Rialp (Pallars Sobirà)
82km - 6000+ - 18:26:50
La Rialp Matxicots era una de les tres ultres que volia fer i un dels grans objectius que tenia aquest any. De com vaig planificar les curses que faria a lo que ha acabat sent hi ha un abisme, però anava amb tota la il.lusió i les mateixes o més ganes que quan me la vaig plantejar el novembre de l'any passat. Haig de reconèixer que anava un xic 'cagat' perque no vaig sortir ben parat de la Punk Trail de Calaf (turmell tocat i acumulació de mil-i-una contractures). Quatre dies abans vaig passar pel 'taller' de la Cristina i em va deixar com nou (gràcies guapa)...així que em presentava a Rialp amb optimisme i amb l'esperit d'un guerrer.
5:30am, em trobo amb el Pol, l'Uri, i el Ruben esperant a que començi la festa, no estic nerviós ni en calma tensa, he passat una bona nit i tinc ganes de gresca...donen la sortida, volteta de turno pel poble i enfilem cap amunt, els primers quilòmetrets són pujant però suaus, anem tots en fila, m'els passo xerrant amb el Baldiri que fa temps que no ens veiem. A Altron m'enganxo amb el grupet del Jordi Garcia, Marc Camí, Josep Maria i el Lluís de l'equip Ultra Lleida. A partir d'aqui la cosa s'enfila cap amunt, passem per trams de corriol amb força pedra i d'altres (poquets) que no tant i ben trotables, abans d'arribar a Seuri se m'escapen el grupet anterior i em trobo el meu amic i company d'el CEP-Terradesports Ruben, amb ell vaig rodant fins arribar a Llessui on trobem el primer avituallament, portem 8 km i tinc la sensació que encara no m'he despertat, surto ràpid cap amunt deixant el Ruben. Conforme vaig pujant amunt em vaig trobant be i les sensacions són bones. Aviat connecto amb el grupet del Jordi però en una treva de la pujada se m'escapen, segueixo a la meva, em trobo el Ruben Koala i la Marta Muixí i em quedo rodant amb ells fins que ja arribem a la pujada del Coll del Triador on el paissatge cambia, tot són prats verds, vaques i rodejat de muntanyes, maques i majestuoses...i la cosa puja i puja cap amunt recordant-me el tram que puja fins el Pas dels Lladres al Ripollès, que tants cops he fet aquest any. Abans d'arribar al Coll del Triador m'adelanten els primers de la marató, porten un ritme infernal, la veritat que em deixen al.lucinat. Arribo al Coll on hi ha el segón avituallament (km 13), carrego aigua i cap amunt, just sortir em trobo els amics de l'Ultra Lleida Team, el Dani Delgado i l'Aleix que estàn fent el seguiment de la cursa, sempre és agradable veure l'amic Dani, un crack!.
Ara ja puc veure el primer i gran pepino de la ultra, el Montsent de Pallars, amb la seva canal que puja ben cabrona i que fot por només veure-la. I quan giro el cap a l'altra banda puc veure les antenes del Pic de l'Orri...uff! impresiona veure des d'aqui la distància que hauré de fer i per on hauré de passar per arribar al segón pepino...però tinc ganes de festa!, anem per feina...haig de pujar 775+ en 3km més o menys...començo a pujar, la cosa va ben dreta, clavant els bastons, sóm molts corredors, els de la ultra i els de la marató, tots junts pujant en fila. Alguns és van parant per agafar aire, jo vaig fent, arribant a la canal escolto que criden "PEDRA!", i veig un roc baixant, moment de 'jinye', uff! per sort no pilla a ningú. El voluntari que hi ha a d'alt no para de cridar que pujem tots per la banda esquerra perque no hi hagin més desprendiments, tot i així cau un segón roc que per sort tampoc enganxa a ningú...moments de tensió superats, passo el tram de la canal més técnic i ja sóc d'alt. Ara només queda una pujada fins fer el cim, ja puc escoltar el Jaume Folguera fent sonar un esquellot i la Mireia cridant animant-nos des d'alt. Arribo al cim (2883), portem 16 km i 2000+ d'una tirada...el Raul Koala em dona un trago de Voll que em senta a glòria. Al cim em trobo el Massa que ha pujat a animar els corredors, el saludo, passo el control i em quedo un minut flipant amb les vistes espectaculars amb els Estanys de Colomina al darrera i demés cims del Parc Nacional d'Aigüestortes.
En aqui em trobo el Jordi, el Marc, el Josep i el Lluis, ens fem una foto i tirem milles cap el Montorroio, fem una baixada pedregosa per després carenar i pujar al cim del Montorroio. En aqui comença una baixada 'guarrilla' de 650- ben dreta fins a Mainera on s'ha de vigilar de no cascar-nos els turmells. Els genolls en aqui pateixen força també, vaig controlant amb els bastons i vaig fent, a mitja baixada em trobo uns guardia civils de muntanya atenent el primer corredor de la ultra que s'ha espinyat i se l'han d'endur amb l'helicòpter. Arribo a l'avituallament amb una gana i sed descomunal, em fotu pà amb embotit i coca-cola i després una Voll a mitjes amb el Jordi.
Seguim la marxa, petit tram de falsa pujada pistera fins a Portella i comença el pepinako de baixada, uns 10km 1300- força verticals a camp a través al principi i després corriolera amb força pedra fins a Escàs. La descàrrega d'adrenalina, tensió i concentració són acollonants. Pràcticament no pots aixecar la vista del terra, una caiguda o una mala posició del peu pot ser fatal. Abans d'arribar a Caregue, ens mutllem el cap en una font, carreguem bidons, agafem aire i seguim avall fins a l'avituallament de Caregue, en aqui em trobo a l'Assumpta Marimón fent fotos i a la Laura Poch animant. Seguim avall fins a Escàs on trobem la comitiva d'Ultra Lleida, o sigui, el Dani, la Olga, l'Aleix i la seva dona que ens van seguint. Aquests cracks m'arrenquen una altre somriure i m'esperonen. 
Ara pujem, per fi jeje, ja n'estava tip de baixar, els meus genolls ja demanen una treva. Estem al km 31 i la calor ja comença a ser bèstia, agafem un corriol i ara pepinet de 400+ de pujada, mentres anem pujant el Josep Maria és despenja de nosaltres i també mentres anem 'recollint cadàvers' de la marató que van rebentadissims, cosa que no em sorprén per res ja que coincidim en recorregut i us puc assegurar que és durissima de collons. Arribem a l'avituallament del km 35, a la Serra de Posa on em fotu un sandvitx i sorpresa, em trobo el Marc Palacios que està fent la marató, és un amic del Facebook que per fi puc conèixer personalment. Seguim pujant tota la tropa, ja fa uns quilòmetres que tinc un nus a l'estòmac, quan arribo a d'alt m'en vaig a 'enviar un fax' darrera un arbre. Els meus companys segueixen...descarrego...i enfilo corriol avall com si m'empaités 'el coco', 5 kms de baixada en busca dels meus companys, pel camí vaig adelantant a gent. Arribo a Surp, en aqui em trobo de nou els amics d'Ultra Lleida, em diuen que tinc a la tropa apropet, segueixo avall cagant llets fins a la Barraca dels caçadors, abans d'arribar ja connecto amb el Lluis i veig els demés que estàn arribant al control, estem al km 41 i ja tenim al sac la part més dura del recorregut. En aquest avituallament aprofitem per descansar. Jo em foto un plat maco de pasta, una bona birra que em senta a glòria i aprofito per 'enviar un segón fax'.
Sortim a les 3 de la tarda cap amunt, just sortir em truca el meu germanot Millagui donant-me ànims, cosa que em fot les piles. La pujada va donant voltes fins a Rodés, el Jordi s'envà sol i el Marc i jo anem fent, arribem al poble i parem en una font per refrescar-nos, la calor és brutal, en aqui ens passa el Lluis. el Josep Maria s'enganxa amb nosaltres però poc després el perdem, Aquest tram se'ns fa durillo, molt trencacames, puja-baixa constants, seguim així fins arribar al poble abandonat de Sant Romà de Tavernoles, d'aqui baixem per un corriol força técnic fins al riu, on després va planejant per un corriol fins arribar al Pont de Guillerí, on ens trobem el Jose. Amb ell enfilem cap amunt en direcció el Pic de l'Orri, o sigui 12 km i uns 1700+...uff!!, quan començem a pujar cap a Roní em despenjo del Jordi, el Marc i el Jose, porten un ritme massa alt per mi en aquell moment, vaig una mica tou pujant i decideixo anar a 'ritme yak'. Arribant a Roní em trobo un avituallament on tasto un coca casolana bonissima. 
Segueixo amunt, ara si, la cosa és torna dreta, per sort ja no fa calor, el sol ja no toca els ous i fa fresqueta. Pujo per un corriol que va fent voltes, em vaig trobant boletaires pel camí, la pujada cada cop se'm fa més dura, començo a sentir-me 'pajarillo', estic força cansat...'ritme yak' i amunt...m'adelanten tres corredors...amunt fins arribar a una pista, el tercer company que m'havia adelantat m'el trobo clavat com un estaquirot, em diu que va enrampat, li donc una capsula de sals minerals, segueixo amunt per un corriol fent voltes amb més pena que glòria però amb la mentalitat de sempre endavant fins arribar a els Búnquers on trobo un avituallament liquid, carrego aigua, em prenc un gel i em poso Reflex a les potes per prevenció més que res. La gent del control m'indiquen que tinc l'Hotel de Port Ainé a 4 kms, el puc veure al davant i també les antenes del Pic de l'Orri just a sobre, això em fot les piles...surto a bon ritme, agafo un corriol que va per dins el bosc, més endavant m'haig de parar per posar-me el Gore perque ja comença a fer fred i fot aire.
Arribo a la carretera que va a Port Ainé i en aqui m'enganxen dos companys, em quedo amb un noi que es diu Jordi, amb el que vaig xerrant de batalles fins arribar a l'hotel...estic molt cansat, només penso en poder descansar una mica i menjar alguna coseta...arribo a l'hotel i sorpresa! em trobo el Dani, la Olga, l'Aleix, la dona de l'Aleix i la canalla animant-me...uff!! pell de gallina! m'arrenquen un altre somriure, necessitava una cosa així, de cop i volta em sento rebifat mentalment...el Dani m'agafa els bastons i em diu que menji, descansi i em foti un caldo calent...xerro amb ells, em diuen que el grupet del Jordi acaben de sortir cap el Pic de l'Orri. Menjo, 'envío un fax', parlo amb el Lluis que acaba d'arribar i em despedeixo dels meus amics.
Surto amb energia cap amunt, ja és quasi de nit, a d'alt el cim, la cosa pinta malament, hi han uns núbols ben negres, encenc el frontal, i vaig seguint les banderoles i les cintes com puc, la pujada per la pista és molt dreta, l'haig de pujar clavant els bastons a ritme de processó...TUM....TUM...TUM...les potes per moments fan figa però queda poquet, menjant-me aquests 440+ ja s'han acabat les pujades...tinc dos companys al davant i cinc darrera...comença a haver molta boira, per un moment perdem de vista les banderoles i les cintes, ens reagrupem els vuit i entre tots trobem el camí. Arribem a d'alt o això sembla, no es veu una merda, el voluntari ens diu que ja estem a d'alt i que entrem a la caseta...ja veiem les antenes, fot un fred bestial, ràpidament entrem dins la caseta. Passem el control i ens asseiem ja que no ens deixen sortir fins qe no arribin quatre companys més que estàn pujant. Volen que sortim en grup per precaució fins que arribem més avall per culpa de la boira.
Em foto una ampolla d'isotònic d'una tirada, arriben els quatre companys i sortim tots junts, estem al km 61, queden 21 de baixada i tinc clarissim que penso córrer sino tots, els que el cos em deixi, el que vull és treure'm de sobre els màxims de quilòmetres possibles. El Raül Koala m'havia dit quan m'el vaig trobar al matí que aquests 21 de baixada eren corribles, que anaven per pista i per corriols no tècnics. Els primers són drets, els fem trotant clavant bastons per aqui i per alla, quan sortim de la boira enganxem un tram de pista, en aqui ens quedem un company i jo corrent, ell va més ràpid i aviat em treu distància...adelanto a un grupet, em crida el crack del Victor Sànchez, flipo perque anava darrera meu i em diu que ell no ha pujat al Pic de l'Orri, que desde l'hotel els han fet passar per un tram alternatiu...cagun!!! amb lo dur que era aquell pepino! i me l'he hagut de menjar amb patates jeje...segueixo avall, augmento el ritme més i més, agafo un corriol entre els arbres força guarro de troncs caiguts, ja començo a anar cagant llets i no em puc frenar, adelanto el tiu que anava per davant meu, sort que hi han banderoles per tot arreu, és impossible perdre's...més pista a sac, un altre corriol guarro...un altre tram de pista...un més de corriol...jo a full!...arribo al control de la Font de la Seu, en un minut surto d'allà, em queden 14 km fins a Rialp...tot pista practicament fins a Beraní, últim avituallament, la meva intenció és aturar-me per beure algo ràpid i sorpresa!, em trobo el Jordi, el Marc, el Jose i el Lluis que per cert ell tampoc ha pujat al Pic de l'Orri. Segueixo amb el grupet, el Jose va fatigat i no pot còrrer, així que decidim fer els 5 kms que ens queden caminant a ritme de marxa. El que ens queda és practicament tot baixada corriolera amb petits puja-baixa, pel cami ens trobem a la Natalia que s'enganxa a nosaltres, ja tenim el finisher a tiro. Veiem el pont penjant, ja estem a Rialp, en aqui ens està esperant l'Aleix i la seva dona, ens animen i feliciten, seguim per dins els carrers de Rialp, quan arribem a la última recta començem a trotar i arribem tots sis a la vegada amb una cara de felicitat i un somriure d'orella a orella.
Felicitar a tota la organització, voluntaris i en especial el Txema Ubach per la excel.lent organització, sempre pendents dels corredors i mirant de que no ens faltés de res. Avituallaments abundants i consistents, un luxe que hi haguessin birres jeje ;-), circuit perfectament marcat, recorregut dur i espectacular. De les millors ultres del calendari, 100% recomenable.
