Avui vull ser tu
escoltar les paraules
que pareixes amb tinta negra.
Demà voldré
viure vides antigues
que potser n’he sentit parlar
en la teva veu.
I algun dia perdut,
qui sap si,,,
somiaré amb els teus somnis
i m’emocionaré
amb els versos
que saps fer
i viuré tantes vides amb tu,
perquè tu estàs amagada
entre quatre parets
i milers de llibres.
Ets el meu racó amagat,
mare de totes
les meves vides foranies.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2019/11/blog-post_25.html
Talla’m pel mig
els somnis i els mals sons
i tot i així encara hi crec
en el que m’envolta.
Podria dir alguna cosa diferent
del motiu d’escriure,
com ara que tinc ganes
de respondre als teus dubtes,
a les teves passions,
als amors i a les inquietuds.
Que el teu mon
podria ser com el meu,
amb silencis i amb carícies
que se’n van.
Que allò que conec o m’ho sembla,
no es res més que un parany
o en el millor dels casos un miratge.
Què vull creure?
Què vull treure fora?
Quevhi ha que vulgui fer,
sinó viure una vida com la teva,
amb paraules,
versos i imatges
que a la postre m’omplen els buits
i que segueixo cercant
per altres mons que desconec.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/08/la-lluna-en-el-fang.html
Puja i baixa
com una persiana
allò que sentim,
el pretèrit sentiment
que sempre ens separa.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/08/persianes-abaixades.html
