Elisenda Ortega: 2010

dijous, 30 de desembre del 2010

dimarts, 21 de desembre del 2010

Elisenda Ortega "Aquarel.la de Nadal" 2010

Us desitjo felicitat, somnis de colors, somriures i molta tendresa... I mil llums que il.luminin la vostra vida!

Encén un llum per a mi

Jo avui n’encenc un per a tu.

Il·lumina’m amb mil llums de colors

Perquè a l’hora jo il·lumini mil cors.

Estima’m perquè si mai m’oblidés d’estimar

Tingués un racó per a recordar.

Encén un llum i busca dins teu l’alegria que puguis donar,

Encén un llum, plorar no solucionarà res.

Diuen que els canvis costen, però una ànima sola és suficient per a començar.

Vesteix-me amb teixit de cel

I corona’m amb mil estrelles!

I ara que has encès un llum per a mi
iI que jo l'he encès per a tu...

Podríem sortir plegats a encendre mil llums de colors!

Elisenda Ortega

diumenge, 19 de desembre del 2010

Bajo la luna jugamos

"Dansa a la llum de lluna" d'Elisenda Ortega

(fragment)

Bajo la luna jugamos,
Pues la noche es nuestro día.

Coronadas de rocío,

Ágiles como abejitas

Bailamos las hadas niñas,

Dos a dos y tres a tres,

Antes del amanecer.

WALTER MAP fragment del conte “Edric el Salvaje” (del SXII)

dissabte, 11 de desembre del 2010

Avui un regal.

Ja fa molts anys vaig llegir aquest magnífic relat, que ara podem trobar a "Viena edicions" traduït al català per Isabel-Clara Simó. Sovint hi pensava, i l'altre dia vaig trobat aquesta "petita" joia que vull compartir amb vosaltres; es tracta d'un fantàstic curtmetratge, guardonat amb molts premis, dirigit el 1987 pel canadenc Frédéric Back. Es basa en la popular història , de l'escriptor occità Jean Giono (1895-1970) "L'Homme qui plantait des arbres", 1953, per fer-nos arrivar un missatge sobre el poder del treball individual.

A la història de la humanitat sempre han estat presents, i hi estan, les guerres i la destrucció, per sort sempre hi ha hagut algú que plantava arbres.

Relaxeu-vos, es una mica llarg però val la pena i els dibuixos son magnífics.
Desitjo que us agradi!

diumenge, 5 de desembre del 2010

"La fada de Roses"

Elisenda Ortega

Que bonica n'és la mar,
que bonica en nit serena!
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavegen.

Hi davallen cada nit
amb la lluna les estrelles,
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se bressen.

Tot escoltant l'infinit
sa dolça música ha apresa,
n'apar lo mirall del cel,
lo cel de la terra.

Ahir vespre la vegí
com dormia en la maresma,
com dormia cabdellant
escuma i arena.

Los coralers de Begur
coralen dins llur barqueta.
– Coralers, si m'hi voleu
fareu bona pesca.

Si voleu saber qui só,
só una fada empordanesa,
les fades del Pirineu
me diuen Sirena–.

Quan ells se tiren al fons
jo en sortia amb les mans plenes,
ells trauen rams de coral,
jo aquest ram de perles.

Jacint Verdaguer : «La Fada de Roses »

dimarts, 30 de novembre del 2010

Presentació del llibre "El jardí de les Dreugels" a la sala d'exposicions del Comú d'Encamp

Comú d'Encamp

Malgrat la nevada, la presentació del llibre ha sigut tot un èxit!

Exposició dels quadres / il.lustracions del llibre "El Jardí de les Dreugels"

Introducció a càrrec de la Consellera de Cultura i Afers Socials d'Encamp, Hble. Sra. Olga Areny

Gràcies a tots!

Adjunto nota de premsa

L'autora Elisenda Ortega presenta la seva darrera obra 'El jardí de les Dreugels' a la sala d'exposicions del Comú d'Encamp

Dimecres 01/12/2010

Aquest dimarts s’ha presentat la darrera obra de les autores Elisenda Ortega i Maria Àngels Tàpies, ‘El jardí de les Dreugels’. L’escenari escollit ha estat la sala d’exposicions del Comú d’Encamp. L’acte, on hi han assistit unes 40 persones, ha estat presidit per la Consellera de Cultura, Olga Areny. Areny les ha felicitat per haver aconseguit crear una història que entrellaça perfectament la poesia, la fantasia i la imaginació, tant a nivell del text com de les il·lustracions que hi apareixen.

Per la seva part, l’autora Elisenda Ortega, ha comentat que el llibre es basa en les Dreugels, uns éssers fantàstics que viuen a les arrels del Castell d’Oliana. Tal i com explica la seva autora, s’ha creat una llegenda a partir d’històries de la gent gran i altres llegendes dels Pirineus. El que s’ha fet, diu Ortega, és transformar en paraula escrita i imatge aquest ideari col·lectiu. El resultat és un conte breu que inclou una sèrie de somnis i imaginaris. ‘El jardí de les Dreugels’ no deixa de ser la plasmació escrita de diversos sentiments, convertits, ja, en una llegenda més de la zona d’Oliana.

Posteriorment, s’ha mostrat una projecció que porta per nom “Les Dreugels i el Castell d’Oliana” que explica, precisament, les llegendes que envolten aquestes misterioses criatures. També s'ha pogut veure una petita mostra de quadres on apareixien aquests éssers fantàstics.

Autores:

Elisenda Ortega i Matas (Barcelona, 1957)
Llicenciada a la Facultat de Belles Arts de la UB. Vinculada des de molt jove al poble d'Oliana, actualment viu a Sant Julià de Lòria, Principat d'Andorra, on treballa com a professora de restauració i decoració pictòrica a l'Escola d'Art del Comú d'Encamp.

Maria Àngels Tàpies i Puig (Oliana, 1958)
Llicenciada en Filologia Catalana, UB de Barcelona. Actualment viu a Eplugues de Llobregat (Barcelona) i treballa com a professora de llengua i literatura a l'IES Olorda de Sant Feliu de Llobregat.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Presentació del llibre "El jardí de les Dreugels" a la Fira de Tots Sants d'Oliana. Article de l'Anna Simon i Ampurdanès a la revista Celsona, 12 de novembre 2010.

Revista Celsona, Núm. 696 12 de novembre 2010

dimecres, 17 de novembre del 2010

Presentació del llibre "El jardí de les Dreugels" a la sala d'exposicions del Comú d'Encamp

El proper 30 de novembre de 2010, a les 20h, a la sala d'exposicions del Comú d'Encamp, farem la presentació del llibre "El jardí de les Dreugels" i la projecció de l'audiovisual "Les Dreugels del Castell d'Oliana".

Us hi esperem!

dilluns, 8 de novembre del 2010

Ecologia emocional

Allò que fem a la terra ens ho fem a nosaltres mateixos. No hi ha separació tots estem interconnectats. Perquè ens fem això? Perquè no ens estimem?

Saber i viure, es a dir: saber viure. I això no s'ensenya enlloc, és el que hem vingut a apendre. Però si no sabem estimar-nos, com hem d'estimar als altres? I si vivim en la solitud del que no estima, com hem d'estimar la natura i a tots els éssers vius?

Hi ha una profecia dels indis Cree que diu:

"Només quan s’hagi tallat l'últim arbre, només quan s'hagi enverinat l’últim riu, només quan s'hagi pescat l’últim peix; tan sols llavors l'home blanc descobrirà que els diners no son comestibles."

De què ens serveix la vida si no aprenem de l'experiència?

Potser ja és temps de lluitar per ser éssers humans creatius en lloc de destructius. Creiem que estem sols, que som poca cosa per poder canviar res, però el cert és que som molts els que pensem així, molts els que volem una revolució per la pau. Però el primer pas és la construcció de la pau interior de cadascun de nosaltres.

No hem d'oblidar que la humanitat no ha arribat fins aquí per les seves eleccions violentes i mesquines, sinó per la seva cooperació, empatia, compassió, generositat, i sobretot amor.

Diu un proverbi xinés:

" Si hi ha llum a l'ànima hi haurà bellesa en la persona; si hi ha bellesa en la persona hi haurà harmonia a la casa; si hi ha harmonia a la casa hi haurà ordre a la nació, i si hi ha ordre en la nació hi haurà pau al món."

De dins enfora. Només així podrem millorar-nos i millorar el nostre món.

És la passivitat de la "gent bona" la que fa que uns pocs dirigeixin el nostre món. Els hem donat el poder per fer i desfer al seu gust i ens ho mirem com a impotents espectadors! Tanquem els ulls a alló que no volem veure; els "dolents" sempre són els altres i nosaltres en som les victimes.

M’entristeix la meva passivitat. Què estic fent per millorar el món? M’he instal·lat a la comoditat?

No som incomplerts, som TOT i formem part del TOT universal, només que no ho sabem o no ho recordem.

Tots tenim un tresor dins nostre, alguns més amagat que d'altres, és cert, però hi és i si el busquem el trobarem, sens dubte, i llavors serà més fàcil veure el tresor que guarden els altres, com Michael Jackson, un ser estrany, controvertit i, sobretot desconegut, però capaç de deixar-nos una obra tan magnífica com aquesta.

Disfrutem-la i sobretot, Despertem!

dimarts, 2 de novembre del 2010

Nits d'Estiu al Castell d'Oliana 2010

Aquí teniu el vídeo promocional de les primeres "Nits d'Estiu al Castell d'Oliana" Va ser una nit on la màgia de les Dreugels es va materialitzar.
Espero que us agradi!

Elisenda Ortega

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Presentació del Llibre "El jardí de les Dreugels" i del video de les "Nits d'Estiu al Castell d'Oliana 2010"

Properament, a la Fira de Tots Sants d'Oliana, presentarem el llibre "El jardí de les Dreugels" amb la projecció de l'audiovisual "Les Dreugels del Castell d'Oliana". Tot seguit projectarem el vídeo de les "Nits d'Estiu al Castell d'Oliana 2010".

Dia: 1 de novembre 2010

hora: 12:30h.

lloc: Ajuntament d'Oliana

Us hi esperem!

divendres, 22 d’octubre del 2010

32 VIDRES DE TERESA COLOM

Coneixeu a la Teresa Colom? es una jove poeta andorrana que ademés de ser autora d'una interessant obra poètica, la recita i escenifica artísticament.

Espero que us agradi tan com a mi.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Meravellosa melodia

Un petit regal: la meravellosa melodia del programa "L'ofici de viure" artísticament interpretada.

Desitjo que us agradi tant com a mi.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Aquarel.la i poesia: A la frontera dels espais...

   Elisenda Ortega

   A la frontera
   dels espais més inhòspits
   i creixen roses.

   Miquel Martí i Pol
   ABCDARI
   Una joia solidaria

divendres, 8 d’octubre del 2010

Aquarel.la i poesia: "Los árboles son poemas..."

Elisenda Ortega

Los árboles son poemas que la

tierra le escribe al cielo.

Nosotros los derribamos y los

convertimos en papel, para

después plasmar en él

nuestro vacío.

Kahlil Gibran

("Arena y Espuma")

Amb aquest pensament de Kahlil Gibran, acabo aquesta sèrie de cinc aquarel·les que li he dedicat. Totes les cites pertanyen al llibre "Arena y Espuma" de la editorial Sirio, on també hi trobem unes precioses il·lustracions del poeta i pintor libanès. Aquest llibre el va escriure la seva amiga, i també poeta, Bàrbara Young, que va recopilar durant anys els pensaments i frases de Gibran, que considerava d'una gran vàlua. Quan ella li va comentar la possibilitat de escriure un llibre ell li va dir: El que jo dic només és arena i escuma. El llibre es publicà l'any 1926.

"Vaig caminant per sempre sobre aquestes ribes.

Entre la sorra i l'escuma.

La marea alta esborrarà mes petjades,

i el vent esbargirà l'escuma.

Però el mar i la riba restaran.

Per sempre."

Bàrbara Young va escriure una biografia de Gibran on el descriu amb aquestes boniques paraules:

"Hay en esta tierra una raza de seres extraños, que viven con nosotros durante un instante y nos llaman hermanos, pero pronto nos damos cuenta de que son de una esencia inmortal, bastante más divina que la nuestra, y sólo en la medida en que comprendemos y asimilamos su lenguaje, uniéndonos a ellos sin titubeos y juntando nuestra vacilante voz con la suya, podremos participar un poco de su comunión. Cuando escribimos acerca de ellos quisiéramos mojar nuestra pluma en la luz, no en la tinta."

Fa poc he sabut d'una versió en català, "Sorra i Escuma" d'edicions Aquari, imprès a gràfiques Ampuries S.A. amb il·lustracions a càrrec de Nelson Leiva.