Tornant a "El vigilant en el camp de sègol", hi ha uns fragments que m'agradaria compartir:
"Quan ja estava a punt de marxa, amb les meves maletes i tota la pesca, em vaig estar una estona al costat de les escales i em vaig mirar per última vegada aquell cony de passadís. Estava mig plorant. No sé per què."
" Algunes coses haurien de ser sempre com són. Hauries de poder-les ficar en una d'aquelles vitrines de vidre i deixar-les estar. Ja sé que és impossible, però és una llàstima de totes maneres. És igual, anava pensant en tot això mentre caminava."
divendres, 26 de setembre del 2008
Gerard Vergés, escriptor tortosí.
Pòntica
A Ovidi, desterrat a la Mar Negra
Juro pels déus i com em dic Ovidi
que el meu delicte sobrepreu tributa.
Fins i tot he pensat en la cicuta
o en el sagrat verí d'algun ofidi.
Però —accident mortal o suïcidi—
temo l'alè d'aquella mala puta
que es diu la Mort, tan fètida i tan bruta
que a la Vida li prec que no m'oblidi.
Dolça és la Vida. Jo que l'he fruïda
sense posar-li límits ni frontera,
afirmo que no hi ha do com la Vida.
Però, passats deu anys d'amarg exili,
el meu ànim, oh Cèsar, desespera.
¿Quan salparà de Roma el meu navili?
Posa un poema de Vergés al teu bloc! Amb motiu de l'homenatge que rebrà demà a Tortosa l'escriptor Gerard Vergés, Emigdi Subirats ha proposat penjar fragments de la seva obra als nostres blocs.
Pòntica
A Ovidi, desterrat a la Mar Negra
Juro pels déus i com em dic Ovidi
que el meu delicte sobrepreu tributa.
Fins i tot he pensat en la cicuta
o en el sagrat verí d'algun ofidi.
Però —accident mortal o suïcidi—
temo l'alè d'aquella mala puta
que es diu la Mort, tan fètida i tan bruta
que a la Vida li prec que no m'oblidi.
Dolça és la Vida. Jo que l'he fruïda
sense posar-li límits ni frontera,
afirmo que no hi ha do com la Vida.
Però, passats deu anys d'amarg exili,
el meu ànim, oh Cèsar, desespera.
¿Quan salparà de Roma el meu navili?
Posa un poema de Vergés al teu bloc! Amb motiu de l'homenatge que rebrà demà a Tortosa l'escriptor Gerard Vergés, Emigdi Subirats ha proposat penjar fragments de la seva obra als nostres blocs.
dijous, 25 de setembre del 2008
dilluns, 22 de setembre del 2008
Fragments de l'obra
Seguint amb aquesta novel.la, m'agradaria deixar constància d'algunes frases que personalment m'han fet rumiar. Una d'elles:
"Una cosa em va deprimir una mica mentre feia les maletes. Hi vaig haver de fotre uns patins de gel nous de trinca que la meva mare m'havia enviat no feia ni dos dies. [...] Em va comprar els patins que no eren-jo volia patins de carreres i me'ls va comprar d'hoquei-, però em vaig posar trist de totes maneres. Gairebé sempre que algú em fa un regal, m'acaba entristint."
considero que és un fragment molt íntim i sincer del protagonista que, darrera la indiferència aparent, revel.la un cor sensible.
"Una cosa em va deprimir una mica mentre feia les maletes. Hi vaig haver de fotre uns patins de gel nous de trinca que la meva mare m'havia enviat no feia ni dos dies. [...] Em va comprar els patins que no eren-jo volia patins de carreres i me'ls va comprar d'hoquei-, però em vaig posar trist de totes maneres. Gairebé sempre que algú em fa un regal, m'acaba entristint."
considero que és un fragment molt íntim i sincer del protagonista que, darrera la indiferència aparent, revel.la un cor sensible.
dissabte, 20 de setembre del 2008
divendres, 19 de setembre del 2008
Reflexions
Com a curiositat:
A l'èxit que va obtenir la novel.la en publicar-se, se li suma també la repercussió mediàtica que va tenir amb l'assassinat de John Lennon. En Mark Chapman, assassí de John Lennon, estava obsessionat amb aquest llibre, s'identificava amb aquell jove rebel i decebut. De fet, la mateixa tarda que l'havien de detenir, va entrar en una llibreria i se'l va comprar. Volia deixar el seu testimoni, així que va escriure-hi: "aquesta és la meva declaració".
La crítica:
La crítica sobre aquest llibre està molt dividida. Com tot, hi ha els defensors i els detractors. El llenguatge espontani i planer provoca una reacció ambigua: es mediocre o natural? el fil argumental es pobre o bé íntim? si busqueu una mica de referències, veureu que el debat està assegurat.
N'hi ha que diuen que està sobrevalorat. Potser sí, hi he estat rumiant força estona, però a mi la novel.la em va agradar. Crec que és a propòsit aquest llenguatge tan tosc i penso que no és pas tan fàcil d'utilitzar-lo quan es tracta d'expressar sentiments tan complexes com la inquietut i l'angoixa que aquest jove sent en el seu camí cap a la maduresa.
A títol de nota vull dir que aquest llibre el vam comentar al Club de Lectura format per unes quantes joves inquietes i curioses durant l'any 2008.
Noies espero les vostres reflexions!! aquest bloc l'hem de fer entre totes! espero que la Mar doni el xiulet de sortida per iniciar el nou curs.
A l'èxit que va obtenir la novel.la en publicar-se, se li suma també la repercussió mediàtica que va tenir amb l'assassinat de John Lennon. En Mark Chapman, assassí de John Lennon, estava obsessionat amb aquest llibre, s'identificava amb aquell jove rebel i decebut. De fet, la mateixa tarda que l'havien de detenir, va entrar en una llibreria i se'l va comprar. Volia deixar el seu testimoni, així que va escriure-hi: "aquesta és la meva declaració".
La crítica:
La crítica sobre aquest llibre està molt dividida. Com tot, hi ha els defensors i els detractors. El llenguatge espontani i planer provoca una reacció ambigua: es mediocre o natural? el fil argumental es pobre o bé íntim? si busqueu una mica de referències, veureu que el debat està assegurat.
N'hi ha que diuen que està sobrevalorat. Potser sí, hi he estat rumiant força estona, però a mi la novel.la em va agradar. Crec que és a propòsit aquest llenguatge tan tosc i penso que no és pas tan fàcil d'utilitzar-lo quan es tracta d'expressar sentiments tan complexes com la inquietut i l'angoixa que aquest jove sent en el seu camí cap a la maduresa.
A títol de nota vull dir que aquest llibre el vam comentar al Club de Lectura format per unes quantes joves inquietes i curioses durant l'any 2008.
Noies espero les vostres reflexions!! aquest bloc l'hem de fer entre totes! espero que la Mar doni el xiulet de sortida per iniciar el nou curs.
dimecres, 17 de setembre del 2008
El vigilant en el camp de sègol
L'autor
J.D. Salinger va nèixer el 1919 a Nova York. El 1951 va publicar la seva famosa novel.la "El vigilant en el camp de sègol" (The Catcher in the Rye) que es va convertir en un èxit des del primer moment. Actualment es considera un clàssic de la literatura moderna. Tot i el gran èxit que va tenir no ha estat un escriptor prolífic i s'ha mantingut al marge de la vida pública.
L'obra
Escrita en primera persona, narra la història d'un jove rebel i immadur alhora que intel.ligent i perspicaç. En Holden, el nostre protagonista, es sent impotent i dolgut davant una societat hipòcrita i materialista que es nega a assumir. Aquest fet junt amb el gran dolor que sent per la pèrdua del seu germà Allie el porta a una situació d'indiferència i autodestrucció. És un camí amarg cap a la maduresa.
En Holden només somia ser el vigilant d'un camp de sègol, situar-se al precipici i salvar aquells nens que estiguin a punt de caure, i així, potser també, ser feliç i salvar-se ell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
