DEFINITIVAMENT, ODIO EL GIMNÀS!!

Molts dies sense escriure res, però es que no tenia ganes ni moral, i ara sabreu perqué. Com bé diu el títol del post, definitivament odio el gimnàs, més que mai. Sé que és un treball necessari, que s'ha de fer per a complementar la bicicleta, però això no vol dir que t'hagi d'agradar, i més quan, en un dels últims dies que et queden patint amb les peses, vas i et fas mal. Dijous em va passar fent premsa, que a l'arrencar, vaig notar una estirada a la part baixa dels lumbars. Vaig fer-la bé, vaig acabar el circuit, vaig anar a casa a fer el rodillo pertinent per al transferència, però al fer els estiraments, ja vaig veure que algo anava malament. Em feia mal la part dreta les lumbars, i no tenia massa bona pinta. Per sort el meu fisio, el Carles, em va agafar a última hora (moltes gràcies Carles, de veritat, ets un bon amic) i vaig passar per les seves mans. Per sort la cosa no ha quedat en res més que una contractura lumbar, però que resulta molt molesta i farà trastocar els entrenaments que tenia programats. El cicle de "càrrega + acumulació" de 28 dies només ha durat 12, el meu cos ha petat, però així és la vida, no? La part positiva és que es tracta d'una "lesió per sobreesforç", i això el que vol es calma i fisio, per a curar bé, i més en un lloc tan delicat.

He d'entonar una mica el mea culpa perqué repassant el perqué m'havia fet mal, reconeixo que aquesta temporada he descuidat una mica el meu tronc superior, i això, quan tens la columna com un "cromo", no ho pots descuidar; a més, hauria d'haver fet uns quants abdominals i lumbars més al dia, no només quan feia gimnàs, ja que l'any passat en feia fins i tot quan no em tocava per a cuidar sobretot lesions d'aquest tipus. Després d'uns dies una mica abatut, ara toca continuar cuidant-se aquesta zona amb fred i calor, estiraments i fisio, i esperar a tornar a estar recuperat del tot per a poder entrenar al 100%, ja que és una zona delicada i no vull tornar-me a fer mal. Fa molta ràbia perqué estava assimilant molt bé les carregues i el volum dels entrenaments, però no s'hi pot fer més

Si caus, és per tornar a aixecar-te, aquesta és la meva filosofia de vida, així que aquest pas enrera no farà que tiri la tovallola, sino que m'ajudarà a aprendre dels meus errors i no tornar a caure-hi.

---- Finde molt de relax comparat al que estava acostumat fins ara, per sort puc sortir a rodar que no em fa mal, però cal ser prudent i no forçaré més del que em toca. Aquesta setmana serà més tranquila, mentres veig com evolucionen les lumbars.

A CONTRAVENT

Ja fa més d'una setmana que al treball de volum li he afegit el treball de sèries, i em toca apretar les dents més del que feia fins ara, i avui no ha sigut una excepció. A més, com que ha fet una mica de vent per la zona on he sortit a entrenar, he buscat expressament fer les sèries de cara al vent i en terreny ondulat i pestòs, per a afegir una mica més d'exigència. La veritat és que en l'última, amb el vent tota l'estona de cara i un terreny sempre picant amunt, en alguns repetxons he hagut de treure el plat perqué semblava que les cames ja no donaven més de si; a part de la fatiga muscular, he començat ja l'última tanda amb una mica de sensació de buit a la panxa, però he decidit no menjar fins a acabar tot el treball de qualitat de la sortida.

De tornada, mentre estava recuperant, m'he trobat el Jofre, vestit ja amb l'equipció del seu nou equip, el Biciaccion-Scott-Alcañiz, que a més venia de fer sèries també i per la mateixa zona que jo, quina casualitat que no ens haguem trobat; l'última hora d'entrenament s'ha fet més amena compartint carretera amb ell.

L'arribada a casa, com de costum, ja quan començava a pondre's el sol.

---- Un dia més apretant les dents i forçant les cames, en busca d'anar millorant la forma pas a pas, i acabant l'entrenament amb 4 hores i 112 km. Aquest cop les sèries contra el vent han passat una mica de factura a les cames, caldrà recuperar bé pels pròxims dies.

DESPRES DE LA TORTURA, UN DESCANS

Ahir dilluns, després dels 300 km acumulats el cap de setmana, començava una altra setmana de "carrega + acumulació", amb una nova sessió de tortura de cames al gimnàs, acompanyada de rodillo per a fer la transferència. A les cames els hi costava una mica tirar com sempre, però es normal tenint en compte tot el "tute" del cap de setmana.

Avui, el descans setmanal, per a assimilar el treball d'aquests tres dies seguits, i preparar les cames per als següents dies que han de venir. Aquest cop el dia de descans ha sigut una mica diferent, ja que és hora de començar a pensar en l'inici de la temporada que ja s'acosta i per tant, toca anar controlant una mica el pes. Així que a partir d'ara, en els dies de descans, a controlar una mica el que es menja, ja que al no cremar tant com en els dies d'entrenament, no cal ingerir tantes calories.

---- Dilluns dia de gimnàs i després 40 minuts de rodillo, i avui dimarts dia de descans, que a les cames també els hi tocava, però sense oblidar els estiraments per a facilitar la recuperació. Quan les portes carregades, aquests descansos s'agraeixen molt.

---- Gran actuació dels companys de l'A.C.77 a la social de Tortosa, en especial del Jose, que va estar escapat bona part de la cursa fins a pocs km del final.

A TOPE

Dos dies a tope aquest cap de setmana, sense descans per a les cames, i carregant de km i de treball. El dissabte, sortida per tota la zona del Priorat, una zona plena de pujades i baixades, amb molts pocs trams plans i bàsicament tobogans, puja i baixa continuats i pujades no massa dures, de 4 o 5 km com a molt, colls curts pero mantinguts sempre entre el 5-6%, ideals per a fer series. Així que acompanyat del Jefe, Iñaki, Jordi Sala i Judit, vaig començar el meu dia intens del cap de setmana per aquestes terres exigents, pero a la vegada precioses.

Aquí en Sala fent broma; el bon humor sempre està present en les nostres sortides en grup.






Les Crestes de la Llena, una pujada curta però exigent, que rep el nom per aquestes "crestes" que fa la muntanya a banda i banda de la carretera.

La grupeta a punt de coronar les Crestes.


Un cop baixes de les Crestes, entres a la part del Montsant .......

...... un lloc dur i preciòs, amb molta més verdor que no pas la part del Baix Camp.

Els vins, una de les altres especialitats del Priorat.


Tot i que feia masses dies que no tocava la bici, Iñaki ha aguantat al seu ritme tota la sortida i ha acumulat un bon dia de treball.

Ja queda menys per arribar a casa, aquí la grupeta sense Sala, que un cop coronat el coll d'Alforja, va haver de marxar cap a casa que se li feia tard.

Esperit Baix Camp: els colors poden canviar, però el Jefe i jo sempre portarem un trosset d'aquest club a dintre nostre per sempre.

Amb un dia que va acompanyar moltíssim (ja era hora), vaig arribar a casa amb un desnivell acumulat de 2210 metres després de més de 5 hores i mitja per les terres del Priorat.

Dissabte poca historia, un dia lleig, gris i fins i tot una mica fred, on l'objectiu era continuar acumulant milles a les cames, aquest cop però per terreny més aviat pla. La fatiga es notava a les cames, i mantenir el ritme marcat costava més que de costum; l'exigència del dia abans passava factura, i l'última mitja hora abans d'arribar a casa l'he fet apajarat, pensant en arribar a casa i menjar, però he pogut complir amb el que em tocava.

Fer "tras-carro" no era massa bona idea, no fos cas que al cavall li donés per donar cosses.

És epoca de calçotades, i sobretot per la zona de l'Alt Camp, a cada masia veus un foc i sents l'olor a calçots.


De vegades te la jugues una mica quan proves coses noves, però de moment us puc dir que estic molt satisfet del rendiment de les Tubeless de carretera.

---- Finde de treball dur i km a les cames, completat amb èxit. Dissabte dia de qualitat amb treball de sèries en pujada i per terreny ondulat, completat amb 5 hores i 40 minuts, 138 km, 2210 metres de desnivell acumulat i més de 4000 kalories cremades. El diumenge, per un terreny més suau, a rodar durant 4 hores i 30 minuts i 126 km més a les cames. La primera setmana de "càrrega + acumulació" ja ha passat amb èxit, ara a continuar sumant.

PATIMENT!!

Bufff!!! Quin patiment avui amb les series, no hi havia gens de frescura a les cames, en part per culpa d'aquests tres dies anteriors a base de gimnàs i rodar amb el vent, i aguantar tanta estona amb el plat es feia etern. Disfruto patint i exigint-me, pero avui anava mirant el temps del "laps" a veure quan quedava per acabar cada serie i començar la recuperació.

Les cames estaven pesades, costava fer pujar les pulsacions, i per mantenir-les a l'interval de pulsacions que em tocava, havia de fer més força que habitualment (ay la frescura!!), estar concentrat, i apretar les dents, i tot això feia que els minuts es fossin eterns. Finalment, quan les he acabat, i després de recuperar ja de l'última sèrie, a rodar les cames durant una horeta a un ritme viu, així que de passeig, res de res. En acabar, uns bons estiraments, avui els he disfrutat més que mai, i a més he fet la taula que tinc per a dies on acabo amb les cames molt cascades com avui, que és més llarga, però ajuda molt a la recuperació. Demà em toca descans, que el finde n'hi haurà més, i millor!!


---- Avui, ni vent,ni aigua, ni res de mal temps, un clima genial, l'únic que no anava bé del tot eren les cames degut a l'acumulació que portava, però he complert amb tot el treball que em tocava i han sortit 4 hores i 112 km. Demà toca descans, i a més ben merescut.

L'OPCIÓ MÉS SENSATA

Si ahir va bufar fort, avui encara ho ha fet més per tota la zona de l'Alt i el Baix Camp, i la veritat és que era perillós sortir a entrenar; si ahir ja vaig tenir algun susto, avui segur que hagués sortit volant, així que he hagut de fer canvi de plans i deixar el que tenia pensat fer per demà, i he triat l'opció menys arriscada, o en aquest cas, la més sensata: sessió de peses. No ha sigut agradable, i al damunt encara arrastraba algunes agulletes de la sessió de gimnàs de dilluns, però a apretar les dents i a fer força, que igualment m'hagués tocat fer-ho demà si avui sortia en bicicleta.

En acabar, cap a casa i a pujar al rodillo a fer la transferència, un altre cop el dels cilindres, que me l'han tornat a deixar, al menys la sensació de rodar és més agradable que al magnètic, i al damunt es passa el temps més ràpid, i sense donar-me compte, ja havia fet els 40 minuts.


---- Ja he fet el cupo de dos dies de tortura de gimnàs que tenia programats aquesta setmana amb torutra de cames dilluns i avui dimecres, així que demà, a sortir en bici a complir amb les sèries que em tocaven avui, tan si fa vent com si no (excepte si bufa tan fort com avui, es clar, que tampoc vull sortir volant).

DESCANS ACTIU???

Avui tenia intenció de moure una mica les cames, bàsicament rodar per a decsansar-les una mica, però el senyor Eolo no dona cap treva per aquestes terres, i de nou ha fet acte de presència. Tot i que al matí el dia semblava tranquil, al cap d'uns minuts de sortir de casa ja ha començat a bufar, i cada cop ho feia amb més força, i de res ha servit anar a buscar un possible resguard cap a l'interior: allí també bufava amb força, i a més de costat, cosa que feia difícil mantenir-me en línia recta, amb el perill que això comporta si ve un cotxe per darrera, així que en quant he pogut, m'he desviat direcció al Morell per acabar fent un tomb pel meu tontòdrom particular, on al menys, tot i bufar queda una miqueta més resguardat. Al final el descans actiu no ho ha sigut tan com volia, i veien que guanyava força, he anat cap a casa. Demà, si bufa així, crec que faré un pensament i no me la jugaré.

Avui no hi ha cap foto, i és que amb prou feina em podia deixar del manillar, tota l'estona fent força agafat a la part de dalt, i no parlem ja de la que has de fer amb les cames. Quin infern, en algún moment dels que em venien ratxes fortes de costat he tingut por!!

---- L'intenció era de fer un descans actiu, però al final, tot i tirar de cadencia alta tan com podia, s'ha convertit en un suplici contra el vent de costat que ha durat 2 hores i 45 minuts i 70 km.

EOLO NO PERDONA

No sé si ha sigut per la duresa que ha posat el vent a l'entrenament, les olors a calçotades cada vegada que passava a prop d'un mas o poble, o l'entrenament en sí, però avui no he deixat res de menjar a les butxaques del maillot.

Un dia més, el vent ha bufat amb força per la zona del Baix Camp. No tan com ahir, però avui en principi tenia que anar de baixa a mesura que avancés el matí, però no ha sigut pas així, i l'entrenament s'ha fet més dur del que tocava. Sortint a mig matí, amb la companyia durant una breu estona de Judit i una mica més del Joan, ja s'ha vist que Eolo no afluixaria massa, fins al punt que desde Vinyols fins al peu de la Teixeta, en alguns moments venia alguna ratxa de costat que m'ha fet agafar-me fort al manillar; a més, el desgast de portar la majoria de l'estona el vent de cara o de costat ha fet que quan estava a la part final de la Teixeta anés mig apajarat, i només coronar, tapar-me bé i fer "net" de tot el menjar que portava a la butxaca. Encara em quedava més d'hora i mitja llarga per arribar a casa, però confiava que amb això aguantaria fins arribar, i per sort així ha estat. De tornada, llavors sí que ha afluixat una mica, fent que l'última hora no fos tan torturadora com les anteriors.


---- Han sigut 5 hores i 15 minuts i 135 km. de tortura amb el vent, que han afegit una duresa extra, però després de descansar el dissabte, tocava entrenar sí o sí.

A L'HORA DELS LLOPS ......

De vegades, si vols complir amb el que tens marcat, has de fer malabarismes amb horaris de la feina, hores de sol, etc.... i aquest divendres, va ser un d'ells, fins al punt que vaig decidir que el que tenia marcat pel dissabte, com que havia de fer vendaval (i mentre escric això en fa bastant per aquí), ho faria el divendres, encara que tinguès que arribar una mica fosc a casa. I axí va ser, tot i sortir apurant per arribar a casa just quan comença a amagar-se el sol, entre que ara faig alguna "parada tècnica", ara m'abrigo per baixar el port, etc... al final es va fer fosc de veritat.

Només sortir de casa, el dia va canviar, i va passar de núvol a sortir el sol, quina alegria, al menys la cosa no seria tan fosca. La idea era anar rodant durant un parell d'horetes per arribar al port amb uns quants km a les cames, fer un port llarg però sense pendent exagerada, i tornar cap a casa, i un cop allí, allargar per les circumvalacions en cas que es fes fosc, ja que estàn iluminades, però quan anava direcció a Montbrió per encarar el Collet dels Feixos (per la banda de Colldejou), el cel ja s'ha començat a ennuvolar. Pujant el coll, una mica de vent i també fred, i només coronar, tapar-se bé, baixar i a resar per a que no ploguès. Al final no ho ha fet, i per sort he pogut arribar a les 4 hores donant voltes per les circumvalacions i incorporacions durant poc més de mitja hora, en un petit esforç mental, ja que degut als núvols era fosc i encara quedava una estona per a que les llums s'encenguessin i iluminessin a plena potència.

En arribar a casa, estiraments, dutxa i a compensar la pèrdua de kalories a base de Nutella, plàtans i iogurts, deixant una mica de lloc per al sopar que tenia a la nit, i és que el Félix i la Patri, dos bons amics, "estrenaven" el piset amb un sopar, i no hi podia faltar. Tot i el cansanci de la jornada de curro i de bici, al final he aguantat fins tard fent uns riures i unes birres (sense passar-se, que ara toca cuidar-se ja).

Calma i tranqulitat: per la costa, encara s'està molt tranquil, quin gust rodar ara per aquí; quan arribi l'estiu, però, això s'hauraà acabat.

No us deixeu enganyar: només era un petit núvol, però ha tapat el sol durant uns minuts, i a més ha deixat caure 4 gotes emprenyadores. El solet ja començava a estar mandròs......

A dalt del coll, la cosa ja s'estava tapant i començava a fer una mica de vent i de fred, així que millor tapar-se bé i baixar amb prudència, que en molts trams l'asfalt estava mullat.

Territori Pacman: Rafa comença molts entrenos per aquí, i com que queda a prop de Reus, he decidit fer l'última mitja hora donant voltes com un hamster; degut als núvols, el cel ja estava fosc, i encara quedava una mica per a que s'encenguessin els fanals.

Sense el flash, sembla encara més fosc, però no ho era tant; tot i aixì, atravessar Reus quan ja es fosc es també una odissea, i cal anar amb mil ulls amb els cotxes, que al ser divendres encara van més flipats que de costum.

Ha durat vuit dies exactament, i és que últimament la Nutella va que vola, però necessitava menjar, que havia sortit de casa amb només unes llesques de Nutella a la panxa, i pel camí una barreta.

Tot i estar cansat de no para en tot el dia, no hi ha res millor que fer uns riures i pendre algo amb els teus amics, i aprofitant que el Fèlix (esquerra) i la seva nòvia estrenaven pis, ens hem juntat de nou molts ex-companys del bàsquet, que des d'octubre que no ho feiem.

---- El divendres, arribant a casa a les fosques però completant 4 hores, 104 km i un port, i sort que ho vaig fer així, ja que avui dissabte, amb aquest vendaval que fa per aquí, seria sortir a pendre mal, així que avui descans per assimilar aquesta setmana. Demà si que tocarà patir si encara fa vent.

UNA PETITA TREVA

Doncs avui la cosa no pintava massa bé, molts núvols, una mica d'aigua a mig matí, .... i ja em veia fent rodillo per a compensar, però finalment sembla que el sol ha volgut aparèixer de nou i regalar-nos una dia agradable. Així que he pogut complir amb el dia de descans actiu a la carretera i no al rodillo, i de pas donar una treva a les cames després de dos dies castigant-les. Només sortir apareixien les agulletes i també han començat a caure quatre gotes, però només han sigut cinc minuts i per sort després he tornat a veure la meva ombra per segon dia consecutiu, i les agulletes han desaparegut també al mateix temps; tot i rodar a pulsacions baixes i cadencia alta, notava una mica de falta de frescura a les cames, normal tenint en compte que venien de dos dies de treball exigent, i aquesta serà la tonica general del mes de febrer: es tracta de fer "càrrega + acumulació", així que de frescura, em sembla que poca durant aquest mes .....



---- Rodant durant 1 hora i 30 minuts i 42 km, a un ritme baix per a completar un descans actiu que les meves cames ja em damanaven.

FINS QUAN DURARÀ!!??

Per fi he tornat a tenir ombra, després d'uns quants dies seguits sense veure-la, avui el sol ha fet acte de presència i ha tornat a aparèixer, a més el dia era ideal per a rodar, rodar i rodar i no parar mai. La temperatura, molt agradable, semblava un dia de primavera, o al menys aquesta és la sensació després de tants núvols i aigua. Per a disfrutar d'un dia així, res millor que començar a exprimir la "patata", i és que ja toca pujar l'intensitat una mica més de com fins ara i apretar les dents a la carretera, i no només al gimnàs. Buscant sempre terreny incòmode per a les cames, a poder ser ondulat i picant una mica amunt, avui ha sigut el primer dia del 2009 amb la respiració més accelerada que de costum, amb sèries per a castigar una mica les cames i que s'acostumin ja a agafar "calentons", que durant l'any em farà falta. Les pulsacions encara costa mantenir-les tot lo constants que voldria, de tant en tant pujen més del compte, però és que fins que no és té un nivell de forma òptim, la "patata" es dispara. Arribant a casa, tot i no anar apajarat, he assaltat la nevera i he arrassat amb la Nutella, els plàtans i els iogurts.




---- Després de la tortura d'ahir dimarts, amb una nova sessió destroyer de cames i uns rodillos durant 45 minuts, avui nou càstig a les cames, però aquest cop dalt de la bici amb les sèries, per a completar una jornada de 3 hores i 40 minuts i 106 km. en total.

SALVANT L'AIGUA

Després de complir el divendres amb una sortida bona, el finde no es presentava ja tan crític per culpa de l'aigua. Com encara no he acabat amb el gimnàs, si dissabte plovia tenia pensat fer una sessió indoor, i així va ser. Després d'esperar a veure si la cosa canviava, finalment a mig matí vaig decidir posar-me en marxa cap al gym, a passar una bona estona de tortura. Aquestes útlimes sessions són dures i torturadores, però per sort ja faig el compte enrera. En acabar del gimnàs, cap a casa a pujar al rodillo, per a fer la transferència del treball del gimnàs a la bici i acabar així amb la sessió de tortura del dissabte.

Fa poc que ens "coneixem", però ella i jo no ens tenim massa simpatia.

El diumenge la cosa ja era diferent. Conscient que si volia pedalar em tocaria mullar-me, ja que no volia passar-me un altre dia "tancat" entre quatre parets, el fet de sotir de casa amb una mica de pluja fina no em va fer canviar d'opinió, però per sort, en sortir de Reus, va deixar de ploure i només ho va fer a estones i de manera intermitent, així que la cosa no va ser tan passada per aigua com semblava. Acompanyat d'Iñaki, i Judit durant una bona estona de l'entrenament, rodar en un dia tan gris i lleig no es va fer tan pesat, i tot i fer una mica de tomb hamster esquivant núvols, valia més això que no pas una remullada a fons.

Sortint de casa, el dia molt lleig i a més a més ploviscant........

...... ara ja no plou, però el cel continua molt tancat ......


...... arribant a casa, el terra ja es comença a assecar.

Maillots, culottes, i bicis bruts, tocarà neteja a fons.

El dia era més per fer un café amb llet, però és la costum.

---- Dissabte sessió de tortura de cames al gimnàs acompanyada d'una hora de rodillo suau, per a fer la transferència; el diumenge, rodant durant 2 hores i 40 minuts per a fer 73 km, per sort sense massa estones d'aigua, i a la tarda una neteja a fons de la bici. Tot i ser un finde plujòs, aquest cop l'hem salvat bé, veurem el següent que passa ....