Aquesta recepta la vaig veure a la revista Cuina.
És de la Carme Ruscalleda, i des del primer moment vaig decidir que l’havia de
fer... La recepta de la Carme és amb el tall que es pela, però jo la vaig fer
amb el medalló. M’agraden els dos, però el medalló és més gustós.
De vegades faig el tall que es pela o el medalló arrebossats, però mai els havia fet farcits.
Així que l’altre dia vaig anar a veure a la Neus, la meva carnissera, (hauria d’haver posat carneussera, perquè ella diu que la seva botiga no és una carnisseria, sinó una carneusseria, je je...) a comprar-li un medalló de vedella. Li vaig demanar que me l’obrís com un llibre i m’hi vaig posar...
No el vaig fer exactament com la Carme, sinó que el vaig rostir tal com jo faig els rostits habitualment.
Em vàrem tenir per dues menjades: una en calent, amb la salsa del rostit, i una altra fred acompanyat d’una bona amanida. Us puc assegurar que de les dues maneres està boníssim... El penso repetir ben aviat!
De vegades faig el tall que es pela o el medalló arrebossats, però mai els havia fet farcits.
Així que l’altre dia vaig anar a veure a la Neus, la meva carnissera, (hauria d’haver posat carneussera, perquè ella diu que la seva botiga no és una carnisseria, sinó una carneusseria, je je...) a comprar-li un medalló de vedella. Li vaig demanar que me l’obrís com un llibre i m’hi vaig posar...
No el vaig fer exactament com la Carme, sinó que el vaig rostir tal com jo faig els rostits habitualment.
Em vàrem tenir per dues menjades: una en calent, amb la salsa del rostit, i una altra fred acompanyat d’una bona amanida. Us puc assegurar que de les dues maneres està boníssim... El penso repetir ben aviat!
