Baby boom

Us presento la Paula Álvaro Porcar, la filla de l'Emilio i la Mapi de Castelló. Aquesta guapíssima nena rosseta i d'ulls blaus ha arribat al món el dia 26 de febrer a les 18:40 i ha pesat 3 quilos 700 grams. El més bo de tot, és que els seus pares esperaven un Joan. Però la Paula ha dit "ja sóc aquí" i totho està molt content.

El cas és que últimament estic veien un "baby boom" al meu voltant. Malgrat el distanciament, no puc obviar que la Sílvia ja té l'Igor. La Ivanka i en Marc estan a punt de veure la cara de la Jana. I a la feina, d'aquí a 7 mesos tindrem el primer fill/a online!! ((i hi ha qui diu que això ja serà un no parar, que s'encomana)). I després, em sembla que aviat ens donaran la bona nova des de Sabadell. O sigui que és un festival canaller!

Algú més s'hi apunta??

A qui m'assemblo?

La Laura m'ha passat una web des d'on et diuen a quins famosos t'assembles. No us espanteu: el més afí és un paio (sí, paio) oriental que el coneixen a casa seva... i la segona podria ser jo si fos anorèxica (i també és orinetal, igual que la terceram). Vistos els resultats, em quedo amb tercera o la quarta....

Aigua per tothom?

M'ha provocat una barreja de repugnància i al·lucinació la campanya de la Generalitat Valenciana sobre l'aigua (potser ja fa temps que la van treure, però jo l'he vist avui). L'argument és superdemagògic i només apte per tontos: es basa en dir que és el mateix treure l'aigua de l'ebre directament que agafar-la un cop va al mar i dessalinitzar-la, quan és obvi que no és el mateix deixa el riu més sec (quan ja no està per "brioxos") que exteuer aigua del mar (per molt que n'hi hagi anat a parar del mateix riu).

Com poden ser tan fastigosos? i tot per regar camps de golf i marines d'or. Ecs!

A l'escenari

Recupero de l'ordinador de Sant Pere unes fotos d'una de les tres vegades que he pujat en un escenari. És del festival de cinema de muntanya de fa uns quants anys.

Ets un/a replicant?

Jo no, però em diuen que estigui alerta... crec que el test, sense tenir en Deckard a davant, no és el mateix, però s'ha de reconèixer que s'ho han currat.

http://www.elmundo.es/especiales/2008/02/cultura/blade_runner/test.html

Sopar + teatre + tgn + karaoke

El cap de setmana no podia ser més complet: divendres sopar a Gràcia al lloc "disc de vinil". Li dic així perquè no en recordo el nom, però tot està decorat retro-modern i la carta està escrita en discos i els plats te'ls serveixen a sobre de discos. Ens vam partir natxos, empanades i braves i després vaig menjar un cus-cus amb pollastre molt bo. I de postres alfajores, gelat de xocolata i altres delicatessen. Total, 20 euros per cap. Molt recomanable (excepte per a qui odiï els llocs aquests moderniquis).

Dissabte vaig visitar el Lliure per primera vegada. "Me l'imaginava més gran", però el vaig trobar xulo i bastant còmode (bàsic per aguantar asseguda les 2 hores 40 que durava l'obra). Era una versió d'Un tramvia anomenat desig, de la Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz, de Berlín. Els personatges estan fets pols igualment, però hi introdueixen tocs moderns i humorístics. Em va agradar, només se'm va fer un pèl llarga al final. I el millor és que sortint vaig veure en Roger Coma. Que guapo per favoooor! Ara, els subtítols en català se'ls podrien haver currat més, sense faltes com "aconteixements" o "tronar" per tornar etc etc

Diumenge vam anar a Tarragona per veure les tietes i la mare de l'Àlex i vam aprofitar per voltar pel centre. Jo no recordava la catedral, la baixada de la Misericòrdia, la plaça de la font... és maca, aquesta part de Tarragona. I feia un dia genial, amb sol però vent fresquet.

I el plat fort va ser el karaoke a casa en Dani, la meva estrena en aquest mundillo. Vaig arribar fatal, perquè no acabava d'estar fina de la panxa, però va ser genial. Vaig descobrir que la Kylie i Mecano són xunguíssim de cantar. Els meus preferits, All that jazz, els Abba i una versió lliure que vam fer de "say you, say me", no apta per menors!

Llocs on he viscut

Animada pels Projectes Interns de l'Òscar, faig la meva llista d'on he viscut:

Sant Pere: Casa meva amb majúscules. Fins als 18. Vist amb perspectiva, m'ha encantat poder jugar al carrer, anar a cole a peu, no haver-me de quedar a cap menjador...

C/Viladomat (barri de sant antoni, bcn): Havíem d'anar a viure amb la Sellés a la Vila Universitària de la UAB , però no ens hi van voler (sempre diem que quina sort que no ens hi van voler, tot le dia tancats allà). VAm buscar companys de pis i vam trobar l'Alba i en Raül, de Tona, i junts vam anar a parar al pis del sr. VAldivielso, que estava prou bé. Recordo amb emoció el primer cap de setmana quan vaig tornar a casa, com m'havia de posar les piles per fer les coses de casa. Pagàvem 21.000 pessetes cada un.

El primer any compartia habitació, el segon ja no. Vivíem amb la Marta i l'Helena, que van acabar fatal per culpa d'en Nino. L'anglesa de mare catalana va marxar i va venir l'Edu.

C/Muntaner amb Aragó (eixample, bcn): A tercer de carrera, volíem un pis més cèntric i vam anar a parar al carrer Muntaner. Em va tocar l'habitació gran, que donava al carrer, al principi la fressa era horrorosa. Vivíem amb la Sellés i la Lauri, l'Edu i la Marta, i els cinc veïns del pis del costat, tres del Pallars i dos guiris anglesos. Va ser molt divertit.

El segon any em va tocar l'habitació-zulo i em vaig començar a rallar, se'm va ajuntar amb el fet que l'Àlex marxava a Suïssa i començava a treballar.

Sant Pere: No va ser cap trauma tornar, era tot el dia fora treballant, sort que em guardaven un plat per sopar.

C/Olivera (poble sec, bcn): També hi vaig viure, l'estiu que vaig començar a RAC1. En Dani em va cedir la seva habitació mentre ell era de vacances. Quan va tornar, i les seves companyes de pis Marta i Letícia també, vaig dormir uns dies al menjador.

Passatge Forasté (sant gervasi, bcn): Viure en un pis grandiós a preu d'amic, en una zona pija. Qui hagués dit que no? Vam fer molts sopars allà, vam tenir molta vida social, oi Òscar? L'Àlex va ser el tercer inquilí del pis, ens va sortir un menàge à trois total! Llàstima dels veïns (tret dels del nostre replà). Parece talmente que estéis arrastrando muebles!

C/ Ca l'Alegre de Dalt (gràcia, bcn?): el primer niuet parellil. El vam trobar gràcies a en Dani i la Madeleine, quan començàvem a estar desesperats pq no trobàvem res per 600 euros al mes. Tenir els Verdi al costat, i tot el que vol dir gràcia, és fantàstic.

Gran via de les Corts Catalanes (marina del port, bcn): viure en 39 metres quadrats. Ens va costar molt decidir-nos i ho vam fer bàsicament pel preu. També és veritat que el pis és mooolt lluminós i nou, encara que senzill. La primera impressió va ser nefasta (per mi). Vist "arreglat", millora, però de tota manera ja somnio amb tornar a Gràcia....

Una "floreta"

No paren de sorprendre'm els comentaris que sento pel carrer. Avui creuava un pas de vianants a l'avinguda de les Drassanes i he sentitat que un vell verd des d'un cotxe deia "doy gracias a dios por ser mamífero". Com que he girat el cap, no sé si anava per mi o per qui.

Un altre carnaval

L'Erle m'ha passat aquesta parella carnavalera que no ens vam trobar a Torelló. Si algú està molt apurat de cara a idees per l'any que ve...

Carnavaaaaaal!

No em digueu que no fèiem patxoca! La resta de fotos aquí.

Senyoretes 2008

Hola a tothom! Podeu veure una selecció de fotos aquí.