A MoltBo hem preparat 5 seleccions de vins catalans

Donar a conèixer les especificitats dels vins catalans i promoure’n el seu consum. Aquest és l’objectiu de les seleccions de vins catalans que oferim a Moltbo com a novetat per aquesta temporada tardor-hivern. Es tracta de cinc propostes diferents, integrades per sis ampolles cadascuna, que reflecteixen la diversitat i l’originalitat dels vins fets a Catalunya. Els vins escollits pertanyen a vuit denominacions d’origen i estan elaborats amb varietats autòctones de cada zona. A més, i per tal de reforçar la relació amb el territori i amb l’elaborador, tots els qui adquireixin una d’aquestes seleccions entraran en el sorteig d’una visita a un dels cellers d’origen dels vins seleccionats. Les comandes fetes abans del 17 d’octubre gaudiran del transport gratuït.

Les seleccions poden adquirir-se online a http://www.moltbo.com/ a un preu que oscil•la entre els 40 i els 80 euros. En cada selecció hi ha dues ampolles de tres vins diferents. Entre els cellers escollits n’hi ha de les DO Montsant (Cooperativa de Falset, Capafons-Ossó), Terra Alta (Cooperativa de Bot), Empordà (Martí i Fabra, Espelt Viticultors), Priorat (Vinícola del Priorat, Costers del Priorat), Penedès (Can Ràfols dels Caus, Albet i Noya), Pla de Bages (Solergibert, Masies d’Avinyó), Costers del Segre (L’Olivera) i Cava (Pere Ventura). Es tracta d’una de les poques seleccions de vins procedents únicament de denominacions d’origen catalanes i tant la tria com les diferents combinacions han estat avalades pels professionals responsables de la Guia de Vins de Catalunya.

Tot i que Catalunya és un país amb una llarga tradició vinícola i amb una important producció, els vins catalans són uns grans desconeguts dins mateix del nostre país. Diversos estudis demostren que als linials dels supermercats i a les cartes de vins dels restaurants només entre la meitat i un terç dels vins oferts són elaborats a Catalunya. Actualment, menys de la meitat del vi que es consumeix al nostre país és català, un fet inèdit en qualsevol de les altres zones vinícoles, que es nodreixen principalment del consum intern. Conèixer les característiques dels vins fets a Catalunya, amb les seves peculiaritats, les especificitats en funció del territori, les varietats autòctones de cada zona, és fonamental per tal de situar els vins catalans a la mateixa posició que els vins procedents d’altres territoris vinícoles.

Moltbo és una botiga online de productes d’alimentació artesanals i de qualitat, principalment catalans, tot i que també hi tenen cabuda productes que s’han fet un lloc en la gastronomia catalana com el pernil ibèric o la sobrassada de Mallorca. Amb una amplíssima selecció de vins i altres productes com formatges, melmelades, olis o embotits, des de Moltbo es treballa per donar a conèixer la qualitat de la gastronomia i dels aliments fets a Catalunya.

Apostar pel Sector Primari

Sempre que m'han parlat de sector primari n'he tingut una impresió més aviat dolenta. Sector primari, per mi, equivalia a "sector antic". Per contra, el sector secundari mostrava evolució i el sector terciari l'entenia com a el paradigme de la modernitat. De fet, suposo que no he estat l'únic amb aquesta sensació.

Però amb els anys treballant en el sector de l'alimentació m'adono que estava molt mal fixat. primari, secundari o terciari no es refereixen al nivell de desenvolupament, sinó a l'estat de transformació del producte. Tot i haver-ho entès bé en el moment que se m'explicava, els comentaris posteriors dels professors sempre remarcaven que els països desenvolupats tenen economies amb un sector primari poc important (quan al passat havia estat el més important, tal i com succeeix avui en dia als països menys desenvolupats del món). Jo acabava tenint la sensació que el poc sector primari que quedava feia nosa a les estadístiques. Com menys millor!

Avui entenc que l'estat en el procés de transformació dels productes (primari, secundari o terciari) no implica evolució, sinó ordre. El ramader fa la llet primer, la formatgeria la transforma en segon pas, els distribuïdors i els botiguers l'acosten al client final en la tercera etapa. I així amb tots els altres productes. Hi ha un punt d'inici i un fil que no es trenca per arribar al final. Perquè he menyspreat, doncs, el primer pas dels productes si és bàsic i sense un bon sector primari mai podrem tenir bons productes finals? Per això ara estic convençut que cal apostar fort per un bon sector primari local. Conceptes com Indicació Geogràfica Protegida o Denominació d'Origen ajuden a molts productes i a moltes zones a revalorar productes que s'anaven menyspreant amb pas del temps i el desconeixement que tenim de com es fan les coses. També eviten les deslocalitzacions, que existeixen encara que no afectin fàbriques (com ara amb les avellanes, que tot i ser molt produïdes a Catalunya ara venen generalment de Turquia).

Un bon sector primari és una base excel·lent per a la imaginació dels sectors secundaris i terciaris, que acostumen a ser més flexibles. Per exemple, el turisme. Aquesta és una indústria que necessita com a matèria prima un paisatge bonic i endreçat, un producte que no paga ningú però que s'aconsegueix, en moltes zones d'interior, gràcies a la pagesia o a la ramaderia. I també es beneficien d'un bon sector primari les indústries (petites o grans) de l'alimentació. Pagant malament al pagès o al ramader, no s'aconseguirà mai un bon vi o un bon formatge, sinó, com a màxim, productes decents.


Actualment, a Catalunya, hi ha de tot. En aquells productes on la marca hi destaca hi ha la possibilitat de tenir bona matèria primera si es busca bé. En els tipus de productes que no es regeixen per la marca (fruites, verdures), el desconeixement és molt gran i per tan, l'incentiu de fer un bon producte no hi és.


Els consumidors hi tenim molt a dir. Més que ningú. Però els legisladors també. Haurien d'ajudar a que els productors de matèria prima tinguin ganes de fer coses noves, o mantenir les de tota la vida. Sabent que això no significarà traves constants, sinó consells i ajudes. Avui en dia no és així. I quan es compara amb altres mercats el resultat és desmoralitzador. Que Catalunya, per exemple, no es pugui vendre llet crua (cosa que fa un parell de dècades es feia) segur que evita algun mal de panxa, però també que els consumidors veiguem la diferència entre la llet d'una vaca pasturant o la d'una vaca en un estable. O, pitjor encara: aquí es poden madurar els formatges en coves o sobre fusta per raons sanitàries... però que sí que es poden vendre a les nostres botigues formatges elaborats amb aquestes tècniques a altres països de la comunitat, com ara França, que han adaptat les lleis als costums i no al revés.

El projecte de 10 Sentits i el seu blog

Ja fa uns quants mesos que la gent de 10 Sentits ha tret al mercat el primer resultat del seu projecte. Es tracta de 10 enòlegs catalans amb vocació, que comparteixen les ganes de fer projectes on puguin desenvolupar els seus coneixements al màxim sense haver-se de cenyir a les restriccions del mercat.

Els seus primers vins, després d'uns anys de treball, ja han sortit a la llum. Els que venen aquest any són 4 vins blancs, vinificats com si fossin negres, de varietats gairebé perdudes. El seu valor no està en si el producte final és més o menys afruitat o perfumat, sinó que són el resultat d'aplicar tècniques enològiques arriscades, novedoses o poc utilitzades, sumat al fet de treballar amb unes varietats desconegudes avui en dia (una d'elles ni tan sols s'ha pogut determinar quina és, tot i ser analitzada pel banc de varietats europeu).

A MoltBo aviat tindrem els seus vins a la venta, però mentrestant podeu adquirir-los a través del seu blog, on també hi podreu trobar articles ben interessants com el que us suggerim: http://www.10sentits.cat/2010/08/24/danys-per-vent/

Ja sóm al Facebook

Des de fa unes setmanes que hem creat la nostra pàgina al Facebook (www.facebook.com/moltbo)! Allà hi anem enllaçant coses interessants que ens trobem per la web sobre alimentació, però també hi penjem fotos nostres i fotos de paisatges pels llocs on anem a buscar productes. És una de les coses que més ens agrada de la nostra feina i per això volem ensenyar-vos-ho.
MoltBo

Promou també la teva pàgina
Feu-vos-en fans i rebreu les novetats i els comentaris que s'hi fan, a part d'ofertes que anirem fent. I feu comentaris vosaltres també i així sabrem de què voleu que us informem.

Retornar als orígens passant per l'Alguer

Aquest mes de juliol la gent de la Guia de Vins de Catalunya han aconseguit organitzar, juntament amb la Generalitat de Catalunya un viatge molt interessant a l'Alguer juntament amb 5 cellers més per estudiar la possibilitat de retrobar varietats de raïm que els catalans van introduir a l'illa va uns quants segles i que, gràcies a no haver passat la fil·loxera, encara s'hi cultiven.

És un tema molt interessant del qual la gent de la Guia ens ha informat. Us adjuntem el text que ens han passat ja que queden molt clars els objectius i la importància del viatge a partir del qual i com a contrapartida, faran una guia de vins de l'Alguer que els cellers sards esperen amb molt d'interès.

Aquí teniu la nota que, tot i ser llarga és molt il·lustrativa:

"A Sardenya van arribar els catalans el segle XIV i van trobar l’illa conreada amb blat, olivera i vinya de raïm blanc, de les varietats nuragus, nasco i la omnipresent moscatell. Acostumats a beure vi negre, aviat van introduir més varietats a sòl sard, com ara garnatxa (actualment coneguda com a cannonau), boval (cagnulari), o mónica (monica). Però veient que les varietats s’adaptaven perfectament i que els vins eren molt més que acceptables, aviat van atrevir-se amb varietats blanques com gra d’oliva, ungla de milà, giró o trobat (o torbat, actualment torbato, gairebé exclusiva de l’Alguer). El conreu d’aquestes varietats va sobreviure a la pèrdua de l’illa al 1714, establert com estava dins l’economia rural del territori sard.

Amb l’arribada de la fil•loxera la vinya catalana va perdre bona part d’aquestes varietats, dins el procés de selecció degut a que les varietats tradicionals, arreu del continent, van haver de passar, una per una, l’examen de la correspondència idònia amb el peu americà immune a la malura, imprescindible per sempre més per plantar vinya al continent i a altres illes. Així doncs, moltes van caure a Catalunya per aquesta raó, i també per la rendibilitat demostrada de la trilogia macabeu, xarel•lo i parellada: triades pel cupatge del vi espumós català perquè optimitzaven els recursos humans a l’hora de les collites, fetes sempre per aquest ordre fins al setembre.

Després, quan [per raons comercials] va arribar el moment d’abastir el món de vi procedent de varietats franceses, els viticultors catalans van optar per arrencar, sense conservar-les, les varietats autòctones que hi havia barrejades als camps, per plantar vinyes monovarietals de cabernet sauvignon, merlot o chardonnay.

La pèrdua recent d’aquest patrimoni històric i cultural és el que dona valor a la vinya algueresa i sarda.

Primer de tot, perquè dins aquest context a l’illa de Sardenya mai no va arribar la fil•loxera. Les varietats, tot i que coincideixin, es planten a productor directe, sense empeltar, i els vins tenen un gust diferent; un punt més aromàtic, un punt més de bosc, potser amb la fruita més continguda.

En segon lloc, perquè les varietats mateixes són un tresor per la vinya catalana, més encara davant l’impàs comercial que suposa oferir majoritàriament al món els mateixos vins que Bordeus [vins elaborats amb cabernet sauvignon, merlot i chardonnay], però més barats, o que el nou món [també bàsicament vins elaborats amb cabernet sauvignon, merlot i chardonnay], però més cars: el mercat del vi català tot just ara surt de la fase de la vinya francesa globalitzada, anomenada amb tant encert com ironia i elegància natural, per l’enyorat Emili Giralt, el “pensament únic”.

Amb aquesta conjuntura el mercat ja no somriu com abans i cal una reacció cap a la identitat. Anar a l’Alguer a la recerca de la tipicitat perduda sembla una entre d’altres solucions, tot i que no n'hi ha garie més a l’horitzó.

Així doncs, a proposta de l’equip de la Guia de Vins de Catalunya, i amb el suport del Departament de la Vicepresidència per mitjà de la Direcció General d’Acció Departamental, s’ha propiciat la formació d’un grup de cinc cellers interessats en la reintroducció d’aquestes varietats en sòl català. Es tracta dels següents:

- Celler l’Olivera, de Vallbona de les Monges, a la DO Costers del Segre.
- Ferré i Catasús, a la Granada del Penedès, de les DO Cava i DO Penedès.
- Sabaté i Coca, a Subirats i Sant Pere de Riudebitlles, de la DO Cava i de la DO Penedès.
- Venus la Universal i Mas Martinet, de Falset i Gratallops, de les DO Montsant i DOQ Priorat.
- I Vinyes Domènech, a Capçanes, de la DO Montsant.

Els contactes s’establiran amb els cellers Sella & Mosca (Grup Campari), amb Cantina Santa Maria la Palma i amb Agricola Rigàtteri, tots ells dins el terme municipal de l’Alguer.
Es tracta doncs d’un intercanvi bidireccional i amb opcions de futur clares: la Guia de Vins de l’Alguer contribueix cada any a vertebrar la producció algueresa com una entitat amb caràcter propi i mediterrani fins el moll de l’ós; i els cellers algueresos ajuden a la vinya catalana a recuperar part de la seva identitat perduda cedint la fusta per la reintroducció de les varietats que siguin d’interès pels cellers catalans implicats.

És evident que un estudi exhaustiu de les varietats existents a cadascuna de les vinyes pot ser cabdal pel món de l’ampelografia i pel mercat del vi,”: per tant, en una segona fase es poden aconseguir més ceps que els esmentats, atès que tota l’illa de Sardenya és idònia per qualsevol dels tres cultius històrics de l’agricultura mediterrània, que encara conviuen barrejats per tot el territori sard amb els manats d’ovelles.

La Guia de Vins de Catalunya, i el seu equip, veu realitzada molt abans de previsions una tasca per la qual treballa des de fa tres anys, que és la recuperació de la identitat de la vinya catalana. Aquest projecte representa pels objectius un avenç de 10 anys respecte als períodes programats a dia d’avui, i contempla aquesta iniciativa com el començament ferm, ara per ara, del primer objectiu de la nostra feina anual. Agraïm doncs la sensibilitat del Departament de la Vicepresidència per mitjà de la Direcció General esmentada, atès que calen accions decidides i concretes com aquesta per la tasca pendent de la vinya catalana; anar a la recerca de la identitat perduda. "

Entrevista al blog de Mumumio

Acaba de sortir publicada una entrevista que ens van fer la gent de Mumumio. Mumumio és una web de que fa de guia per tots els que volen comprar productes de gastronomia, creada per tots aquells que vulguin fer-hi alguna aportació.

És una guia on es poden afegir productes i comentar-los i també dir a quina botiga es poden aconseguir. Tothom pot comentar i qualificar les botigues fent que, al final, sigui més fàcil poder comprar online, ja que la informació que rebs és dels mateixos usuaris finals.

Tenen un blog on amplien informació i és allà on, avui, han publicat l'entrevista que ens han fet a MoltBo.

Greu crisi vitivinícola catalana

Aquest 2010 no és un bon any pel sector del vi a Catalunya. La situació és molt greu i el pitjor és que plou sobre mullat. Les ventes de vi a Catalunya, el principal mercat de sortida dels vins catalans (com a mínim dels centenars de cellers petits o mitjans) estan baixant a un ritme molt elevat, especialment aquells amb un preu de venta a partir dels 10 euros.

Fa pocs dies es podien llegir en un estudi avançat les primeres xifres globals de la situació del sector dels últims anys. Els cellers han baixat vendes de l'ordre d'un 10% i no han reduït gaire les estructures. Sovint perquè no poden fer-ho per les característiques del producte que elaboren. La resta de productes agroalimentaris tenien un comportament més estable i, en tot cas, els elaboradors aconseguien disminuir les despeses de tal manera que més o menys equilibraven la situació. Però els cellers no. Aquesta situació agreuja més la crisi profunda que atravessava el sector, malgrat les bones notícies que arribaven d'alguns cellers o Denominacions d'Origen. El global, on hi figuren les dades dels pagesos de les zones més productores com ara Penedès, Tarragona o Conca de Barberà, era ja molt dolent. Ara no coneixem de cap denominació que augmenti vendes. Potser algun celler fa bones xifres, però els del seu costat segur que hi perden més.

A Catalunya hi ha molts cellers. Molts de cooperatius, formats generalment per fer front conjuntament als problemes que hi havia en el moment de la creació. Aquests últims anys no s'ha utilitzat la fórmula de crear cooperatives, sinó la d'invertir per acabar embotellant amb la pròpia marca i buscar un petit nínxol de mercat aportant coses diferents. Però avui en dia tan els vins generalistes com els més especialitzats baixen vendes. Nosaltres, els distribuïdors, venem menys i la situació no és més bona fora de Catalunya. Els mercat exterior més important dels vins catalans és Alemanya, on hi han disminuït les vendes.

De la vinya en pengen molts sectors econòmics. Els cellers són els següents, però també les empreses d'embalatges, de disseny, de transport, de comercialització... i, encara que sigui menys evident, una part important del sector turístic, un dels sectors econòmics més importants de Catalunya. Més encara, els vins són un dels embaixadors més eficients del nostre país. Igual com ho són els pernils ibèrics d'Extremadura o de Salamanca, o el Whisky d'Irlanda i Escòcia.

La nova onada de la crisi econòmica, de la qual semblava que estàvem sortint fins que, de fora, han fet despertar del somni als gestors de la despesa administrativa, s'emporta els petits brots verds i fa el terreny més inestable. Un exemple clar és la desaparició de l'INCAVI, l'Institut Català de la Vinya i el Vi, un òrgan de la Generalitat dedicat única i exclusivament al sector vitivinícola amb capacitat de generar lleis. S'ha fusionat amb un altre organisme del Departament d'Agricultura i, tot i que la idea és simplificar despeses, les característiques especials del sector i el seu potencial en tot el què hem comentat abans fan que ens sembli una mala notícia (tot i que als últims anys poca gent estava contenta de la seva gestió). És com si el capità abandonés el vaixell quan veu que hi han problemes. Ara més que mai el sector necessita suport. No estem parlant de diners, sinó d'algun organisme especialitzat que assessori tècnicament, legalment, fiscalment, que tinguin una política comercial definida perquè el sector pugui acollir-s'hi, que els ajudi a crear valor, aquí o a fora. El món del vi és molt ampli a Catalunya. Viu de la vinya, que és el seu pal de paller, i si la deixem que s'espavili ella sola ho farà com ho han fet altres indústries agroalimentàries que no han pogut esquivar les crisis.

Fer una molt bona matèria primera costa molts anys, espatllar-la es pot fer en un sol any. Sense una bona matèria primera, no es pot fer un bon producte.

Explosió verda

Aquest hivern i aquesta primavera no para de ploure. I la calor que no acaba d'arribar. Tot plegat fa una mica de mandra quan tens ganes d'aprofitar que el dia ja es fa més llarg i quan recordes que potser l'any passat mateix al maig prenies el sol en algun lloc.

Tot arribarà, però mentrestant tota aquesta pluja deixa un paisatge especialment verd. De moment no sembla que hagi plogut massa i si deixa de fer-ho tan continuadament d'aquí a poques setmanes els cereals tindran temps d'assecar-se i el paisatge de la Catalunya de secà es començarà a torrar. De moment, però, podem aprofitar per disfrutar veient aquesta explosió verda que hi ha per tot arreu. Els colors foscos i terrosos es van tenyint de verd clar i intens.

Aquí us adjunto una fotografia feta fa un parell de setmanes escasses a Bot (Terra Alta) amb el Clot d'Encís al fons i les vinyes i les oliveres als peus. El millor és aquesta feina constant que fa que poguem veure els ceps podats i la terra remoguda pels tractors entre els arbres fruiters, que ajuda a contrastar i a centrar la vista en allò que, tard o d'hora, podrem tastar. Animeu-vos a fer una volteta fora la ciutat i observeu el paisatge, que mirar no costa res i en època de crisi costa trobar alicients que no ens facin gratar la butxaca.

Lactium 2010

Aquest dissabte i diumenge 1 i 2 de maig tindrà lloc a Vic la segona fira de formatges artesans Lactium. Conjuntament amb la fira de La Seu d'Urgell, és la fira més important de formatges artesans que es fa a Catalunya. L'organitza la gent de Casseus Afinadors, uns professionals que coneixen perfectament la realitat dels formatges de Catalunya, doncs compten amb l'experiència del gerent de l'Associació de Criadors Ramaders de Formatges Artesans.

Lactium és una fira pensada per tots els públics, tan professional com consumidor i compta amb un concurs de formatges artesans, amb un àmpli jurat. Els formatges que s'hi podran trobar són els catalans i també molts de la resta d'Espanya. Sabem de bona tinta que hi haurà una pila d'Idiazabals!

El món del formatge a Catalunya està evolucionant molt ràpidament. Fa una trentena d'anys que es van començar a fer formatges artesans a casa nostra, principalment seguint models francesos. Fins llavors, els que es feien eren matons i altres productes frescos i de consum bàsicament. Al Pirineu era l'únic lloc on, per raons logístiques, la necessitat de guardar la llet dels animals de pastura obligava a fer formatges que, generalment, eren de consum propi.

Les moltes transformacions que ha patit el sector làctic a Catalunya a raó de legislacions i millores logístiques han ajudat a crear una petita indústria artesana de formatgers, que milloren la tècnica any rera any i amplien la varietat. Tot això, combinat amb l'interès que mostra el consumidor per productes nous i, cada vegada més, locals, ajuda a veure ara el fruit del treball dels últims trenta anys. Aquest ambient propici fa que surtin iniciatives com les de Vic amb la fira Lactium que són un èxit, i multipliquen el coneixement formatger dels catalans que, cada cop és més elevat.

Tots recordarem el 8 de març del 2010

Tan els que s'han quedat penjats fora de casa hores i hores per la nevada com els que hem tingut més sort i només hem hagut de fer alguns canvis a la nostra jornada laboral, a Catalunya es recordarà la nevada del 8 de març.

Si ve no ha nevat a tot el país, gairabé tothom n'ha sortit afectat d'alguna manera o altra, ja que el temporal marítim també ha sigut important. Els arbres fruiters més primerencs com els ametllers ja estan ben florits a les zones més càlides del centre i el sur de Catalunya i ara toca intentar minimitzar els efectes inevitables de la neu. Altres cultius, com la vinya, simplement retrassaran el seu despertar i demostraran un cop més que poden aguantar glaçades i sequeres. I com s'ha demostrat altres cops, els que més bé aguantaran i millors fruits en trauran són les espècies autòctones. Que collita rera collita han anat adaptant-se a la climatologia local. Encara que la nevada d'avui sigui poc freqüent, a la ràdio ens han repassat els últims marços amb neu a Catalunya i en els últims 30 anys n'hi havia uns quants.

La nostra memòria cada vegada és més curta perquè cada cop vivim més intensament, però les plantes no s'han estressat tan com nosaltres i mantenen aquesta memòria genètica que les ajuda a superar situacions extremes, defensant-se de situacions que han viscut ja fa molt de temps. Les varietats foranes els hi costa més perquè no tenen aquestes referències i les temporades excepcionals les passen pitjor.

Guia de Vins de Catalunya 2010

Acaba de sortir al mercat la segona edició de la Guia de Vins de Catalunya. Ja en vaig fer un comentari quan fa un any vaig veure la primera, i ara el refermo. I ho faig amb més coneixement de causa perquè vaig tenir l'honor de poder participar a un dels molts tastos a cegues que s'hi van fer.

Va ser una experiència molt agradable i interessant alhora. Veure un tast professional des de dins és emocionant i participar-hi i que escoltin la teva opinió, per tímida que sigui, és alliçonador.

Els dos autors, el Jordi i la Sílvia, presents a tots els tastos de tots els vins que surten a la guia, em van fer sentir part del seu equip de tast des del primer moment. El seu bon humor i un parell de vins que em van encantar, van acabar d'arrodonir la tarda.

Amb nosaltres també hi havia dos estudiants de l'escola d'enologia d'Espiells i tots plegats em van sorprendre amb els comentaris d'alt nivell que feien. No només sobre els vins i sobre les varietats i possibles mètodes d'elaboració, sinó sobre la forma de treballar de les DO, els elaboradors i el mercat en general. Comentaris que, us ho ben asseguro, no influïen en les notes dels vins ja que tots els tastos eren a cegues, però que es confirmaven sovint al descobrir les ampolles.

Una molt bona feina més ben editada aquest any que s'ha posat al nivell dels preus de mercat de les guies de vins, tot polint i millorant l'estètica i el format del primer any.

I per molts anys més!