Itàlia...

Els que em coneixen ho saben, sóc un enamorat d’Itàlia. Son tantes les meravelles que atresora que sincerament, si em donaren feina allí feia la maleta aquesta mateixa nit i demà prenia el primer vol cap a Roma.
Com per desgràcia en molt poques ocasions puc gaudir d’aquella meravellosa terra, moltes voltes mataria per menjar una bona pizza (o un bon plat de pasta) però de la delitosa forma en que la feien a la tratoria on dinava deprés de tot el matí al laboratori de la Facoltà d’Agraria.

Per què no hi ha una pizzería decent a Carcaixent? Mira que hi ha bars que anuncien que fan pizzes, però jo els la tiraria al cap… Ni la massa, ni la mescla i molt menys l’ambient concorda en el que és menjar-se una pizza feta per Napolitans o per Pugliencs…de vegades em torne integriste. Com m’encantaria repetir certes pizzes, ben fetes al seu forn de llenya!!!, com la que solia menjar a l’Amo Pizza de Milà, o la pizzería siciliana que tenia baix de casa o també la que vaig deborar a la plaça del Duomo de Trento, mirant la font i respirant l’hospitalitat d’aquella “conciliadora” ciutat… i es que cada pizza es un bon moment de la meua vida.

P.S: la meua preferida és la d’Speck e Brie de l’Amo Pizza de Milà…. Banyaeta amb una Peroni o dues o tres.