Una finestra tancada. (Cadena d'escenaris. Iniciativa de Ricderiure blog)

*

Continuant amb el joc literari "Et regale un escenari" proposat en el blog de ricderiure, copie el relat que vaig rebre de la Joana, del blog Llum de dona i baix el que jo he fet par a tots vosaltres. Espere que t'agrade Joana, i a els que ho llegireu també.

Una finestra al món.

"Darrera la finestra albirarem els somnis complerts i els que hem d'acomplir. Mentre conversem olorarem el te fumejant que dibuixa camins serpentejats cap a l'infinit. Ens mirarem als ulls plens de totes les imatges que hem retingut. Continuarem viatjant des de casa assaborint els llocs que hem trepitjat i els que ens falten per descobrir.
L'olor de les vacances roman per sempre tancat a les maletes."


Una finestra tancada.

Les mateixes maletes que ens fan recordar les vacances de l’estiu, es tornaran a obrir ara per a omplir-se de roba menys lleugera. Amb elles viatjaré a llocs, llocs que ja conec, i on deixàrem les nostres petjades en aquells camins de terra roja; i on respiràrem la flaire del fum de la llenya de garrofer cremada en xemeneies anònimes, que s’elevaven amb distintes grandàries i dissenys; i on escoltàvem el toc de les campanes al vol, a missa, a morts… Tot plegat em fa sentir melangia de totes les vegades que gaudirem d’aquelles sensacions, i després, d’aquelles altres vegades que ja les vaig reviure en solitud. Les maletes ja no porten l’olor de les vacances, porten l’olor de la pluja que no descansava en aquell temps, del cafè de la condemna, de la llibertat fictícia, però sobre tot del desengany…

***

***

El 9 d'octubre del meu fill

*

Ací teniu la forma particular de celebrar el 9 d’octubre en l’escola del meu fill, que amb 6 anys ha pintat els quatre pals (heràldicament pals i no barres) de l’estendard del bon rei en Jaume el Conqueridor. Ho ha fet amb els dits, tot recordant aquella llegenda, que el valencià Pere Antoni Beuter ens descriu en la “Segunda parte de la crónica general de España”, llegenda dic, en la que un no identificat Lluís, emperador del Francs, mullà els quatre dits en la sang de la nafra del moribund comte Guifré el Pilós i els usà per pintar els quatre pals vermells sobre l’escut daurat del dit comte, quedant com a senyal del casal de Barcelona i d’aquell comtat, i per extensió de tots els dominis de la Corona d’Aragó.
-Quan fou presa per les forces del rei en Jaume la primera torre de la ciutat de València, suposadament el 9 d’octubre de 1238, el Llibre dels feits, segons la versió del manuscrit que feu copiar Pere el Cerimoniós i que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, conta que el rei Conqueridor va exclamar:

E, quant vench altre dia, a hora de vespres, enviam a dir al rey e a rais Abualmalet, per tal que sabessen los christians que nostra era València, e que nagun / mal no·ls faessen, que metéssem nostra senyera en aquella torra que ara és del Temple. E ells dixeren que·ls plahia. É nos fom en la rambla, entre·l reyal e la torra. E, quant veem nostra senyera sus en la torre, descavalcam [del caval] e dressam-nos vers orient e ploram de nostres ulls, besant la terra, per la gran merçè que Déus nos havia feyta.

-

I així el meu fill també aixeca la seua particular senyera en aquesta torre i terra nostra.

*********

A pesar de todo...

*

***

Cuarenta días con sus cuarenta noches diluviando tiempo,
horas que el eterno y vetusto castrado,
avaro, nos regala rabioso;
y esta arca, casi vieja, vacía, sin espadilla para navegar,
no ha soltado amarras ni levantado el ancla,
y sigue afianzada al mismo muelle, del mismo puerto, de la misma orilla en donde hace años olvidó su rumbo.
Su gastado casco se pudre en el agua estancada y sin corrientes de este insignificante lago de agua salada,
creado en el vacío de un foso interminable,
por ojos que ya no sufren, por ojos que ya no miran, por ojos que ya no están…

*