26 d’oct. 2009

RUTINA

A poc a poc, tornem a la rutina. Encara sortint a rodar dia si dia no, mentre em vaig acostumant a pedalar i agafant to a les cames, els caps de setmana han variat una mica: ara toca anar a dormir aviat una altre vegada com a mínim un dels dos dies, per a poder fer alguna tirada llarga i anar agafant fons de nou. El dissabte al matí, en companyia de Jofre i Iñaki, vaig rodar en paralel amb el primer mentre comentavem com li havia anat la temporada 2009 de BTT, i els objectius que es marcava de cara al 2010, que espero que li vagi igual de bé o millor que aquesta. Iñaki es va estar reservant a roda dels dos durant bona part de la sortida ja que el dia següent prenia part a la marxa de BTT de Bellmut del Priorat, on la mala sort el va tornar a perseguir i va punxar als 8 km. De totes maneres, ell no perd la il.lusió i les ganes de seguir disfrutant d'aquesta modalitat que acaba de descobrir, i estic segur que a la pròxima tindrà més sort i podrà acabar ja una prova. Jo per la meva banda, em dedico a la meva, anar fent i anar sumant, com les formiguetes, que cal acumular hores i km a les cames.

Atenta a tot: mentre jo preparo la bici i tot el que em fa falta per a sortir, ella sempre està atenta a tot, no se'n perd ni una. Crec que li compraré una bicicleta petita a veure si em vol acompanyar algun dia, jejeje .....

De tornada cap a Reus, una mica de vent de cara, com sempre, així que vaig aprofitar per a posar-me a roda d'aquest parell una estoneta, que també em tocava.

---- Ja queda poc per a acabar Octubre, a poc a poc recuperem to i sensacions, així que una setmaneta més de transició i donarem el tret de sortida al que oficialment es coneix com a hivern.

22 d’oct. 2009

AGULLETES

Feia ja molts mesos que no tornava a tenir mal de cames, a no tenir agulletes, les cames no em feien mal al pujar les escales ...... però de nou totes aquestes sensacions "desagradables" han tornat, després d'uns quants dies rodant per a tornar a adaptar-me a la bici. Estic content, perqué vaig recuperant la normalitat, dia a dia i de mica en mica. Ara molta gent fa el descans, o aixeca el peu, per a recuperar de la temporada passada, però en el meu cas, tot aquest mes me l'he passat retrobant sensacions que ja havia oblidat. En quant acabi el mes d'octubre, a tornar a començar de nou, a fer l'hiver propiament dit, i a carregar les piles (i les cames) per a una temporada que serà dura, molt dura ...... però molt il.lusionant!!

Aquesta foto és d'ahir dimecres: després de ploure fins a mig matí, sortia de casa amb una imatge enganyos, el cel ja sense núvols amenaçants, un dia tranquil ..... doncs no, perqué el vent ja començava a castigar, tot i que encara no ho feia amb força; és la creu dels que entrenem per la zona de l'Alt i el Baix Camp.


Tornar a rodar per "l'arcén", una sensació molt agradable i que no té preu!

7 d’oct. 2009

UN DIA GRIS, PERO MOLT FELIÇ

Tal i com diu el títol del post, avui ha sigut un dia molt feliç, tot i que el cel no acompanyava. Després de 9 setmanes, he decidit no esperar fins a tenir l'alta del metge i he sortit a rodar. Només ha sigut una hora i quart, però tornar a recuperar la sensació de llibertat que tens quan ets a dalt de la bici, que sembla que podries arribar a la fi del món (o si més no, a la fi de les carreteres) només pedalant, no té preu. Sobren més paraules ........

Si la fisio veu aquesta foto em mata: rodant per la carretera, i sense les mans al manillar.

6 d’oct. 2009

ELLA NO ENGANYA

La bàscula no enganya, ella sempre diu veritats, i de vegades pots estar-hi d'acord, i de vegades no. Prop de 8 mesos parat, donen per moltes coses, i una d'elles és guanyar pes; recordo que abans de "trencar-me", al febrer, estava al voltant de 65 kg, afinant ja pel començament de la temporada, i resulta que ara estic 6 kg per damunt d'aquest pes. El que passa que aquests kg son enganyosos, ja que el cos ha perdut massa muscular i ha guanyat greix, i per tant, realment son més de 6 kg els que m'he engreixat; no sé si és bo o dolent, però la gana no la perdo i he continuat menjant igual que quan entrenava (val, he de ser sincer, també han passat factura els "entrenos nocturns", però es que soc jove, tampoc era qüestió de quedar-se a casa tot aquest temps, no?). Desde fa uns dies, amb el rodillo, ja he pogut anar controlant una mica el pes, però tinc decidit que a partir d'avui ja començaré a rodar. A rehabilitació m'han dit que estic quasi curat, així que ja no esperaré a que d'aquí 8 dies el metge em doni l'OK. Aniré amb compte de no caure, crec que més mala sort ja no es pot tenir i ara em toca una bona ratxa i llarga, i començaré a agafar to per l'any que ve, que em farà molta falta.

Ara només cal deixar que les hores dalt de la bicicleta i la meva genètica de "Fido Dido" facin la resta per a tornar a baixar a un pes òptim; això sí, a poc a poc, sense obsessionar-se tampoc en perdre'ls tots en poc temps.