar gafats pesa. Ara només falta sapiguer Qui.
Tants anys escalant i ara ens toca aprendre a base de cops?? El Jose esta sencer, però ha patit un esguins al canell que el deixarà fora de joc un parell de setmanes. Bueno i també estem tots dos "deslomaos" del cop. Tocarà sortir de festa
 |
| Fractura de radi |
Per últim comentar que la cinta exprés no es va sortir del parabolt com a mi m'havia semblat, sino que el mosquetó es va obrir i es va "pasar de rosca". Un fet realment inexplicable que si algú ens ajuda a entendre li agraïrem. Penjo una foto del mosquetó perque us feu la idea. Serà denunciable? o és una negligència nostra?
Molta Salut i Molta Sort companys!"
