La lingüista avança decidida per un carrer
qualsevol de l'Eixample Esquerre, contenta de rebre el sol a la cara, com si
fos el primer dia d'estiu. L'iPhone reprodueix una cançó tranquil·la i la lingüista
entra en el seu món...
Té per davant un d'aquells trajectes que fan de mal combinar amb transport públic, i que al capdavall val més la pena de fer a peu, amb calma. Tres quilòmetres, recorrent l'Eixample des d'un extrem fins al centre, i després emprendre el passeig de Gràcia, esquivant turistes i càmeres de fotos. Fa tan bon dia!
De sobte, la lingüista veu que al seu davant un british d'uns 30 anys vestit amb pantalons curts fa senyals de voler-li demanar alguna cosa.
Sense que ella tingui temps de reaccionar, el jove li deixa anar, amb aquell deix londinenc característic:-Are you Spanish?
La lingüista es reserva un parell de segons per treure's els auriculars i processar la pregunta. I tot el que li surt és:
-I'm Catalan.
El jove somriu:
-Ah, yes, of course, Catalan! Do you know where I can buy some jeans? I came to Barcelona with shorts only, but it is cold in the evening! I've seen the shops in the area, but I don't like what they have. So, where else could I go?
La lingüista li dóna les indicacions pertinents perquè trobi botigues del seu gust. I, quan s'acomiaden, ella camina pensant que aquella resposta, tan natural, tan simple, tan normal i tan segura, deu valer més que cinc editorials del The Times.
I, quan se n'adona, ja ha arribat a port.
 |
Entrades
