MINI-STAGE ANDORRA

Doncs res millor per a preparar bé la cronoescalada d'Ordino, que anar a reconèixer el terreny i aprofitar per entrenar per aquelles muntanyes, així que carretera i manta i cap amunt, a aprofitar que les pluges sembla que han afluixat.

Dia 1 (Divendres): Primer dia d'entrenament a les muntanyes andorranes, bastant exigent. Per començar, després d'escalfar una mica (a Andorra és difícil escalfar, ja que o bé puges o bé baixes, així que de rodar les cames per a tenir-les calentetes no massa, però pujant i baixant vam agafar algo de calor), primera pujada del día, Os_de_Civís, un port bastant exigent, i que només començar ja està pujant amb rampes del 12%, i excepte els dos descansos que trobes al mig, que et deixen agafar una mica d'aire i prou, però un cop passes el segon, cap a la emitat del port, et queden 5 km. que es van fent cada cop més exigents, fins a arribar a les rampes de l'últim km i mig, fins a l'Hotel, que es fan molt dures. Un cop coronada la primera dificultat del dia, camí cap a Ordino tot en pujada (ay Andorra, quin mal de cames!) per afronar el Coll_d'Ordino, on es farà la crono, i veure com és el port; els primers 4 km son molt exigents, i després la pendent és fa més constant i no tan dura, però sempre es manté entre el 6'5% i el 6'9%, encara que aquí no hi ha cap descans i fa que el port sigui exigent fins a dalt de tot. Un cop fet el coll, encara em quedaven ganes de guerra, i vaig decidir fer una pujada que només havia fet en cotxe, l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís; es tracta de 17'5 km. desde el poble d'Ordino fins a dalt a l'Estació, i que cada cop va pujant una mica més fins passat l'útlim poble, El Serrat, on encara et queden 9 km. de pujada molt constants i amb rampes dures entre mig, com la del 15% del túnel, que sembla que costi sortir-ne; a l'últim km i mig estaven fent obres, i això junt amb el globo que portava ja encara van fer més dur arribar fins a dalt de tot de l'estació, fins i tot en algun moment pensava que hauria de posar el peu a terra, ja que al sortir del túnel encara et queden uns 4 km per coronar, i amb el cansanci acumulat es van fer eterns. Un cop a dalt, recuperar una mica les forces, menjar bé per treure una mica el globo del damunt, i baixada cap a l'apartament. En arribar, uns bons estiraments, que les cames estaven molt fetes caldo, i a descansar.

Una de les rampes del 13% d'Os de Civís.

A dalt del restaurant del mateix nom que el coll.

Al coll d'Ordino patint calor ja ......

Les vistes desde el coll d'Ordino, precioses.

Sembla que el final d'Ordino-Arcalís és a prop, però encara queden uns km. de patiment.

A dalt de l'estació, encara hi quedava una mica de neu.

Dia 2 (Dissabte): aquest cop, com que les cames encara estaven cansades, dia de "marmota" obligat i buscar una ruta bastant plana per a fer la cocacola, buscant les carreteres que porten als poblets de la zona de la Cerdanya, preciosa, tot i que no vaig poder arribar tan lluny com volia que la tornada picava forçosament cap amunt (ay Andorra, quin mal de cames de nou!!). Per la tarda després de dinar aprofitar per a fer una mica de "shopping", que feia temps que no ho practicava, ja que allí ja eren les rebaixes, i cap al vespre a continuar fent la "marmota" amb les cames en horitzontal i sopar tranquilament, que l'endemà sí que tocava exigir-se de nou.

Dia 3 (Diumenge): bones sensacions al matí, al posar-me a pedalar per escalfar, semblava que el cansanci que portava a les cames el dia abans havia marxat, així que un cop calentetes, vaig decidir fer una pujada que feia temps que tenia al cap: l'estació d'esquí d'Arinsal. Des d'Andorra la Vella, on es marca l'inici del port quan s'hi puja a les Voltes, son uns 14'5 km., més suaus al principi, que et permet portar el ritme que vols, però que només creuar el poble d'Arinsal, ja trobes rampes de l'11%, i en sortir-ne, són 5 km. molt exigents (amb paelles molt dures), que t'obliguen a donar el màxim, una pujada que em va agradar molt, amb paissatges plens de pins molt bonics. Un cop feta la pujada, baixada cap al poble d'Ordino per a fer la última passada al coll, per a acabar de reconèixer-la bé. Les cames notaven l'exigència d'Arinsal, i també la "guerra" del primer dia (ay Andorra, com m'has deixat les cames!!!), així que en vista de la crono, vaig decidir no forçar-les més i donar per acabat el mini-stage a Andorra amb tristesa, amb l'idea de poder tornar-hi aviat i poder disfrutar de nou de les pujades que he fet aquests dies i fer les que encara em queden pendents. Qui sap, potser com a preparació de Larrau.....?? Ojalà sigui així!!!

Vista preciosa de la pujada de l'estació d'esquí d'Arinsal, amb els pins envoltant tota la muntanya.

Una de les paelles d'Arinsal, que fan mal a les cames.

Un cop a dalt de l'estació, esperem que es compleixi el que hi fica al cartell.

El coll està fet per segon cop, ens retrobem d'aquí a uns dies!!

RODANT A L'HORA CRÍTICA

Dijous 26-06-08. O això és el que semblava, que rodar al migdia seria un infern, però no hi havia més disponibilitat d'hores i ja haviem quedat amb el JR, que de pas estrenava les Scott nov4es que s'havia comprat, així que sortint de curt per si de cas el sol apretava massa i ple de protecció com si fos una crema andante, cap a rodar una estona per a estirar una mica les cames, seguint amb el procès de recuperació de la Quebranta. Ruta clàssica de la costa, disfrutant del solet que, curiosament, no picava tant com ens haviem pensat, i la tranquilitat de rodar a l'hora de dinar perqué no hi ha tants cotxes, tot i que a mesura que t'acostes a la costa, la cosa ja està xunga en aquesta època de l'any. Finalment, ja quan la gana feia acte de presència, cap a dinar, que no calia agafar globo, un cop haviem complert amb l'entrenament.

Les sabatilles Scott noves, que el JR porta orgullosament, i no és per a menys!!

Aquest cop les fotos me les van fer a mí, per variar una mica; aquí em teniu de curt.

---- Rodant a ple sol durant 1 hora i 41 minuts i 43 km. per estirar una mica les cames.

AGUANTANT EL CALOR.....DE MOMENT

Dimarts 24-06-08. Ressaca de Sant Joan, i res millor que pedalar una estoneta per a suar els excessos de la nit abans, i treure't la son del damunt. Quedada a mig matí amb la grupeta (Proa, Oscar, Ninu, Judit i Mise), més Tardiu i Diego, del Baix Camp, per anar a suar una mica. El dia pintava bé, estava una mica tapat, però el calor encara hi era, i cap al migdia es va fer més evident, just quan el cel es va obrir i deixava passar el sol. A l'hora de la cocacola s'estava de muerte a la platjeta, i feia mandra tornar; tot i així, la tornada va ser prou tranquila, tenint en compte que es va fer més gas del previst a Botarell, la Teixeta i baixant cap a la costa. La Quebranta encara es nota a les cames, així que vaig fer el gas just i suficient que em cal recuperar bé de cara a la cronoescalada d'Ordino, d'aquí dos caps de setmana. Ara més que mai cal disfrutar d'uns bons estiraments relaxants.

Tot i estar el cel tapat, al migdia va arriabr a fer calor de veritat.

---- Sortideta de ressaca completada en 2 hores i 56 minuts i 79 km, la Quebranta encara ha deixat marca a les meves cames, així que em caldrà recuperar bé.

JA HA ARRIBAT L'ESTIU

Diumenge 22-06-08. Després de d'ahir, tal i com tenia les cames, un no sap si quedar-se a casa o sortir a estirar les cames, però finalment he decidit sortir a rodar relaxadament, que sempre és millor per a recuperar d'esforços com els d'ahir. A mig matí, un cop be descansat, he quedat amb l'Oscar, i més endavant ens hem trobat amb Proa, Ninu i Mise, que havien sortit més aviat. Les cames feien una mica de mal, les agulletes d'ahir es notaven, i el millor del dia ha sigut la parada a la platja per fer la Cocacola: ara que ja fa calor, la platja està a tope, avui hi havia molta gent. A l'arribar, uns bons estiraments, i tot i que la sortida ha sigut relaxadeta, les cames encara fan mal.

La platjeta ja comença a estar plena de gent .....

..... i les cocacoles entren millor que mai amb aquesta calor!

---- Relaxant les cames durant 2 hores i 10 minuts i 60 km. més que afegir a les cames, aquestos però tranquilets.

QUEBRANTAHUESOS

Dissabte 21-06-08. I arriba un dels dies claus del calendari cicloturista: la Quebrantahuesos. Realment no hi ha cap marxa igual a aquesta: molta participació, gent animant, una excel.lent organització .... i duresa. La posició i el temps final bons, tenint en compte que era la primera, però es podia haver fet algo millor. En arribar a la sortida, la gent estava classificada per calaixos segons la seva millor marca en anys anteriors, i als que debutavem sortiem darrera de tot. Vaig intentar ficar-me el més endavant possible, però la gent no em deixava espai per colar la roda i vaig haver de recular una mica fins a situar-me a la meitat dels que sortiem per darrera: o sigui que tenia unes 5000 persones per davant (bufff!!!). En passar per l'arc de sortida, ja des del km.1, avançant gent, primer per l'esquerra, després quan la gent començava a ficar-se a l'esquerra em vaig haver de buscar la vida i ficar manillar "a la italiana" i buscar espais pel mig per anar avançant, tot això mentre sentia algunes persones que m'insultaven i em deien de tot (ho sento per ells, però havia d'adelantar molta morralla); a mi en canvi, em van tocar la roda per darrere només començar i quasi em fn caure, i no vaig dir res, en fi..... Al Somport, buscant ritme i anant adelantant més gent, no gaire història més, tot guardant pel que venia després. La baixada del Somport, ràpida però sense jugarme-la, fins arribar al peu del Marie Blanc. Allí de nou començo a pujar al meu ritme i avançant a molta gent, fins que arriben els 4 últims km de port, increïbles, com s'agafen aquelles rampes, allí no pots anar ràpid, has d'anar al teu ritme i esperar que la gent vagi pitjor que tu; com que sortia des d'un lloc que no em correpsonia, seguia avançant gent, més que res perqué ells pujaven més lents que jo, però tot i això hi havia un gran embotellament i havia d'anar d'un costat a un altre buscant forats per passar. Un cop coronat, biaxada i de nou per França per afrontar el Portalet: 29 km de pujada, molts d'ells no gaire exigents, però els 5 últims més forts i amb l'afegit del cansanci acumulat. Aprofito els falsos plans de l'inici per menjar bé i beure, que m'esperava una pujada de més d'una hora i mitja; el dia ja comença a ser caluròs, així que agafo el ritme de pujada un cop acabo de menjar, i començo el moment Frank Schleck del dia: manguitos fora, ulleres fora i maillot totalment obert, i cap amunt! Segeuixo passant gent i gent, arribo a la meitat del Portalet i aprofito un altre "descans" per menjar (aquest cop una mica) i beure , tot i que em queda poca aigua, i sort que amb calor vaig bé! Continuo l'ascenció, i a mesura que m'acosto al final del port cada cop hi ha més gent animant, i que em dona aigua i em permet mantenir la que em queda al bidó; començo els útlims 5 km, el port ja és una batalla física i psicològica contra un mateix, sembla que mai acabis, i queda la part dura, així que faig un esforç mental per aguantar i no abaixar el ritme, quan entre la gent veig una cara coneguda: es l'Oscar!! Em dona una ampolla d'aigua que em va molt bé (gràcies company!!) i afronto els últims 3 km, on hi ha molta gent animant, et fan el passadís com al Giro o al Tour, i això et fa treure forces de dins per pujar el ritme un punt més; quasi a dalt de tot el Jefe em dona un bidó ple que m'anirà molt bé amb la calor que segueix apretant fort. Corono el Portalet (per fi!!), he passat un munt de gent, i comença la baixada, fins que arriba la Hoz de Jaca, 2'5 km que fan mal a les cames, però trec forces de no sé on i apreto de nou, deixant enrere el grupet on anva baixant i passant més gent. Un cop acaba la baixada, ja queden només 20 km fins a meta, i quan poso el plat en arribar als plans, veig que les cames ja no donen més de si, així que em quedo amb el grup que vaig sense colaborar ni disputar l'esprint, i arribo a meta amb un temps de 7 hores 10 minuts. Diuen que és bon temps per ser el primer any, però crec que d'haver sortit més endavant podia haver rebaixat algo més, tot i que arribat just als ultims km. Si l'any que ve hi torno, intentaré rebaixar-ho, però de moment a descansar i recuperar bé per les properes cites. Aquí us deixo la Classificació.

UN NOU DIA RELAXANT

Últim dia d'entrenament abans de la Quebrantahuesos, molt de tranquis per a tenir les cames a punt pels 210 km., que no son pocs, i fer-ho el millor possible, tot i que al ser el primer any que la faig, m'he proposat disfrutar-la i apendre de l'experiència per als pròxims anys. Com ve sent habitual els dijous, Teixeta per acabar de posar a lloc les cames, però aquesta vegada pujada a ritme molt tranquil, "fumant un puret" que es diria en l'argot ciclista, i després baixada cap a Reus també sense forçar (bé, un moment m'he animat a fer un tras-coche que ha arrancat degut a unes obres a la carretera, però ho he deixat estar ràpid que no calia passar-se). El dia avui caluròs, potser per això i perqué d'aquí a dos dies hi ha la QH, que avui no he vist massa gent per la carretera, segur que van sortir quasi tots ahir.

Les pulsacions més baixes que mai avui a la Teixeta; crec que mai havia pujat així ...

---- Últim dia estirant cames completat en 2 hores i 48 km. a les cames. Ara a esperar que tot vagi bé el dissabte ....

A POCS DIES DE LA QH

Falten només quatre dies per a la QH08, així que les poques sortides d'aquesta setmana de tranquis i sense abusar. Com que feia una mica de vent, he hagut de canviar la costa per l'interior, a més m'ha anat bé per canviar una mica de paisatges i no veure sempre platja. M'he trobat amb la Judit, que ja ha tornat de la Bira, i m'explicava les seves experiencies per terres basques mentre compartiem ruta. Tot i alguns núvols amenaçadors, res de res, i sembla que per fi el temps canviarà, així que a esperar que pel dissabte faci bon temps i no caigui aigua. Ganes de fer més km. n'hi havia, però he de ser prudent i conformar-me, que s'ha d'arribar el més fresc possible a una prova tan exigent com aquesta.

Avui he cambiat les platjes de la costa per el paisatge més verd de l' Alt_Camp.

Un ciclista del Morell que ha passat fent gas ..... i m'he hagut de retindre.

Judit amb la seva útlima adquisició: les ulleres Specialized_Helix.

---- Sortideta de tranquis completada en 1 hora i 54 minuts i 56 km. Seguirem sense abusar els pròxims dies.

EL DIA DESPRÉS

Diumenge 15-06-08. Després de dormir com una marmota degut a la pallissa del dia abans, res millor per treure la fatiga de les cames que sortir a pedalar una mica, així que després de quedar amb l'Oscar, el Proa i el Tardiu, vam anar a fer una Teixeta molt tranquileta tot i que el cel amenaçava continuament en arrencar a ploure (finalment, per sort, no ho va fer) i mentre baixavem ens vam trobar el Pacman, que s'entrenava per al pròxim triatló que ha de disputar. De baixada cap a Reus rodant algo més ràpid, amb Oscar i Rafa fent relleus i pujant el ritme, i un cop a Reus, cocacola de rigor mentre feiem temps per anar a dinar.

Els integrants de la grupeta d'avui: Tardiu, Oscar, Proa i un servidor.

---- Sortideta relaxant completada en 2 hores i 54 km. La veritat és que es notava la pallissa del dia abans, que espero treure'm amb els estiraments.

REUS-ANDORRA

Dissabte 14-06-08. Sortida mítica de l'Equip Ciclista Baix Camp, que es porta fent desde la fundació del club. A les 6 del matí ens trobavem tots els integrants de l'expedició per a començar a pedalar direcció a Andorra; calia sortir aviat perqué la ruta era llarga i al migdia ja comença a fer calor, i quan portes tantes hores pedalant el calor et deixa més rostit encara. A les 6:30 ens posavem a pedalar, mentre el sol sortia a poc a poc, i anavem tots agrupats (uns 32 integrants) a un ritme ràpid, però no molt exigent, i mentrestant feia el "café" a cua de grup xerrant amb gent que feia temps que no veia. Al sortir de Solivella, concretament a peu del coll de Beltall, ja començava la guerra en l'única dificultat de muntanya de la ruta, i el grup es començava a trencar. Aguantavem al davant pocs (Ferran, David, Tardiu, Xispa, Joel, Rambo i jo), i a poc de coronar una apretada del Ferran i el David en veure que els ensenyava la roda va acabar de posar a tothom al seu lloc, coronant els quatre que he mencionat abans i a uns 15 segons Joel i jo. Després d'esperar que arrobés més gent i aprofitar per fer parades "técniques" i abrigar-nos, la grupeta que estavem més forts (uns 14) vam continuar la marxa per davant mentre els que no van tant s'agrupaven i feien el segon grupet, tal com es va acordar. La baixada de Beltall freda, i després rodar a plat gran fins als repetxons d'Oliana, on va a tornar a haver-hi gas, però aquest cop al ser repetxons la cosa no es va trencar tant. Parada a fer la Coca-cola i de nou a rodar fins a Andorra, on abans d'arribar a la Seu alguns de la grupeta davantera ja anaven tocats, amb la qual cosa baixavem una mica el ritme que no calia deixar tirat a ningú. Abans d'arribar a Andorra, Ferran i David s'escapen per davant (fianlment acabarien arribant els primers a l'Estadi Comunal) i a l'entrada a Andorra, quan encara quedaven 9 km. per arribar a l'Estadi Comunal d'Andorra, Tardiu fa un palo a un repetxó d'una rotonda del que salto a roda, i ens quedem sols un parell de km. fins que en un altre repetxó fa un altre palo del que ja no vaig poder aguantar a roda, conformant-me en arribar quart a l'Estadi Comunal. Per darrera nostre va arribar la gent de la grupeta davantera de forma escalonada (el palo del Tardiu va fer mal), i després de dutxar-nos, a esperar que arribés la grupeta de l'equip B del Baix Camp per anar a dinar. Tarda de poques compres per part meva i tornada cap a casa amb ganes d'agafar el sobre, que portava desde les 5 del matí de peu i els quasi 200 km es notaven al cos.

Sortint de Reus, encara no eren les 7, i el sol començava a sortir .....

Vam "estrenar" la nova carretera d'Alcover, una mica perillosa amb tants "pirulos" blaus pel mig.

Una punxada inoportuna, sort que portavem dos cotxes d'assistència.

Encara tots junts, enfilant cap a Montblanc.


A Beltall encara amb bona cara, i el Rambo, amb posat seriós, darrera meu.

Juncosa i el Jefe, dos mítics del Baix Camp.

---- Al final vaig arribar a Andorra amb 6 hores i 26 minuts, 189 km. a les cames i una mitja de 29'7 km/h. Un bon entrenament de fons per a la Quebranta, sí senyor.

JA TOCAVA PASSAR CALOR!!

Quin cel més blau avui, i quina calor que ha fet!!

Sí senyor, ja era hora!! Tot i que les pluges han anat bé per la sequera (i sembla que encara no hem fet net del tot), ja tocava passar un dia d'aquestos calurosos, fins i tot xafogosos, així que avui sí que m'he posat tot de curt (segon cop de l'any), que el dia s'ho mereixia, i a fer la sortideta disfrutant del solet. La temperatura a la Teixeta molt agrdable, fins i tot baixant i a la costa l'única pega el ventet de cara que tocava una mica la moral. He compartit milles molta estona amb dos ciclistes del Gabi Bike Cañardo, amb els que he rodat per la costa i fins a Reus, i la veritat és que si en aquesta época de l'any posen un contador de ciclistes a dalt de la Teixeta, la veritat és que rebenta. Al final la cosa se m'ha allargat més del previst, però el dia era per estar pedalant fins al vespre.

Avui sí que es podien veure bé les muntanyes desde la sortida de Montbrió.



La pujada sense casc, a veure si em tocava una mica el solet a tota la cara

---- Dia estiuenc completat en 2 hores i 58 minuts i 78 km. Esperem que la ratxa de sol continuiï.....

TIRANT DE RODILLOS .....

Avui m'he passat un altre dia tancat, i ja van 3 seguits, entre el descans del dilluns, la prova de l'esforç d'ahir, i la pluja d'avui, que m'ha obligat a fer rodillo de nou, i la veritat és que ja començo a tenir sensació que no estic fotent res. Haviem quedat per sortir a pedalar amb el Proa, però veient que la cosa s'ha posat xunga ja a primera hora de la tarda, hem decidit que aquest cop no arriscariem que el cel estava molt negre, així que després de fer el vago al sofà mentre veia com Valverde es posava líder de la Dauphiné després de la crono d'avui, m'he posat a fer rodillo (ja van 2 dies seguits) per a moure una mica les cames i no perdre massa el to. Ja tinc ganes de posar-me a pedalar a l'asfalt, i tot i que m'he de controlar que el cap de setmana fem al pujada a Andorra amb el club, demà no podré evitar fer una miqueta de gas per a treure'm el mono. Esperem que no faci com avui .....

---- Forçat a quedar-me a casa per la pluja, he fet un rodillo una mica intens per a fer treballar una mica les cames.

DIA DE PROVES .....

Aquest matí ja m'he fet la prova de l'esforç, i tot i anar una mica cagat per si no havia recuperat bé, la veritat és que no ha sigut així i la cosa ha anat millor del que esperava. Els resultats han sigut molt positius, i mostren que cada cop em vaig adaptant millor als esforços i a les hores dalt de la bici, i també a moure els watts amb més soltura, la qual cosa, per haver començat fa poc en aquest món tan peculiar com és la bici, està molt bé. Sort que avui que tenia la prova ha sigut dia plujós! A veure si demà la cosa està més depejada i puc sortir ja a fer pedals, que entre el descans d'ahir i el rodillo de primera hora per a tenir les cames preparades per al test, tinc la sensació que no he fotut res en dos dies, i ja em moro de ganes de pedalar un altre cop.

Com a apunt final, aquí teniu les classificacions definitives de la Volta als Ports d'Andorra; al final el 38, millor del que m'havien dit, esperem que l'any que ve la cosa vagi millor encara. Classificació.

---- Avui la cosa molt "light": per una banda una sessió de rodillo i per l'altra la prova de l'esforç, que tot i cansar, sap a poca cosa. Demà aniré espitós quan pedali, ja ho estic veient .....

RECUPERARÉ A TEMPS?

Aquesta es la pregunta que em faig, de cara a la prova d'esforç que tinc el dimarts al matí, i és que tot i no acabar pájara a la Bonaigua, els 185 km. pesen a les cames i ara he de tenir cura d'arribar el millor possible per a tenir referències vàlides en la prova. Amb això, avui descans actiu rodant per la costa, buscant sempre pla, i tirant de cadència, per a eliminar agulletes i afavorir la recuperació. El cansanci es notava (és normal, sinó no seria humà), però la veirtat és que vaig acabar més cansat a Terra de l'Aigua, segurament perqué vaig abusar molt més del plat i no vaig fer servir tan la cadència pujant, però vaig aprenent i aquest cop no em va passar el mateix. Després de la Cocacola i trobar-me amb bona part de la grupeta del Baix Camp (dels que no fan marxe, sinó dels que fan gas cada dissabte en les sortides) al banc de la platja, tornada cap a Reus amb ells fins al camí de Vilaseca, on s'han posat a fer gas a fondo i jo he decidit despenjar-me que ahir ja en vaig tenir prou i les cames cremaven a l'apretar, i tornant a relxar he arribat a casa, he fet uns bons estiraments, i després de la dutxa a relaxar totalment la resta del dia i tot el dilluns a veure si estem a tope pel dimarts.

Arribar a casa un diumenge al migdia i trobar-te tota aquesta tranquilitat és molt gratificant.

---- Rodant tranquilamet per la costa durant 2 hores i 57 km. Ara un bon descans per estar fi el dimarts.

LA BONAIGUA

Dissabte 07-06-08. Arriba el dia, una de les proves del calendari català més dures, amb 185 km i 3 ports durs, i la part final de baixada, però enganyosa, ja que s'havia de rodar a saco i amb vent en molts trams.

La sortida ha sigut tranquila, aquest cop he arrancat desde la meitat de davant i he anat progressant cap a posicions davanteres, i tot i ser conscient que encara no em toca estar davant del tot, sempre és millor arribar al primer port ben colocat que així estalvies energia. A peu del primer port ja s'ha obert gas per davant, i jo, com sempre que puja, a posar el meu ritme i anar fent. Aquest cop, com que anava ben colocat, no he passat tanta gent, però puc dir que pocs m'han passat, i els que ho han fet els he atrapat a la part final del port de Perbes, on en els 2 últims km. he pujat el ritme per atrapar un grupet que tenia al davant i on anava el Jordi Sala (Baix Camp), per fer la baixada amb ells. De baixada rodant en grup i a l'arribar al pla que enllaça la pujada cap a Vielha, portàvem davant un grupet bastant nombrós (unes 25 unitats) que ens podia venir bé per anar allí al mig resguardats del vent (tot aquest tram era molt pestòs, amb vent tota l'estona fins a coronar i començar a baixar pel túnel), i com que veia que al grupet que anàvem, uns 20 aproximamdament, ningú feia intenció d'entrar a rellevar per atrapar-lo, m'he ficat al davant a estirar a saco amb el Sala a roda i hem enllaçat amb el grupet de davant, i allí m'he resguardat una bona estona del vent fins a peu dels túnels, on es començava a pujar durant uns 15 km. tota l'estona al 7%, amb l'afegit que el vent era de cara i fort. Progressava cap a la part de davant del grup, i en aquesta pujada sempre és millor que et portin a roda perqué no pateixes tan pel vent, però com que em trobava bé, i el ritme que posaven els de davant no era molt alt per a mí, al passar el primer túnel m'he posat al davant amb un Terrassa i a estirar tota la pujada amb el vent de cara i posar un ritme més exigent i que fes talls als pel grup. Més de 10 km. amb vent en contra i pujant (es fa llarg, fins i tot un moment una ratxa de vent m'ha fet girar el manillar de la bici) amb l'ajuda del Terrasa i un Alfa Consulting, hem coronat els Túnel i hem ocmençat la baixada pel túnel nou, on feia molt fred i segui el vent de cara. He continuat a la part de davant, fent relleus jo i 3 més, per evitar les caigudes que es produeixen a vegades en aquestes baixades una mica "fosques", i un cop arribats al pla, a darrera del grup, que ara ja er només d'unes 15 unitats i aprofitar per menjar bé de cara a l'última dificultat del dia: La Bonaigua.

Després d'uns 10 km. rodant, comença el port de la Bonaigua, 14 km. de pujada al 6% de mitjana, amb uns útltims 4 km més durs. Aquí em torno a colocar a davant del grup i a posar el meu ritme; del grupet on anava ningú em va agafar la roda, bona senyal, i vaig continuar avançant gent durant la pujada (unes 10 persones), i deixant-los, apretant en els últims 5 km. de pujada per a guanyar una miqueta més de temps de cara a gent que em podia atrapar baixant. La baixada del port el pitjor de la cursa, ja que estava en obres i hi havia trams amb forats, grava i fins i tot terra, quasi havies d'anar parat, i la part bona és que tot i això i que baixar encara no és lo meu, només em van passar 3 persones, amb les que no vai perdre mai el contacte visual i vai enllaçar a l'acabar la baixada. Un cop a baix, vam esperar que algún grupet enganxés per darrera, ja que al davant no teniem ningú, i és que rodar 85 km. a saco només 3 persones, pots acabar extenuat; un cop ens van enganxar 5 persones que venien per darrere, vam començar a fer relleus (ens va costar fer que tothom entrés a la roda, però al final ho vam aconseguir), i vam caçar 4 ciclistes més per fer un grupet de 12 que anavem rodant a saco pel pla fins a meta. Un cop al poble, sprint a meta en puajda on no el vaig disputar a saco, ja que dimarts tinc la prova de l'esforç i no volia cascar més les cames, acabant amb 6 hores 13 minuts i posició 89 de la general i 35 de la meva categria, un balanç molt positiu per ser el primer cop que la feia.

De la resta de companys, el JR i Hammer molt bé, van arribar amb el grupet que anaven del 26 al 40 i poc de la general, junt amb el Carles Juncosa (Baix Camp) i Miquel Gubianas, recent incorporació de l'A.C. 77. Diego del BTT Tarragona va quedar el 53, i la resta de companys i coneguts amb millor i pitjor final, però cal destacar el Jefe, que tot i no ser escalador va acabar amb 6 hores i 40 minuts i el 31 de la seva categoria. El cansanci dels 185 km. es nota a les cames, però desde la Volta a Andorra que faig servir encara més la cadència pujant i arribo més sencer als finals, la qual cosa vol dir que el treball de l'hivern està donant els seus fruits i cada cop vaig més ràpid pujant amb "molinet" i no pas tirant tan de força. Seguim progressant......

Aquí teniu les calssificacions.

ULTIM DIA RODANT

Avui ha sigut l'últim dia rodant les cames de cara a la Bonaigua, i demà descans, degut bàsicament al viatge, així que aprofitant la primera hora de la tarda, he sortit a fer un entenament una mica tranquilet, a buscar la Teixeta i pujar-la sense fer gas a fondo, més aviat buscant comoditat, gaudint de les vistes i del bons temps que feia en aquells moments, tot i que en alguns trams hi havia vent de cara, però cap problema. Un cop coronada, baixada per Riudecols i cap a Reus, a acabar la ruta, però la veritat es que avui ha sigut d'aquells dies que estaria pedalant fins que es fes fosc, fent el hamster per aquí i per allà, fins que les cames diguessin prou o fins que es fes fosc. Però no calia fer més del necessari, així que a l'arribar a Reus, a proveir-me de barretes per al cap de setmana i a relaxar les cames amb els estiraments. Ara ja està tot fet, només cal que dissabte al matí el dia acompanyi i "disfrutar" de la duresa de la marxa.

---- M'he conformat amb 1 hora i 50 minuts i 48 km, tot i les ganes de pedalar no calia fer massa més que s'ha d'arribar sencer al dissabte. Demà dia de viatge i de relax total.....

PER ENTENDRE'NS UNA MICA MÉS

L'altre dia l'Oscar em va passar un mail on es parla una mica del ciclisme, i que potser ajudarà a la gent que pensa que estem sonats o malalts a entendre una mica més perqué ens apassiona tan aquest esport. Als que som ciclistes aquests escrits ens motiven a seguir entrenant fins i tot en condicions adverses com pluja o vent, i a seguir superant-nos cada vegada una miqueta més:

"Esfuerzo, voluntad y constancia, a parte de una buena preparación física, son quizás las palabras claves para empezar a entender el ciclismo de competición, uno de los deportes más duros, pero a la vez más gratificantes que hay. Y estas gratificaciones provienen quizás de conceptos que cada vez tienen menos valor y son menos respetados como son la superación personal, la dedicación y la agonía o sufrimiento por aquello que amamos. Esto significa que cada vez hay menos gente dispuesta a sacrificarse por aquello que le gusta y prefieren que se lo sirvan todo en bandeja . Pues quizás son estas tres las razones que nos impulsan a hacer tales sacrificios, que dejan de ser sacrificios al hacer lo que nos gusta de verdad si es que en realidad nos gusta.

Pero el ciclismo de competición no sólo es un deporte duro, sino también una preparación para la vida donde lo más importante es la salud, la amistad y saber encajar bien los problemas que van surgiendo. El sacrificio y la dureza de este deporte hacen en quienes lo practican, un aguante especial ante los problemas. Pero para todo esto es necesario una preparación específica día a día y para cada época del año, un seguimiento exhaustivo de ésta, una constancia particular y unos conocimientos muy exactos sobre las aptitudes físicas y psíquicas de cada uno, a parte de las cualidades nombradas antes. "

"Pero no sólo tenemos que tener en cuenta las cualidades física innatas del individuo como factor clave en el rendimiento de éste, ya que existen otros aspectos como la nutrición, el género de vida y por supuesto la mentalidad del deportista y su capacidad de sufrimiento. Y como estos aspectos psicológicos son tan importantes en el rendimiento de un ciclista, haré un breve repaso de los más importantes en una persona para que pueda afrontar con éxito una buena temporada ciclista:

La voluntad que se manifiesta para la práctica competitiva del ciclismo, que tiene por objetivo saber soportar adversidades como los esfuerzos, los sacrificios y privaciones y otros aspectos como la meteorología.
Por esto se deberá someter al ciclista a un clima de competitividad, que le obligara a tener un fuerte sentido de la superación personal, ya que este es uno de los aspectos que más se da en las competiciones, que lógicamente contiene un gran clima de competitividad.

La motivación, la cual debe tender a un solo objetivo: el progreso constante. Con la falta de una motivación fuerte se hace muy duro el sufrir sobre la bicicleta. Para saber sufrir es preciso ser capaz de aceptarlas privaciones y el dolor, e imponerse una disciplina de vida muy estricta. Con la motivación bien entrenada se evitan descuidos en el entrenamiento y en el género de vida.
Motivar a un corredor ciclista es situarse en las mejores condiciones posibles para practicar su deporte. Es ayudarle en su práctica diaria animándole a entrenarse seriamente y a llevar un género de vida rigurosa. Y no significa exacerbación nerviosa, como hacen muchos padres y amigos que, intentando motivar, condicionan al corredor y le ponen en un estado de excitación nerviosa que pude afectar en un futuro a su potencial nervioso.

La decisión o fuerza para tomar decisiones delicadas y comprometidas frente a cualquier situación como la láctica, el aprendizaje técnico con el objetivo de poderlas, llevar a cabo sin ningún miedo. De esta manera, se puede dar aliclista la oportunidad de decidir sus propias acciones para que se acostumbre a tomar decisiones en momentos de concretos de una competición.

El autocontrol como capacidad del corredor para controla sus propios sus propios impulsos espontáneos y emociones, que surgen por el gran estrés al que esta sometido continuamente y que le lleva actuar de forma incontrolada. Por eso se necesitan tener unas ciertas técnicas de relajación para afrontar estas situaciones.

El valor necesario para superar conscientemente y de manera segura los peligros y miedos que existen en este deporte, como las caídas, la velocidad, los terrenos mojados o con gravilla. Por eso, la única solución que hay, es tomar conciencia y aprender la mayor técnica posible sobre la bicicleta para poder dominar con mucha más comodidad en momentos difíciles."


---- Avui treball de qualitat a la Mussara amb el Proa, hem allargat la sessió fins a la costa i han sortit 3 hores i 15 minuts i 74 km. El dia fort ja està fet, ara a relaxar els dos dies que queden fins a la Bonaigua.

UN ALTRE DIA RELAXANT

Dimarts 03-06-08. Avui he decidit tornar a relaxar, tenint en compte que el dissabte tinc la Bonaigua, una marxa bastant dura, sobretot pels km. així que aquesta setmana millor no passar-se de la ratlla i anar fent. Avui sortideta en companyia d'Iñaki i Ninu, una mica condicionada pels núvols, que ens han fet variar una mica el recorregut, però al final per sort no ens hem mullat (bé, a Almoster han caigut algunes gotes, però no massa cosa). Avui m'he posat de curt perqué al sortir feia molta calor, però quan s'ha ennuvolat, com que també feia una mica de vent, he tingut una mica de fred, i estic en un moment de la temporada que m'he d'estalviar refredaments innecessaris, així que fins que no faci calor de la bona, continuaré sortint de llarg, que a mitja tarda el temps encara canvia i es posa tonto. La sortida bastant distesa, a un ritme no massa alt però tampoc lent, i els trams amb vent de cara han fet treballar una mica més. El millor moment el del tras-camión, on he aguantat més del que esperava, i quan m'he girat estava completament sol (Ninu, a treballar més les arrencades). Per acabar, una pujada tranquila fins a Almoster, i baixada cap a casa.

Ninu i Iñaki (en segon terme), la companyia d'avui.

Aneu rient, que mireu come stà el cel al darrera.

---- Un altre dia tranquilet completat en 1 hora i 57 minuts i 50 km. acumulats a les cames, més uns bons estiraments per a acabar de relaxar.

RELAXANT PER LA COSTA

Dilluns 02-06-08. Avui tocava sortir a relaxar les cames, i no hi ha res millor que fer-ho per la costa, i més després d'una cursa tan dura com la d'ahir, així que aprofitant el bon temps de primera hora de la tarda, cap a la costa a moure les cames. El cansanci del diumenge encara es notava, tot i que a poc a poc anava desapareixent, això sí, als repetxons les cames picaven. A Salou he fer parada per veure a l'Iñaki, que avui no s'ha animat, però demà sí que sortirà a rodar, així que ja tinc company de milles de nou, ni que sigui de tant en tant. Després de xerrar una estona, de nou cap a Reus, que el cel s'anava posant lleig, i tot i que al final no ha plogut, segueixo sense fiar-me d'aquesta primavera plujosa.

Els núvols i el cel negre comencen a ser costum ja, i no m'agrada aquesta rutina.

---- He arribat amb 1 hora i 39 minuts i 44 km, sortida tranquileta de cara a recuperar les cames, més uns bons estiraments.

VOLTA ALS PORTS D'ANDORRA

Diumenge 01-06-08. A les 6 del matí de peu, i la cosa no pintava massa bé: una mica de pluja i tot mullat, la qual cosa ens feia dubtar de si sortit o fer shopping per Andorra per no passar tanta misèria, però després d'un mega-esmorzar i inspeccionar el cel, que s'obria una mica, a canviar-se a l'habitació i a la sortida amb un parell! Sortida desde la plaça de l'Ajuntament, i baixada durant 24 km. fins a passar la Seu, on des d'allí ens desviavem per començar el primer port. Tot anava bé, progressant endavant al pelotón per agafar un bon lloc, quan em trobo un de rosa al terra: era el Hammer, que havia caigut!! Per a que no es quedés sol, l'espero que s'aixequi mentre marxa el pelotón i un cop de peu, estirem els dos juntament amb el Sala per intentar enllaçar. Van ser 12 km. a fondo, agònics, en algun moment em notava que no podia més, pero al km. 18 tornavem a entrar al grup gran, així que em quedava a la cua per recuperar i progressar més tard. Mentre recuperava una mica, es produeix un tall només començar el port, i em quedo al darrere, mentre veig com el grup gran se me'n va, i per no cremar un altre cartutxo, em resigno a la meva mala sort i haver fet el novato un altre cop (mai més a cua de grup, ni que sigui per recuperar, m'ho he promès), així que després de recuperar una mica, començo la meva cursa: plantejar els 120 km. que queden comu una escapada amb l'esperança d'anar atrapant gent i poder progressar. Corono el primer port, el coll de Sant Andreu (llarg, de 24 km.) i a dalt m'agafen el trainer Joan (havia punxat només sortir, una altre amb mala sort) i el Francesc, que s'havia quedat a esperar-lo, tots dos del Riudecols, i entre els tres i alguna colaboració més anem estirant desde la baixada fins a tornar a entrar a Andorra i arribar al peu de la Rabassa, un port que m'ha agradat molt, llarg i exigent, sobretot al principi, però fet a mida pels escaladors. Després de passar la rampa més dura, faig una parada "tècnica" i els dic al Joan i al Francesc que marxin, que jo ja faré, i un cop dalt la bici, poso la meva marxeta i vaig fent, cada cop més motivat, ja que vaig trobant cadavers pel camí i quan es posen a roda no aguanten massa; bona senyal, però encara he de progressar més. Al coronar i començar a baixar, atrapo el Hammer, que està tocat de la caiguda i la cama li fa una mica de mal, i anem baixant la Rabassa (baixada ràpida i perillosa, amb l'afegit del terra mullat), i fem tot el tros pla fins a peu de la Comella, on torno a posar el ritme àgil i atrapo dos ciclistes més; Hammer s'ha quedat enrera. Baixem fins a peu de l'últim port, el Llac d'Engolasters, també exigent, sobretot l'inici, i torno a posar el ritme àgil però aquest cop, a diferència d'altres curses, m'adono de la duresa de la Volta al comprobar que el cartutxo que sempre guardo pel final, aquest cop ja no hi és, i he de fer amb el que tinc, així que pujo el més ràpid que em deixen les cames i encara atrapo dos ciclistes més, i aconsegueixo deixar de roda a l'últim d'ells a l'ultim kilòmetre i mig, però ja no podré fer cap canvi de ritme més, i mira que el que he fet ha sigut petit, i és que ja vaig cuit del tot. Arribo a dalt amb 5 hores i 5 minuts i un globo considerable, la posició sobre el 52 i el 15 de la meva categoria, no ha anat tan malament al final, però sempre quedarà el "i si?......" ( i si no haguès fet el novato i no m`haguès tallat ni quedat tan buit després d'ajudar a enllaçar el Hammer?). L'any que ve veuré la resposta, si la sort m'acompanya, és clar.

Tot a punt a l'habitació per la Volta. Només calia esperar que el dia acompanyés, i per sort ho va fer.