Microblog a cop de twit (recull 43)

Un recull de twits dels últims mesos:

Economia:

• Els sindicats responen als problemes del treball d'ara amb reivindicacions i discursos de fa 150 anys. El desencaix de l' #1deMaig.
• El coneixement és el capital (K) d'ara. Hi ha molts treballadors (sense K) amb més poder que molts empresaris (sense coneixement). #1deMaig
• Els autònoms són els obrers d'ara però se'ls tracta com si fossin empresaris d'ahir. #1deMaig

Política:

• Recordin que democràcia ve de "demos", no de demoscòpia. Enquestes no, vots.
• El debat polític dedica molt de temps a la política i molt poc a les polítiques. Molt de temps política endins i molt poc política enfora.
• Els partits i els sindicats de classe es deuen dir així perquè es passen la vida alliçonant a tort i a dret.
• Us van dir que els rics ho pagarien tot, el que no us van dir és que els rics ereu vosaltres.
• Tenir vocació de Robin Hood per acabar sent vulgars imitadors del frare Little John. L'etern retorn d'una determinada esquerra.

Miscelània:

• Que el Frenadol imiti el sabor del suc de taronja sembla lògic. Que hi hagi sucs que imiten el sabor del Frenadol ja costa més d'entendre.
• Instagram suma milions d'usuaris però a les botigues el 99,99% dels marcs de fotos continuen sent rectangulars. Inèrcies 1.0.
• Gent amb mala sort a la vida. Molta mala sort. En moments diferents, en llocs diferents i amb persones diferents. I mai no és culpa seva.

Microblog a cop de twit (recull 42)

Un recull de twits dels últims mesos:

Política:

• Des de la por no es pot construir res que valgui la pena, només refugis i trinxeres. Els grans projectes s'aixequen des de l'esperança.
• Superpoblació és la forma malthusiana de dir població.
• Construir és tan difícil i destruir és tan fàcil que qualsevol cosa positiva és, senzillament, un miracle.

Radicalitat:

• La diferència entre radicalitat i moderació és més en el com que no pas en el què.
• Entre el pas dels anys i les topades amb la realitat la moderació gairebé sempre acaba guanyant el combat amb la radicalitat.
• La radicalitat pot ser molt covarda. La moderació pot ser molt assertiva.
• La radicalitat és una convicció mancada d'ironia. L'antònim d'ironia no és serietat, és estupidesa.
• El mèrit és defensar la ironia mordaç quan s'acarnissa amb allò que consideres sagrat. La llibertat sobre la incomoditat.

Gihad:

• Necessitem creure en alguna cosa més gran que nosaltres mateixos i en una Europa sense èpica hi ha poca oferta disponible fora de la #gihad.
• Si la postmodernitat reununcia a l'èpica i deixa la modernitat sense Causes les Causes de la premodernitat s'obren camí sense oposició.
• Si després de la fe religiosa Occident perd també la fe en el progrés tampoc no hi ha d'haver sorpreses quan algú altre ocupa el buit.

Microblog a cop de twit (recull 41)

Un recull de twits dels darrers mesos:

Política:

• Com serien les campanyes electorals și no existissin les paraules ”canvi” i ”nou”? Potser caldria explicar alguna cosa i tot...
• Analitzar la realitat a partir dels comentaris a Twitter dels unis i els altres pot tenir gràcia però és un mirall més aviat poc fiable.
• L'eina més útil de la mala política són els personatges menors amb egos majors.
• Les ànalisis polítiques fetes des del sentimentalisme, que viscudes i que inútils.
• No es confonguin, les comissions d'investigació del Parlament no serveixen per buscar la veritat sinó per polititzar-la.
• En última instància cal donar la raó al banquer anarquista de Fernando Pessoa. Ni classes ni nacions, només et pots alliberar a tu mateix.

Economia:

• Și quan sentiu a parlar del ”mercat” us venen picors també en podeu dir ”el sentit comú i l'enginy de la gent”. El mercat és això.
• Visitar un menjador social provoca sensacions contradictòries. Un servei necessari que és, alhora, el símptoma últim d'un fracàs de tots.
• Les bones idees tenen menys valor del que sembla. El valor real surt de l'empenta que les transforma en projectes.

Gihad:

• Els gihadistes de l'Orient Mitjà s'expliquen pels èxits d'Occident, els gihadistes conversos s'expliquen pels seus fracassos.
• El fonamentalisme islàmic és el nazisme del segle XXI. El totalitarisme que ens toca combatre. Cap dubte, cap contemplació, cap debilitat.
• El problema no són les mesquites. El problema, en tot cas, són alguns dels imams que hi ha dins.
  

Microblog a cop de twit (recull 40)

Recull de twits dels darrers mesos:

Política:

• Que els parcs temàtics vulguin semblar ciutats hauria de fer veure les ciutats que no poden semblar parcs temàtics.
• Occident no guanyarà Ucraïna per les armes però la pot perdre și oblida amb qui s'enfronta. A Rússia el diàleg sense força és una rendició.
• Quan els populistes (d'allà i d'aquí) diuen ”poble” volen dir ”volk” i no és una simple traducció.
• Els països on els rivals polítics s'abracen només fan riure fins que els compares amb els països on els rivals polítics s'odien.

Miscelània:

• Hi ha coses que semblen difícils però són impossibles. I és justament quan assumim que són impossibles que comencen a deixar de ser-ho.
• Els atacs contra jueus europeus no aixequen el mateix clam de condemna que altres crims d'odi. L'antisemitisme no ha marxat mai del tot.
• Fă fred i els dies són curts però els ametllers ja han florit. Al ple de l'hivern s'intueix la primavera. Una lliçó.
• Que l'audiència de la darrera gala de Gran Hermano VIP coincideixi amb les xifres de fracàs escolar no deu ser casual.