Microbloc a cop de twit (recull 24)

Alguns twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microbloc:

CRISI:

• El túning, qui el recorda el túning? Doncs és la metàfora perfecta d'una època. (2001-2008) Els anys del túning.
• Quan toca empobrir-se col·lectivament la inflació és un edulcorant indispensable. Fer-ho via rebaixes de salari és molt més dur i difícil.
• Quan sents allò de "fer de la #crisi una oportunitat" penses en la ràbia que deu fer la frase als que no tenen les eines per fer-ho.

INNOVACIÓ:

• El nostre sistema productiu i el seu encaix al món passen per un canvi profund. La crisi és el decalatge entre el nou i el vell. Accelerem.
• Ara mateix el gran repte econòmic no és ni l'R+D ni la nanotecnologia. És la creació d'ocupació de perfil baix.
• Quan la innovació esdevé indispensable és important tenir present la diferència entre idea i ocurrència.

PÚBLIC I PRIVAT:

• Emprenedor és tot sovint un eufemisme d'empresari. Però tan lleig és ser empresari que cal fer servir eufemismes?
• Confondre la sanitat pública amb la prestació universal de sanitat. El com i el què. I tomba i gira...
• Els barracons no són el problema si s'omplen de bons mestres.
• Una cua de gent diversa esperant ordenadament davant d'hisenda per pagar els seus impostos. La civilització és això!
• Limitar els pagaments en efectiu és un pas de gegant cap al totalitarisme.

Microbloc a cop de twit (recull 23)

Alguns dels twits dels darrers mesos presentats en forma d'amanida microbloc:

PARES I NENS:

• Veient l'egoisme i els atacs de ràbia dels nens més petits diries que Rousseau no tenia fills. Dels bons salvatges als nens salvatges.
• Un viatge amb nens no és un viatge, és una mudança.
• Deixar el nen a l'escola bressol pot ser una caminada fantàstica o una experiëncia en l'art de domar un ximpanzé. Depèn del dia.
• La facilitat i l'alegria amb que els nens arriben a qualsevol parc i es posen a compartir jocs saltant per sobre les llengües i els colors.

DIES I TEMPS:

• La calma pausada i mandrosa de cada diumenge. Que la liberalització comercial no l'espatlli.
• Sis mesos després el rellotge del cotxe torna a anar a l'hora.
• La competició és a la base de l'èpica. Amundsen no seria el mateix sense Scott. Qui es recorda del primer home que va arribar al Pol Nord?

MISCEL-LÂNIA:

• Si el futbol fos només futbol no seria el futbol.
• Woody Allen, aquell director de cinema que abans feia pel.licules i ara fa reportatges de ciutats europees.
• El canal Energy no és per a homes, és per austrolopitecus.
• L'ús del clàxon pels conductors és inversament proporcional al nivell d'un civilització del país.
• Sí, si us plau, posa'm una #SanMIguel que sóc un titot modernet i desarrelat.
• Gent que enlloc de dir tothom diu "tots i totes". Genteta tocada pel progressisme de pa sucat amb oli.
• Abans es veien uns pits i s'exclamaven els capellans, després el feminisme progre va agafar el relleu. Moralisme de pà sucat amb oli.  

Microbloc a cop de twit (recull 22)

Alguns twits dels últims mesos presentats en forma d'amanida microbloc:

POLÍTICA:

• Els partits grans són grans perquè més enllà d'intel·lectuals i torracollons els vota la gent que no es fa sentir.
• El #2.0 és un altaveu ciutadà o el trist placebo d'una autèntica veu pública? Incidència real o pur esbravament?
• Les idees que ajuden a guanyar eleccions no sempre ajuden a governar millor. Menys spin-doctors i més líders!
• La monarquia moderna, oberta i radicalment democràtica fa temps que està inventada, en diuen república.

REGENERACIÓ:

• El governador de Sicília dimiteix per presumpte vincle mafiós. El Verres de Sènecà vint segles després. Som on érem, gairebé.
• Paradoxa. Per sobreviure al moment actual el sistema polític s'hauria de fer l'harakiri.
• Avui, enmig de la cendra grega, "La Iglésia Cremada" de Joan Maragall té un significat especial. Dolent vé de dol.

SOBIRANISME:

• La Catalunya real no existeix. Hi ha moltes Catalunyes reals que fan una sola Catalunya sense adjectius.
• Sort que l'Estatut trinxat i la sentència del TC són de fa quatre dies. Algú encara es podria creure els cants de sirena federalistes...
• L'objectiu del procés de construcció nacional no és (no era, no ha de ser, no pot ser) la independència.
• L'objectiu és construir un país de qualitat i a mitjà termini (a curt, de fet) sembla impossible fer-ho dins d'Espanya.