Dia Mundial de la Ràdio 2016

Un any més, coincidint amb la data del 13 de febrer, se celebra el Dia Mundial de la Ràdio. Cada any s'escull un tema al voltant del qual gira aquesta celebració. Enguany, en la que és ja cinquena edició d'aquesta jornada, es vol incidir en la ràdio com a mitjà de salvament en catàstrofes i emergències.

A la pàgina oficial de l'esdeveniment es proposen continguts i històries sobre la ràdio en temps de desastre, àudios d'accés lliure i molts altres recursos per a tothom que hi estigui interessat, ja siguin oients o mitjans de comunicació. Des de la mateixa pàgina es pot seguir durant tot el dia el programa especial que s'ha preparat a l'entorn de la temàtica escollida per a aquesta edició.

Si voleu també podeu rellegir els apunts que he anat escrivint en aquest bloc en les edicions anteriors del Dia Mundial de la Ràdio, els anys 2012, 2013, 2014 i 2015.

Que passeu un molt feliç Dia Mundial de la Ràdio!

75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys

La matinada del 15 d'octubre de 1940, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover va ser afusellat per les tropes franquistes al castell de Montjuïc de Barcelona. Amb motiu d'aquesta efemèride, Òmnium Cultural, amb el suport de la Comissió de la Dignitat, impulsa dues accions per recordar la figura de Companys i denunciar que l'estat espanyol no hagi demanat disculpes per aquest crim ni hagi volgut anul·lar el procés militar que el va fer possible:

1. Òmnium fa una crida a encendre una espelma i deixar-la als balcons o finestres de totes les llars de Catalunya la nit del 14 al 15 d'octubre a partir de les 22 h. Amb aquest gest es vol mantenir viu el record del president afusellat i, alhora, reclamar simbòlicament l'anul·lació de la seva sentència de mort. 

2. D'altra banda, Òmnium anima les escoles i instituts de Catalunya que el dijous 15 d’octubre recordin la figura del President Lluís Companys en horari lectiu i reflexionin amb els alumnes al voltant de les circumstàncies del seu afusellament per part del règim franquista. Per fer-ho, ofereix un recull de recursos pedagògics adequats a les diferents etapes escolars: pel·lícules, llibres, documentals, auques, còmics i telefilms, entre altres.

Aquestes accions s'emmarquen dins d’un conjunt d’actes que Òmnium i altres entitats programen sota el títol 'Justícia pels crims del franquisme'. Podeu consultar-los a: www.justiciafranquisme.cat

Primera Trobada de Trabucaires de Reus

El 13 de juny del 2009 es va presentar la colla de Trabucaires de Reus - Ball de Pere Joan Barceló. Aquest 2014 celebrem el 5è aniversari amb una Trobada de Trabucaires.

2014:

300 anys de resistència!

5 anys de trabucs!

20 anys de l'Operació Garzón contra l'independentisme català

Aquests dies molts mitjans omplen el seu espai parlant del vintè aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics Barcelona'92, però ben pocs fan referència a un altre 20è aniversari.

Coincidint amb la celebració olímpica, aquell any 1992 hi hagué també un seguit de detencions de persones relacionades amb l'independentisme.  Això succeïa no només a Catalunya sinó també al País Valencià. Fins i tot, en aquesta operació es va ordenar el registre de la redacció del setmanari El Temps, a  Barcelona, i es va detenir tres periodistes d'aquest mitjà. En aquesta ràtzia també foren detinguts un periodista del diari El Punt i un altre del Diari de Girona. L'actual director de Vilaweb, Vicent Partal, cofundador l'any 1983 del setmanari El Temps, explica els fets en aquesta entrevista a Catalunya Ràdio.

Un total de 38 independentistes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure, que es mantenia activa malgrat l'autodissolució de la IV assemblea de l'organització armada. El jutge Baltasar Garzón, recentment condemnat a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del cas Gürtel, va aprovar la incomunicació dels detinguts a les dependències de la Guàrdia Civil, un període durant el qual els independentistes van ser torturats. El jutge va ignorar les tortures de què van ser objecte els detinguts tot i que declaraven davant seu haver patit maltractaments. El magistrat, coneixedor de les denúncies i de l'estat dels detinguts, es va valdre de les declaracions extretes sota tortura per part de la Guàrdia Civil per instruir un sumari que implicava desenes de persones.

Garzón va vulnerar així els drets humans amb l'Operació Garzón, tal com sentenciaria el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg 12 anys després, condemnant l’estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura en haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents.

Entrevista amb Ramon Piqué, un dels processats, al programa 'La nit al dia' del Canal 33, després de fer-se pública la condemna del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg a l'Estat espanyol per no haver investigat de forma efectiva i en profunditat les denúncies de tortures.

Enguany, coincidint amb el vintè aniversari de l'Operació Garzón als Països Catalans, Llibertat.cat amb el suport d'entitats i associacions com Memòria contra la Tortura i Alerta Solidària ha impulsat el documental 'Operació Garzón contra l'independentisme català' per abordar la persecució de l'independentisme del 1992 en el marc del 20è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona.

El documental es va estrenar el 9 de juny passat al Teatre Principal d'Olot i es podrà veure en diverses poblacions al llarg de l'estiu. Per veure el tràiler d'aquest documental cliqueu aquí.

Per poder dur a terme la realització d'aquest documental es va crear un projecte a Verkami per tal de poder obtenir la financiació necessària mitjançant el novedós sistema del micromecenatge. La quantitat mínima de 6.000 euros establerta en el projecte es va superar amb escreix fins arribar als 10.725 euros gràcies al suport de 277 mecenes, entre els quals m'hi compto.

Homenatge '25 anys sense Foix'

Avui fa 25 anys de la mort del poeta català J.V. Foix i tal com va succeir el mes de novembre passat en motiu del vintè aniversari de la mort de Montserrat Roig la Xarxa s'ha organitzat per retre un homenatge al poeta.

Aquest bloc s'afegeix a aquest homenatge de record a J.V. Foix. Us poso tot seguit un vídeo en el qual Montserrat Auqué, del col·lectiu En Veu Alta recita dos poemes de Foix: 'Sol, i de dol' i 'Si pogués acordar raó i follia'.

 

I en el següent enllaç podeu accedir a un recull digital de poemes recitats pel mateix Foix:  

http://www.fundaciojvfoix.org/multimedia/fonoteca/fonoteca/

20 anys sense Montserrat Roig

Aquest 10 de novembre fa 20 anys que va morir Montserrat Roig. Des de la catosfera s'ha organitzat un homenatge conjunt.

Així doncs, per tal de participar en aquest homenatge us poso aquest fragment de l'obra 'Digues que m'estimes encara que sigui mentida' on, a tall de subtítol, l'autora afegia allò de 'Sobre el plaer solitari d'escriure i el vici compartit de llegir'.

El llimoner hi era i prou. Com tantes coses que veiem, davant de les quals passem de llarg sense adonar-nos que les retenim, sense pensar que les estem retenint per utilitzar-les després. El llimoner no va ser així. L’altre, el literari, havia esdevingut un símbol. Jo vivia tancada, com he dit, en un pati voltat de cases altes, enclaustrada sota una volta de cel blau o ennuvolat, sempre el mateix retall de cel, inamovible. Allò que desvetllava la meva imaginació era al carrer, perquè m’estava prohibit. Allí els nens eren lliures, vivien entre els gossos i els arbres, amb els genolls plens de crostes, jugaven a aventis, s’estossinaven i malparlaven. Quan vaig començar a anar sola per Barcelona, el meu carrer va deixar de ser misteriós. Aleshores el misteri era dins la ciutat, amb la seva grandesa, amb els seus barris on, qui sap, hi havia gent que vivia com li donava la gana. Les paraules dels adults em servien per a imaginar la prohibició. Alguna cosa de semblant passa amb l’amor i en l’amor hi ha molta literatura.

L'homenatge a les xarxes socials:

Twitter: hastag #20aniversariMRoig

Esdeveniment a Facebook: http://www.facebook.com/event.php?eid=243740339018015 

El programa 'Identitats', dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava l'escriptora Montserrat Roig el 9 d'abril del 1988.

80 anys de la proclamació de la República Catalana

Ara fa 80 anys Francesc Macià, president de Catalunya, proclamava la república catalana, des de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb aquestes paraules:

Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President

FRANCESC MACIÀ

I com que una cosa no treu l'altra afegeixo també aquesta versió humorística de la proclamació feta pel programa Polònia de TV3.

Lluís Companys i Jover, president de Catalunya assassinat fa 70 anys per l'exèrcit espanyol

Lluís Companys i Jover va néixer al Tarròs el 21 de juny de 1882 i va morir a Barcelona el 15 d'octubre de 1940. Avui fa 70 anys.

Polític i advocat catalanista i independentista. Va ser president del Parlament de Catalunya (1932-33), ministre de Marina en el govern de la República (2n. semestre de 1933) i va ser el 123è president de la Generalitat de Catalunya (1934-1940). El final de la guerra civil i la derrota de la República va suposar-li haver de marxar cap a l'exili. L'agost de 1940 la Gestapo alemanya va capturar-lo i entregar-lo a les autoritats feixistes espanyoles que van sotmetre el president Companys a un consell de guerra sumaríssim sense cap garantia legal condemnant-lo a mort, fet que va produir-se poques hores després del consell de guerra, el matí del 15 d'octubre de 1940. Un escamot de l'exèrcit espanyol franquista va afusellar el president Companys en el Castell de Montjuïc. És l'únic cas a Europa que un Estat assassina un president democràtic. Setanta anys després l'Estat espanyol continua negant-se a anular aquell consell de guerra infame.


En aquest vídeo, titulat 'PER CATALUNYA VIDA I MORT DE LLUÍS COMPANYS', dividit en tres parts, podem veure un bon reportatge de com va anar la història.

PRIMERA PART:



SEGONA PART:



TERCERA PART:

25 anys sense Espriu: homenatge blocaire

Fa uns dies que va aparèixer al facebook la convocatòria d'un homenatge blocaire en motiu del 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu. La proposta sorgia del bloc Antaviana.

De seguida vaig recordar que el 22 de febrer del 1985, ara fa 25 anys, en assabentar-me de la mort del poeta, vaig escriure un poema inspirant-me en una part de la seva obra. Estava segur que la llibreta on ho vaig escriure havia de ser en un racó d'armari dintre del desordre ordenat de papers que em caracteritza. La memòria fotogràfica em va portar a encertar a la primera per quina zona de l'armari s'amagava la llibreta. Una llibreta que havia començat a omplir amb els típics poemes d'adolescència que tothom ha escrit en alguna etapa de la seva vida i que havia seguit omplint fins més enllà de la vintena. A mida que han anat passant els anys aquesta afició per escriure poemes l'he mantinguda però de manera molt més espaiada en el temps. Quan vaig escriure aquest poema tenia 24 anys. Segur que si l'hagués d'escriure ara el resultat seria diferent. Ho podria haver fet això d'escriure'n un ara, però he pensat que transcriure aquell poema d'ara fa 25 anys pot ser una bona manera de participar en aquest homenatge.

En aquesta imatge podeu veure el text original del poema, escrit de pròpia mà. A sota de la imatge us transcric el poema en el qual només he canviat les errades lingüístiques més flagrants que he detectat a l'hora de rellegir-lo.

A SALVADOR ESPRIU
(en la seva mort)

Ha mort el Poeta,
però no pas l'Obra.
L'Obra restarà
fidel per sempre més,
al servei d'aquest Poble.
D'aquest Poble
i d'altres Pobles.
De tots aquells Pobles
que, com ha deixat escrit,
mai no han de morir per un home sol.
Se n'ha anat el lluitador,
resten els instruments de lluita,
instruments que permeten
una lluita sense vessament de sang
neta, noble, intel·ligent...
Vindran successors,
imitadors,
crítics.
Cap podrà ser ell mateix,
només un intent de ser-ho.
Ha estat Llum!
Ha estat Font d'inspiració!
Ha estat mestre i director.
Els seus mots formen un núvol
d'on hi surt
quelcom que escric,
quelcom ínfim, un extracte reduït
a la mínima expressió
incomparable, aleshores,
amb el seu gran resplendor.
Per tot i amb tot
se't recordarà, Poeta,
per tot allò que resta.
Tot plegat,
Terra, Obra, Llengua,
Esperit, Força, Lluita,
Home, Poble, Nació,
romandrà per sempre més
a través dels dies
a través dels mesos
a través dels anys
a través dels segles...
Per tot això i molt més
podem cridar amb tu,
ens mantindrem fidels
per sempre més
al servei d'aquest Poble!

22-2-85
En un moment de reflexió davant la pèrdua d'un Català Universal
VISCA CATALUNYA!!
VISCA EL POBLE DELS PAÏSOS CATALANS!!

I per completar la meva modesta aportació a aquest homenatge blocaire us poso l'enllaç a un parell de vídeos de la versió musicada del poema de Salvador Espriu Indesinenter. El primer correspon a la versió ja clàssica que en va fer el cantautor de Xàtiva Raimon. El segon vídeo correspon a la versió que n'han fet els també valencians La Gossa Sorda aquest passat any 2009.

Cops i Flames: 21 anys de promoció i difusió de la música en català

El programa degà de la música en català 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio commemora aquest 14 de gener el seu 21è aniversari en antena (1989-2010).Per celebrar-ho, l'històric espai radiofònic ha posat en marxa un projecte que es basa en l'elaboració de sessions de música en català de tot tipus d'estils que es programaran tots els dijous, a partir de les 11 de la nit, al bar musical 'La Lira', situat a la plaça de les Peixateries Velles de Reus. Les sessions setmanals de dues hores donaran el seu tret de sortida el proper dijous 4 de febrer.

Tant els representants del programa com els propietaris del pub irlandès han coincidit en destacar que 'si bé s'ha produït darrerament un augment de l'oferta d'oci nocturn a la ciutat, aquesta contrasta amb la poca presència de cançons dels nostres grups o artistes als locals del Camp de Tarragona'. Aquesta selecció també vol trencar una llança a favor de la varietat d'artistes i d'estils que es poden punxar en qualsevol local nocturn. Per això, el programa radiofònic ha fet una crida als pubs musicals que hi estiguin interessats a col·laborar 'programant les nostres sessions quan ho creguin oportú'.

L'equip del programa 'Cops i Flames' de Punt 6 Ràdio (99.8 FM - www.punt6radio.cat ), que s'emet tots els dissabtes de 4 a 6 de la tarda, està format actualment (per ordre d'antiguitat) per Josep Cartanyà, Jordi Pinyol, David Fernàndez, Marta Trill i Manel Gausachs, que exerceix de corresponsal a Barcelona. El programa va ser fundat per Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes el 14 de gener del 1989 a Punt 6 Ràdio (aleshores Ràdio Músic Club) i, des d'aleshores, hi han participat diversos membres com Montse Mallafrè, Laura Poblet i Iolanda Pàmies, a més dels actuals ja citats.

El programa també és conegut per ser impulsor del concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música' i per les seves maratons musicals, la darrera de 100 hores de música en català el 2009, que han servit per celebrar l'aniversari en diverses ocasions.

40 anys de cineclub al Centre de Lectura de Reus

El 4 de desembre passat va fer 40 anys de la primera projecció al cineclub del Centre de Lectura. Un grup de pioners del cinema i d'altres inquietuds socials d'uns moments foscos de les darreries del franquisme van fer possible que l'antic Teatre Bartrina del Centre de Lectura acollís la projecció de 'Los olvidados' de Luis Buñuel, presentada per l'inoblidable savi i combatent del cinema Miquel Porter-Moix. Enric Roig, Pere Prats (creador del logo del cineclub), Patrici Ricart i Josep Borrell foren aquests pioners.

Font d'informació: Secció de cineclub del Centre de Lectura

Per celebrar aquest 40è aniversari s'ha organitzat un cicle que permetrà tornar a visionar les 15 pel·lícules amb més èxit projectades al cineclub durant aquestes quatre dècades.

Les projeccions es podran veure en periodicitat quinzenal els dimecres de gener a maig i d'octubre a desembre a la sala d'actes del Centre de Lectura de Reus, a partir de dos quarts de 8 del vespre. L'entrada és gratuïta.

Si voleu conèixer la programació completa d'aquest cicle especial cliqueu aquí.

Evidentment també podeu assistir a les projeccions de la programació habitual del cineclub els divendres a les 10 de la nit al Teatre Bartrina.

I que en siguin 100 més (com a mínim)

Tal dia com avui, el 23 de novembre de 1909, naixia a Reus una nova entitat esportiva amb el nom de Club Deportiu que agrupava antics membres del Reus Futbol Club. Més endavant foren incorporades al Club Deportiu les entitats esportives locals Club Velocipedista i Sport Club Reus. Arran d'aquesta fusió s'adoptà el nom definitiu de Reus Deportiu.

Per saber més sobre la història del club centenari cliqueu aquí.

També podeu llegir la notícia que publica avui el diari Reus Digital en motiu d'aquesta efemèride.

Per a una ciutat com Reus tenir un club centenari, a més a més d'altres coses, és molt important.

FORÇA REUS !!

The Wall

Avui s'acompleixen 20 anys de la caiguda del mur de Berlín.

Però, tal com podem llegir en aquest reportatge de Vilaweb, al món encara queden molts altres murs que caldria derruir.

Woodstock: 40 anys d'un festival irrepetible

Quan es va celebrar el festival de Woodstock, l'any 1969, només tenia 8 anys. Va ser uns anys més tard que vaig descobrir la grandesa d'aquest esdeveniment, arran de la pel·lícula-documental de Michael Wadleigh i Martín Scorsese que es va fer sobre aquest festival. Una pel·lícula d'aquelles que et deixen amb la boca oberta i que resten per sempre més en el record.


Aquests dies s'han complert 40 anys de la celebració d'un festival que, ara per ara, és pràcticament irrepetible.

Qüestió d'aniversaris

Avui fa 78 anys que es va proclamar la Segona república espanyola. Aquell mateix dia el president Macià proclamava també la Primera república catalana que, tot sigui dit, va resultar molt efímera.



He fet un tomb per alguns blocs i, com no podia ser de cap altra manera, en la blocosfera en general i en la catosfera en particular se'n parla d'aquest aniversari.

Però hi ha una cosa que m'ha sobtat. Molts mitjans de comunicació, entre ells TV3, han posat més èmfasi en parlar del vintè aniversari de l'aparició de la consola Game Boy que no en fer referència a l'aniversari molt més històric i (penso) important de la proclamació de la república.

Ben mirat tampoc és tan estrany. Ja les fan aquestes coses alguns mitjans...

Cinc anys sense el Poeta del Poble

Miquel Martí i Pol va néixer el 17 de març de 1929 a Roda de Ter (Osona), en una família d'origen obrer. Als catorze anys va començar a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil ('La blava', mencionada en ocasions als poemes), i poc després dels quaranta va deixar la feina per l'esclerosi múltiple que li havien diagnosticat tres anys abans. Ja de petit va conrear la poesia, i va participar en activitats culturals catalanistes. També va col·laborar amb el PSUC. El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. El 1978 va rebre un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala. Va rebre diversos premis, entre els quals el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a Roda de Ter.

Avui fa 5 anys...


NO DEMANO GRAN COSA

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

Miquel Martí i Pol

Lluís Companys fou assassinat fa 68 anys

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940).

Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern espanyol (2on.semestre 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola.

El 6 d'octubre de 1934 proclamà l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat.

El 23 de gener del 1939, quan les forces franquistes estaven a punt d'entrar a Barcelona, va travessar la frontera francesa junt amb el lehendakari José Antonio Aguirre i es va exiliar a Perpinyà, traslladant-se després a París per treballar en la representació en l'exili de la Generalitat (Consell Nacional de Catalunya).

El 13 d'agost de 1940 fou detingut per la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França. Fou portat primer a Madrid i se li obriren diligències per 'ser el President de la Generalitat, Ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya'. Després de diversos interrogatoris, fou traslladat el 3 d'octubre al castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il·legal.

A dos quarts de set de la matinada del 15 d'octubre de 1940 era afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Tenia 58 anys. És l'únic president d'una nació democràtica assassinat pel feixisme, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial. L'últim que va cridar abans de morir va ser 'Per Catalunya!!!'

Freddie Memorium

Aquest 24 de novembre ha fet 16 anys que se'n va anar.

Per sort la seva música restarà per sempre més entre nosaltres.



Freddie Memorium
(Sangtraït)

Tu vares ser d'aquells primers
que em van fer creure
en la gent d'un altre món,
sentint la veu com sortint de les ones,
esperit de dona dins la veu.

Eres dur, eres fi, eres reina si !!!
Dins el cos estrany d'un esclau.
Eres tu, ella i tu, cantàveu per a mi,
presoners del mal, d'un gran mal.

Jo no sé pas com explicar les sensacions
que m'acompanyaven quan escoltava
la música forta que esgarrapava
la meva pell.

I ara no puc dir-te res perquè has mort.
La Reina de la Nit només eres tu,
només tu, només tu i res més que tu.

Freddie, tu saps, ara ja saps
el que vull dir-te sense paraules.
Tu eres un mestre, un mestre de mestres
que ens recordaves que tu eres llei.