Classe de "pujos"

Sabíeu que a les classes prepart fan entrenament de "pujos"? A mi és una cosa que em va sorprendre molt, no sabia que es pogués assajar. I sí, no només et diuen com ho has de fer, sinó que n'hem fet pràctiques i tot.

Primer ho havia vist fer a les companyes (la majoria estaven més avançades que jo). I totes posaven cara de preocupació abans i de cansament després. L'altre dia em va tocar a mi (en una classe individual, perquè cal esperar que l'embaràs estigui a terme per practirar-ho), ja s'havia acabat el curs i la noia que quedava amb mi encara no ho podia fer.

Total, que va ser molt cansat! Vaig fer-ne tres intents. La clau és agafar aire i apretar al baix ventre tanta estona i tan fort com puguis i, sobretot, tornar a agafar aire sense deixar d'apretar. Així s'evita que el cap de la criatura faci dos passos endavant i un endarrere. Fàcil de dir, difícil d'aconseguir. Vaig fer-ho amb totes les forces i vaig anar millorant a cada intent.

Clar que costa posar-se en situació perquè fem la pràctica estirades a terra, agafant-nos les cames i amb el "marit" ajudant-nos a aixecar el cap. I aquesta postura no ajuda gaire, sobretot a respirar. Però bé, així el dia de debò ens sortirà millor.

Aquesta pràctica ajuda força en cas que et posin anestèsia epidural, perquè sovint passa que no tens sensibilitat i quan et demanen que facis força (quan la llevadora nota que et ve una contracció) acabes apretant la mà o la boca, i no allà on interessa. Sembla tonto, però deu fer molta ràbia. I si fas part natural, diuen que és molt millor perquè ja notaràs tu quan vulguis empènyer. A veure si ho aconsegueixo, tot és qüestió de mentalitat, però fàcil no és, per això gairebé ho dic amb la boca petita, no vull fer-me l'heroïna de res.

Per acabar, una cançó per endolcir l'espera, el vespre, el dia o el que convingui.

Ja està fet

Tatxaaaaan! Era o ara o mai...

Pa negre

No en vaig parlar en el seu moment, quan la vaig anar a veure, però recomano molt "Pa negre", la pel·lícula d'Agustí Villaronga que adapta la novel·la d'Emili Teixidor. La primera escena és impactant i està mooolt ben feta. Destaco la feina del repartiment, sobretot dels nens. Em va grinyolar una mica algun accent, però com que ja ha perdut moltes manies, no trobo que faci trontollar la pel·lícula. I hi ha actors que, sense ser osonencs, colen perfectament.

ÉS veritat que hi ha un punt de complicació a la història, però no deixeu de veure la pel·lícula. Totes les nominacions i premis que ha rebut són ben merescuts.

Això s'acosta

Doncs sí, s'acosta el final de l'embaràs. I ja ho noto, perquè les molèsties van en augment. Que si una punxada aquí, que si pressió allà, que si l'esquena fa mal. Hi ha moments de tot, per sort, i de moment són malestar suportables, però el cervell ja comença a treballant pensat aviam com anirà tot a l'hora de trobar-nos per fi amb la nostra criatura.

Fins ara m'ha passat volant la gestació. Ara estic de baixa i hi ha gent que m'ha dit que se'm farà llarg, però estic força mentalitzada que això pot tardar a arribar. Diuen que el pitjor és que tothom et comenci a trucar a partir de la DPP (Data Prevista de Part) per veure si el nadó s'ha decidit a venir a aquest món ja o no.

També és hora de tenir-ho tot preparat per si de cas. Ja tenim força coses, però encara ens en queda alguna d'important, com el moisès i el cotxet. Amb el primer, ho solucionarem aquest cap de setmana. I amb el segon ho havíem de fer diumenge, però al final no va poder ser. O sigui que ens haurem d'espavilar aviat (tot és qüestió de quedar amb el noi que en els dóna).

Aquests dies estic fent un curs de prepart a la Maternitat, complementari del que hem fet al CAP. Són només tres sessions, però està molt bé perquè aprofundim en allò més important. Ahir vam poder veure les habitacions on dilatarem i parirem. Em va agradar molt que hi havia aquesta làmina.



La foto que he penjat l'he feta fa un momentet amb el fotomatón de l'ordinador, no és de gaire qualitat, però serveix per veure com ha crescut la panxa.

Entre mesos i setmanes

Un de les coses que aprens primer quan estàs embarassada és a comptar per setmanes. És una cosa que costa una mica d'entendre si no ho estàs. Preguntes a alguna de quan estàs i et diu "32 setmanes" i li has de demanar que t'ho tradueixi en mesos. Però té la seva lògica, trobo, perquè en quatre setmanes la criatura pot créixer molt i el teu cos pot notar canvis importants.

El problema que hi ha, però, és que no quadren les setmanes amb la gestació de 9 mesos que tenim. En realitat, és com si fossin 10 mesos. M'explico. Actualment, es compta que l'embaràs dura 40 setmanes. A les 37 l'embaràs ja es considera a terme, és a dir, es considera que ha acabat i que la criatura ja està prou madura com per néixer. Però quan et donen la Data Prevista de Part compten les 40 setmanes. Si dividim les 40 setmanes per 4 (les 4 que té un mes), ens dóna 10 mesos. Clar que no tots els mesos tenen 4 setmanes...

Ja veieu que és una mica un embolic, però no deixa de ser curiós, no?