RELAXANT

Després d'un finde intens en quant a entrenaments, i després de descansar en la jornada d'ahir per motius laborals (i també perqué les meves cames ho demanaven, no us tinc que enganyar), avui sortideta de relax, a moure una mica les cames, disfrutant d'un dia que realment era primaveral (ja tocava!) i on se m'ha fet curt i tot a l'arribar a casa. Les tentacions d'allargar una mica més m'han passat pel cap, però pensant en tot el que queda d'aquesta setmana, millor deixar-ho havent complit amb el que tocava que ja vindràn els dies en que pensaré en arribar a casa per culpa del mal de cames.


---- Relaxant tranquilament en un tomb per les costes, buscant sempre terreny pla i molt agilitat de cames, arribant a casa amb 2 horetes i 15 minuts i 61 km. Anem recuperant sensacions de pedalada a poc a poc.

NORMALITAT

Dona gust tornar a la normalitat, poder entrenar sense preocupar-se de dolors, ni molèsties ni res semblant, només d'arribar a casa sense pillar "globos", o si el pilles, que sigui el més a prop de casa possible. Ara toca recuperar el temps perdut, aquell puntet òptim que tenia abans de la tendinitis i que ja em permetia treballar a fons, i preparar-me per a una temporada que segueix sent il.lusionant i de la que penso disfrutar enormement. I és que quan et falla i la recuperes, és un plaer tornar a la normalitat .............

Us deixo una foto de la notícia del cap de setmana, Xavi Tondo s'imposava el dissabte a en una etapa de la Paris-Niça, un gran triomf pel ciclista català. Jo només he compartit algunes estones breus amb ell, més que res creuar-nos i saludar-nos o venir ell de darrera i passar-me com una bala després de saludar-me, però els que tenen la sort de conèixe'l diuen que és igual d'increïble com a persona que com a ciclista. Us deixo un link d'algú que sí que el coneix i que us podrà expressar millor que jo l'alegria que sentim tots els que em compartit carretera amb ell, llegiu-lo que val la pena.

TRES I QUATRE

Pintava malament el finde, anunciaven pluges, però per sort no han arribat (o al menys no ho faràn fins demà dilluns, o això sembla), així que a aprofitar que l'aigua no queia del cel per a sortir a rodar i de passada veure com evolciona el genoll. De moment, aguanta una hora i mitja abans de començar a molestar i fer algunes punxadetes, però la sensació general és molt més bona. En companyia del Javi, ens hem dedicat a arreglar el món i rodar buscant una ruta plana per les costes del Baix Camp, i a mig camí hem fet una paradeta al banc de la cocacola a on ens hem trobat a la grupeta del Baix Camp que també paraven a recuperar una mica de forces fent xispes i minis. De tornada, el gas de sempre, i aquí és on el genoll ha començat a queixar-se una mica més del normal, així que he decidit afluixar i arribar a Reus al meu ritme, amb el Javi, el JR2 i l'Iñaki, que s'han quedat amb mí. Aquesta guerra no era la meva, de moment, així que no valia la pena forçar.



Com hem arreglat el món aquest dissabte, eh Javi? Gràcies per la companyia!

Avui diumenge tenia pensat fer rodillo, per a donar-li una mica de marge de recuperació a la zona lesionada aquests primers dies, i després de dormir com una marmota fins quasi al migdia, he vist com el cel no estava tan tapat com havien anunciat, fins i tot el dia era millor que el dissabte i ni rastre de pluja, així que després de vaguejar per casa fins a mitja tarda, una sessió de rodillo light on quasi no he notat molèsties, el temps que hi he estat tampoc donava marge a tenir dolor, només han sigut 40 minuts, però l'important avui era estirar i observar. Demà si el dia respecta, sortiré a rodar de nou a veure si el genoll aguanta ja una mica més d'hora i mitja i com assimila tres dies seguits.



Mmmmm....... feia tan de temps que no en menjava i estàn tan bons, que tot i que no me'ls mereixia perqué quasi no he cremat res, no he pogut resistir-me i he sucumbit al plaer dels minicroissants de la pastisseria de Cambrils. Us els recomano!!!

---- Rodada suau el dissabte, sense pulsòmetre ni res, durant 2 hores i 32 minuts, i sessió de rodillo suaveta el diumenge de 40 minutets, aquesta sense quasi molèsties de cap mena. Quines ganes tinc de fer gas a fondo ..........

DIA DOS

Segon dia pedalant, aquest cop ja a la carretera a provar-me. Sensacions estranyes, entre bones i no tan bones, al posar-me de peu notava una mica de molestia encara, però per sort res a veure amb el dolor de fa unes setmanes, així que és més una cosa psicologica i residual degut a la lesió que hi va haver, que no pas motiu per posar-se les mans al cap. Per a no estar pensant tota l'estona en el mateix, res millor que sortir acompanyat, així que en paral.lel amb el Jefe i xerrant tota l'estona, la sortideta ha passat molt millor. Demà volia repetir sortida o fer rodillo, però ja veurem que faig al final, que tampoc es plan d'anar forçant massa ara que acabo de sortir-ne, així que escoltarem que diu el cos i llavors decidirem.



La imatge curiosa del dia: el canó que hi ha a fora del magatzem de chatarra de Reus. Confiem en que estigui descarregat ......

---- Rodant 1 hora i 30 minuts, se m'ha fet molt curt i tot, només amb molèsties a l'hora de posar-me de peu, però res a veure amb fa dues setmanes. Anirem observant en el dia a dia.

DUES SETMANES DESPRÉS

Avui feia exactament dues setmanes de l'últim cop que vaig sortir a pedalar, el dia de Reis, on vaig haver de girar al cap d'una estona pel dolor als genolls. Després de descansar uns dies i un cop amb el vistiplau del fisio, avui he tornat a pujar a la bici. Ha hagut de ser al rodillo, ja que feia bastant de vent i a més, per temes laborals, no disposava de més hores que cap al vespre, però molt content de tornar a sentir les cames actives després de tants dies!

---- Només han sigut 38 minuts, on m'he notat estranyíssim, degut a l'inactivitat, amb les cames molt pesades i pestoses, i de molèsties res de res. A partir d'ara, a seguir sumant.

A PEDALAR!!

Finalment, la visita a ORS l'he fet aquesta tarda; després de parlar amb el Marc la setmana passada, va voler que ens veiessim avui, ja que de Vic a Reus hi han unes dues horetes en cotxe i aproximadament 170 km, i només vol que pugi a veure'l si és absolutament imprescindible i necessari (això ja diu molt a favor d'ells, sempre m'han tractat molt bé i amb molt d'interés, només tinc bones paraules cap a ells). Així que després de torturar-me una bona estona a la camilla, les seves paraules han sigut: "aquest cop, assegurat de portar les mides del sillín bé, i ja no tens excusa per a no pedalar, no et vull veure per aquí en un temps".

Molt bones notícies, després de dues setmanes de descans, tornaré als entrenaments de forma progressiva, que ja queda menys per a començar la temporada i porto retard amb la forma física, tocarà patir de valent al principi!!

DESAFORTUNAT

No, no parlo de mi, sinó d'un corredor colombià que es diu Mauricio Soler. Us enrecordeu d'ell? Després de brillar al Tour del 2007, guanyant la Classificació de la Muntanya i una etapa, i acabant 11è. a la general, i aprofitar unes setmanes més tard el punt de forma guanyant una etapa i la General de la Vuelta a Burgos, tot feia presagiar que tindriem un nou escalador colombià que despuntés a la muntanya i aspirés a fer podis en les generals de les grans voltes com feia anys que no passava. Però a partir de 2008, la sort li va girar l'esquena: tot va començar al Giro, on va anar per a fer una bona classificació i confirmar la seva progressió, però va patir una caiguda i es va trencar el braç esquerra, veient-se obligat a abandonar. Va recuperar-se a temps per a disputar el Tour, però una nova caiguda només començar la prova (en la primera etapa!!) on es va tornar a fer mal al braç esquerra el van obligar a retirar-se de nou uns dies més tard. Va poder acabar segon a la Vuelta a Castilla y León, però aquella temporada va ser per a oblidar.

Semblava que pitjor no li podia anar, però a la temporada següent, la 2009, la sort tampoc el va acompanyar. Va començar el Giro del Centenari, de nou amb aspiracions a la general, però després de patir una nova caiguda va haver d'abandonar unes setmanes més tard. De nou la mala sort, aquest cop en forma de no-invitació del seu equip, el va deixar sense Tour. Com a resultats més destacats de la temporada, la 5a. plaça a la Volta a Burgos i un 2n. lloc a la Settimana Lombarda, lluny de les aspiracions que segur que tenia el colombià a principis de la temporada.

Aquest 2010 havia canviat d'equip, firmant pel Caisse d'Epargne, en busca de poder córrer de nou el Tour, deixar enrere la mala sort i retrobar-se de nou amb el Soler del 2007, per a fer oblidar aquestes dues nefastes temporades i confirmar que aquell 2007 no va ser només una cosa puntual. Però sembla que la mala sort encara el persegueix, ja que ahir el van atropellar quan arribava d'entrenar.

Trobo un cert paral.lelisme amb la seva situació i la meva (salvant les distancies, és clar, ja que ell és Pro i jo un simple matat), però esperes que amb el canvi d'any i de temporada, la mala sort deixi de cebar-se amb tú, oblidar-te de caigudes i problemes físics i les coses et comencin a anar rodades, ja que mentalment això ajuda molt, però sembla que a ell tampoc li acaba d'anar bé del tot. Sempre he tingut predilecció pels escaladors, i tot i que reconec que el seu estil dalt de la bici no és massa estètic, és un dels corredors que admiro, així que des d'aquí li desitjo una ràpida recuperació, que la mala sort el deixi de perseguir i que ben aviat torni a ser aquell escalador que aspirava a fer podis en les grans voltes i a guanyar el maillot de la muntanya del Tour. Ànimos Mauricio!!!!

---- Porto una setmana sense entrenar, per ordre del fisio, i ja tinc un mono i unes ganes boges de ser dalt de la bici. Les molèsties ja son mínimes pujant i baixant escales, però desde l'any passat, he après que cal tenir el cap fred i esperar a que estigui ben curat per a poder tornar a entrenar sense patir per a res. A veure que diu el fisio demà. De moment, el dimarts i avui a la piscina, a cremar estress i fer una mica de fondo, uns 2.700 metres en cada sessió, més unes tandes d'apneas. M'agradaria comprovar en una prova d'esforç, si realment ha augmentat una mica l'VO2 aquest treball de piscina, només per curiositat.

COMPLEXE DE PEIX

No sé si mutaré en peix o no, però ja fa tres mesos que estic nedant i cada cop em trobo més a gust a l'aigua. Normalment, la piscina s'acaba a finals de gener, i després ja entra tot treball damunt de la bici, però mentre no pugui pedalar, el que no faré es estar parat del tot i em dedicaré a nedar. Ara ja estic bastant adaptat a l'aigua, i això em permet fer entrenaments amb tirades llargues, sèries de 100 metres a un temps marcat, i també incorporar-hi apneas, per a treballar una mica més la capacitat pulmonar. Tot aquest treball de fons a l'aigua després s'ha de poder traspassar a la bicicleta, per a obtenir-ne els beneficis, així que espero poder estar en breu pedalant i notar una mica els resultats. Porto quatre dies, i ja tinc un mono de pedalar terrible, però cal una mica de paciència encara. Les molèsties al genoll cada cop es noten menys, a veure que em dirà el fisio a la pròxima visita.

---- Treball de fons a l'aigua, amb dues tirades llargues i entre elles unes quantes apneas, per a sumar un total de 2.600 metres. M'ha passat pel cap agafar el suro i posar-me a fer alguna tirada de cames, però aviat m'ho he tret del cap. Si no puc pedalar, millor deixar-les descansar el màxim possible.

PETITA PARADA

Petita parada en la preparació de la temporada 2010. Sembla que no m'he tret del damunt encara la mala ratxa que portava del 2009, i després de notar dolor al genolls, ahir dijous vaig decidir anar a veure el Marc, i m'ha trobat que tin una sobrecàrrega al tendó del quadríceps de la cama dreta, acompanyat d'una petita inflamació del mateix; no és res greu, però sí que vol descans, estiraments, i tornar a entrenar de forma progressiva. Com ha estat això? Bé, em vaig proposar no escirure més desgràcies al blog, però en vista de la situació, no em queda més remei que fer-ho. A principis de desembre vaig decidir fer una sortida amb la grupeta, així de passsada trencava la rutina dels entrenaments en solitari i xerrava una mica amb la gent, que feia temps que no els veia, i em van fer caure. Per sort, jo només em vaig fer "xapa i pintura" però el quadre es va trencar, així que no em va quedar més remei que gastar-me la paga doble en un quadre nou. A finals de mes em va arribar, i quan el van muntar, no em van ficar el sillín a la mida que portava, ja que ho van apuntar malament al desmuntar el quadre trencat, i estava una mica baix, el suficient per a fer que en cada pedalada els genolls no treballessin com els toca i es van anar carregant. El cap de setmana passat, vaig arribar a casa el diumenge amb mal als dos genolls, i després de corregir l'alçada i descansar un parell de dies, per Reis vaig sortir a pedalar però al cap de 40 minuts vaig haver de girar que em feia mal el genoll dret. Amb l'experiència de l'any passat, de seguida em vaig ficar en mans de gent que en sap, ja que la temporada és molt llarga i no vull anar arrastrant problemes fins a trencar-me, i em van diagnosticar el que us he comentat a dalt de tot.

El descans no és total, el fisio m'ha dit que puc fer qualsevol activitat que no impliqui fer força amb les cames, així que de moment, durant aquests vuit dies de descans de bici, em dedicaré a fer treballar el cor a la piscina, i de passada treballar una mica el tronc superior al gimnàs que també m'anirà bé de cara a la temporada que m'espera.

Us poso unes imatges de la nevada d'avui a Reus, una cosa molt inusual i que ha sorprès a la ciutat: realment ha sigut molt bonic, llàstima que no ha cuallat.


A primera hora del matí, davant de l'oficina, la neu anava caient, però encara ho feia de forma suau.


Més tard, ja cap a mig matí, queia de forma més intensa i començava a cobrir arbres i cotxes.

Aquest cotxe ha quedat ben tapadet, llàstima que amb el vent ha acabat desfent-se de tot arreu.

---- Avui tanda de piscina, ja porto uns tres mesos nedant, i això em permet fer tirades llargues sense cap problema. En vista del temporal que ha fet, crec que segurament hi haguès acabat igualment.