POESIA FONÈTICA

Segurament la poesia fonètica, més enllà de tota la parafernàlia que l'acompanya ( inclosa aquesta malhaurada pallassització dels fonemes dalt dels escenaris i dins de les televisions que pot veure tothom!), tingui com a base l'evidència del joc que signifiquen totes i cadascuna de les llengües del món; i posi, al mateix temps, en tela de judici el sense sentit del sentit primer i últim que permet viure i relacionar-se als homes; és a dir de la lengua, de la parla.
Molt probablement els primers trets poètico-fonètics anessin per aquí...

GASTROENTERITIS LITERÀRIA

Els pútrids protozous i bacteris literaris amb la seva autopublicitat i el seu autobombo insuflat d'una tendresa que em regira el cerebèlum fins a l'extenuació, m'han acabat produint una gran

CAGARINA
literària

Ergo, em fa mal l'ull de veure tanta putridesa atenyent els més alts estrats de la fama i la canocizitat aberrant de les galàxies gutemberg i google.
em produeix vòmits metafísics, metafòrics i onomatopeics com aquest d'ara

agggggggggggggggggggggggggggggGGGGGGGGGGGGGGGGGGgg

i més

CAGARINESSSS canòniques ( de cànon o ca et dik ca no, ca non) i CAGARINES magnífiquesss ( no de 50 sinó de 50.000!!)...

Aquesta desfeta de l'intestí de la ment només me la cura algun lenitiu o anti-idiòtic dels de tota la vida, Ajmathova, Sant Joan de la Creu, Català, rodoreda, Kavafis, Homer...

Gràcies Avis!