Frases sàvies

"És pa cagar-se i no torcar-se"...

Fa no gaire me la va dir el meu sogre. Crec que es pot aplicar a diversos temes polítics. TAmbé quan veig algunes portades d'avui pel tema dels toros.

Em fa molt ràbia que ho converteixen en un tema idenditari, perquè els promotors de la iniciativa (recordem que no són els polítics, sinó els de la plataforma Prou!) no parlen mai de Catalunya i Espanya, sinó de crueltat amb els animals. Però els toreros i els protaurins desvien el tema per fer-se les víctimes del nacionalisme (català, que l'espanyol també existeix, encara que ho neguin).

En fi, el que deia, pa cagar-se i no torcar-se...

Refugis

Aquests dies de canícula l'únic que podem fer és refugiar-nos de la calor. Per això últimament he incrementat el ritme d'anades al cinema. Tot i que un dia, a les 4 de la tarda, érem només 5 persones (després va anar venint gent fins que vam ser uns 12 o 15) i primer no tenien l'aire engegat. Jo que duia foulard i tot per si feia falta abrigar-se! Al final el van posar i vaig notar que havia aprofitat millor els 7 o 8 euros que em va costar l'entrada.



Vaig veure "Io sono l'amore". No està malament, però potser vaig trobar la història de passió una mica forçada... Em va agradar veure Milà nevat i els paisatges del nord d'Itàlia. També sentir la Tilda Swinton parlant en italià.



TAmbé he vist "La chica del tren", una ocasió de veure cinema francès amb la Catherine Deneuve, que és estupenda. Em va agradar bastant.

I a casa vaig veure "Primera plana", un clàssic amb Jack Lemon, Walter Mathau i una joveníssima Susan Sarandon que retrata la cara més patètica del periodisme (que segurament també és la cara més verídica), i ho vaig rematar amb "Cantando bajo la lluvia", tenia ganes de tornar-la a veure perquè no en recordava gens l'argument.

Altres refugis que he practicat són: El Corte Inglés, on finalment vaig trobar el bikini que buscava (malgrat que em faci pal comprar-hi, per ideologia, s'ha de reconèixer que tenen de tot, fins i tot bikinis amb aro i tirant regulable que no són de iaia); també al Wala, una megabotiga que tenim al costat de casa, on m'he dedicat a emprovar-me menorquines, samarretes i vestits només per passar l'estona; el Gran Via 2, un clàssic per estar fresquet; el parc del costat de casa, molt concorregut perquè és dels pocs llocs on devem baixar dels 30 graus; i el campió dels campions, Olot, on l'Edu i la Gemma ens van acollir i vam poder dormir amb fresqueta! Gràcies parelleta!

Esperant el lampista

Ja passen 17 minuts de l'hora acordada. Esperem que no siguin gaires més. Segur que esteu d'acord amb mi que una de les coses més odioses és haver d'esperar el lampista. Sol passar que ja et donen un interval horari: "Vindré entre les 10 i la 1". Que dius... no podem quedar a una hora concreta? Si em dius això és que vindràs a la 1! I jo estaré llevada des de les 9 per si de cas se t'acut venir abans. No n'aprenem.

Aquest no, aquest et diu una hora concreta, però ja el vaig avisar que seré a casa fins a la 1 pq no se li acudís venir tardíssim.

Tot, per canviar el termo dels pebrots (amb perdó). En tres anys i cinc mesos, ja l'han "operat" dues vegades. Una, per treure la calç que tenia a dins. Em va impressionar, estava ple de serradures, que no eren serradurres sinó la calç. Molt impactant. De vegades en surten rocs de calç, mon père dixit.

Una altra per canviar una vàlvula. En teoria estava bé, no tenia cap defecte, però el termo "anava calent", es posava a mil i l'aigua surtia bullint. Ja m'agraden les dutxes a alta temperatura, però tant...

I ara ha decidit que vol compartir l'aigua amb tothom. Amb el lavabo i cap al passadís, amb la resta de veïns. Dissabte, en plena canícula, netejant.

Allò que diuen "mal de muchos, consuelo de tontos". Sembla que a Israel tampoc són de fiar... (us recomano aquest post, és molt bo!)

Cria d'Eriçó

Ja li vaig ensenyar a l'Aniwiki, però no em puc resistir de posar aquesta preciositat al blog. Mireu quina cria d'eriçó més bufona! Tot i que si me l'hagués trobat jo, no sabria per on agafar-la, sóc una cagada!

El retrete de Dorian Gray

El cap de setmana vam anar al Festus, un festival que fan a Torelló on es pot veure teatre, música, circ i tot d'espectacles al carrer, de franc.



Un dels que vaig veure va ser "Ne me quitte pas" del grup El retrete de Dorian Gray, ja l'havíem vist a Barcelona per la Mercè i tenia ganes de repetir, és curt, divertit i ben fet. Sembla mentida el que es pot fer amb dos globus!

També vam riure molt amb Divide & Wenceslao, que fan cançons humorístiques.



Van parodiar Manu Chao, l'osito de Tous, el turisme de Lloret i una impressionant "rasta Pubis", sense paraules.