dimarts, 29 de setembre del 2009

Canvio recepta per...

Ja ha començat el nou curs de francès. Em feia molta mandra, sobretot perquè m'he de llevar molt d'hora i tinc molta son. He mirat el rellotge i he vist que eren dos quarts de 10. Tot just ha passat mitja hora??? jorrrl!

A més el primer dia sempre és un rollo de comentar com va l'avaluació. Però almenys ja ens han donat les dates d'examen i les llistes de llibres per comprar i llegir. I he retrobat companys de l'any passat.

Per sort, al cap d'una estona la mateixa profe ha admès que el primer dia és un rollo i ens ha

proposat una activitat més divertida. Tots havíem d'apuntar en un paper un servei que podríem oferir als companys.

M'ho he rumiat i al final hi he apuntat "Una recepta de peix al forn". És que no sabia com dir bacallà! Però ha triomfat bastant, cinc persones hi estaven interessades.

Jo m'he decantat per una sessió de reflexologia i un curs d'iniciació al patinatge. Però hi havia propostes interessants, com assessorament per muntar una cooperativa de consum responsable, ajuda per l'esborrany de la declaració de la renda o per cuidar una mascota.

Llàstima que tot sigui només una excusa per trencar el gel el primer dia de classe...

divendres, 25 de setembre del 2009

Tinc un cervell femení



Aquesta és la conclusió del test de "Sexes en guerra", un programa que estrenen a TV3 i que ha penjat a la xarxa una prova que et diu si tens un cervell masculí o femení, a partir d'indicadors com la llengua, l'orientació, la memòria visual o la presa de decisions.

El meu resultat ha estat femení però de manera descarada, de l'extrem femení del rànquing, cosa que diria que no m'ha sorprès gaire, veient com anaven les proves. La més curiosa per mi és una que et diuen una paraula i has d'escriure paraules relacionades amb el primer mot. Com que ho fas com qui diu sense pensar, és molt curiós veure quines coses et surten!

dijous, 24 de setembre del 2009

Bestioles


Amb aquest post ja tanco els comentaris de les vacances. Un dels animals que vam veure més vegades van ser els esquirols...


També vam anar al zoo salvatge de Saint Félicien, on vam veure, entre altres animals, óssos negres, búfals i caribús, que ens van sorprendre a tots ficant-se a l'aigua i nedant a tota pastilla!







I no em puc deixar les balenes. Us poso la foto més xula, la de la cua de la "humpback whale", que es diu ballena jorobada en castellà, balena amb gep en català, i també de quan se'ns va acostar molt.




Llàstima de no tenir una càmera reflex amb un superzoom i ràfegues ultraràpides.

dissabte, 19 de setembre del 2009

Menjar

No puc passar per alt el comentari sobre el menjar al Quebec i als EUA. Ens hem posat bastant les botes i hem tornat amb més quilos dels que portàvem a sobre a l'anada. La culpa és de les racions exageradíssimes que tenen.

Els plats són immensos, i a sobre és el paradís de les postres i de les guarrades en general. Gelat greixós megadolç amb topping de virutes de xocolata i caramel a la flaire de hazelnut? Cap problema! Com? Només una bola? No home, el de 3! Has de fer un exercici de moderació i, tot i això, és difícil perquè els hi encanta posar salses a tot arreu. Per desgràcia meva, també els hi agrada el picant. Foten pebre també a tot arreu.

Més enllà dels McDonald's (que odio), a Nova York és possible menjar sa. Clar que també pots fer un menú del colesterol. Us en poso uns exemples... les amanides (de plat fondo, que també costava acabar-se) de Josie's (restaurant de NYC molt recomanable), i el pollastre fregit amb gofres (ho confesso, m'ho vaig menjar!) d'Amy Ruth's (local mític de Harlem, on suposadament fan el millor pollastre fregit amb gofres. No sé si ningú més s'atreveix a fer aquesta barreja explosiva!




Uns altres exagerats eren els del restaurant jueu l'Arca de Noè. Hi vam entrar perquè el vam veure ple (bon senyal), amb gent de totes les edats, tots els homes amb la kipah, i hi havia un segell de la guia Zagat, que es va convertir en la nostra referència. No va ser el primer lloc on vam demanar que ens posessin la meitat del plat per endur (hi deuen estar acostumats, perquè els va semblar la cosa més normal del món). Jo em vaig demanar una mena de canelons amb fulla de col, mashed potato i verdura.


Per sort al Quebec eren un pèl més racionals, dins del fet que anar a un restaurant també suposa engolir i engolir, però t'ajuda una mica l'herència francesa. Mireu quin plat de formatges i quines postres més impressionants!



M'estalvio de posar-vos la foto de l'hamburguesa prefabricada que em vaig menjar al tren des de Niagara Falls fins a NYC... molt millor la que vaig menjar-me al costat de la zona zero!

Espero que no hagueu agafat un empatx amb aquest post... I'm so sorry! Je suis désolée!

dimecres, 16 de setembre del 2009

Washington


Continuo el desgranat del viatge... Avui toca Washington, que exerceix perfectament de capital. Els carrers són molt amples i sembla que estiguis en una ciutat només administrativa, tot són seus i edificis oficials, fins al punt que pensàvem que no trobaríem lloc per menjar dissabte a la nit. Sort que la guia que ens va deixar la Laura duia unes recomanacions i la van encertar.

Tot i que en menor mesura, a Washington també tens la impressió d'estar en una pel·lícula. Per mi, Forrest Gump i el retrobament al Mall, davant de Lincoln Memorial, que, mirat des de dalt, forma una creu amb l'obelisc o Washington Monument, la Casa Blanca, el Capitoli i el Jefferson Memorial. Tots aquests llocs són impressionants.




Després hi ha els museus, que estan de conya i són gratuïts. El més xulo per mi és el de la Nasa (el de l'aire i l'espai), ens hi vam passar tot un matí i encara ens van quedar coses pendents.



També vam treure el cap al dels indis americans, molt interessant, i el d'història americana, que més que res recull objectes relacionats amb la modernitat americana, hi ha coses molt curioses, com les sabates de la noia del Mag d'Oz, el saxo de Bill Clinton, la camisa hawaiana d'en Magnum o la història de píndola anticonceptiva, i altres que només interessen els americans.

I la curiositat del viatge va ser que ens va coincidir la visita a Washington amb el funeral de Ted Kennedy, i no vam poder evitar acostar-nos al cementiri d'Arlington per veure passar la comitiva.


Va ser tota una tarda en companyia de demòcrates, que no es podien creure que només d'arribar a la ciutat anéssim a passar la tarda allà. Vam parlar de la sanitat pública d'aquí i les deficiències dels EUA i de moltes altres coses, va ser molt interessant. I quan va passar la família Kennedy es van tornar bojos i van començar a cridar "We love you!!!". Volia penjar el vídeo però el sr. blogger no em deixa, o sigui que us deixo amb el segurata i el moment previ.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Nova York



Quina ciutat més espectacular, potser com que surt a tantes pel·lícules t'encisa per això, però segurament també agrada perquè és una barreja de barris diferents.



L'apartamentet el teníem a l'Upper West Side, just al costat de Central Park, un lloc meravellós, per mi, que et convida a perdre-hi les hores.




L'altra banda, la de l'est, és la més pija, i he de dir que m'esperava més de les botigues guais, no sé, a banda que hi són totes les marques del món més conegudes, faltaria que es curessin una mica els aparadors. En canvi el West és més popular, per mi molt millor.



Em van encantar el barri de West Village, o Greenwich Village, on hi ha la universitat, molt ambient de bars i cafès i botiguetes, i un parc molt xulo, el Washington Square Park.


També em va agradar molt la part del baix Manhattan, on hi ha el districte financer. És la barreja dels edificis més vells, mig amagats entre els gratacels, amb placetes mones on la gent de les oficines va a dinar, i al costat del Battery Park, des d'on es divisa l'Estàtua de la Llibertat.


Harlem també és xulo, vam començar per la Columbia University, amb un campus genial, i després ja vas trobant els carrers amples, amb una església cada dos per tres. Vam al·lucinar amb la missa Gospel, per mi semblava més una sessió d'autoestima que de religió, amb un capellà entre predicador i showman, i sobretot les dones grans supermudades, amb pamela d'ala curta i vestit jaqueta.



Els carrers aquí estaven més brutots, com a Chinatown, on l'acumulació de gent a la vorera en hora punta em va agobiar una mica. Era un mareig!!

M'han decebut Little Italy, com va dir en Dani semblava un parc temàtic, i a més hi vam sopar un dia i el servei va deixar bastant a desitjar. També m'ha decebut la visita a l'NBC.



En canvi, és genial travessar el pont de Brooklyn. La part que vam veure de Brooklyn també era xula, una zona més de calers i l'altra plena de cafeteries i botiguetes i més familiar.


També em van agradar el Soho, que conserva carrers amb llambordes, hi ha pisos plens d'escales d'emergències (a tot arreu n'hi ha, però aquí és espectacular) i té un aire com el Born, salvant les diferències arquitectòniques. Tribeca, sense tenir tanta penya circulant-hi, i amb carrers més amples, també agafa aquest aire.

No vam anar al Bronx, volíem veure l'estadi dels Yankees, però quan ja esperàvem el metro ens vam adonar que era festiu i que el comboi no circulava aquell dia. I com que a la guia tampoc hi posava una ruta clara, ens vam fer enrere.

Uf, com m'enrotllo, paro una mica que us agobiaré amb tanta explicació!!!

dilluns, 14 de setembre del 2009

Retorn

Hola a tothom! Doncs sí, ja s'han acabat les vacances... molt ben aprofitades, per això!

Hem visitat el Quebec, tant les ciutats de Montreal i Quebec com l'entorn del llac Saint Jean, que per mi ha estat la millor part del Canadà. Hem caminat molt, hem fet una excursioneta en bici per la vora del llac, ens hi hem remullat i tot (estava massa freda per nedar-hi), hem anat a veure balenes i hem visitat les cascades del Niàgara. Molt xulo!









Després hem vist Washington, molt interessant com a capital de l'imperi, amb els museus gratuïts i uns monuments espectaculars, i Nova York, que et convida a perdre-t'hi, visitar els barris tan diferents que té i al·lucinar amb l'arquitectura i el Central Park, que m'ha enamorat.

De moment us he posat unes quantes fotos de la part canadenca, ja aniré desgranant el viatge els pròxims dies.

Per cert, torno i em trobo els blogs renovadíssims i xulíssims! M'hauré de posar les piles!

Potser t'interessa...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...