Ahir a la nit em vaig posar a xafardejar piulades. I em vaig ficar en un jardí, sense voler-ho.
N'hi havia uns quants de Tarragona que reclamaven l'obertura dels museus i els espais monumentals de la ciutat els dilluns. Les queixes apuntaven, especialment, l'Ajuntament. I vaig entrar en la polèmica, en apuntar que no érem els únics que teníem museus tancats els dilluns, tot i que només volia preguntar d'on venia el costum. Bàsicament, per a donar eines per al debat, i que la gent no es quedi amb un «tot és culpa d'aquest ajuntament».
I aquesta entrada va per aquí. No vull proposar res, sinó aportar alguna dada, apuntar alguna idea.
És veritat. A Tarragona, tret de la Catedral, els museus i espais monumentals (molts d'ells, declarats patrimoni mundial per la UNESCO) tanquen els dilluns.
¿És una peculiaritat tarragonina? No. Hi ha un cert costum europeu de tancar alguns museus en dilluns. ¿Exemples? A Florència, la Galeria dels Uffizi, o la de l'Accademia, que no són poca cosa, tanquen els dilluns. A Barcelona, per quedar-nos més a prop, el Museu Nacional d'Art de Catalunya també tanca els dilluns (de fet, tots els museus gestionats per la Generalitat de Catalunya tanquen els dilluns). Al costat d'aquests exemples, també en trobem molts d'altres que tenen obert els set dies de la setmana: el British Museum de Londres, o el Louvre de París, o el MACBA de Barcelona.
A Tarragona, hi ha cinc entitats que administren els museus i espais monumentals: la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l'Autoritat portuària, l'Ajuntament i el Capítol de la Catedral. De les cinc, només una, el Capítol, no segueix el costum de tancar els dilluns (la Catedral resta oberta a la visita turística; tanquen el museu els diumenges, a causa del culte). Per tant, hi ha quatre entitats responsables de que, a Tarragona, gairebé no es pugui visitar cap museu els dilluns.
¿D'on ve aquest costum? ¿Per què es tanca els dilluns? Sembla ser que es deu a que, tradicionalment, era el dia que els museus tenien menys afluència de públic. Per tant, s'aprofitava per fer el descans setmanal.
¿Té actualitat aquest criteri? Com que no vull generalitzar, em fixo en el cas de Tarragona. Des de fa uns anys, la ciutat ha vist com augmentava el nombre de turistes (famílies, grups, parelles, individuals) que vénen i s'interessen per les restes romanes, o pel passat medieval, o per la ruta modernista, o per les passes dels primers cristians locals, o pel Corte Inglés (qui gosa negar-ho?). I durant l'època estival, pots trobar la ciutat plena de turistes qualsevol dia de la setmana, fent-hi estada.
¿Convindria, doncs, replantejar-se l'obertura dels museus els dilluns, si més no d'alguns? Potser sí. Si més no, no s'ha de descartar d'entrada. I ja que l'administració d'aquests espais recau en cinc entitats diferents, segurament caldria que fossin totes cinc qui en parlessin, consensuessin criteris i es posessin d'acord. I, si calgués, compartissin recursos. De fet, em sembla que això ja ho demanava la UNESCO quan va declarar una sèrie de monuments romans de Tàrraco patrimoni mundial: que les administracions formessin una mena de consorci que coordinés l'administració, la senyalització adequada, l'explicació d'aquest patrimoni, per exemple. Ah, i que d'una vegada per totes s'obrís al públic la Necròpolis: vint anys tancada, quin trist rècord el dels seus administradors!
Si el turisme, i el turisme cultural, ha de ser una indústria més d'aquesta ciutat, cal que el cuidem, el mimem, i no el considerem una nosa. No ho són ni la gent, ni les pedres, ni els agents culturals.
¿Vull els monuments oberts els dilluns? Potser sí. Parlem-ne.
