
Hi ha àmbits on la solitud és més present, com si es fes més densa i gairebé es pogués tocar: les habitacions dels hotels, els diumenges a la tarda... o a dalt d’un escenari. A dalt d’un escenari només hi ha foscor i el públic es converteix en una mena d’animal expectant del qual només en podem sentir el seu panteix. A dalt d’un escenari estem sols. De vegades el risc és poc. Som, només, un
entertainer, un bufó. D’altres el risc és alt perquè hi ha en joc molt més. I ella ho sabia quan va pujar a l’escenari amb les seves flors de magnòlia. Des de dalt estant, només es veien les llums petites de les taules quan les primeres notes de contrabaix van començar a sonar:
Southern trees bear strange fruit, Blood on the leaves and blood at the root, Black bodies swinging in the southern breeze, Strange fruit hanging from the poplar trees. Pastoral scene of the gallant south, The bulging eyes and the twisted mouth, Scent of magnolias, sweet and fresh, Then the sudden smell of burning flesh. Here is fruit for the crows to pluck, For the rain to gather, for the wind to suck, For the sun to rot, for the trees to drop, Here is a strange and bitter crop.
(Estranys fruits pengen dels arbres del sud
Sang a les fulles i sang a les arrels,
La brisa del sud gronxa cossos negres,
estranya fruita, la que penja d’aquests pollancres.
Escena pastoral del sud galant,
Els ulls botits i el gest torçat,
Essència de magnòlies, dolça i fresca,
I llavors la sobtada olor de la carn que crema.
Vet aquí la fruita perquè l’esquincin el corbs
Perquè la reculli la pluja, perquè se l’empassi el vent,
Perquè la podreixi el sol, perquè caigui dels arbres
Vet aquí una estranya i amarga collita).
Vet aquí els fruits del racisme, la intolerància... i ningú com ella els va saber cantar. Billie Holiday. Strange fruit.
Un escrit de fa sis anys redactat en motiu d’una baralla entre gent del poble i grups de caire feixista. Tristament, allò que en el seu moment em va fer l’efecte de ser una petita taca al mapa ara s’escampa arreu. Treure rendiment polític al racisme és encetar un camí perillós i les primeres persones que ho haurien de saber semblen ser els primers ignorants. L’esperit d’aquesta cançó torna a ser, malauradament, ben vigent.
* Traducció de la cançó: Carles