És un encert que les imatges d'aquest llibre vagin acompanyades per les mil o més paraules dels escriptors que han estat escollits per parlar de, per fixar encara més en el record aquests dies que no oblidarem mai.
"Volien esborronar, però la realitat és que ara, això, ja no s'esborra" (38). Aquest joc de paraules d'Anna Ballbona serveix per exemplificar com són aquests textos. Però el que més m'ha arribat és el de Raül Garrigasait, que és prosa poètica de la millor: "Fer baixar un dret teòric a la terra sempre és una proesa. Calen molts esforços, una innocència treballada, la potència d'una visió històrica; cal saber abraçar el conflicte amb coratge i pietat. És així com vam vèncer la repressió i vam omplir les urnes de vots" (58).
Pel que fa a les fotografies, a la pàgina 70, un manifestant trepitjant una estelada pintada a l'asfalt: podria simbolitzar com el somni d'independència es vol convertir en realitat. La foto panoràmica de la multitud de les pàgines 52-53 és tan impressionant com la de les 196-197. La foto del clavell vermell al costat de les paperetes és molt emotiva. I la de les botes negres de la policia al costat de les bambes dels manifestants, tot un símbol. Hi ha una imatge d'un ferit que sembla que no pugui ser (120-121).
El text de Jordi Lara és escrit d'una manera molt colpidora, amb un estil molt misteriós: "m'han dit que no us entreteniu amb el reglament de repartir en horitzontal, de malucs cap avall, que ja que hi esteu posats ampliem la partitura i piquem de dalt a baix, perquè els nostres caps són més culpables que les nostres mans, exactament a l'inrevés vostre" (153).
Jordi Borràs ha fet un magnífic llibre, que va des del 6 i 7 de setembre al Parlament fins a la manifestació a Brussel·les el 7 de desembre de 2017. Tres mesos atapeïts d'història, la nostra història.
Amb els textos d'Anna Ballbona, Jenn Díaz, Marina Espasa, Natza Farré, Albert Forns, Raül Garrigasait, Jordi lara, Adrià Pujol, Gemma Ruiz i Joan Todó.
Borràs, Jordi Dies que duraran anys. Barcelona: Ara llibres, 2018
