SENSE PARAULES

Avui he conegut la tràgica notícia de que en Xavi Novell ens ha deixat, degut a un accident de trànsit mentre entrenava. No hi ha paraules per a descriure la sensació de ràbia i impotència quan passa una cosa així, tampoc tinc les ganes ni la motivació suficient per a intentar buscar-les.

No el coneixia personalment, només vam intercanviar quatre paraules a la Terra de Remences i seguia el seu blog habitualment, però tothom que el coneixia deia que era molt bon paio i no n'he sentit cap paraula dolenta. Des d'aquí, donar el pèsam a la seva família i amics més pròxims.

Descansa en pau, Xavi Novell, descansa en pau Masaai.

ENCARA FALTA UN MES ....

Ja m'han tret el guix, ja començo a fer vida quasi normal, però encara no em deixen sortir amb la bici per la carretera. Potser exageren una mica massa, fins el 14 del més que ve no tinc visita (que espero que sigui l'última i definitiva) per a que em donin l'alta. Em van dir que tocava fer rehabilitació (d'acord totalment) i que no agfafes pes ni fer bici de carretera fins al cap de 6 setmanes (d'acord en part, però segueixo pensant que 6 setmanes és massa temps, tot i que els metges sempre es volen curar en salut), que si tenia una caiguda la fractura podia ser molt pitjor. Així que 12 dies després de treure'm el guix, avui per fi he començat amb la rehabilitació (vregonyós com va la seguretat social, però no vull entrar massa en el tema que donaria per moooolts posts), han sigut 45 minuts una mica dolorosos, tot i que han vist que he recuperat molta mobilitat al braç, i això és per estar contents. Seràn tres setmanes de treball a l'hospital i a casa (molt important aquest últim, i que m'estic currant des d'avui), i després a esperar fins la setmana següent la visita del metge. M'han dit que puc fer bici estàtica, així que començaré a fer bici a dalt del rodillo fins que aques tregui fum, a l'espera d'anar avançant una mica la forma "zero" que tinc desde que em vaig lesionar pels voltants de febrer i així no deixar tanta feina acumulada al començar a fer l'hivern. Espero que a partir d'ara, tot siguin ja bones notícies, oblidar aquesta nefasta temporada 2009 i compartir amb tots i totes les aventures i desventures dalt de la bici.

Per a que pogueu comparar el que es pot arribar a perdre en un mes i poc sense utilitzar una extremitat, aqui teniu una foto del braç bo ...........

....... i aqui una del braç dolent, només veient la diferència entre l'avantbraç, ja us podreu imaginar com deu ser entre el biceps i triceps d'un braç i l'altre. A treballar a tope per recuperar el to muscular i, sobretot, els moviments de rotació.

Com que havia d'estar un mes de baixa, em vaig comprar aquest llibre que ja feia temps que li anava darrera, amb l'intenció de fer els dies menys avorrits, i em va enganxar tant, que me'l vaig acabar en només sis!! El recomano a tothom, és una bona manera d'apendre a veure la vida sempre en positiu i de no rendir-se fins al final.

----- Primer dia de "contacte" amb la bici després de quasi set setmanes parat, estic fet caldo físicament, així que de moment amb 45 minuts n'he tingut més que suficient, i cap al final notava que les cames se'm cansanven!! Tot i ser depriment, de mica en mica aniré acumulant minuts dalt del rodillo, mentre no pugui sortir a la carretera, però ara no cal abusar.