Espia cibernètica

Això d'internet té avantatges com l'anonimat... i que pots xafardejar sense deixar rastre (o no). El cas és que fa uns dies vaig descobrir, a través d'un fotolog d'una col·lega, un blog que em té encuriosida.

No posaré l'adreça, ja us ho dic ara, però sí que us explicaré que és d'una noia de Barcelona que se n'ha anat a viure al Penedès. Ha trencat amb tot. Ha deixat la feina que tenia, ha canviat la ciutat pel camp (o gairebé) i ha decidit gaudir més de la vida. La decisió no ha estat gens fàcil, ha estat una sacsejada amb moments àlgids i moments baixos.

Ella no ho sap, però jo llegint-la he pensat que l'admiro per la valentia que ha demostrat. Ànims!!!

Més carnaval

Més coses de carnavals anteriors...

Carnavaaaaal

Remenant per l'ordinador he trobat algunes instantànies de carnavals anteriors...

Que no et donin gat per cocker

Oi que monos??? És el mateix que vaig pensar jo quan vaig veure l'anunci al portal intern de la feina. "Es regalen cadells de cocker, és urgent, si no se'ls queda ningú d'aquí a una setmana els sacrificaran". Horroooooor! No es podia permetre una desgràcia com aquesta. Llàstima que jo no sóc partidària dels gossos en pisos, i menys en pisos de protecció oficial de 39,49 metres, aprox. Ara que, qui sap, potser algun dia canviaré d'opinió.

Vaig pensar que ja trobaria algun candidat/a i vaig contestar l'oferta. Però aviat m'he desestressat perquè resulta que tot era una broma pesada que li han fet a un tal Antonio, i a més s'han aprofitat d'una treballadora de la tele que va accedir a publicar l'anunci sense saber la història.

Ja m'estranyava que els regalessin...

Vecinitoooooooo

Fa uns dies vam sopar a casa l'Òscar. Va ser maco, ens ho vam passar bé i van reviure els vells temps, quan compartíem pis tots tres al Passatge Forasté. Més ben dit, vam poder fer el que no podíem fer gaire sovint, sopar tos tres tranquil·lament mirant la tele i xerrant.

I ara, sabent que hi ha dos pisos en venda al seu bloc, hem començat a fer conya sobre tenir-lo de veí en un futur. La veritat és que tenir algú de confiança a prop sempre està bé. Ara mateix només és una idea, però, qui sap?

Gràcies Òscar pels bons moments! Espero que si algun dia som veïns no acabem tirant-nos els plats pel cap!

Àlex vs la SER

Enganxo a sota l'intercanvi de mails de l'Àlex i la SER per una expressió desafortunada arran de les detencions de presumptes terroristes islamistes al Raval. Com a mínim donen explicacions, suposo que va ser més un lapsus que desconeixement...

Buenos días,

acabo de escuchar la crónica de Carles Quílez sobre la operación
contra el terrorismo que se ha hecho en Barcelona. Me ha sorprendido
cómo el corresponsal ha podido explicar durante la noticia que la
operación se ha centrado en el barrio del Raval, ya que en él se
concentra un volumen importante de población "de origen islamista". No
estoy de acuerdo en tomar la religión como origen de una persona. Se
puede hablar de población de origen paquistaní, árabe, libanés...

Espero que esta afirmación sólo haya sido fruto de las prisas. Aún
así, no debería ser una excusa.

Os escucho cada sábado por la mañana y es una buena manera de empezar
el fin de semana.

Àlex Gutiérrez

-------------------

Hola, Álex,

Gracias por tu puntualización. Ha sido un lapsus lingüístico del
periodista. Ponerse delante de un micrófono no es nada fácil y,
además, no puedes pararte cinco segundos para pensar la palabra exacta
(cinco segundos de silencio hace que la gente crea que ha perdido la
señal y cambie de dial). No es una excusa, por supuesto, pero al menos
esto hace que sean más comprensibles este tipo de errores en el
directo.

Por supuesto, no ha habido ningún tipo de segunda intención al
utilizar el término "islamista". Esperamos que seas comprensivo con
este error. Te diré que a este periodista en concreto le hemos
despertado desde Madrid en cuanto hemos conocido la noticia para que
informe desde Barcelona y ha tenido menos de una hora para hablar con
los responsables de la detención, ir a la emisora, redactar la noticia
y contarnos desde allí la última hora. Ha hecho un buen trabajo y
creemos que un error lingüístico, del que seguramente él mismo se ha
dado cuenta mientras lo decía, no lo desmerece. Si quieres le haremos
llegar tu queja.

Un saludo. Gracias por escucharnos con tanta atención.

Equipo 'A vivir que son dos días'

Blau

He llegit que la temporada que ve el color de moda serà el blau. Que el verd, que tant m'agrada i que tants aparadors ha omplert, passa a la història. Ho han dit al Bread & Butter, per tant ens ho haurem de creure.

El més fort és que hi ha unes empreses especialitzades en assessorar les grans firmes de moda que són les que remenen el cotarro en aquest tema dels colors. De cop i volta recomanen que tot ha de ser lila i pam! tot lila. Començaré a buscar a l'armari, em sembla que no tinc res blau que no siguin els texans. I el banyador.

Mala llet

El preu de la llet ha pujat un 31% en un any. La UE va limitar la quota de producció a 6,1 milions de tones, quan sap que la demanda és de 9 tones. Molts productors catalans van haver de tancar per culpa d'això. Provoca mala llet.

Frase inquietant

Tornant a la classe de francès, avui hem fet un exercici amb unes frases fetes, dites i proverbis que, en general, eren bastant pessimistes sobre el gènere humà. Com aquesta:

"La moitié d'un amie c'est la moitié d'un traïtre" (la meitat d'un amic és la meitat d'un traidor).

Dues interpretacions:

-Si ets amic ho has de ser al 100%, no s'hi val a ser "mig amic".
-El que avui és un amic demà pot ser un traïdor.

Jo he suggerit la segona i el meu profe la primera (això confirma que és un bon jan).

Cine, cine, cine

El cap de setmana ha estat mooolt cinematogràfic.

Dissabte, sessió doble 28 días después + 28 semanas después. Clarament millor la primera! Puc resumir-ho dient que és molt impactant. La paraula que la defineix és el "nyaca" (queixalada amunt, queixalada avall) que l'Òscar va saber sintetitzar molt bé.

Diumenge, per fi, La vida de les otros. Sort que l'he repescat al cine (gràcies, Mèlies) perquè et transmet una sensació d'impotència, ràbia i injustícia... i tendresa també. A més, nosaltres vam ser al lloc dels fets quan vam anar a Berlín. I una lliçó de memòria per aprendre: allà pots consultar els arxius i veure qui et delatava...

Alain

L'Alain, el meu professor de francès, és, per damunt de tot, una bona persona. I si li hagués de posar un altre adjectiu, seria el de "poc convencional". És estrany que encara no haguem fet cap examen, res, ni escrit ni oral. Potser aquest home aplica l'avaluació contínua de debò.

Crec que deu tenir una vida prou interessant. Ahir, per exemple, ens va explicar que quan vivia a París es va mudar...15 vegades en 8 anys!!!!! Jo només he fet dues mudances i només de pensar en la tercera ja em ve mal. Li vaig preguntar que com era, i em va contestar que la vida és complicada. Un gran veritat.

Corren

No em puc treure del cap aquesta cançó dels Gossos (+ Dani Macaco) que he sentit al final de Porca Misèria (snif snif, amb bastant retard, acabo de veure el capítol, que mereixeria un post a part, he llegit que a molta gent l'ha decebut, perquè hi ha passat de tot sense que hagi passat res, jo com més hi penso, més em convenç).



Dels Gossos ja m'encantava la cançó que van fer amb la Beth, també en plan rapero-modern. No us perdeu tampoc el bateria Santi Serratosa (exnòvio de la Beth, superguapo).

Sense projectes?

Acabo de llegir els Projectes Interns de l'ÒVL i m'han despertat curiositat els projectes que s'ha fixat pel 2008 i el balanç del 2007. Bàsicament, perquè jo no faig mai aquestes coses (deu ser pq jo sóc Taure i ell Bessons????)

Tampoc és que no tingui projectes, deixem-ho clar, em considero relativament ambiciosa... però això de fixar-me com terminis m'estressa... aquest any faré això o allò altre... potser és que llavors em sentiria obligada a fer alguna cosa i, si no la fes, seria molt decebedor i frustrant. O potser no.

No sé què deu fer la majoria de la gent (a banda de dir que anirà més al gimnàs, estudiarà anglès i deixarà de fumar). Jo, de moment, hi vaig pensant.

Do we need drama?

Aquest Nadal m'he fet cagar la sèrie completa de Sex & the city (un cop perduda l'esperança de copiar els dvds d'en Clay, eh Òscar hehehehehe).

La morterada (119 euros) ha valgut la pena, pq està comprovat que no puc viure veient un sol capítol, n'he de fer com a mínim quatre o cinc d'una tirada. A més, hi ha capítols taaaan curts que és com si et dosifiquessin la droga i no poguessis parar de prendre'n.

Per ser originals, vam començar per la cinquena temporada, que és megacurta. I ahir vam anar per la tercera, molt important pq la Carrie coneix l'Aidan (per cert, no recordava que era a través de l'amic gai, l'Stanford, que veu un "review" d'una botiga de mobles propietat d'un noi mooolt atractiu).

El cas és que la Carrie passa de patir constantment amb en Big a navegar plàcidament amb l'Aidan. I això mateix li provoca estrés, perquè tot és taaaan perfecte que pensa que no pot ser, que alguna cosa ha de passar. Per això es pregunta "Do we need drama?" per fer funcionar una relació. Segurament sí que som una mica massoques, no? Solem enamorar-nos de la gent que ens posa reptes, que potser passa una mica de nosaltres, que ens ho posa difícil, en definitiva.